domingo, 21 de junio de 2020

L'ANY DE LES TRES ELECCIONS MUNICIPALS (1887). UN "COP D'AJUNTAMENT" DE LA DRETA LOCAL


Els protagonistes

Us penseu que això de les picabaralles polítiques és un fenomen actual?, o que ara són més intenses que mai? Doncs, penseu que l’any 1887 els enfrontaments polítics van provocar que a l'Hospitalet hi haguessin tres eleccions municipals, les que tocaven i dues més.

La repetició d’eleccions no era un fet estrany en aquells temps de fraus electorals sistemàtics i reclamacions consegüents. Repetir dues vegades, però, ja no era tan habitual. Quins eren els bàndols enfrontats?
Pere Norta i Campañà. Font: AMHL 901 AF 0000045 /a.Autor desconegut/da /d.Ma. Teresa Gibert de Rodríguez
Hi havia el grup encapçalat per l’alcalde des del 1881, Pere Norta. Pel que sabem d’ell pertanyia a la facció més progressista del Partit Liberal de Sagasta. Amb ell trobem a Pau Mitjans, president de la Junta Revolucionària del 1868 i els líders republicans Josep Diví i Carles Figuerola. L’anomenarem el bàndol progressista.
Just Oliveras i Pedrosa, alcalde entre 1887 i desembre de 1889. Font:AMHL 901 AF 0000040 /a.Autor desconegut/da /d.Maria Bo, vídua d'Oliveras.

L’altre grup era encapçalat per Just Oliveras i Pedrosa (que no és el de la Rambla), el que en un document de 1878 apareix com el més ric del poble. L’acompanyava gent com Antoni Parera, el segon més ric del poble i l’alcalde destituït per la Revolució del 1868 i tinent d’alcalde imposat per la reacció del gener del 1874, o Francesc Goyta, alcalde durant l’etapa conservadora entre 1879 i 1881, o Lluís d’Alemany, noble que havia estat propietari de la finca de la Casa Alta (l’actual Can Buxeres) fins 1875. L’anomenarem el bàndol conservador.

Els fets

Dos aclariments previs. Primer, el sufragi era masculí i censatari, és a dir, votaven els homes rics. En concret, els electors eren 258, un 6% de la població. Segon, les eleccions es feien cada dos anys i s’escollia la meitat dels regidors, 5 o 6, d’un total d’11.

Les primeres eleccions es van fer els dies 1, 2 i 3 de maig. Imaginem que les eleccions van ser favorables al bàndol  progressista perquè el bàndol conservador va presentar una reclamació argumentant irregularitats, de tal forma que la constitució del nou ajuntament, l’1 de juny, no es va poder fer.

Finalment, la Comissió Provincial de Barcelona, organisme de la Diputació, va declarar nul·les les eleccions i va ordenar repetir-les. Les segones eleccions es van fer entre el 3 i el 6 de juliol. Les taules electorals van ser constituïdes amb l’alcalde i regidors de Sant Feliu de Llobregat. Els resultats van significar el triomf del bàndol conservador.
Josep Oliveras i Pedrosa, un altre actiu membre del grup conservador i alcalde entre gener de 1890 i agost de 1891. Font:
AMHL 101 AF 0000050 /a.Autor desconegut/da

Just Oliveras i Pedrosa va ser proclamat alcalde el 9 d’agost. Tanmateix, el bàndol progressista va posar un recurs davant el Ministeri de la Governació, denunciant un altre recull d’irregularitats. El Ministeri els va donar la raó, el 17 de setembre, i va anul·lar les segones eleccions. Per tant, Pere Norta va tornar a ser proclamat alcalde l’1 d’octubre.

Finalment, es va decidir fer unes terceres eleccions, els dies 6, 7, 8 i 9 d’octubre, guanyades pels conservadors. Oliveras va tornar a l’alcaldia el 7 de desembre. N’ocupà el càrrec fins el gener de 1891, quan el succeí el seu germà, que també va participar activament en aquesta picabaralla. Per tant, sembla que el bàndol de l’oligarquia local va mantenir el poder en els següents anys.

Les acusacions

Els conservadors van denunciar que en les primeres eleccions les taules en els tres col·legis es van constituir abans de l’hora preceptiva, que el primer dia no s’havien fet públics els resultats d’una taula i que “se hicieron constar como votantes los nombres de muchos electores que no tomaron parte en la elección”.

Aquest recurs dels conservadors contra les primeres eleccions anava recolzat per diverses signatures. Els progressistes afirmaren que alguns dels signants ho van fer sense saber el contingut real, perquè no sabien llegir i els van mentir. Els conservadors van replicar que la retractació d’alguns dels signants es va aconseguir amb coaccions.
Francesc Goyta i Vergés, alcalde entre 1879 i 1881. Un altre membre del grup conservador. Font:
AMHL 901 AF 0000041 /a.Autor desconegut/da /d.Josep Goyta

Les segones eleccions es van fer amb les taules presidides pels càrrecs municipals de Sant Feliu, el havia de proporcionar una certa imparcialitat. Però, era així? Aquestes autoritats de Sant Feliu, no pertanyien a una tendència política?

