Aquesta és segona part de
l’article sobre els alcaldes de l’Hospitalet. La primera la podeu llegir clicant aquí.
|
L'edifici de l'Ajuntament a començaments del segle XX. |
1.
La llarga
crisi de la Restauració (1902-1931)
El règim falsament
democràtic de la Restauració va començar a entrar en crisi a Catalunya,
especialment arran de les eleccions generals i municipals de 1901, en les que
les candidatures catalanistes i republicanes van guanyar per primer cop als dos
partits del règim. Liberals i conservadors van donar per perduda Catalunya a
partir de la creació de la gran coalició catalanista i democràtica anomenada
“Solidaritat Catalana” (1906-1909).
A partir d’aquell moment,
la Lliga Regionalista i els republicans es disputaren l’alcaldia, gairebé
sempre amb el triomf dels primers. Les raons de les victòries del catalanisme,
conservador en lo social i reformista en lo polític, les podem trobar en que la
classe treballadora s’abstenia massivament, bé per influència de l’apoliticisme
anarquista o per d’altres raons. També avui hi ha més abstenció en els barris
de renda més baixa. En dues ocasions (1916 i 1923), però, les autoritats
superiors resolgueren a favor dels republicans en les disputes amb la Lliga.
En setembre de 1923 Primo de Rivera va donar un
cop d’estat, va suprimir parcialment la constitució de 1876 i va instaurar una
dictadura. Una de les primeres mesures va ser suspendre els ajuntaments per
reial decret i el 2 d’octubre hi posava gent de la seva confiança. A la ciutat
va posar a Tomás Giménez, industrial, molt conservador, hiperactiu i
patològicament egocèntric; jo sempre he pensat que era una mena de Fraga
hospitalenc. L’estatut municipal de març del 1924 marginava els partits
democràtics i introduïa una paròdia d’eleccions municipals.
|
Giménez i Oliveras. Muntatge fotogràfic manllevat del blog https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/ . |
Quan el dictador dimití, el gener de 1930, s’endegà
un lent procés de transició vers el règim anterior al cop d’Estat. La solució
pels ajuntaments va ser imposar uns regidors en part procedents dels majors
contribuents i en part dels que ja ho havien estat abans del cop. Com que dels
primers només va prendre possessió un, fou inicialment proclamat alcalde el
republicà Josep Jordà. Ràpidament va haver una rectificació i va tornar al
poder el líder local de la Lliga, i membre de l’oligarquia tradicional del barri
Centre, Just Oliveras.
Ernest Mestres i Arrufat
|
gener-1902
|
|
Josep Parera i Gelabert
|
gener-1904
|
|
Pau Prats i Riera
|
1-1-1910
|
La llei de
1907 confirmava que l’elecció de regidors es feia per sufragi universal
masculí. Els homes majors de 25 anys votaven cada 2 anys (desembre dels anys
imparells) per renovar la meitat dels regidors. Tot i això la participació en
les eleccions només era d’un 30%, majoritàriament partidaris de la Lliga,
partit al que pertanyia Prats.
|
Francesc Marcé i Codina
|
1-1-1912
|
Alcalde de la Lliga Regionalista
|
Just Oliveras i Prats
|
1-1-1916
|
Alcalde de la Lliga Regionalista
|
Josep Rius i Casanova
|
16-3-1916
|
Va ser el primer alcalde republicà. Fou nomenat per una Reial
Ordre que resolgué a favor de Rius l’empat a 7 regidors entre Lliga i
republicans. Sembla que fou per influència del diputat republicà-reformista a les
Corts pel districte de Sant Feliu Laureà Miró i Trepat.
|
Just Oliveres i Prats
|
1-1-1918
|
De la Lliga
Regionalista.
|
Josep
Muntané i Almirall
|
24-3-1923
|
Un altre cop, el candidat de la Unió Republicana fou
nomenat alcalde per una ordre governativa.
|
Tomás Giménez Bernabé
|
2-10-1923
|
La Dictadura va dissoldre els ajuntaments existents i imposa una altres. L’any
1924, per escollir 14 regidors van votar 56 persones de 22.019. Al final de
final dictadura, quan eren 18 els regidors a escollir, només tenien dret
a vot 72 habitants.
|
Josep Jordà i Polls
|
26-2-1930
|
De la Unió
Republicana.
|
Just Oliveras i Prats
|
5-3-1930
|
De la Lliga
Regionalista.
|
2. La II República (1931-1939)
Com és prou
conegut, foren les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 les que
precipitaren la proclamació de la II República. A l’Hospitalet, va triomfar una
heterogènia coalició republicana, encapçalada pel vell líder republicà (tenia
71 anys) Josep Montané. De mica en mica Esquerra Republicana (ERC) es va fer
amb el lideratge del republicanisme local, i el seu cap, Ramon Frontera, fou el
triomfador en les eleccions de 1934. En aquestes eleccions trobem a la primera
dona regidora de la nostra història, Justa Goicoechea.
