1. Feminisme a partir de 1868
Les llibertats del Sexenni Democràtic
(1868-1874) van permetre la creació de les primeres associacions de dones del
país, lligades al republicanisme federal, com seccions femenines del Partit
Republicà Federal (PRF)[i] . La primera associació de
dones que he trobat va ser La Fraternidad,
del PRF a Madrid, el 1870, que organitzà activitats contra les quintes[ii]. Les dones va tenir un
paper molt actiu en les mobilitzacions d’aquells anys, contra les quintes i els consums, a favor del lliure pensament, etc.
 |
| El Museo universal. 31-1-1869, pàg. 6 |
L’altre gran corrent de les classes
populars en aquells temps va ser l’obrerisme, que a Catalunya va optar
majoritàriament per la ideologia anarquista. La Federació de la Regió Espanyola
de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) va celebrar el seu II
Congrés a Zaragoza l’abril de 1872. Allà s’hi va aprovar una resolució que
deia:
“La dona és un ésser lliure i intel·ligent, i, com a tal, responsable dels seus actes, igual que l’home; així doncs, si això és així, el que cal és posar-la en condicions de llibertat perquè es desenvolupi segons les seves facultats. Ara bé, si releguem la dona exclusivament a les tasques domèstiques, la sotmetem, com fins ara, a la dependència de l’home i, per tant, li traiem la seva llibertat.”[iii]Poc després, el juliol, quatre associacions obreres de l’Hospitalet s’hi van adherir a l’AIT, pel que ens imaginem que aquestes idees va començar a circular pel poble, si més no entre les 191 famílies dels afiliats.
Per tant, tant per la via del republicanisme federal com per la de l’obrerisme anarquista, ideologies i pràctiques socials i polítiques amb força penetració a l’Hospitalet en aquells anys, ens imaginem que van arribar les idees feministes al poble que aleshores no arribava als 3.500 habitants.
Després de la reacció conservadora de
1874, el 1881 va haver una certa relaxació legislativa quan arribaren els
liberals al poder. Entre 1881 i 1886 foren creats tres mutualitats
femenines, Nuestra Señora de los Dolores, del Carmen i de
las Mercedes. En els tres casos el president era el rector de la parròquia,
però en el segon, tota la junta de 1887 era formada per dones[iv].
Desconeixem la raó de la
creació de mutualitats femenines en aquests moments, o si n’hi havien a
d’altres localitats. Crida l’atenció que hi hagués una presència de dones en
l’esfera pública, com era la junta d’una entitat.
2. El feminisme dins el
republicanisme i el moviment obrer
El feminisme va continuar desenvolupant-se
dins dels corrents ideològics democràtics i igualitaris. Recordem que les primeres manifestacions del feminisme
modern van sorgir durant la Revolució francesa o que la Convenció de Seneca Falls
fou feta el 1848 en bona mesura per dones mobilitzades a favor de l’abolició de
l’esclavitud. A un número de 1893 de La Justicia.
Órgano del Centro Republicano he trobat la primera referència a
Espanya del concepte feminisme tal i com l’entenem avui. Parlant del pedagog
argentí Francisco Berra, es deia:
"(...) se muestra acérrimo partidario de la educación integral de la mujer y sostenedor de las nuevas tendencias del sistema jurídico y profesional europeo, que caracterizan á los que en estos últimos tiempos se ha llamado (y perdónese el galicismo) movimiento feminista."[v]
Fou en una conjunció de tres dones
d’aquestes procedències quan es va fundar la primera associació feminista de
Catalunya. La Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona fou creada a Barcelona el 1889 per Teresa Claramunt, Ángeles López de Ayala i Amalia Domingo Soler.
 |
| Font: La Actualidad, 12-7-1910 pàg. 29. |
Tenia una vessant
reivindicativa en lo polític i lo social, però també organitzava cursos i
activitats culturals i esportives que fins el moment eren exclusives dels
homes. El 1898 López de Ayala creà la Sociedad Progresiva Femenina,
una
continuació de l’anterior, que va existir fins el 1926, quan va morir la promotora.
3. Feminisme
burgès
Paral·lelament
es va desenvolupar un feminisme més moderat, impulsat per dones burgeses relacionades
amb la Lliga Regionalista: Dolors Monserdà, Francesca Bonnemaison i Carme Karr.
No arribaven a demanar la igualtat total, però sí que significaven un progrés
en relació a la situació de la dona de la seva època. Mary Nash (la historiadora de referència del tema que ens ocupa), les descriu així:
"El feminisme català de principis del segle XX és de signe cultural i social. No se centra en la demanda del vot ni en els drets polítics de les dones. Per tant, no es pot qualificar encara de sufragista. Identifica una agenda d'actuació a partir de la promoció dels drets de les dones als àmbits educatius, culturals i laborals. En aquest sentit, el procés de conscienciació de les dones es pot entendre com a renegociació dels termes del contracte social de gènere, és a dir, de conquesta d'espais de llibertat, i de modificació d'alguns dels elements dels codis de gènere que limitaven la vida de les dones i les seves opcions en aquell moment."
Una de les
seves principals obres fou la revista Feminal (1907-1917), en la que hi havia des de pàgines de moda fins a reportatges de
les sufragistes angleses. Aquest grup va evolucionar posteriorment cap a un
feminisme més combatiu durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República.
 |
| A la portada del número 1 de La Ressenya, (continuació de La Ressenya Literària, la primera publicació de l'Hospitalet), del 5 de maig de 1907, trobem un article que comenta l'aparició de Feminal. A la dreta, una portada de Feminal de 1913. |
Feminal era comentada i recomanada per
la publicació local (la primera) La
Ressenya, també de l’àmbit catalanista, relacionada amb el Foment
Autonomista, una organització política de l’Hospitalet, creada al voltant del
moviment polític anomenat Solidaritat Catalana.
4. El Sindicat “La Constancia” i la revolta de les dones (1918)
El moviment obrer fou el marc en el que el feminisme
es va desenvolupar amb més intensitat. La creació d’un dia de la dona
treballadora fou un acord de la II Conferència Internacional de Dones
Socialistes, feta a Copenhaguen el 1910, amb Clara Zetkin, com principal
impulsora.
 |
| Clara Zetkin, dirigent socialista i més tard comunista alemanya. Vida Socialista, 26-6-1911 |
Aquest impuls del moviment obrer femení arribà a
Catalunya. El 1912 fou fundat el Sindicat “La Constancia”, el de les dones del
tèxtil. El 1913 fou capaç d’organitzar una gran vaga general del sector, que
començà a dues fàbriques de Sants i dues de Santa Eulàlia: Caralt i Rifà[vi].
Aquesta gran mobilització va concloure amb una relativa victòria obrera,
malgrat el desplegament de les tropes per Barcelona.
 |
| Les fotos superiors il·lustren la mobilització obrera femenina de la gran vaga de l'estiu de 1913; Mundo gráfico. 20-8-1913, pàg. 21. Les fotos inferiors mostren la resposta del poder: soldats i guàrdies civils; La Hormiga de oro. 9-8-1913, pàg. 8. |
La mobilització obrera femenina va tornar a primer pla
amb la revolta contra els preus de les subsistències el gener de 1918, que
també es va manifestar a Sants-Bordeta-Santa Eulàlia. Manifestacions de dones
assaltaren magatzems d’acaparadors, imposaren preus als mercats, etc. Hem de
destacar que les accions de les dones eren pacífiques, de vegades contundents,
però mai van arribar a ser violentes, en una època en la que la violència era
habitual en la lluita de classes.
5. La República
Durant les primeres dècades del segle XX el feminisme es va estendre per la societat catalana. En aquest context, el maig del 1930 es va celebrar una competició d’atletisme a l’Hospitalet, i també hi hagué una competició d’equips femenins.
