L’any 1894 el gran líder obrerista i teòric del
socialisme Friedrich Engels escrivia:
Un personatge com Engels, tenia consciència de la trajectòria indòcil de Barcelona, que no era de les ciutats que més podia conèixer un alemany que es movia per Anglaterra, Holanda o França.“ (...) Barcelona -el centre fabril més important d’Espanya, que té en el seu haver històric més combats de barricades que cap altra ciutat del món- (...)”[i]
Realment era així? Va continuar així més tard?
Intentaré fer un recull breu de les revoltes que s’han produït a Barcelona (i
rodalies) en els darrers 200 anys.
És difícil afirmar quan un episodi històric és una
revolta. Més o menys el criteri ha estat quan les classes populars, obreres,
menestrals, etc. han sortit al carrer i han fet accions de força (no
necessàriament violentes), enfrontant-se a la legalitat establerta.
 |
| La primera manifestació del 1r de maig, el 1890, no la he considerada una revolta. |
També és difícil quantificar-les. Dues accions en dos
dies diferents (per exemple, les del 1 i 8 de febrer de 1976) però que responen
a una mateixa dinàmica, les he posades juntes.
Evidentment, n’hi han hagut moltes més mobilitzacions
dins la legalitat, manifestacions i accions de tota mena. Recordem que quan el
president del EE.UU. George Bush va menysprear les manifestacions contra la Guerra
del Golf arreu del món va dir:
"Ningú pot permetre que la seva política sigui determinada pel nombre de gent que es manifesta a Barcelona"
El febrer de 2003 s’havia produït a Barcelona la més
important manifestació antiimperialista del món. Com, el febrer de 2017, la més
important a favor de les persones refugiades.
Abans del segle XIX, en una època de pocs motins
populars, Barcelona (i rodalies) havia protagonitzat importants aixecaments els
anys 1640, 1687, 1773 i 1789. I, evidentment, en el procés de la Guerra de Successió,
la decisió d’enfrontar-se a Felip V per part de la Junta de Braços, el 1713,
també es pot considerar una revolta popular.
Si trobeu que falta alguna, ja m’ho direu...
- març de 1820. Revolta favorable al liberalisme
i contrari a l'absolutisme, amb l'assalt de la Casa de la Inquisició i l’alliberament
dels presos polítics que hi eren.
- juliol-agost de 1835. La primera de les bullangues.
Barreja d’anticlericalisme (en el context de la Guerra Carlina) i malestar
obrer (crema del Vapor Bonaplata). Uns dies després, una segona part de
l’avalot va acabar amb l’assassinat del General Bassa.
- gener de 1836. Assalt de les presons per matar els
presoners carlins.
 |
| La Patuleia, una pintura que representa les bullangues de 1835. L'autor és incert, Arrau, Ferran? Font: https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/que-eren-i-per-que-es-produien-les-bullangues_200987_102.html |
- maig de 1837. Bullanga per a la reconstitució de la
Milícia Nacional i renovació de l’Ajuntament.
- juliol de 1840. Avalot contra la Llei d’Ajuntaments.
- novembre-desembre de 1842. Revolta contra la
política lliurecanvista d’Espartero, el govern del general Zurbano , la quinta
i els consums. Va concloure amb el bombardeig de Barcelona des de Montjuïc.
 |
| Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Bullangues |
- setembre-novembre de 1843. La Jamància. Rebel·lió
contra les mesures conservadores del govern. També va ser sufocada amb el
bombardeig de la ciutat.
- juliol 1845. Motins contra les quintes, a més d’una vintena de poblacions catalanes.
 |
| La Jamància. Font: https://tdk.cat/ |
- juliol 1845. Motins contra les quintes, a més d’una vintena de poblacions catalanes.
- març-abril de 1854. Aldarulls relacionats amb una
vaga obrera al sector tèxtil.
- juliol de 1854. Aixecament contra el govern moderat
i favorable a un règim progressista i democràtic i incendi de fàbriques que
tenien màquines modernes, les selfactines.
- juliol de 1855. Aldarulls relacionats amb la vaga
general obrera, considerada la primera de la història del país.
- juliol de 1856. Revolta contra el gir conservador
del govern. L’exèrcit la reprimí durament,
amb el resultat d’uns 500 morts.