|
Ramon Frontera |
El
mandat de Frontera, però, es va veure tallat per la dissolució de l’ajuntament
i el seu empresonament arran dels “fets d’octubre” de 1934. El Govern Civil de
la província va imposar primer al Comandant militar de la ciutat com alcalde (Alfredo
Martín), i després un consistori en el que convivien els regidors electes de la
Lliga amb d’altres nomenats per ell mateix. La Lliga no va voler participar-ne
i el Partit Republicà Radical (PRR) i la Confederació Espanyola de Dretes
Autònomes (CEDA) van escollir Hilario Rabal,
del PRR.
|
Hilario Rabal, l'any 1935 |
Les
eleccions de febrer de 1936 guanyades pel Front Popular van significar, entre
d’altres coses, l’amnistia dels presos polítics i la restitució dels
ajuntaments de 1934. L’esclat de la Guerra (19 de juliol) no va significar cap
canvi formal a l’ajuntament. Tanmateix, el poder real passà, com a molts altres
llocs, al Comitè Local de Milícies Antifeixistes (CLMA), dominat per la
CNT-FAI. L’enfrontament entre ERC i CNT (amb els aliats respectius) va
esclatar a l’Hospitalet a finals de 1936.
|
Font: Umbral, 29-1-1938 |
L’abandonament
dels càrrecs municipals per part dels representants d’ERC i UGT deixà el govern
en mans de la CNT i del seu líder Josep Xena. La situació
es redreçà unes setmanes més tard, però la tensió entre l’ajuntament amb un
alcalde d’ERC (segons el resultat electoral de 1934) i les organitzacions
controlades pels anarquistes fou constant.
Josep Muntané
i Almirall
|
15-4-1931
|
Republicà.
Amb una participació propera al 45%, la Coalició Republicana va obtenir 2.023
vots, front als 1.013 de la Lliga.
|
Ramon Frontera
i Bosch
|
1-2-1934
|
Les
primeres eleccions municipals amb vot femení. Amb una participació del 42%,
ERC va obtenir 5.214 vots, la Lliga, 3.540 vots i la resta (4 candidatures)
uns 1.500 vots.
|
Alfredo
Martín i Velazco
|
14-10-1934
|
Militar
imposat pel Govern.
|
Hilario
Rabal i Meroño
|
2-5-1935
|
Del Partit
Republicà Radical.
|
Ramon
Frontera i Bosch
|
4-3-1936
|
D’ERC.
|
Miquel
Romeu i Monmany
|
23-9-1936
|
Frontera
passà a ocupar un càrrec de la Generalitat i Romeu, també d’ERC, fou una
solució provisional.
|
Francesc
Muntané
|
30-9-1936
|
El CLMA
(dominat pels anarquistes) entrà al govern municipal que canvià de nom i es
digué Consell d’Economia i Defensa. El nou alcalde també era d’ERC.
|
Francesc
Martínez i Alves
|
31-10-1936
|
D’acord
amb un decret de la Generalitat, es reestructurà el Consell Municipal, amb un
nou alcalde d’ERC.
|
Josep Xena
i Torrent
|
29-12-1936
|
Amb la CNT
en solitari, el consistori tornà a dir-se Consell d’Economia i Defensa.
|
Francesc
Martínez i Alves
|
9-2-1937
|
Les
negociacions entre Tarradellas i Xena retornaren la situació anterior a la
crisi municipal de desembre.
|
Rafael
Domingo i Recio
|
24-12-1937
|
La minoria
d’ERC va ser totalment substituïda, incloent l’alcalde. Domingo també era
d’ERC.
|
Vicenç
Fort i Sancho
|
3-6-1938
|
També
d’ERC. Substituí Domingo quan marxà al front.
|
3.
El llarg túnel del franquisme (1939-1979)
Durant el franquisme, els alcaldes eren escollits pel Govern o pels
Governadors de les províncies. Fins l’agost de 1939 qui manava als municipis
eren els caps militars d’ocupació. Per tant, sense ser alcaldes, els que
manaren entre gener i agost foren el coronel Andrés Arce i el capità Juan
Carlos Lázaro. El primer alcalde franquista va durar poc, perquè en octubre fou
empresonat arran d’una denúncia, de la que sabem ben poca cosa.
El seu
successor va ser Enric Jonama, el dominador de la política local durant els següents
anys. Tampoc sabem gaire sobre les circumstàncies que envoltaren la seva substitució
per Josep Puig durant poc més d’un any. Cal reconstruir aquests episodis polítics, no tan llunyans i força desconeguts.
El franquisme no va trobar en l’Hospitalet
gaires figures polítiques de relleu per ocupar els càrrecs del govern
municipal. No es refiaven dels procedents de la Lliga ni de les famílies de l’oligarquia
tradicional. Finalment, Jonama, que tenia una forta oposició interna, fou
destituït arran d’uns enfrontaments amb el regidor (i exalcalde) Tomás Giménez.
|
Primera sessió del primer consistori de Ramon Solanich en 1956. |
Josep Tayá i
Ramon Solanich són contemporanis a l’inici de la gran transformació de l’àrea metropolitana
de Barcelona, del Pla Comarcal i els primers plans parcials, de l’acceleració
de la immigració, etc. Com a mínim, van sortir de la inacció de Jonama.
