QUAN L’HOSPITALET TENIA DIVUIT CARRERS I UNA PLAÇA, ARA FA 150 ANYS

L’any 1874, l’Ajuntament i la Comissió Provincial de Barcelona van tenir un petit malentès en relació al cens de la població del 1872.

Les dues institucions van intercanviar uns documents, gràcies als quals ara podem tenir força informació de com era l’Hospitalet 150 anys ençà.

Afirmava l’Ajuntament, després de rebre un retret per enviar malament les dades, que havia dit que a l’Hospitalet hi havia l’any 664 veïns, no habitants, entenent per veí...

“el que tiene casa y hogar en un pueblo y contribuye á las cargas y repartimientos aunque actualmente no viva en él” [1]

A continuació aportava la llista dels veïns i habitants per carrers de l’any 1874:

Carrer	Veïns	Habitants
Mayor	129	580
Plaza	5	25
S. Roque	8	38
C. Marina	22	117
Euras	25	194
Chipreret	48	180
Iglesia	34	115
Centro	36	151
Sta. Barbara	13	38
S. Juan	34	156
Canal	18	48
Parral	10	38
Montaña	11	73
Sta. Eulalia	49	226
Aprestadora	26	95
Riera Blanca	12	57
Collblanc	23	106
Carretera Provinc.	104	561
Torrente Gornal	19	87
Marina	89	479

L'Hospitalet vers 1860 tenia quinze carrers i la plaça; doncs una dotzena d'anys després havia arribat a divuit carrers.

Podem veure que als eixos tradicionals, els carrers Major i Xipreret, a la Vila Vella ja s’havien sumat uns quants carrers. La Plaça i els carrers St. Roc, Marina, Eures, Sta. Bàrbara i St. Joan eren del segle XVIII i responien la majoria a antics camins que partien del poble. 

Al llarg del s. XIX havien aparegut d’altres vials: Església, Centre, Canal i Parral.

Una recreació de la Vila Vella de l'Hospitalet vers 1875, feta per en Valentí Julià. A dalt de tot, Ca n'Alemany, on després es farà el palauet de Can Buxeres. Si anem cap avall travessem la via del tren i el Canal de la Infanta i ens trobem els carrers Canal i Parral a llevant i Sant Joan a ponent. El Carrer de l'Església, de recent creació, li anava agafant protagonisme al tradicional eix vertical del poble, el Carrer Xipreret. Font: https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/PLAAPLA.PDF

No sabem ben bé a què es refereix el concepte “Muntanya”. Pot ser un carrer o nucli que hi havia a l’actual barri de Sant Josep o pot referir-se a les cases aïllades de tot el Samontà; o a totes dues coses.

El Torrent Gornal sí correspon a l’actual barri de Sant Josep, en concret al voltant del Molí que ara és al conjunt de la Tecla Sala. La Carretera Provincial (actual Prat de la Riba) tenia (i té) unes cases annexes al poble i unes altres més allunyades, també a l’actual Sant Josep.

Veiem com el barri de Santa Eulàlia ja tenia una certa entitat, amb tres vials: Sta. Eulàlia, Aprestadora i Riera Blanca, amb 378 habitants. Recordem que aquest barri neix com a conseqüència del creixement de la Bordeta. També el centenar d’habitants de la carretera de Collblanc responen al desenvolupament de Sants.

Finalment, 89 famílies, 479 persones, vivien en les cases i masies escampades per la Marina.

Al document, per tant, s’afirmava que l’Hospitalet en tenia 715 veïns i 3.364 habitants. N’afegien, que l’any 1872 n’eren 664 veïns i 3.221 habitants.

Hem de destacar que un augment d’una cinquantena de famílies i de 143 habitants en dos anys és un increment relatiu important. El fet de que l’augment de veïns sigui més important que el d’habitants confirma que s’ha produït una immigració de persones adultes que van venir a treballar.

Plànol de 1888. La Vila Vella té dos eixos: el Carrer Església i el Carrer Major, que s'allarga per la Carretera Provincial. A llevant, la Bordeta ha generat els primers carrers de Santa Eulàlia i el nucli principal de Sants es prolonga per la Carretera de Collblanc, on ja és des del 1880 el seu cementiri. Font: ICGC

Una carta de l’Alcalde al Governador Civil de novembre de 1871, crec que ens informa força bé de quina era l’estructura del poble en aquells anys:

“Esta poblacion puramente agricola, y muy diseminada, la componen 664 familias de las cuales 230 habitan en la parte Norte y Oriente del término, y hacen sus provisiones ordinarias á Sans, y 20 de las del Medio dia las hacen al Prat de Llobregat por razon de la menor distancia que las separa de ambos mercados.” [2]

Les 230 famílies del nord i orient són totes o part de la desena de “Muntanya”, la vuitantena del nucli de Santa Eulàlia, la vintena de Collblanc, la vintena del Torrent Gornal i el centenar de la Carretera Provincial. Potser l’alcalde exagerava una mica perquè l’interessava destacar que moltes famílies compraven fora de l’Hospitalet i això significava recaptar menys impostos.

Hem de recordar que el juny del 1872, molts veïns de “las barriadas llamadas S. Eulalia y Collblanch” [3] van demanar segregar-se de l’Hospitalet i agregar-se a Sants. D’això vaig escriure un altre article.

Doncs, així era l’Hospitalet entre 1871 i 1874, 150 anys ençà.

 

 

[1] Arxiu Municipal de l’Hospitalet “Correspondència 1874”

[2] Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona “Caixa 1174”

[3] AHDB “Caixa 1185”