ELS CAMPEROLS DE L’HOSPITALET EREN FORÇA REVOLUCIONARIS

En els darrers temps escolto i llegeixo amb estupefacció com s’identifica el camp i als camperols de Catalunya amb ideologies conservadores i reaccionàries, especialment amb el carlisme.

És com si jo digués que les ciutats catalanes són conservadores perquè hi va haver un carlisme urbà que impulsà les organitzacions patronals, els Sindicats Lliures i el sometent.

Les persones que fan això són força ignorants, o diuen mentides conscientment. I ho intentaré demostrar amb la parcel·la del coneixement que domino una miqueta: la història de l’Hospitalet.

També les persones que escrivim sobre la història de Catalunya tenim una mica de responsabilitat, perquè hem menystingut el moviment camperol català, sempre ocult darrere del moviment obrer, entès com el de les persones que treballen en fàbriques. Aprofito per dir que passa el mateix amb el sector de la construcció.

L’argument “fake” comença identificant camp català amb carlisme. El que s’obliden de dir és que part del moviment camperol que es va manifestar durant la Primera i Segona Guerra Carlina (1833-40 i 1846-49, respectivament) no fou tan reaccionari. Però aquest no és el lloc de fer aquest debat.

Però l’objectiu principal d’aquest text és afirmar que el camp català fou en bona mesura progressista, republicà i sovint revolucionari. Aportaré totes les dades que ens informen del moviment camperol de l’Hospitalet, i hem de recordar que l’Hospitalet fou més un poble agrari que industrial fins la dècada de 1910.

El moviment camperol fins 1874

La violència esclatà al camp espanyol en la dècada de 1830. A moltes comarques d’Espanya el descontentament camperol contra el liberalisme es va canalitzar en els rengles del carlisme. A l’Hospitalet i les localitats properes, no. Però es produïren atacs contra propietats dels més rics, sobretot incendis de pallers i camps, en els períodes 1837-44 i 1855-62[i]. 

Les autoritats locals demanaren la intervenció de l’exèrcit (1857) i dels mossos d’esquadra (1862), mentre que els propietaris locals crearen una mutualitat per ajudar-se en cas de patir un incendi provocat. La lluita de classes al camp fou molt dura en aquells anys.

La següent manifestació del moviment camperol de l’Hospitalet es produeix quan, el juliol de 1872, una de les quatre associacions de treballadors van demanar d’adherir-se a l’Associació Internacional de Treballadors (AIT). Poc després, els camperols associats, com la resta dels internacionalistes, van votar pels candidats anarquistes per ser delegats al Congrés de La Haia[ii].

El novembre, el consell local de l’AIT escrigué a la direcció manifestant "la precaria situación de los trabajadores del Campo a consecuencia de la esplotación de los señores de la Tierra". La direcció els respongué:

"Compañeros: Enterado este Consejo de vuestra grata fecha (?) del que cursa ha visto con satisfacción cómo tres de las secciones de esa localidad practican el gran principio de la solidaridad obrera; y si bien los trabajadores del campo no pueden remitir recursos, no es por falta de voluntad, pero sí por la infame explotación que pesa sobre ellos. La dura esclavitud en que nos tiene sumidos la criminal burguesía, nos demuestra claramente la necesidad imprescindible de trabajar sin descanso, para sacudir tanta ignominia, demoliendo con la piqueta revolucionaria, todas las instituciones de la presente corrompida sociedad. No dudamos que los internacionales de Hospitalet sabrán cumplir con su deber sosteniendo siempre, muy alta, la roja bandera del trabajo. Recibid un abrazo de los que os desean Salud y Liquidación Social. Anarquía y Colectivismo.”

Malgrat no poder enviar cap delegat al Congrés de Còrdova on van triomfar les propostes anarquistes, el Consell local va manifestar: "la satisfacción de todos los federados al ver el feliz éxito alcanzado en el Congreso de Córdoba y su alegría por haber combatido la política de los partidos burgueses, porque no es más que una farsa".

L’abril de 1873, els "pastores y zagales de la comarca de Prat de Llobregat, Hospitalet y Sants” guanyen una vaga gràcies a la solidaritat de la Unión de los Trabajadores del Campo, la Federació d’ofici dels camperols de la Internacional. És la primera vaga camperola de la que tenim notícia. Poc després, aquest grup també s’adherí a la Internacional.

Arran d’aquesta mobilització trobem un comentari molt significatiu al diari de l’AIT, La Federación: 

"Los últimos soldados del fanatismo y de las persecuciones, los obreros del campo, se levantan con una energía admirable para reivindicar los derechos del productor; y aclamando con entusiasmo los principios anárquicos y colectivistas."

Fins i tot en aquella època, després de mesos de lluita compartida, es reprodueix el tòpic: els camperols són soldats del fanatisme. La identificació amb el carlisme era tan forta que ni les revoltes d’El Arahal/Utrera (1857) o Loja (1861) o el republicanisme de moltes comarques rurals catalanes la poden esborrar.

El maig es va fer el II Congrés de la Union de los Trabajadores del Campo de la Región Española de l’AIT, amb delegacions de l'Hospitalet, Sants, Les Corts, Esplugues, Cornellà d’altres pobles del Baix Llobregat. En La Federación s’afirmava que els delegats catalans i andalusos eren posseïts d’esperit revolucionari i amb "sed de demostrar á la faz del mundo cuales son las aspiraciones del ignorante y hasta hoy estúpido labrador".

A més, "las secciones agrícolas de la comarca del Llobregat y circunvecinas pusieron en conocimiento del Congreso que en el tiempo de la siega de las mieses deseaban llevar á cabo un movimiento que les pudiese proporcionar algunas ventajas en las actuales condiciones de trabajo, (...)" i demanaven solidaritat. La vaga començà a finals del mateix mes, va durar quatre dies i va finalitzar amb un gran èxit.

Tanmateix, la conflictivitat al camp es va mantenir, com indica una carta del Gobernador Civil a l’alcalde de l'Hospitalet que diu: 

"Ha llegado á noticia de este Gobierno que en ese pueblo se proyecta para el dia de mañana una huelga de trabajadores del campo en la que se trata de imponer á los propietarios arrestandoles en sus casas para que no puedan dedicarse á sus faenas agricolas"; y exigiéndole que evitara "todo ataque á los derechos individuales".

El desembre, delegats de les seccions de treballadors del camp de poblacions del Barcelonès i Baix Llobregat (per l'Hospitalet, Joan Mercadé) es van reunir a Sants i protestaren contra el Consejo de la Unión per no haver estat solidari amb els vaguistes de Sanlúcar i d’altres motius estatutaris. Poc després, el Consejo de la Unión de Trabajadores del Campo de la Region Española va dimitir.

Com veiem, la pagesia local del 1872-73 era força contundent i amb una penetració de l’anarquisme important. La lluita per millorar les condicions de vida i assolir la utopia van desenvolupar-se de forma paral·lela a moltes comarques del camp català, i també a l’Hospitalet.

Il·lustració a DELGADO, S. España al terminar el siglo XIX, 1897

Moviment camperol durant la Restauració

La reacció i la repressió de 1874 va frenar el moviment camperol i obrer. Els internacionals van fundar una cooperativa de consum el mateix 1874 que era la tapadora del sindicat. Quan es va legalitzar un altre cop la Internacional, el 1881, la pagesia local va crear una cooperativa (que era alhora una mutualitat) l’any següent. Hem de recordar que el cooperativisme era en aquella època una ideologia revolucionària paral·lela, i de vegades enfrontada, a l’anarquisme, que la titllava de reformista.

El maig del 1893 es va fer a Barcelona una Conferència de Treballadors del Camp, en la que s’intentà reorganitzar un moviment camperol anarcosindicalista. Fruit d’aquesta iniciativa fou la vaga del 27 de juny al 3 de juliol del 1893 dels jornalers del Barcelonès i bona part del Baix Llobregat. La vaga, després del procés habitual aleshores d’assemblees i piquets perseguits per la guàrdia civil amb més de cinquanta detinguts, va acabar amb un cert èxit. Es va aconseguir una regulació en els horaris: dotze hores del maig al juliol, onze l’abril i l’agost i nou hores la resta de l’any.