Solanich, vinculat a la Tecla Sala, España i Muntades, vinculat a La España
Industrial, representen una època en la que domina la vida local el gran
capital, el que es va notar en la seva política d’afavoriment constant de les
gran empreses en detriment dels interessos dels vells i nous habitants del
municipi. La protesta social en 1973 era tan gran als barris que España fou destituït.
|
El
3 d'abril de 1973, Vicenç Capdevila prenia possessió de l'alcaldia
hospitalenca, substituint Matias España Muntadas. Capdevila, jurant el seu nou càrrec, en presència d'España i del
governador Tomás Pelayo Ros. |
Vicenç Capdevila és, per entendre’ns, el Suárez local. Procedent del franquisme, va
fer un gir en la política abans comentada i va aturar alguns estralls
urbanístics. Va dimitir per presentar-se a les eleccions en la candidatura de
la Unió del Centre Democràtic, en la que va ser escollit diputat en 1977. Va
deixar l’alcaldia a Joan Perelló, una persona que no era pas franquista, que
havia entrat en l’ajuntament, com alguns d’altres, seguint els aires
reformistes de Capdevila i que es va trobar abandonat pels franquistes i atacat
pels antifranquistes.
José
Wenceslao Marín i López
|
3-2-1939
|
Enric
Jonama i Darnaculleta
|
2-11-1939
|
Josep
Puig i Miracle
|
4-5-1944
|
Enric
Jonama i Darnaculleta
|
2-10-1945
|
Josep Tayá i Solanes
|
2-2-1952
|
Ramon
Solanich i Riera
|
28-3-1956
|
Josep
Matias España i Muntades
|
2-11-1962
|
Vicenç Capdevila
i Cardona
|
3-4-1973
|
Joan
Perelló i Masllorens
|
25-4-1977
|
4.
L’etapa actual (1979-2015)
Els ajuntaments democràtics van
trigar molt en arribar, i, vistos els resultats en les principals ciutats d’Espanya,
i especialment a Catalunya, els temors de l’oligarquia que intentava dirigir la
Transició eren fundats: es va produir el triomf de les esquerres amb uns grans resultats
dels comunistes. En les eleccions d’abril, a l’Hospitalet el PSC-PSOE va obtenir
12 regidors/es (2 eren dones) i el PSUC, 11 (1 era dona), d’un total de 27,
quantitat global que s’ha mantingut fins avui.
|
Arjalaguer, Valls, Olivares, Ruiz i Saura, del PSUC, el dia de la presa de possessió de l'ajuntament democràtic de 1979. |
A partir de 1983 el PSC ha
guanyat sempre amb majories absolutes fins 2011. Tot i tenir la majoria, en 2003
els socialistes van oferir un pacte de govern a la coalició ICV-EUiA (hereus de
l’antic PSUC), pacte que s’ha mantingut fins 2015.
Els canvis en l’alcaldia s’han degut a raons no electorals.
Ignacio Pujana va haver de dimitir per la seva implicació en casos de corrupció
i per l’oposició dins del seu partit, encapçalada per qui el va succeir,
Celestino Corbacho. Pujana va ser jutjat per diversos afers, i va ser condemnat
per tràfic d’influències en 1995. Corbacho deixà de ser alcalde quan va ser
nomenat Ministre de Treball en abril de 2008 pel president Zapatero, càrrec que
ocupà fins octubre de 2010. La seva successora, Núria Marín, ha estat primera
dona que ha ocupat l’alcaldia de la nostra ciutat.
Els plantejaments interns del PSC o els desitjos de canvi de Marín han provocat un nou relleu dins del partit, i el juny de 2024 ha pujat al càrrec David Quirós.
|
Notícia publicada per El País el 13 de març de 1994 | | |
Juan Ignacio Pujana
|
19-4-1979
|
Del PSC-PSOE.
|
Celestino Corbacho
|
13-5-1994
|
Del PSC.
|
Nuria Marín
|
19-4-2008
|
Del PSC.
|
David
Quirós
|
15-6-2024
|
Del
PSC.
|
Aquest text es basa en els
articles que va publicar Francesc Marcé en el Boletín de Información Municipal, en els números 82 al 88, del 2n
trimestre de 1974 al 4t trimestre de 1975. Com és evident, els noms posteriors
tenen d’altres fonts.
|
Fotografia de la presa de possessió de Davís Quirós
|
Per l’època de la Dictadura
de Primo de Rivera i la 2ª República tenim el llibre de Joan Camós L’Hospitalet, la història de tots nosaltres
1930-1936. Per l’època de la Guerra Civil, l’article de Carles Santacana
“Poder local i canvi socioeconòmic: l’Hospitalet de Llobregat (1936-1939)”. I pel
primer franquisme, el llibre de Carles Santacana, Victoriosos i derrotats.