L’HOSPITALET, EN SITUACIÓ D’ALERTA URBANÍSTICA.

Una ciutat té moltes cares i molts problemes[i]. Si comencem per l’economia, podem recordar que l’Hospitalet és una ciutat de classe treballadora, amb nivells de renda disponible per habitant força baixos.  De les 33 ciutats més poblades d’Espanya, l’Hospitalet és la tercera més pobre, amb 20.164 €. [ii].

Afortunadament, l’atur ha baixat al 10%, gairebé la meitat en relació als pitjors moments de la crisi, encara que s’ha de recordar que el 91% dels contractes que es van fer a la ciutat durant 2017 van ser temporals[iii].  

En aquesta imatge de 2017 veiem com l'espai agrícola més productiu de la Península Ibèrica durant més d'un segle, el Delta del Llobregat, ha estat ocupat per l'ús industrial, residencial i les activitats terciàries. El terme municipal de l'Hospitalet és urbanitzat gairebé en la seva totalitat. Foto de l'autor.

També podem comentar els grans esforços, molts d’ells reeixits, dels centres educatius i esplais de la ciutat, sempre a l’avantguarda de la renovació pedagògica. Tanmateix, la quantitat d’estudiants universitaris de la ciutat ara és la més baixa des del 1991[iv].

Tanmateix, crec que del que cal parlar en primer lloc en aquests moments és d’urbanisme, un altre cop d’urbanisme, perquè el nostre avantatge comparatiu és la nostra proximitat amb el centre de Barcelona i el nostre bé més preuat és l’espai. Durant un segle els nostres barris van servir per encabir immigrants de llocs cada vegada més llunyans. El resultat, la ciutat més densament poblada de Catalunya i els dos districtes més densos d’Europa, La Florida-Les Planes i Collblanc-Torrassa, amb més de 50.000 habitants per km2.

El km2 més densament poblat d'Europa és... Collblanc-Torrassa! Font: 

https://www.theguardian.com/cities/gallery/2018/mar/22/most-densely-populated-square-kilometres-europe-mapped

Ara, com ja no som perifèria i pertanyem al centre d’àrea metropolitana, uns altres usos comencen a imposar-se: Fira, hotels i edificis d’apartaments, seus corporatives... I han vingut fons d’inversió, socimis, immobiliàries de tota procedència i volen invertir-hi. Nosaltres posem el sòl i la mà d’obra barata, i esdevenim una maquila immobiliària.

Evidentment, el pla urbanístic estrella és el PDU Granvia-Llobregat, que afecta un milió de m2, un 8% del nostre terme municipal, on es preveuen uns 30 blocs, la majoria altíssimes torres. Però abans fou l’ARE La Remunta i en el futur el miler de pisos al voltant de la Cosme Toda. O els plans que ens envolten, com el Caufec d’Esplugues, que afecta un espai que podria ajudar a descongestionar Pubilla Casas (45.000 h/km2). És això el que ens cal a la ciutat?

Cartell del la Plataforma Stop Massificació LH Cosme Toda. Font:http://stopmasificacion.com/ca/stop-massificacio-lh-cosme-toda/ . 

Sant tornem-hi!, que des del 1956 l’acció urbanística es basa en la requalificació de terrenys no edificables a edificables. El PGM de 1976 fou una conquesta del moviment veïnal i d’una gran generació d’urbanistes, i des dels temps olímpics que ho estem desvirtuant. Tindrem la capacitat d’aturar aquesta tendència, com fa quatre dècades?

Dues imatges de la mateixa reivindicació, de la dècada de 1970 i la de 2010.

En un sopar organitzat per la FIC vaig preguntar-li a l’alcaldessa si era cert que en aquests moment són en procés de construcció 10 mil pisos a la ciutat. Em va dir que no sabia la xifra en concret. Algunes forces polítiques de l’oposició parlen de 11 o 12 mil pisos, i ningú les ha rectificat. 

I a tot això hem de sumar els blocs d'oficines (com el que es farà a tocar de Can Trias), hotels, etc.

Dues imatges de grans operacions immobiliàries a l'Hospitalet, a la Rambla Marina i l'Avinguda del Carrilet (maig del 2019). Fotos de l'autor.

Si aquestes dades són certes i aquests habitatges s’enllesteixen en un termini de dos anys, estem en un ritme constructiu que la ciutat no coneixia des del període 1963-1970. Si es confirmen aquestes dades, que algú les hauria de fer públiques, aquesta és la dimensió de la tragèdia urbanística que s’està gestant a l’Hospitalet en aquests moments.

Habitatges construïts a l'Hospitalet. Diario de Barcelona, 29 de setembre de 1972. Als pitjors anys de l'especulació franquista es construien uns 5.000 pisos anuals de mitjana. 

Si repassem les dades de construcció del passat, la pregunta que ens fem és: s’està construint a l’Hospitalet com als pitjors moments del franquisme?

Com vam aprendre del moviment veïnal del tardofranquisme cal lluitar per l’espai, perquè el terreny construït és espai perdut per l’ús comunitari per sempre més. Estem arribant a l’extrem que a Santa Eulàlia, per construir un poliesportiu es plantegi carregar-se la meitat d’un parc, mentre al costat mateix del parc s’inauguren hotels, i blocs d’habitatges i edificis d’oficines.

Parc de l'Alhambra, on hi ha el projecte de fer un poliesportiu. Font: https://twitter.com/salvemalhambra

És l’Hospitalet en una situació d’alerta urbanística? Sí, perquè les dades de la construcció a la ciutat que he comentat són molt versemblants. Si és confirmessin la situació no seria d'alerta, seria d'emergència urbanística.

Hi ha alternatives, que haurien de tenir tres eixos:

- aturar la construcció d’obra nova

- reflexionar quin pla urbanístic volem per la ciutat en el marc metropolità

- la rehabilitació d’edificis amb els nous criteris d’habitabilitat i sostenibilitat mediambiental

Quina ciutat volem?

---

[i] Aquest article és una versió extendida de l’article que vaig fer per El Llobregat en el que em demanaven la meva visió de l’Hospitalet

[ii]  https://www.agenciatributaria.es/AEAT/Contenidos_Comunes/La_Agencia_Tributaria/Estadisticas/Publicaciones/sites/irpfCodPostal/2016/jrubikfaff30b2b59409c0c1681d56bebd57c995602db1.html

[iii] http://www.l-h.cat/utils/obreFitxer.aspx?I3B9hgA5iqbLqazC3Cc6mpjSawEL6qazAHKe8qazAUOlTgqWZnMSfUek5o3WnNDwtC0mtp6A2

[iv] http://www.l-h.cat/utils/obreFitxer.aspx?QWIRroONDJ7Zq9BUSVqazC7FzEaF0HD7fUgGs2utIXVpEQj4CsbynSyeFNlqazASF8XCrP i http://www.l-h.cat/utils/obreFitxer.aspx?Fw9EVw48XS5QHoMg5Uv5Agf06vhSDPmswEDXw3sl768qazB