Els progressistes denunciaren que a les segones eleccions s’havia impedit el vot a algunes persones, que hi havia paperetes d’un color diferent a l’oficial, que s’havien fet coaccions (es posava l’exemple que un president d’una taula li va dir a Baldiri Sans que si no votava a Narcís Rodón el farien fora de casa seva) i que s’havien escollit quatre regidors i no sis.

Aquest últim fet es devia a que l’any 1885 es van escollir 7 regidors, 5 perquè era el que tocava i dos més per cobrir dues vacants. Aleshores, el 1887 no tenien clar qui dels dos regidors “de més” havia de ser substituït. Per saber-ho, es va fer un sorteig el 13 de juliol, i van sortir els noms de dos regidors del bàndol conservador, que no hi eren presents. Evidentment, això va provocar l’acusació de frau contra l’alcalde Norta.
Pau Mitjans i Mas havia estat el president de la Junta Revolucionària de l'Hospitalet el setembre de 1868, a la que també pertanyien Norta i Diví. El 1887 formava part del grup progressista en el conflicte electoral. Font:
AMHL 101 AF 0003805 /a.Autor desconegut/da

Finalment, les terceres eleccions van provocar una extensa reclamació dels progressistes, que, com hem vist, no va tenir efecte. Deien que no s’havien anunciat les eleccions, que s’havien exercit coaccions i havien amenaçat de desnonar de les seves terres als arrendataris i afegien:

Durante los dias de la eleccion se presentó en la localidad fuerza armada de la Guardia civil y rural, que no solo tuvo constantemente bloqueados los colegios electorales, sinó que acompañaba á los amigos de los Concejales que han resultado electos cuando iban á buscar votos, siendo así que la intervencion de la fuerza armada no habia sido reclamada por la autoridad local, en tales términos que al preguntar esta al Jefe de la Fuerza quien había reclamado sus servicios contestó el último que estaba allí para el sometimiento del orden con facultades extraordinarias para llevarse preso al Alcalde si lo creia conveniente; y finalmente porque los amigos de la candidatura triunfante cometieron verdaderos secuestros en la persona de algunos electores con cuyos sufragios sabian que no podian contar, designando como secuestrados en el ultimo dia de la eleccion a D. Juan Muntas y D. Jose Carbonell y Canet.”

Afegien que la coacció de la força armada provocà que només votessin 176 electors dels 258. Adjuntaven el testimoni de 4 votants subornats per votar “á los amigos del sr. Oliveras” i un altre “á los amigos del Sr. Rodon”.

En un document posterior ho van resumir així:

Los recurrentes afirman que en las citada selecciones han mediado promesas y dádivas de dinero, amenazas de despedir á los colonos de las tierras que cultivan y á los inquilinos de las fincas urbanas, verdaderos secuestros de electores, amenazas con retirar el trabajo y de dejar de ir á comprar en las tiendas de los industriales; que la fuerza de la Guardia civil y rural tenian bloqueados los colegios desconociendo la autoridad del Alcalde.”

Hem de recordar que tot això passava en un poble d’uns 4.400 habitants, d’aquells en que tothom es coneixia.

Conclusions

El Partit Liberal venia de participar en el Sexenni Democràtic. Tanmateix, havia acceptat participar del sistema polític liberal però no democràtic que van dissenyar el conservadors.  Dins del Partit Liberal, però, també hi havia tendències, i en Pere Norta era de la més progressista.

En Norta era en el poder local des del 1881 i amb ell trobem als republicans. El Partit Liberal era un partit del sistema, però a diferents llocs s’aliava amb forces republicanes, amb propostes que potser anaven en contra dels interessos de l’oligarquia. L’Hospitalet era un d’aquests llocs.
Fotografia del Centre Democràtic Republicà de l'Hospitalet. Aquesta entitat va ser fundada entre 1898 i 1901. Tenim referències d'activitats de republicans federals des del 1869 i de republicans possibilistes des del 1881. Font: AMHL 901 AF 0000696 /a.Autor desconegut/da /d.Julià Charles Lacambra

Em sembla evident que l’any 1887 les forces conservadores de l’oligarquia local van fer un “cop d’ajuntament” (és a dir, un cop d’estat d’abast local) dels que podem anomenar “tous”, utilitzant les institucions legals. Aquests cops es poden fer quan tens les institucions de la teva part, en aquest cas la Diputació Provincial, que feia de tribunal electoral, i la Guàrdia Civil.

Evidentment que aquests fets es van produir en un context en el que de ben segur que van intervenir d’altres factors, però aquest enfrontament entre dos grups amb uns biaixos socials i polítics ben definits (un d'individus més rics i de dretes i un altre de menys rics i progressistes) em sembla el factor principal.

No us recorda tot això a alguna cosa de l’actualitat? Ens pensem que és ara que han inventat aquest mecanisme? La dreta ja feia aquests “copets” en el segle XIX, sempre dins unes lleis fetes a mida i amb unes institucions ben controlades.


NOTA: Tota la informació es pot consultar a i les cites textuals han estat extretes de la Caixa 1813 de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario