PATRIMONI A PUBILLA CASAS

Aquest article, també vol aportar elements per al debat del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet, com el dels cementiris, el de la Florida i les Planes o el de Sant Josep.

Pubilla Casas, com passa amb Can Serra, Sanfeliu, la Florida i les Planes, no conserva cap masia, però sí que conté dues vil·les neoclàssiques d’un valor patrimonial extraordinari, totes dues amb reconeixement i protecció de BCIL.

La seva construcció va anar molt lligada a la de la Carretera Reial.

1) La Carretera Reial fou ordenada pel rei Carles III i construïda al llarg de la dècada de 1760. Deuen quedar vestigis que poden ser museïtzats.

2) Uns elements ben visibles de la carretera són els ponts que salvaven les rieres que després s’unien per formar el Torrent Gornal.

3) Can Rigalt, vil·la neopalladiana construïda vers 1770, es troba en un estat d’abandó absolutament injustificable.

Can Rigalt, l'any 2012.

4) Pubilla Casas, de 1773, és un col·legi privat i no és accessible per a la població. Com Can Rigalt, té el reconeixement de BCIL.

Pubilla Casas, l'any 1932.

5) El transformador de la Carretera de Collblanc és del moment de l’electrificació de Catalunya, l’any 1913, i pot contenir elements d’arqueologia industrial molt valuosos.

6) De la urbanització de la finca de la Pubilla Casas, el que havia de ser una ciutat-jardí, es conserven algunes casetes escampades. Podem destacar la de Amadeu Vives, 35.

7) El Mercat de Can Vidalet té la data a la seva façana, 1948. Mostra el moment històric en el que començava a arribar la immigració.

Fotografia de 2012

8) Escola (encara que després ha estat església, regidoria, etc.) a la cruïlla d’Ibèria amb Amadeu Vives. Inaugurada l’any 1957 segons els plànols de Manuel Puig i Janer.

Fotografia de 1959

9) Edifici al Carrer Montràs, 13-17. Una de les obres de joventut d’Òscar Tusquets i Lluís Clotet, de l’any 1966. L’arquitectura moderna arribava al barri.

Fotografia de 1966

10) Escola i biblioteca Joaquín Costa, del 1969. A més de pel seu purisme formal, destaca per l’esgrafiat de la façana.

Fotografia de 2021

11) La Plaça de la Bòbila va ser un espai conquerit pel moviment veïnal durant la segona meitat de la dècada de 1970. És un espai que testimonia la lluita veïnal i antifranquista.

12) L’Edifici Agbar, de Leopolo Rodés i Parés. Un gran exemple d’arquitectura contemporània. Un cub de sis plantes, amb dependències annexes, fet el 2007.

Fotografia de 2014

D’escultures, al barri n’hi ha poques. La d’homenatge a Tierno Galván, a la frontera amb la Florida, ja ha estat ressenyada a l’article del patrimoni del Districte IV.

13) El gran conjunt escultòric Geometria d’ombres, de Richard Vaccaro, fou erigit per ornamentar una de les zones olímpiques, el 1992.

14) L’escultura d’homenatge a García Lorca, d’Eduardo Carretero, posada el 1998, ha estat retirada, com la de Tierno Galván.

15) La placa d’homenatge a Severo Ochoa, a l’Avinguda que porta el seu nom, és al límit del que es pot considerar una escultura.

Un esment final per la Cofradia 15+1. Des de que a l’any 1977 un grup d’homes que eren al bar Kiki van improvisar una processó, aquestes manifestacions religioses han assolit una volada extraordinària.

16) Les processons de Setmana Santa de la Confraria 15+1, un dels més importants elements de patrimoni immaterial de la ciutat.

17) Les imatges religioses i passos que es fan servir a les processons i d’altres activitats.