Aquesta empenta va trobar la seva expressió política en la gran legislació de la República, proclamada l’abril del 1931. Els partits i organitzacions d’esquerres adopten les idees del feminisme. ERC crea les seccions “Feminal” de les seves agrupacions, i a la de Santa Eulàlia destacà Justa Goicoechea, que a les eleccions municipals de 1934 esdevindrà la primera dona regidora de l’Hospitalet[vii].
 |
| Justa Goicoechea, la tercera per l'esquerra, treballant a Can Pareto. Font: https://irla.cat/publicacions/justa-goicoechea-hospitalet/, on trobareu una extraordinària biografia. |
Dins del món anarquista, el feminisme era molt actiu, i va concretar-se en la creació de l’associació Mujeres Libres, que editava una revista amb el mateix nom, a partir de l’abril del 1936. Sabem que a l’Hospitalet n’hi va haver una agrupació els anys 1937 i 1938. Caldria fer una recerca acurada de l’activitat dels ateneus o grups d’afinitat durant l’etapa republicana.
 |
| Mujeres Libres, núm. 10, juliol de 1937, pàg.1. https://cgt.org.es/revista-mujeres-libres/ L'activitat de les agrupacions de Mujeres Libres va quedar molt condicionada per l'esclat de la guerra. |
6. L’antifranquisme
El franquisme va significar una regressió brutal en els drets de tota la població, i en especial de les dones. La ideologia falangista dominant tornava a situar les dones en una situació subordinada a l’home i recloses a l’àmbit domèstic. Els moviments antifranquistes van incorporar de mica en mica les reivindicacions feministes.
Al voltant de 1967 es van fer a l’Hospitalet diverses reunions del Moviment Democràtic de Dones, una associació impulsada pel PCE-PSUC, plantejada inicialment com un moviment de dones que feien solidaritat amb els presos polítics, però que va començar a fer plantejaments feministes[viii]. En van participar Manuela Carmena, Montserrat Roig i dones de l’Hospitalet com Mercè Olivares y Pura Fernández. També podem esmentar que en la dècada de 1970 va viure i militar al PSUC de l’Hospitalet Mª Dolors Calvet, que va destacar en la lluita feminista, i va ser diputada als primers parlaments democràtics espanyol (1977) i català (1980).
També foren liderats per les dones els importantíssims moviments de renovació pedagògica, llavor del sistema educatiu actual. Hem de destacar el paper de Montserrat Company.
7. Els darrers anys
En els darrers temps s’han produït dos fenòmens: la constatació de que la desigualtat real de gèneres (amb la discriminació, la violència, les bretxes, etc.) no desapareix per l’acció de les lleis igualitàries i l’aparició d’una reacció del masclisme lligada a l’ascens de l’extrema dreta.
Confio en que també es vegi ben clar que la igualtat de gèneres ha de ser lluitada de forma específica, però que forma part de les altres lluites per la igualtat, i que la defensa del masclisme i el patriarcat procedeix de qui defensa les desigualtats de classe, de raça, etc...
Podem concloure amb la xerrada d'Òscar Garcès: "Dones de l'Hospitalet: condició obrera i lluita política i sindical i feminisme".
Amb un reportatge de TV3 en el que Mercè Olivares ens parla de les vocalies de dones de les AV.
https://www.ccma.cat/324/quan-anavem-a-londres-lavortament-durant-el-franquisme/noticia/2994697/
I una conversa sobre aquest tema a l'espai "Algunes històries de l'Hospitalet" al programa Veïns de la Televisió de l'Hospitalet. 
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/14636476
El franquisme va significar una regressió brutal en els drets de tota la població, i en especial de les dones. La ideologia falangista dominant tornava a situar les dones en una situació subordinada a l’home i recloses a l’àmbit domèstic. Els moviments antifranquistes van incorporar de mica en mica les reivindicacions feministes.
