Tanmateix, un grapat
d’homes i dones de l’Hospitalet sí que la recordaven perfectament, perquè la
van conèixer personalment, van compartir amb ella la lluita política i social
i, fins i tot, van ser veïns! Sí, la Manuel Carmena, actual alcaldessa de
Madrid va viure un temps, al voltant de 1967, al barri de Granvia Sud.
 |
| Una de les poques fotos que he trobat de Carmena amb una edat semblant a la que tenia quan va viure a l'Hospitalet |
Les biografies que he
pogut trobar en internet diuen que va néixer a Madrid l’any 1944 i que es va
llicenciar en dret en 1965. La majoria, a partir d’aquí diuen que va ser una advocada laboralista i activista antifranquista, i que fou una de les fundadores
del bufet d’Atocha que va patir el més important atemptat terrorista d’extrema
dreta de la Transició, en gener de 1977, del que es va lliurar perquè va
canviar la sala de reunions amb un company.
Cal recordar el que van
significar els/les advocats/esses laboralistes en la segona meitat del
franquisme. Van generar un dels principals fronts de lluita contra la dictadura
i a favor dels drets humans. Més enllà de les defenses concretes amb les que
van limitar les tortures, empresonaments, multes, acomiadaments, etc. de milers
de persones, van empènyer perquè assolíssim un règim polític democràtic, i van
salvar la dignitat de tot un col·lectiu professional, sovint còmplice del
franquisme.
El seu paper en la lluita antifranquista de l’Hospitalet ja ha estat tractada en algunes publicacions del
Centre d’Estudis.
Tornant a Carmena, el que
volem difondre és que en aquest parèntesi entre 1965 i 1977, del que gairebé ningú no parla
(amb excepcions), va viure a Catalunya dos anys i escaig, i
en concret a l’Hospitalet (1966-1968).
En el text que va escriure per l’homenatge a Albert Fina, ella mateixa explicava que fou
expulsada de la universitat madrilenya arran de la seva lluita antifranquista i
que finalment va aconseguir la llicenciatura en dret per la Universitat de
València. El seu promès, però, ho va haver de fer a la facultat d’arquitectura
de Barcelona. Això va provocar que Carmena es traslladés a Barcelona el gener
de 1966. No sabem si s’instal·là directament a l’Hospitalet o va viure en
d’altres llocs. En 1968 tornà a Madrid.
Em comenta Mercè Olivares
(entre d’altres coses regidora en el primer ajuntament post-franquista) que
vers 1967 la va conèixer arran de la creació d’un grup d’una vintena de dones
militants i simpatitzants del PSUC, del que també formava part Montserrat Roig.
Un parell de reunions es van fer en el pis de Carmena. Per cert, segons ens diu
Mercè, aleshores tothom la coneixia com “Manola Cármena”.
La fita més important d’aquest
nucli va ser la creació a Catalunya d’un grup del Moviment de Dones Democràtiques i la realització d’una reunió de representants de tota Espanya d’aquest
moviment a la parròquia de Sant Isidre Llaurador, casualment la parròquia a
pocs metres del pis de Carmena.
En aquesta trobada, la filla de la Mercè, la nostra amiga per sempre enyorada, la Josefina Gómez, era una nena que començava a caminar, i fou batejada com “la mini democràtica”.
En aquesta trobada, la filla de la Mercè, la nostra amiga per sempre enyorada, la Josefina Gómez, era una nena que començava a caminar, i fou batejada com “la mini democràtica”.
 |
| Propaganda electoral de 1977. Carmena és la número 23, la que hi ha a sobre de la M de Madrid. |
Joan Camós, company del
Centre d’Estudis, em recorda que Carmena va formar part de l’equip que va
assistir a Pura Fernández arran d’una de les seves detencions, i he consultat l’entrevista
que el Joan li va fer a Pura en setembre de 1995, quan començàvem la recerca
per fer el llibre L’Hospitalet espai de memòria.
En aquest moment, Pura ja era molt gran i en l’entrevista van participar en
Jaume Valls i la seva filla, la Rosa Cruz.
Pura Fernández i Felipe Cruz, militants del
PSUC, havien estat dels fundadors de CC.OO. a Sant Medir, i en la seva barraca
del barri de La Bomba es feien moltes reunions clandestines i s’amagava la
vietnamita amb la que es feia la propaganda. També van ser impulsors de la
Cooperativa d’habitatges de La Bomba i del moviment veïnal a Bellvitge.
Milers de persones han tingut una vida millor gràcies a la seva lluita i el seu sacrifici personal. Això sempre és difícil de dir, però sense cap mena de dubte es trobarien entre els principals lluitadors antifranquistes de la ciutat.
Milers de persones han tingut una vida millor gràcies a la seva lluita i el seu sacrifici personal. Això sempre és difícil de dir, però sense cap mena de dubte es trobarien entre els principals lluitadors antifranquistes de la ciutat.
En abril de 1968, en l’església
de Santa Eulàlia de Provençana, es fa una reunió de les clandestines CC.OO., preparatòria
de les accions pel proper 1r de maig. La policia enxampa un bon grup d’activistes,
entre els que hi eren Felipe i Pura. Jaume Valls fou defensat per August Gil
Matamala, Jaime Barluenga por Josep Solé Barberà i Felipe i Pura per “Manola”
Carmena. Segons Pura “fue el primer
juicio que hizo”. Segons Valls, Carmena els va escollir perquè:
“Claro, si la Manola ha pasado por La Bomba, ya conoce su casa y ha tenido una relación de amistad; cuando llegan al Palacio de Justicia dice “éstos los llevo yo”.”
La relació entre clienta
i advocada va ser molt estreta en aquells moments. En paraules de Pura:
“Me ayudó mucho (...) la Manola, hoy juez, cuando estuve en prisión, en la Trinidad. Yo copiaba las letras de los potes de Nescafé y luego, en las visitas las corregíamos. Lo que podía hacer la abogada era muy poco para defenderte, prácticamente se trataba casi de la visita de un familiar. Te explicaba cómo estaban las cosas fuera y poco más…”
Realment, aquest episodi
de Carmena ensenyant a escriure a Pura en les visites a la presó és duríssima i
tendra alhora; segurament una escena que il·lustra molt bé el que va ser el
franquisme.
Quan tot el grup fou
jutjat al Tribunal d’Ordre Públic a Madrid, en 1971, Felipe i Pura foren
acollits al pis de Manuela Carmena, que ja hi havia tornat.
 |
| Els detinguts tres anys enrere, són a Madrid en 1971 per ser jutjats pel TOP. Felipe Cruz és a dalt i a la dreta. Pura Fernández, asseguda a l'esquerra. |
Nelly Peydró, militant comunista a Bellvitge i
gairebé una filla de Pura, em diu que en parlava molt bé de Carmena, de la que deia
que era “una joven inexperta pero muy comprometida”.
No només la recorden des de l’Hospitalet. José Luis Lopez Bulla també ha escrit en relació al seu breu pas per Catalunya.
Segons ens recorda, el gran lluitador hospitalenc Ángel Rozas li deia
“Manolita”, per la seva joventut.
Valguin aquestes ratlles per recordar el pas
de Manuela Carmena per la nostra ciutat, per recordar la seva trajectòria i
gran humanitat. Tot el meu agraïment i suport des de la distància.
 |
| Carmena en 2003 |
ANNEX:
Amb motiu del cinquantenari del barri de Granvia Sud, l'associació de veïns i veïnes es va posar en contacte amb ella i va tenir la deferència d'enviar un àudio parlant sobre el tema, que podeu escoltar aquí.