- agost de 1867. Aixecament fracassat contra la
monarquia borbònica.
- setembre de 1868. Avalot contra la monarquia
borbònica a favor d'un règim democràtic.
- setembre-octubre de 1869. Revolta republicana
federal contra la deriva conservadora del govern espanyol.
 |
| "Plaça del Mercat del Padró, a Barcelona. Atac a la barricada principal, la nit del 25 de setembre", Font: Le Monde Illustré, 25-10-1869. |
- abril 1870. Revolta contra les quintes, amb
epicentre a Gràcia i Sants.
- gener 1872. Avalot contra la restitució dels consums, els odiats impostos.
 |
| La Plaça de sant Jaume durant la revolta. Font: Le Monde Illustré, 2-3-1872 |
-novembre-desembre de 1872. Manifestacions d'estudiants a Barcelona i motins a l'Hospitalet i d'altres poblacions contra el sorteig de la quinta, dissolts per l'exèrcit.
- gener de 1874. Revolta per defensar la República, després del cop d’Estat militar.
- març-abril 1882. Avalot contra els consums i a favor del proteccionisme.
- setembre de 1898. Incident a Sants, amb un atac al burot de Collblanc.
- gener de 1874. Revolta per defensar la República, després del cop d’Estat militar.
 |
| Els voluntaris republicans, sota el comandament del Xic de Barraqueta, s'enfronten a l'exèrcit a Sarrià. Dibuix d'Eduard Fabrés. Font: TERMES, Josep. De la Revolució de Setembre a la Guerra Civil, 1987. |
- març-abril 1882. Avalot contra els consums i a favor del proteccionisme.
- setembre de 1898. Incident a Sants, amb un atac al burot de Collblanc.
- febrer de 1902. Aldarulls al voltant de la vaga general obrera.
- juliol-agost de 1909. Setmana Tràgica o Gloriosa o Revolució de Juliol. L’embarcament
de tropes cap al Marroc fou el detonant del malestar obrer. Barricades i actes
violents anticlericals.
 |
| "La huelga general en Barcelona. Aspecto de las Ramblas el día 18 del actual, según apunte del natural. Remitido por nuestro corresponsal", Nuevo Mundo, 26-2-1902 |
 |
| "Construcción de una barricada", Actualidades, 4-8-1909 |
 |
| Font: La Ilustració catalana, 10-11-1912 |
 |
| Obrers detinguts a Barcelona. Font: Mundo gráfico, 22-8-1917 |
- gener de 1918. Motí de les dones contra la pujada
del preu i l’escassetat dels articles de primera necessitat.
 |
| Font: La Hormiga de oro, 19-1-1918 |
- febrer-març de 1919. Vaga de la Canadenca. Vaga
general obrera que va paralitzar la ciutat durant uns dies.
- abril de 1931. Ocupació dels ajuntaments i proclamació
de la República.
 |
| Font: Nuevo mundo, 14-3-1919, pàgina 9. |
 |
| Nuevo Mundo, 17-4-1931, pp. 4 i 9. |
- setembre de 1931. Vaga general convocada per la CNT, especialment per la vaga de lloguers que s'estava portant a terme.
- desembre de 1933. Aixecament anarquista i
proclamació del comunisme llibertari a l’Hospitalet i Sants.
 |
| Font: Mundo Gráfico, 17-1-1934, pàg. 7. El peu de foto deia: "Carretera de Sans. Cerca de los barrios de Santa Eulalia y la Torratxa, de la Bordeta y de Hospitalet. Esta barriada viene a ser algo así como la frontera entre la sociedad burguesa y las huestes del comunismo libertario. En el fielato de las ideas, el matute se paga aquí con la vida." |
 |
| Font: Mundo gráfico, 17-10-1934, pàgina 14. |
 |
| Barricada al Paral·lel. Mundo gráfico, 29-7-1909 |
- març de 1951. Vaga dels tramvies. Boicot als tramvies de la població per la pujada dels preus.
- gener de 1957. Segona vaga dels tramvies. Un segon
boicot al principal mitjà de transport de l’època.