Al voltant de 1967 es van fer a l’Hospitalet diverses reunions del Moviment Democràtic de Dones, una associació impulsada pel PCE-PSUC, plantejada inicialment com un moviment de dones que feien solidaritat amb els presos polítics, però que va començar a fer plantejaments feministes[viii]. En van participar Manuela Carmena, Montserrat Roig i dones de l’Hospitalet com Mercè Olivares y Pura Fernández. També podem esmentar que en la dècada de 1970 va viure i militar al PSUC de l’Hospitalet Mª Dolors Calvet, que va destacar en la lluita feminista, i va ser diputada als primers parlaments democràtics espanyol (1977) i català (1980).
 |
| Butlletí de l'AV de Can Serra, 1975. |
L’àmbit en el que es va desenvolupar més el feminisme en aquells temps va ser el moviment veïnal. A les diferents associacions de veïns (AV) que es van crear a tots el barris no van trigar en aparèixer “vocalies de dones”. Aquestes vocalies fomentaven la creació de grups de dones en les que aquestes podien sortir de casa i compartir el temps i les experiències. A finals dels 70's, diverses AV tenien dones presidentes, en una època en la que era molt difícil que això passés.
 | ||
| Acreditació de les Jornades Catalanes de la Dona de la meva mare, María López Molina, en representació de l'Associació de Veïns de Pubilla Casas. Font: CELH DOC 0201 Jornades / d. María López Molina. |
Alguns d’aquests grups van evolucionar cap a un activisme feminista molt intens. Clara Parramon ens comenta:
“Al meu entendre, no és una simple coincidència que un activisme femení potent i els moviments veïnals emergissin en la mateixa dècada. Com a molts altres municipis, en els barris hospitalencs les funcions atribuïdes a l’espai domèstic, és a dir, els treballs de cura i d’atenció a les persones que les dones acostumem a assumir, estaven en perill. Només cal recordar –especialment en el barris aleshores més nous– que, com he dit en altres ocasions, en els espais on es menjava, es cuidaven les criatures, s'atenia a la gent gran, no hi havia ni mercats, ni escoles, ni escoles bressol, ni ambulatoris. En aquelles condicions, el protagonisme femení per dignificar la vida comunitària va ser rellevant i es troba en l'origen de moltes de les escoles, mercats, parcs, centres de salut avui existents.”[ix]
 |
| Jornades Catalanes de la Dona, 1976. La segona per la dreta de les assegudes a les cadires és Mercè Olivares. Fotografia de Pilar Aymerich. Font: https://www.museoreinasofia.es/coleccion/obra/jornades-catalanes-dona-inauguracion-jornadas-maria-aurelia-capmany-leyendo-su Les vocalies de diverses AV van participar en les Jornades Catalanes de la Dona, el maig del 1976. Aquesta reunió va significar un punt d’inflexió decisiu i va posar el feminisme en l’agenda política de la Transició, en un moment en el que es començava a dissenyar el futur polític i legislatiu del país. Al primer ajuntament democràtic de la nova etapa, 1979, n’hi havia tres dones: Pilar Ferran, Fina Martínez i Mercè Olivares.
No tant com al moviment veïnal, però també al moviment obrer dels 70’s es va deixar sentir el paper de les dones i la lluita per la igualtat. En aquest sentit, a l’Hospitalet vam ser pioners en les sentències judicials, després d’importants mobilitzacions i vagues, que ratificaven que a igual feina homes i dones havien de cobrar el mateix. Era l’any 1977, i fou a les empreses INDO i TEMSA. |
"L'Hospitalet dels anys 70 : el final d'una dictadura" (2007). A partir del minut 28 explica les experiències de TEMSA i INDO.
També foren liderats per les dones els importantíssims moviments de renovació pedagògica, llavor del sistema educatiu actual. Hem de destacar el paper de Montserrat Company.
7. Els darrers anys
Un cop aconseguida la igualtat legal amb el nou règim democràtic, va començar el llarg camí per arribar a la igualtat real, que encara no s’ha aconseguit.
 |
| Font: En Equipo, revista de l'AV de Santa Eulàlia, 1983. El contingut del mural és prou explícit. |
Per exemple, al tercer consistori democràtic, escollit el 1987, només hi havia dues regidores, menys que en el primer. El 2011 ja hi teníem una alcaldessa (des del 2008) i vuit regidores més. El 2015, l’alcaldessa i set dones més. El 2019, l’alcaldessa i dotze dones més, gairebé la meitat del consistori. Com a mínim s’havia aconseguit la paritat política gràcies a que diverses candidatures l’havien aprovat prèviament per la confecció de les llistes electorals. Sense quotes que corregeixin les desigualtats que no eliminem, no ens apropem a a la igualtat.