La repressió dels moviments populars de finals del segle XIX també va frenar el desenvolupament del moviment camperol local. L’any 1902 es va crear la cooperativa La Lealtad de Labradores, amb seu a Santa Eulàlia, que el 1904 tenia 42 socis. Aquests primers anys del segle van tenir una extraordinària ebullició associativa, en la que les moltes entitats barrejaven les activitats cooperativistes, mutuals, sindicals i d’esbarjo. La ideologia dominant a la ciutat era el republicanisme.

El juny del 1904, tenim notícia d’una vaga d’hortolans de Sants i l’Hospitalet, que va acabar amb el següent acord: el patrons havien de proporcionar llit i habitació als seus operaris, la jornada laboral que havien demanat els obrers, quatre hores de treball els diumenges dels “quatre mesos de calor” i tres hores la resta de l’any, als carreters que descarregaven de nit els pujarien el sou un 25% i els jornalers haurien de collir les verdures encara que plogués.

L’octubre del 1912 fou legalitzada la Sociedad Obrera de Agricultores de Hospitalet de Llobregat, amb seu al carrer Rossend Arús, 49 (encara que l'any següent es van traslladar a Església, 6). Aquesta entitat va enviar a l’Ajuntament el 13 de gener del 1913 una carta exigint jornals públics, que diu:

“Ya hace bastante tiempo que la clase jornalera de la agricultura de esta villa, esta pasando una crisis de trabajo insostenible. Desde el funesto desbordamiento ultimo del rio Llobregat, inundando los campos de este termino y arrasando las plantas que habian dado trabajo a la mayoria de ellos; perdidas por completo las cosechas de invierno, el primero en tocar los resultados ha sido el obrero agricultor; el que necesita el jornal diario para hacer frente a sus necesidades y llevar pan a sus hijos; el que no dispone de ahorros, porque su escaso jornal no se lo permite, y como trabajando lo necesita todo, se encuentra sin ninguna clase de provisiones para pasar los frios y desolados dias de invierno.
Este sistema de vivir muriéndose, no puede continuar sin exponernos a dos consecuencias; primera, que la anemia y demas enfermedades, protegidas por la miseria, hagan sus estragos en la clase obrera de esta villa, llevando desolación y muerte, y segunda que esta se viera precisada ha (sic) efectuar actos de violencia que todos lamentariamos.”

Val a dir que l’Ajuntament es va reunir el 18 de gener i va accedir a les peticions, oferint feina als jornalers aturats “en cuanto lo permitan los fondos de que disponga el Municipio del presupuesto de este año” en la reparació de camins i sèquies.

L’abril del 1913, es va fer el congrés fundacional de la Federació Nacional d’Obrers Agricultors d’Espanya a Còrdova, en el que es va aprovar el lema “la terra per a qui la treballa”. Els seus principis, per tant, eren revolucionaris. Entre les localitats adherides però que no van enviar delegats hi era l’Hospitalet. Per cert, com a seu de la nova Federació fou escollida... Barcelona[iii].

Als següents congressos del sindicat ja hi van assistir amb regularitat delegats de l’Hospitalet o de la comarca de Barcelona que el representaven. Per exemple, al del maig del 1914, a València, hi va assistir en representació de la societat de l’Hospitalet, que deia tenir 115 afiliats, en Jaume Farrés. Finalment, la FNOA es va adherir a la CNT en 1918.

Del que no va haver a l’Hospitalet és cap manifestació de moviment rabassaire. Només aquest gran moviment dels camperols de les vinyes, catalanista i republicà, desmenteix totes aquestes mentides que identifiquen el camp català amb ideologies dretanes.

La dècada de 1930

En la dècada de 1930 l’agricultura ja era una activitat secundària que ocupava al voltant del 10% de la població activa. L’obrerisme en la indústria era molt intens en aquell moment, però al camp no hi havia la mateixa tensió. Quan la CNT intentà organitzar el maig del 1931 una comissió de camperols va recórrer de nou als tòpics:

"El quietismo adormecedor en que hasta hoy hemos permanecido los esclavos de la tierra va a tener su término. La indiferencia, el apatismo hacia todo avance, tras toda liberación que presenta a los hijos del terruño, a los parias de la tierra rezagados tras de nuestros hermanos de la industria que, avanzando siempre hacia su liberación, veían descorazonados como permanecíamos indiferentes a toda lucha liberadora, toca a su fin"[iv].

