EL MOVIMENT VEÏNAL D'AHIR I D'AVUI A L'HOSPITALET

El creixement explosiu de l’Hospitalet durant l’època del franquisme es va fer, com tot en aquell règim polític, de manera favorable als empresaris i desfavorable a la classe treballadora. Els barris van néixer i créixer sense els serveis mínims per la població. La conxorxa entre immobiliàries i institucions polítiques permetia que en el mateix espai es construissin més i més blocs, el que augmentava el beneficis dels empresaris paràsits i especuladors.

Malgrat la manca de llibertat i la repressió política, amb l’aixopluc de l’Església i l’impuls de comunistes, majoritàriament, amb llibertaris i alguns socialistes, van sorgir diverses formes d’associacionisme veïnal, primer al barri de barraques de La Bomba (1965) i més tard al grup de joves del Centre Social de La Florida (1967). 

Butlletí del Centre Social La Florida de l'any 1967.

Finalment, la fórmula adoptada per aquest moviment social, van ser les associacions de veïns (AV) i entre 1970 i 1975 tots els barris de la ciutat van crear la seva. Alguns barris, com Bellvitge, en tenien més d’una.

És difícil explicar la importància que van tenir aquestes AV durant la dècada dels 70’s: van reduir el desastre urbanístic, van conquerir espais i equipaments socials, van afavorir el feminisme i per tant la igualtat entre homes i dones, van arrelar als col·lectius immigrants al seu nou país, van estendre la lluita antifranquista i la pràctica de la democràcia, van acollir l’incipient moviment de l’objecció de consciència, etc.

Tindríem una ciutat i un país molt pitjors si no fos perquè moltes persones van dedicar temps i esforços a la lluita veïnal, en el marc de les AV, sovint amb risc de patir la violència policial o de l’extrema dreta.

Full volant de 1976

Hi ha la tendència a dir que les AV entraren en crisi amb l’arribada dels ajuntaments democràtics (1979) i que han estat en crisi des d’aquell moment. Això no és cert. La llibertat permetia que hi haguessin entitats de tota mena, i les AV es van concentrar en la lluita més purament veïnal, negociant amb les institucions aspectes més aviat urbanístics.

En els darrers 40 anys, s’han produït moltes lluites, amb victòries i derrotes de diversa envergadura. Cal recordar que el Parc de Bellvitge, el cobriment de la Granvia al seu pas per Granvia Sud, etc. s’han aconseguit en aquest període. Cal destacar la gran lluita contra els abusos en el rebut de l'aigua (1992-2002), en la que el moviment veïnal va ser capaça d'organitzar un cobrament alternatiu a milers de famílies, que consideraven just.

Manifestació contra els abusos en el rebut de l'aigua, l'any 1995.

El moviment veïnal sempre ha partit d’una consciència de classe i ha estat del costat de l’esquerra política. També s'ha implicat en campanyes antimilitaristes, ecologistes, altermundistes, etc. Amb el temps, però, ha tendit a la cogestió de l’espai i els serveis públics, aprofitant el tarannà globalment dialogant dels diferents governs municipals, i s’han abandonat els projectes alternatius.

En els darrers temps, les AV han estat al costat de les noves lluites socials que afectaven directament als barris, com les de les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques, les de la Marea Pensionista o contra les retallades en sanitat i ensenyament.

No totes les AV són iguals ni han tingut trajectòries paral·leles, però no hi ha dubte que han estat un dels principals vehicles que hem tingut els de sota per unir-nos i poder enfrontar-nos als de dalt.

EL MOVIMENT VEÏNAL LOCAL ACTUAL

En els darrers anys s’han produït alguns canvis en el moviment veïnal local. Per una banda, algunes associacions de veïns i veïnes (AVV) han entrat en crisi, per manca d’incorporacions de nous/ves socis/es. En molts casos, les seves juntes directives tenen a les mateixes persones de fa 20 o 30 anys. Això no vol dir que no puguin tenir, en alguns casos, una activitat notable. Sorprenentment, les AV s’han tornat més impermeables a la participació de les dones. Curiosament trobem més dones com a dirigents veïnals als anys 70’s i primers 80’s que en dècades posteriors.

 A un parell de barris, La Florida i Santa Eulàlia, s’han produït incorporacions de gent relativament jove i les AVV existents han revifat. En un altre barri, Bellvitge, va sorgir l’any 2012 una AVV alternativa a la tradicional, a més sent força crítica amb ella.

Manifestació el maig de 2009

També han aparegut plataformes veïnals per tractar alguns temes, tant de barri com de ciutat. En el seu moment, Stop Cal Trabal (2009) va manifestar-se en contra de la urbanització de la zona al voltant de l’Hospital de Bellvitge. Des de 2015 No Més Blocs s’oposa al PDU Granvia, el pla urbanístic més important de les darreres dècades a la ciutat. Darrerament han aparegut Stop Massificació Cosme Toda i Salvem el Parc de l'Alhambra.

Manifestació "No més blocs. Salvem l'Hospitalet. Stop PDU Granvia", el 2016.

Encara que no siguin estrictament veïnals des del punt de vista tradicional, tenen un impacte en el desenvolupament dels seus barris plataformes com Defensem el Castell de Bellvís i Can Trinxet Viu. La gran xarxa associativa de la ciutat té una llarga tradició de compromís cívic i no dubta en participar en el debat i l’acció per millorar-la. Podem esmentar molts exemples, però ara destacaré per la seva llarga trajectòria i transcendència de la seva reivindicació L’Hospitalet Sense Vies.

Lectura del Manifest "L'Hospitalet sense Vies", el 2002.

Les formes del moviment veïnal s’han diversificat. Portem 30 anys dient que el moviment veïnal és en crisi. Si el comparem amb el que hi havia als anys 70’s, una època molt singular, sembla feble. Però quan ha calgut, els barris han bullit i han reaccionat.

Són les noves plataformes una alternativa al moviment veïnal tradicional? En cada moment i barri poden ser un complement, una empenta o sí, fins i tot una alternativa. Potser l’associacionisme tradicional requereix unes formes que les noves generacions no accepten. Els conflictes generacionals s’han produït en diverses AVV en els darrers vint o trenta anys, no són res de nou.

En conclusió, el moviment social dels barris per la millora de la situació urbanística i d’equipaments públics i per la millora dels drets socials de la població, això que anomenem moviment veïnal, és un magma que té moltes formes i expressions. Potser quallarà algun nou model organitzatiu; potser es reforçaran i consolidaran les AVV; potser es mantindrà aquesta diversitat.

Deixem que s’expliquin algunes d’aquestes plataformes veïnals. Per exemple, Daniel Rueda d'Stop Massificació Cosme Toda ens diu:

“Stop Massificació L'Hospitalet Cosme Toda neix del neguit de veure canviar el barri sense que ningú expliqui que es farà al costat d'un dels complexes fabrils més emblemàtics (sinó el que més) de Sant Josep. Vam començar anant a demanar el projecte a urbanisme i poc a poc ens hem anant assabentant, (malgrat l'obscurantisme que l'envolta), de que el que hi ha projectat no ens agrada. Ens vam reunir uns quants veïns als que no ens agrada aquest projecte perquè suposarà un impacte de quasi 900 pisos en gratacels de fins i tot 13 plantes, més altres 500 a la zona de Matacavalls de fins a 15 plantes. Tot plegat un impacte urbanístic que massificarà un barri amb uns 4000 veïns més. No ens agrada perquè és un projecte que es va gestar en plena bombolla immobiliària i es nota pel fet que exprimeix al màxim les quotes permeses d'edificabilitat relegant els espais verds i d'equipament al mínim permès, quan al barri hi tenim mancances de serveis des de fa molt de temps. No ens agrada perquè no es tindrà en compte que és un àrea susceptible d'allotjar bòbiles d'un gran valor històric, i mentre a altres ciutats aquests vestigis serien aprofitats per enfortir la identitat del  barri, aquí es vol simplement complir el mínim que marca la llei: no ensorrar els edificis protegits.

Un projecte que no ha contat mai amb un procés participatiu real, sinó que s'ha elaborat d'esquenes al veïnatge i aprovat al ple amb la majoria que gaudia el PSC el 2008.El nostre objectiu no és aturar cap mena de reurbanització de la zona, sinó que aquesta reurbanització sigui sostenible en termes demogràfics, on el nombre de pisos es vegi reduït dràsticament, sostenible en termes espacials, on es prioritzi els espais oberts i els parcs per sobre de les grans volumetries arquitectòniques i sobre tot que qualsevol construcció quedi supeditada al respecte patrimonial de la zona, quedant suspesa qualsevol construcció en el cas que es facin troballes arqueològiques. Els veïns volem tenir vot en el futur del nostre barri.”

Can Trinxet Viu es presenta amb un manifest breu i contundent, amb un crit final que subscric totalment:

“L’Hospitalet no ha parat mai de créixer. El model de ciutat que s’està imposant afavoreix la privatització dels nostres barris: amb la creació de districtes econòmics o culturals, permetent l’especulació que ha portat a uns preus dels habitatges de lloguer inassequibles i afeblint el moviment associatiu.

Els nostres barris estan vius, hi ha moltes persones i iniciatives que no es poden limitar a un «districte». Davant la falta d’espais i equipaments destinats a potenciar la vida cultural, associativa, comunitària, juvenil, veïnal i cooperativa volem reivindicar un Can Trinxet Viu.Exigim un espai obert al barri i a la ciutat, a les seves entitats, que permeti l’organització veïnal i que faci possible el desenvolupament de projectes que fan créixer la nostra ciutat.

Volem un lloc de trobada que no estigui condicionat als interessos de partits polítics o eleccions.I ho volem en un espai que ens ajuda a conservar la memòria treballadora de la nostra ciutat, de les nostres famílies. La nostra història.

Fem barri, fem ciutat!”

Aquest article es basa en el que vaig escriure pel núm. 3, de desembre de 2019, de la revista Des de ja del barri de La Florida. Moltes gràcies per la confiança.