- febrer 1976. Manifestacions antifranquistes
convocades per l’Assemblea de Catalunya. També van haver importants mobilitzacions i càrregues policials en la manifestaació del 1r de maig d'aquell any.
 |
| Una de les famoses fotos de Manel Armengol del febrer de 1976. |
- juny de 1977. Primera manifestació al país per la
despenalització de l’homosexualitat i la igualtat de drets del que avui
coneixem com col·lectiu LGTBI.
- Anys 70`s, 80’s, 90’s... Centenars d’actuacions veïnals
en tota l’àrea metropolitana de Barcelona, per reivindicar serveis, espais i
democràcia. Es van fer manifestacions, talls de carreteres, ocupacions d’espais
i edificis... fins i tot es va segrestar un autobús.
- setembre de 1992. La Guerra del rebut de l’aigua.
Durant 10 anys milers de famílies van practicar la insubmissió fiscal.
 |
| Manifestació veïnal tallant la Granvia, l'any 1998. Font: Associació de Veïns Ildefons Cerdà de Granvia Sud. |
- octubre de 1996. Resistència al desallotjament del
Cinema Princesa per part del moviment okupa. Val a dir que mobilitzacions de
diferent tipus i intensitat relacionades amb aquest moviment han estat molt
nombroses, com les que es van fer contra el desallotjament de La Vakeria, a l’Hospitalet,
el febrer de 1998.
- maig-juny 2011. Manifestacions i acampada a la Plaça de Catalunya dels "indignats" o del Moviment del 15-M. Va tenir un altre episodi important amb el setge del Parlament el 15 de juny.
- maig de 2014. Manifestacions contra el tancament del Centre Social Autogestionat Can Vies, a Sants.
- maig de 2014. Manifestacions contra el tancament del Centre Social Autogestionat Can Vies, a Sants.
- octubre de 2019. Manifestacions contràries a la
sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i socials del procés
independentista.
- febrer-març de 2021. Manifestacions de protesta contra l'empresonament del raper Pablo Hasél, que van ampliar-se a d'altres aspectes socials i polítics.
Per acabar, aportaré alguns textos que il·lustren
alguna de les revoltes, i com eren difoses des de Madrid, perquè veiem que no
hi ha res de nou.
Per començar, un fragment del discurs que va fer el
mestre Josep Fontana en referència a la revolta de la tardor de 1842:
“La situació va anar empitjorant encara en els mesos de novembre i desembre del 1842, quan, com ens diu el cònsol francès a Barcelona, que era en aquells moments Ferdinand de Lesseps, els catalans es van revoltar contra “els rigors militars del general Zurbano”, contra els projectes de tractat de comerç amb Anglaterra i contra l’intent d’imposar-los el reclutament de les quintes. El moviment es va iniciar en un incident amb les capes populars que la poca traça de les autoritats militars va convertiren una revolta que va obligar la guarnició a abandonar la ciutat de Barcelona.Aleshores, diu Lesseps, “quan els republicans s’han vist amos de la ciutat, han cercat el suport en les altres classes de la població contra el nou atac que preveien. Han tractat de reunir al seu entorn els descontents de totes les opinions i de comprometre en la resistència els homes de més consideració de Barcelona i, per a aquest objectiu, la Junta consultiva ha estat formada per ells. Es tractava en aquest moment de fer respectar les persones i les propietats en una ciutat immensa, enterament lliurada a una plebs victoriosa.No és pas sorprenent que els homes més interessats en el manteniment de l’ordre hagin acceptat les funcions provisionals que se’ls oferien”. Dels seus membres, quinze eren propietaris, hisendats, comerciants i fabricants, un era noble, i hi havia, a més, set professionals liberals, un argenter i un militar.La Diputació de Madrid, però, explicava mentrestant als habitants de la capital de la monarquia que a Barcelona es produïen “lamentables escenas de horror y de sangre”, una afirmació que no corresponia gens ni mica a la realitat, però que serviria per tal de justificar la intransigència d’Espartero, que bombardejà la ciutat des de Montjuïc només pel gust de fer un escarment, i s’apressà a empresonar un gran nombre de ciutadans (81 van ser condemnats a penes d’entre sis i deu anys), a afusellar-ne 14, a imposar una enorme multa col·lectiva, a desarmar la milícia nacional i a dissoldre l’Associació de Teixidors."[ii]
En relació a la Setmana Tràgica (juliol de 1909)...
El que deia abans, algunes coses no canvien.“El Ejército Español, de la mà de Ricardo Espí, tinent coronel d’infanteria, publica un dels textos més bel·ligerants del pensament dels militars, en portada i amb títol contundent com una descàrrega tancada, diu què cal fer amb els catalans díscols:«Castigo necesario»: «Nuevamente la capital catalana vuelve a causar grave daño a la Nación. Por centésima vez el nombre de Barcelona da motivos para ser pronunciado con horror por todos los buenos patriotas y el estado de cosas que su actitud levantisca y criminal ha creado arrastrando con su ejemplo a su hermana Sabadell, cuna de Morral, requiere una pronta y enérgica represión, aplicada sin contemplación alguna, y en forma tal, que su ejemplaridad deje eterno recuerdo, tanto más como el que dejó en ella Felipe V en 1714, y más recientemente el general Rottan en Castellfullit en 1823. Hace un cuarto de siglo que la Ciudad Condal viene siendo la pesadilla de la Nación […]En 1714 hubo que tomar las medidas que están consignadas en las historias, y que aún perduran en algunas masías de la alta montaña, y fueron tan saludables que hasta el año de 1808 hubo paz […] y cesó la pesadilla empezada en 1640. Después ha habido que castigarles en 1841, 1843, 1856, 1870 y 1874, y hora es que se repita lo de 1714, puesto que la experiencia abona su buen resultado.»Acaba tot explicant la pau a París després de 1871 i demana que s’enviïn a Annobon i Corisco «todos ellos, hombres y mujeres» i a lluitar sense quarter, o sigui afusellant in situ i sense causa, al mateix carrer. No és una actitud d’un col·laborador aïllat. A la mateixa pàgina, s’hi escriu: «No vacile el Gobierno, pues esta vez y esta ocasión, tiene a su lado, y para esto, a toda España, harta de las cosas de Barcelona ». A l’article «Guardia civil ¡Sus y a ellos!» precisa: «hasta no dejar uno vivo de esos canallas».”[iii]
Cal aclarir que la denominació de Barcelona com “Rosa
de foc” és discutida. Segons el màxim especialista, Josep Termes,
no era un apel·latiu utilitzat abans de 1975, mentre que Joaquín Romero Maura aporta un document de 1909 en el que ja hi apareix.[iv]
Sembla que es confirma el tarannà indòcil de Barcelona
i les ciutats del seu voltant. Fins i tot, Marc Andreu ha proposat que existeix
un “model Barcelona” de moviments socials.[v]
[i] Ho va escriure a Els bakuninistes en acció. Memòria sobre l’aixecament a Espanya l’estiu
de 1873 . Es tracta d’una crítica als bakuninistes que eren majoritaris a
Catalunya i que havien fracassat en una convocatòria de vaga a Barcelona,
malgrat el gran nivell de mobilització de la seva classe obrera. Per això fa
aquest esment de Barcelona com la ciutat amb més revoltes populars fins aquell
moment. https://www.marxists.org/espanol/m-e/1870s/1873-bakun.htm
[ii] Discurs de l’acte de
lliurament del Doctorat Honoris Causa per la URV de Tarragona el 2010 http://www.urv.cat/media/upload/arxius/honoris-causa/josep_fontana/discurs_josep_fontana_cat.pdf
[iii] FIGUERES, Josep Mª. “La recepció de la Setmana Tràgica a la prensa de
Madrid. La desactivació de la protesta arreu d’Espanya amb la censura i
l’amenaça del separatisme.”, Analecta Sacra
Tarraconensia 82. Actes de les Jornades sobre la Setmana Tràgica http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_82/AST_82_381.pdf
[iv] ROMERO-MAURA, J. La rosa de fuego. El obrerismo barcelonés de 1889 a 1909, Barcelona, RBA, 2012, pàg. 9 i https://www.eltemps.cat/article/3751/la-barcelona-rebel-avalots-rebomboris-bullangues-vagues-i-manifestacions
[v] ANDREU, Marc. El “model Barcelona” de
moviments socials, 2012 https://docplayer.es/87198907-El-model-barcelona-dels-moviments-socials.html
INTERESANTISIM ARTICLE: coneixen el pasat entenem el que pasa avui.
ResponderEliminarMoltes gràcies!
Eliminar