 |
| Mural fet l'any 2006. |
A partir de la dècada de 1980 apareixen grups de dones al marge del moviment veïnal, seguint l’exemple de Can Serra. L’any 1984 es va crear la de Santa Eulàlia. Vam entrar al s. XXI amb una dotzena d’entitats d’aquesta mena, on es practicava la sororitat abans que es popularitzés aquesta paraula. El 2002 va aparèixer Mujeres P’alante, un grup que respon al col·lectiu de dones del darrer episodi immigratori, que va començar vers 1999. Des de les institucions també es va prendre consciència del tema i el 1986 es va crear el Programa Municipal de la Dona (PMD) i el Centre d’Atenció i Informació a la Dona (CAID).
 |
| L'any 2013, els diversos grups de dones de la ciutat van coordinar-se en el projecte "Les dones de l'Hospitalet teixim el nostre futur". |
CC.OO. ha tingut una primera secretària general local dona, Asun Romero, des del 2001, i ha estat substituïda per una altra dona, Liliana Reyes, el 2019. El moviment veïnal, curiosament, s'ha mostrat menys permeable a la dirigència femenina, amb excepcions a Collblanc-Torrassa (Ana González i Loli Luna), Can Serra (Petra Muñoz) o Bellvitge (Montse Abolafia i Emma Núñez)...
En els darrers temps s’han produït dos fenòmens: la constatació de que la desigualtat real de gèneres (amb la discriminació, la violència, les bretxes, etc.) no desapareix per l’acció de les lleis igualitàries i l’aparició d’una reacció del masclisme lligada a l’ascens de l’extrema dreta.
 |
| Manifestació feminista a l'Hospitalet, 2019. Font: lhdigital |
Això ha provocat una revifalla dels feminismes, en plural, perquè, com en tots els moviments socials, hi ha diferents idees i pràctiques dins d'aquest. El que tenen clar cada vegada més dones, en especial les joves, és que sense lluita ni mobilització feminista continuaran patint feminicidis, violència i discriminació.
De totes les mobilitzacions feministes dels darrers temps, podem destacar Vaga Feminista LH, una plataforma d'associacions i persones que es coordinen i mobilitzen des del 2019.
Confio en que també es vegi ben clar que la igualtat de gèneres ha de ser lluitada de forma específica, però que forma part de les altres lluites per la igualtat, i que la defensa del masclisme i el patriarcat procedeix de qui defensa les desigualtats de classe, de raça, etc...
Podem concloure amb la xerrada d'Òscar Garcès: "Dones de l'Hospitalet: condició obrera i lluita política i sindical i feminisme".
Amb un reportatge de TV3 en el que Mercè Olivares ens parla de les vocalies de dones de les AV.
https://www.ccma.cat/324/quan-anavem-a-londres-lavortament-durant-el-franquisme/noticia/2994697/
I una conversa sobre aquest tema a l'espai "Algunes històries de l'Hospitalet" al programa Veïns de la Televisió de l'Hospitalet.
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/14636476
[i] Juan Carlos Pisabarros “La Revolución
Gloriosa y los inicios del republicanismo en la provincia de Alicante” dins La historia, lost in translation? Actas del
XIII Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea, Cuenca, Ediciones
de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2016, pàg. 1116, explica el cas
d’Alacant.
[ii] La Igualdad. 9/3/1870, pàg. 2
[iv] AMH "Correspondència 1887".
[v] La
Justicia. 21/4/1893,
pàg.1
[vi] La Correspondencia militar. 29/7/1913, pàg. 2 i La Época 29/7/1913,
pág. 2
[viii] BENGOECHEA, Soledad. Les dones
del PSUC, Barcelona, Els arbres de Fahrenheit, 2013, pàg. 60-62
[ix] PARRAMON , Clara. “Activisme femení a
l’Hospitalet en la dècada de 1970”, Quaderns
d’Estudi, núm. 30, pàg. 139. https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/332041/423308
No hay comentarios:
Publicar un comentario