lunes, 25 de noviembre de 2019

EL FEMINICIDI AL MÓN. "FALTEN" MÉS DE 260 MILIONS DE DONES.


Aquesta és la versió resumida, actualitzada i en català de l’artícle que vaig publicar el gener de 2015 (i en anglès).   

La meva reflexió segueix és la següent:

1. La població mundial, en 2017 era de 7.550 milions (M) de persones; d’elles, 3.809 M eren del gènere masculí i 3.741 del gènere femení, el que dona una proporció de 101,8 homes per cada 100 dones (a partir d’ara, sex ratio o SR.

2. Tanmateix, la SR varia molt entre continents, regions, països. La SR d’Àsia és de 104,8, mentre que la d’Europa es 93,5. 
Font: https://www.geografiainfinita.com/2015/03/la-situacion-de-la-mujer-en-el-mundo-a-traves-de-los-mapas/

3. La igualtat legal entre els gèneres aconseguida a Europa Occidental - Europa Meridional no ha eliminat la desigualtat real, però probablement sigui el lloc del món en el que aquesta igualtat real sigui més a prop. Per tant, afirmaré que la SR d’aquestes regions d’Europa és la més propera a l’òptima. Si corregim la desviació provocada per la desigualtat encara existent, (gairebé 100 dones assassinades a Espanya durant 2019) la SR que hauria d’existir en tot el món és 95.

4. La diferència entre la SR òptima i la que existeix es deu a la “sobremortalitat” femenina provocada pel masclisme, és a dir al feminicidi. Diana Russell afirmà que el feminicidi és l’assassinat de dones per homes pel fet de ser dones. Crec que el feminicidi és un concepte més ampli. No cal un assassinat per a provocar la mort d’una dona, n’hi ha prou amb una educació insuficient, una assistència mèdica deficient, un matrimoni forçat... I no sempre és a mans d’homes. Entenc el feminicidi com la mort d’una nena o una dona a conseqüència de la discriminació i el maltractament que pateix a causa del seu gènere.

Totes les formes de violència masclista poden provocar sobremortalitat femenina, és a dir, feminicidi.

5. Si la SR del món hauria de ser, aproximadament, 95 i es 101,8. Això vol dir que “falten” al voltant de 268 M de nenes i dones. I això, entre les generacions vives. Aquesta dada sorgeix d’una senzilla proporció: si la quantitat d’homes és de 3.809 M, la que hauria d’haver de dones amb la SR de 95 seria d’uns 4.009 M. La diferència amb la quantitat de dones que realment n’hi ha (3.741 M) dona aquesta esgarrifosa quantitat de persones del gènere femení que haurien que ser al món, i no hi són. Al meu article anterior, amb dades del 2013 la quantitat era de 238,5 M. Sembla que no millorem.

6. Aquesta xifra és molt matisable perquè hauria que estudiar regió per regió, país per país. La veritat és que em costa i demano disculpes per parlar de milions de persones assassinades amb aquesta lleugeresa i manca de precisió, però no tinc la capacitat per fer-ho millor. Segurament la xifra de víctimes del feminicidi és superior, perquè a Europa Oriental la SR es de 89. Aquesta dada sembla indicar que allà no hi ha feminicidi. El cert és que hi ha una sobremortalitat masculina extraordinària provocada per l’alcoholisme, el que oculta la sobremortalitat femenina generada pel masclisme i agreujada precisament per aquest alcoholisme. Un informe de 2012 afirmava que a Rússia morien anualment 14.000 dones a mans de les seves parelles o familiars.

7. Els països on el feminicidi és enorme són India i Xina. Segons l’últim cens (2011) la SR de la India era de 106,1, el que vol dir que haurien d’haver 68 M de nenes i dones més de les que hi ha. En una estimació no oficial de 2016, la situació hauria empitjorat, amb una SR de 106,7. Com és conegut, a l’Índia s’han popularitzat les clíniques que fan ecografies per a determinar el gènere del fetus, i si es femení, avorten. A Xina, segons el cens de 2010, falten 70 M de nenes i dones, una quantitat que puja a 72 M segons una estimació de 2016.

8. Doncs sí, en un insignificant blog escrit por un insignificant profe de secundària s’afirma que el feminicidi és un dels més importants genocidis de la història (el més gran?), que, arrodonint, en l’últim segle s’ha assassinat o deixat morir a més de 250 M de persones pel fet de que eren del gènere femení. I les morts es poden comptar, el patiment, no. És, sense dubte, una de les xacres més terribles i urgents del món i del nostre país. Tanmateix, no és a l’agenda de cap cimera mundial, ni ocupa massa temps als consells de ministres. Segurament perquè els dirigents polítics són majoritàriament homes.

9. I tots aquests crims, ¿per què? La resposta és molt senzilla, masclisme, és a dir la creença de que els humans de gènere masculí són superiors a les dones i tenen més drets, i el patriarcat, és a dir la creença i les lleis que imposen l’autoritat dels homes sobre les dones. Aquestes dues plagues adopten múltiples formes i es perpetuen, de vegades modernitzán-se, de vegades tornant a costums i religions ancestrals. Y per a combatre-les, la resposta és senzilla, feminisme, la ideologia i l’acció per la igualtat entre els gèneres.

10. En els darrers anys, a casa nostra s’ha produït una gran mobilització feminista i de denúncia de la violència masclista. Alhora, però, un partit d’extrema dreta i clarament masclista obté cada vegada més vots. Els pamflets ultres inventen campanyes dient que la violència que pateixen els homes és comparable a la que pateixen les dones o paraules com “feminazis”. Malauradament, aquesta ofensiva masclista és portada als platós de televisió i les institucions per Vox.

No sé si ho fan conscientment o no, però les persones, mitjans i partits que pacten i donen espais a aquesta gent  són còmplices de la violència masclista i del feminicidi, perquè estan ajudant a justificar-los.

No hay comentarios:

Publicar un comentario