El juny de 1936 existien una secció de la CNT d’obrers del camp i una altra, més petita, de la UGT. La primera, va presentar una plataforma reivindicativa als patrons: jornada de set hores, jornal de 12 ptes., prohibició d’hores extres si hi havien aturats, etc. I mentre es negociava, el 19 de juliol començà la Guerra.

Pocs diez després, propietaris i cenetistes acordaren la col·lectivització de la terra, els primers forçats per l’allau de persones que es van llençar als camps per agafar queviures, els segons per convicció revolucionària. Donades les circumstàncies, podem dir que fou un pacte de conveniencia, però un pacte en definitiva, segurament afavorit per la poca conflictivitat en els temps anteriors.

A l’Hospitalet es va crear un organisme, L’Agrícola Col·lectiva, que era propietari de totes les terres i organitzava la feina i les seves condicions, de manera molt semblant al procés revolucionari que es portava a terme a l’Aragó. Totes les informacions que tenim indiquen que va funcionar força bé. Fins i tot, figures de l’anarquisme internacional, com Emma Goldman, van visitar les terres col·lectivitzades de la ciutat.

Emma Goldman visitant les terres col·lectivitzades de l'Hospitalet. AMHLAF0000473.jpg 

Més endavant, alguns camperols van optar per sortir-se’n i van crear un Sindicat Agrícola. Evidentment, aquestes experiències revolucionàries van ser liquidades pel franquisme, a partir de gener de 1939.

Les darreres dècades

En les darreres dècades l’agricultura ha estat una activitat mínima, testimonial a la ciutat. Tot i això, el principal sindicat de camperols a Catalunya, la Unió de Pagesos, ha tingut una certa presència, gràcies a l’activisme de persones com Francesc Ribas[v].

La Unió de Pagesos va participar en el moviment antifranquista, també al Baix Llobregat. I també ha estat en les mobilitzacions a favor del Parc Agrari i la conservació dels espais naturals del Delta, en les lluites contra les noves formes d’especulació immobiliària.

La Unió de Pagesos, a sobre d'un tractor,  lluitant contra la construcció de blocs a Cal Trabal, el maig de 2009. Una altra mostra de lo reaccionari que és el moviment camperol català.

Dues conclusions

El moviment camperol ha estat tan important com el moviment obrer a l’Hospitalet, en la mesura de la importància de les activitats primàries a la població. I ha optat sempre per ideologies esquerranes: cooperativisme, republicanisme, socialisme, comunisme i, sobretot, anarquisme. Per tant, és rotundament fals identificar el camp i els seus habitants amb el conservadurisme.

El camp, la pagesia i les seves mobilitzacions sempre han estat menystinguts des de la ciutat, fins i tot pels diversos moviments obreristes. Desqualificar alguna cosa pel fet de ser de procedència rural no és una forma de “supremacisme”?

Per cert, això passava també “al meu altre poble”. El meu avi fou un dels fundadors i president de l’associació d’agricultors d’aquella localitat andalusa; per cert, adherida a la UGT. Si sentís ara les paraules d'alguns que es diuen socialistes i el que opinen de la gent com ell...  

---

[i] Les referències de la majoria de les dades del moviment camperol local es poden trobar en l’article d’aquest mateix bloc “El passat agrari de l’Hospitalet”.

[ii] [ii] Les referències de la majoria de les dades de lAIT de l’Hospitalet es poden trobar en l’article d’aquest mateix bloc “La Internacional: 150 años de lucha obrera, también en l’Hospitalet”

[iii] http://www.veuobrera.org/00finest/fna-1913.htm

[iv] La informació d’aquest apartat procedeix de SANTACANA, Carles. "Poder local i canvi socioecomic: l'Hospitalet de Llobregat (1936.1939)”, Identitats, núm, 0, 1987, pàgines 31-33

[v] L’Hospitalet lloc de memòria. Exili, deportació, repressió i lluita antifranquista, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 2007