Aquest article podria ser molt curt. Quines conseqüències va tenir per a l'Hospitalet la concessió del títol de ciutat l'any 1925? Cap ni una. Ni bona, ni dolenta.
Bé, en realitat hauria de dir que no va tenir conseqüències per al conjunt de la població, que van continuar vivint precàriament, sense llibertat i desitjant que no enviessin a ningú de la família a la Guerra del Marroc.
 |
| Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Tomàs Giménez, abillat amb uniforme diplomàtic, a l'església de Santa Eulàlia de Provençana. Font: AMHL 101 AF 0000280 /a.Autor desconegut/da /d.Família Tomás Giménez |
El títol de ciutat, una eina de propaganda de la Dictadura
Per als promotors de la maniobra, potser sí que va servir per fer una mica de propaganda política. Aquest era l'objectiu, fer propaganda política del règim dictatorial i del seu alcalde imposat, en Tomás Giménez.
Si analitzem la premsa de Madrid, veiem que va generar un ressò mínim. Ja veiem el valor real del títol.
 |
| El Mundo, 15-12-1925, pàg. 3. |
 |
| La Época, 15-12-1925, pàg. 3. |
A la premsa de Barcelona sí que es va parlar més, encara que hem de tenir en compte que la censura deixava dir poques coses crítiques. A El Diluvio del 17 de desembre ens diu que la concessió del títol va ser per les gestions que van fer l'alcalde Tomás Giménez i el regidor Leopoldo Lomba, que van viatjar a Madrid amb aquest propòsit el mes anterior.
Els arguments de Lomba, expressats a la sessió del ple municipal, eren que l'Hospitalet mereixia al títol per haver superat els 30 mil habitants, per la seva indústria i per "las mejoras llevadas a cabo en estos últimos años". Aquí está la clau, la autopropaganda.
 |
| L'"autobombo" de Giménez va arribar a l'extrem de batejar una important avinguda amb el seu nom amb placa commemorativa. |
A La Nación, el diari oficiós de la Dictadura, del 23 de desembre s'informa de l'acte d'homenatge a l'alcalde Tomás Giménez:
"En Hospitalet se ha verificado el homenaje al alcalde, que ha resultado muy brillante. Le entregaron el bastón de mando.
El alcalde desempeña el cargo desde octubre de 1923. Asistieron al acto el general Barrera, el gobernador civil y numerosas personalidades."
A La Publicitat, diari catalanista, van haver de publicar la següent nota:
"El día 21 del pasado diciembre celebróse en las Casas Consistoriales de esta ciudad una fiesta en obsequio del señor alcalde don Tomás Giménez. Asistieron nuestras primeras autoridades de Barcelona y buena representación de todos los elementos y sociedades de la ciudad. Aplaudieron y ensalzaron la gestión del señor alcalde que sabe atender a las nuevas necesidades que se presentan cada día dado el crecimiento asombroso de Hospitalet.
En un discurso quiso compararse la gestión del Ayuntamiento actual con la de los Ayuntamientos pasados (...). Son también públicas y manifiestas las grandes obras del adoquinado de tres carreteras, del matadero, adquisición de terrenos y ensanche del cementerio en que se invirtieron los fondos municipales de Ios años anteriores."
Un petit conflicte per passar-se en els elogis
En aquell acte, però, van muntar un sidral important. No sabem si de forma premeditada o producte de l'entusiasme etílic del moment, es va llençar sobre la gestió de l'Ajuntament precedent l'ombra de la corrupció. En concret, en la gestió d'un Patronat de Beneficència.
La premsa afí a republicans i catalanistes van publicar notes explicatives sense dubte procedents del personal polític dels consistoris precedents. Això sí, amb un to molt moderat, perquè s'enfrontaven a la Dictadura militar, al seu partit, la Unión Patriótica, i al seu Ajutament.
 |
| Retrat oficial, amb uniforme i les dues medalles, de Tomás Giménez. Font:AMHL 101 AF 0000023 /a.Autor desconegut/da |
Fins i tot, el prestigiós capellà Santiago Oliveras, germà del que havia estat alcalde entre 1918 i 1923, Just Oliveras, va haver d'anar a parlar amb el governador civil, Milans del Bosch, per aclarir la situació i recordar tot el que la família Oliveras havia fet per l'Hospitalet.
Un parell d'articles exposaren rumors sobre si el títol podria influir en aturar una possible annexió de l'Hospitalet per part de Barcelona o si podria provocar que passés a ser cap del partit judicial en detriment de Sant Feliu. Són comentaris sense cap fonament documental.
El títol honorífic, com eina de propaganda política
L'octubre de 1927, el ministre Martínez Anido, el general assassí de sindicalistes, va concedir a Giménez "el títol de cap d'Administració civil, com a premi als serveis exercits en bé d'Espanya". Veiem com continua l'idil·li entre aquests dos personatges.
El desembre de 1928, el govern concedia a Giménez la Gran Cruz del Mérito Agrícola. La unión Patriótica, el partit únic del que era cap local, li va organitzar una acte d'homenatge.
Per contra, l'Ajuntament de l'Hospitalet també feia o participava en homenatges al dictador i al seu ministre de la Governació.
Ja en el ple del 21 de novembre de 1923 l'Ajuntament s'adheria "con todo entusiasmo" a l'homenatge al Dictador.
L'octubre de 1926 els reis i el govern visitaren Barcelona. El Dictador, segons la premsa, va venir fugaçment a l'Hospitalet a rebre un pergamí en el que se li nomenava fill adoptiu de l'Hospitalet i a inaugurar una placa en el seu honor amb la que li donava el seu nom a la Plaça de l'Ajuntament, aleshores anomenda de la Constitució.
 |
| Fotografia amb Primo de Rivera destacat, de l'ABC del 19-10-1926. Font: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com |
La "lápida-busto" s'havia acordat en la sessió del ple del 20 de gener anterior, i va ser encarregada a l'arquitecte municipal Ramón Puig i Gairalt. Malgrat el que va dir la premsa, no s'ha trobat cap document oficial que certifiqui aquest nomenament.
Bé, ja veiem per quina raó es va fer el muntatge aquest del títol de ciutat i per què no hi ha cap raó per fer una celebració. Existia una mena de promiscuïtat de premis, condecoracions i homenatges com a fórmula de propaganda política.
En tot cas, podem fer unes reflexions, per recordar que la població de l'Hospitalet era majoritàriament republicana, anarquista i de les diverses ideologies d'esquerres i catalanistes.
Les eleccions anteriors i posteriors a la Dictadura ho demostren.
Manifest "Centenari: res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar."; per llegir-lo, cliqueu aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario