sábado, 9 de noviembre de 2019

ALGUNES ELECCIONS A L'HOSPITALET

Què tenen en comú Baldomero Espartero, Lluís Companys i Xavier Domènech? Que han guanyat unes eleccions a l’Hospitalet. El 23 de juliol de 2023 és dia de les 16enes eleccions de l’etapa democràtica actual. Des de les primeres, el 1820 (les de les Corts de Cadis no es van fer aquí), se n’han fet moltes, unes 50 més. No podem parlar de totes, però podem fer alguns comentaris i destacar-ne algunes.


El sufragi al segleXIX
El dret de vot durant part del segle XIX va oscil·lar entre el 0,5% de la població quan governava la dreta conservadora i el 4-10% quan governaven els progressistes. Això era el sufragi censatari, és a dir, que només votaven els homes majors de 25 anys que tenien una certa riquesa.
Durant el Sexenni democràtic (1868-1874) hi va haver sufragi universal masculí, i ja tenia dret de vot un 24% de la població. El sufragi censatari va tornar amb la reacció conservadora del 1874: el electors eren només un 4%. El sufragi universal masculí fou imposat de nou el 1890.
ELECTORS A L'HOSPITALET
Data
Electors
% pob.
Font
Juliol 1836
9
0,4
AHDB 96
Set. 1837 i agost 1838
105
4,2
AHDB 100
Juliol 1839
118
4,6
AHDB 152
Gener 1840
148
5,8
AHDB 119
Gener 1841
168
6,6
AHDB 124
Juny 1842
169
6,6
AHDB 129
Gener 1843
167
6,5
AHDB125
Gener 1844
166
6,5
AHDB 127 i AMH “Bans, edictes, avisos…”
Maig 1848
6
0,2
AHDB 148
Desembre 1849
10
0,4
AHDB 148 i AMH “Varis s. XVIII-XIX….”
Març 1852
10
0,4
AMH “Bans, edictes, avisos…”
Febrer 1853
14
0,5
AMH “Edificis i terrenys públics….”
Maig 1854
19
0,7
AMH “Bans, edictes, avisos…”
Novembre 1854
297
10,6
AHDB 142
Agost 1857
17
0,6
AMH “Correspondència 1857”
Desembre 1868
827
24,3
AMH “Correspondència 1868”
1877-1878
140
3,8
AHDB 158
Maig 1891
1.028
23,3
AMH “Governació s. XIX-XX”
Fonts: Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB), Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AMH). La proporció electors  / població calculada amb les dades demogràfiques que coneixem
De la majoria de les eleccions no tenim dades, però sí d’algunes, i en parlarem, i només de les eleccions al Congrés dels diputats.
Les eleccions de 1840
En aquell any, l’Hospitalet era cap d’un districte electoral, on eren també Cornellà, Castelldefels, Esplugues, Gavà, Prat, St Boi, St Climent, Sants i Viladecans. Les dades que tenim són del conjunt del districte.
La candidatura de la circumscripció a la que pertanyia el districte de l’Hospitalet escollia 14 diputats. Encara que hi havia dues llistes, els vots eren nominals.
El candidat més votat fou el general Baldomero Espartero, que encapçalava la candidatura “monárquico-constitucional”[i], amb 354 vots. Li seguien 13 noms de candidats de l’alta burgesia, amb 228-230 vots.
L’altra candidatura, més progressista, amb Pere Monlau, Joan Antoni de Llinàs, etc., va obtenir entre 124 i 126 vots. Pel que sembla, Espartero encapçalava també la candidatura demòcrata i es va emportar també els seus vots.[ii]
Pere Monlau
La dreta reaccionària era en aquells moments en les files del carlisme i havia estat derrotada militarment l’any anterior, després de set anys de guerra civil.
Les eleccions de 1891
L’Hospitalet pertanyia al districte de Sant Feliu, on s’escollia un diputat. Les eleccions de l’1 de febrer de 1891 van ser les primeres amb sufragi universal masculí després de molts anys. Era la prova de foc de la farsa democràtica organitzada pels liberals de Sagasta i els conservadors de Cánovas.
D’aquestes eleccions vaig escriure un article[iii]. En resum, els resultats reals van ser favorables al candidat republicà Josep Rubau. Tanmateix, es van fer diverses accions per consumar la tupinada electoral. Es van falsificar diferents actes, com les d’Esplugues, on figurava que havia votat el 100% de la població, i pel candidat liberal Comas. A l’Hospitalet, les actes dels interventors republicans donaven 313 vots a Rubau i 162 a Comas, però les que va entregar l’alcalde al jutge donaven 471 vots al candidat del règim, i 340 al republicà.
A d’altres llocs, com Sant Joan Despí o Sants, la cosa va anar pitjor. L’estratègia era enviar als col·legis electorals que sabien que eren més partidaris del republicanisme un grups perquè provoquessin aldarulls i el jutge declarés nul aquell centre de votació.
Les eleccions de 1907
Les eleccions d’abril de 1907 també foren especials. Després dels fets del Cu-Cut i la legislació d’excepció pensada per reprimir les expressions polítiques catalanes, una majoria de partits de Catalunya van decidir de crear una coalició. Agrupava des de republicans a tradicionalistes i es va dir Solidaritat Catalana. Donats els resultats de les eleccions provincials del mes de març, el diputat liberal Roig i Bergadà ja va anunciar que ni es presentava.
El Gràfic, 15 de desembre de 1908
Com és conegut, aquesta coalició va arrasar en les eleccions, obtenint a Catalunya 37 diputats (entre ells, l’hospitalenc Felip Rodés), per 11 totes les altres candidatures. La nostra ciutat era al districte de Sant Feliu. Dintre de la coalició solidària hi va haver una pugna entre dos possibles candidats, el republicà “unitari” Laureà Miró i el republicà federal Ramon Roig i Armengol[iv]. Finalment la comissió de les candidatures imposà el primer, que va guanyar amb la pràctica totalitat dels vots.
No tenim dades concretes de l’Hospitalet, encara que no és difícil imaginar que van ser en la mateixa línia del conjunt del districte. De Cornellà, sabem que Miró va obtenir 141 vots i el lerrouxista Pich i Pon, només 1 vot. Al conjunt del districte, a falta d’11 seccions, Miró obtingué 3.566 vots i Pich, 34.[v]
Les eleccions de 1931
Poc després de proclamar-se la 2a. República espanyola es van convocar eleccions a Corts Constituents. L’Hospitalet era al districte de la província de Barcelona. Basant-nos en el llibre de Joan Camós, tenim les dades de l’Hospitalet incompletes (falten 5 seccions de 18). Amb més de 2/3 de les dades, podem afirmar que els candidats d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb en Lluís Companys al capdavant, van guanyar, amb un 75-80% dels vots.[vi]

Campanya electoral del juny de 1931 a Barcelona
El segon lloc, el va ocupar el partit Extrema Izquierda Federal (21%), el tercer, la Lliga Regionalista, dretana i catalanista, (6%) i el quart, el Partit Republicà Radical (6%), el partit republicà espanyolista de Lerroux que dècades abans havia estat rellevant a la ciutat i en aquell moment ja era residual. Van ser les darreres eleccions generals en les que no van poder votar les dones. Com és sabut, les Corts sorgides d’aquestes eleccions aprovaren el sufragi femení.
Les eleccions de 1977
Les primeres eleccions després del franquisme, en les que no tots els partits havien estat legalitzats encara, en les que el dret de vot era als 21 anys i que van ser constituents encara que no s’havia anunciat, van portar-se a terme el juny de 1977.
Cartell electoral pel Senat. Els senadors més votats d'Espanya. Font: http://cartelestransicion.blogspot.com
Va ser la primera d’onze victòries consecutives a l’Hospitalet per part del PSC-PSOE. En aquella ocasió van treure el 43% dels sufragis, amb en Joan Reventós al capdavant. En segon lloc, el principal partit de l’antifranquisme, el comunista PSUC, va obtenir un 23%. El partit del govern, el que va guanyar al conjunt d’Espanya, la UCD, només va treure un 13%.

Les eleccions de 2015

Per primera vegada en l’etapa democràtica actual va guanyar una candidatura diferent a la socialista. Es tractava d’En Comú-Podem, la coalició que reunia a les forces d’esquerra, encapçalada per l’historiador Xavier Domènech. Els estralls de la crisi i la fragmentació del vot provocada pel conflicte entre Catalunya i Espanya van impulsar aquesta coalició fins el primer lloc, amb un 30% dels vots.
La segona força, el PSC, va treure un 26% dels vots, mentre que PP i C’s van ser al voltant del 14%. Els resultats van ser molt semblants en les eleccions de l’any següent. 

Per l'anàlisi de les eleccions en els darrers anys, teniu l'article de Pere Ríos. Les dades, aquí.


[i] El guardia nacional, 15 de gener de 1840, pàg. 1
[ii] AHDB 111
[iii] DOMÍNGUEZ, Manuel. “El fracàs de la democràcia española. Les eleccions de 1891 a l’Hospitalet i el districte de Sant Feliu”, Quaderns d’Estudi, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 2016, pàg. 115-121
[iv] La Vanguardia, 5 i 6 d’abril de 1907
[v] La Vanguardia, 22 d’abril de 1907
[vi] CAMÓS, Joan. L’Hospitalet. La historia de tots nosaltres 1930-1936, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986, pàg. 60-61

No hay comentarios:

Publicar un comentario