El
Sometent en la història de Catalunya
El Sometent era una força militar formada per civils. És a dir, gent que no
formava part de l’exèrcit que en ocasions especials prenia les armes,
enquadrades en uns grups organitzats com
si fossin un exèrcit regular, però que no ho eren. Avui
els podem anomenar grup paramilitar, grup parapolicial, milícia cívica, exèrcit popular,
guerrilla, etc. Tenia un règim jurídic propi.
 | |||
| El Sometent a Catalunya (1877), de Josep Berga, Museu d'Art de Girona. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sometent_a_Catalunya |
Té el seu origen a la Catalunya medieval i es pot dir que és
una particularitat catalana, perquè normalment la noblesa es reservava l’ús de
les armes i no deixava que els no nobles les tinguessin i les fessin servir.
El nom pot tenir el seu origen en que eren cridats pel tocs de les campanes (“metent so”, o “so metent”) o pel crit que havien de fer els membres quan era reclamada la seva intervenció (“som atents”).
El
sometent de l’Edat Medieval i Moderna el podem qualificar, en part, com una expressió
de l’autoorganització i autodefensa popular. Per exemple, el gener de 1258 el rei Jaume I ordenà que a les cases de pagès de la parròquia de Provençana i 15 parròquies més (des de Sants fins Sta. Coloma de Cervelló) hi tinguessin armes i acudissin en sometent a la crida de socors, donats els freqüents atacs i robatoris que en patien.
De vegades, fins i tot, era l’últim recurs de la monarquia quan l’exèrcit regular fracassava. La participació dels sometents en contra dels Borbons durant la Guerra de Successió va provocar la seva prohibició amb el Decret de Nova Planta (1716).
Durant
les guerres contra França entre 1793 i 1814 el Sometent fou cridat per les
autoritats. Malgrat el temps que feia que havia estat suprimit, en va
reaparèixer, demostrant així que les institucions pròpies no havien estat
oblidades. En els primers anys del liberalisme (1820-23, 1833...) una altra
organització semblant, de caràcter progressista, la Milícia Nacional, va ocupar
el seu espai a les ciutats, però al món rural va ser habitual la crida al
sometent per lluitar contra carlins.
Tanmateix,
la conflictivitat social al camp català va fer que els propietaris rurals
promoguessin un Sometent Armat de la
Muntanya de Catalunya l’any 1855, aprovat l’octubre de 1858 per zones
rurals. Per fer-nos una idea de quina
era la situació, hem de recordar que el juny de 1857 l’Ajuntament de
l’Hospitalet va demanar l’ajuda a l’exèrcit davant la gran quantitat d’incendis
de camps de cereals que havien estat provocats.
A
partir d’aquest moment, el sometent serà una institució conservadora, auxiliar
dels capitalistes, defensora de l’ordre social i la propietat privada, revitalitzada
en els moments àlgids de la lluita de classes, com una eina més de la repressió
dels moviments socials i polítics d’esquerres. La primera acció contra una vaga
obrera va ser a Sant Joan de Vilatorrada, localitat propera a Manresa, seu del
Sometent, el juliol de 1890.
Per una història del Sometent contemporani, podeu llegir un excel·lent treball d'Arnau Cunillera clicant aquí.
El
Sometent a l’Hospitalet
La
primera notícia que tenim del Sometent de l’Hospitalet és del 1872, en el context de la 3a Guerra Carlina. Se n'organitzà el sometent local, i al capdavant es posà, com a caporal, el líder de les forces conservadores locals, Jaume Arús [1].
Val a dir que durant la República, les milícies van rebre uns altres noms, com "Voluntaris de la República" o "Cossos francs".
 |
| Font: La Ilustración española y americana, 8-4-1873, p. 4 |
El 29 de
gener de 1875, la Comandància Militar ordena a l’Ajuntament “una batida en el término de su Municipio, levantando en somaten todas
las personas honradas y que se presenten voluntariamente” pel dia següent,
per empaitar “gente sospechosa” [2].
Val
a dir que no tothom compartia el mateix zel en perseguir les partides carlines,
i el 27 de gener la Comandància Militar havia recordat a l’Ajuntament que qui
no impedís els atemptats dels petits grups carlins serien jutjats per la
jurisdicció militar i sotmesos a consells de guerra [3].
En
una altra carta del 26 de maig de la comandància militar local a l’Ajuntament
es diu que les autoritats militars esperen trobar en els sometents “un poderoso auxiliar en todas las cuestiones
de órden público”. El consistori va remetre la llista dels membres, que
malauradament no conservem.
Els homes que en formaven part rebien una compensació econòmica, que s’havia de
fer efectiva a la nit, per evitar “los
abusos a que podria dar lugar el pagarles con anticipación” [4].
Arran
d’un intercanvi de cartes entre l’Ajuntament i la Diputació sabem que un grup
local va participar en el Sometent General convocat els dies 18, 19 i 20 de
novembre del 1877, en el marc de la Tercera Guerra Carlina i de la imposició
forçosa del nou règim conservador que anomenem Restauració [5].
Una
de les seves funcions era el control de les armes de foc, i les autoritats
havien de consultar al Caporal del Sometent local si tenia inconvenient en
concedir llicències d’escopetes de caça a qui les sol·licitava [6].
L’absència
de documentació a partir d’aquell moment ens pot indicar que el Sometent
hospitalenc va tenir poca o gens d’activitat. De fet, l’any 1902 es va crear un
servei de seguretat privat per vigilar els camps de la Marina, el que ens pot
indicar que no hi existia cap organització somatenista que fes aquesta
activitat, que li era pròpia.
El
tornem a trobar en un reportatge periodístic del desembre de 1909. Recordem que
l’estiu anterior s’havia produït la revolta popular a Barcelona coneguda com
Setmana Tràgica i les autoritats van trobar oportú recuperar els sometents per
ajudar en la repressió. O com a mínim, fer una demostració pública de força.
 |
La Ilustració Catalana, 5 de desembre de 1909. Rambla Just Oliveras.  |
L’agudització
de la lluita de classes a partir de 1917, amb la fase que coneixem com
pistolerisme, va revifar el Sometent. Les experiències europees de milícies
ultradretanes [7] van
fer que el Capità General de Catalunya legalitzés el Sometent de Barcelona el
gener de 1919. El General Milans del Bosch era partidari de la mà dura contra
el moviment obrer i va introduir aquesta institució rural a la capital.
Durant
la Vaga de la Canadenca (vaga general a Barcelona, febrer-març de 1919) el
Sometent va ser molt actiu contra la mobilització obrera. La vaga, però, va
acabar amb una inicial victòria obrera, amb l’aprovació de la jornada de vuit
hores de treball, entre d’altres conquestes.
 |
| Dues imatges del Sometent de Barcelona fent tasques d'ordre públic el març de 1919. Per fer palès el seu caràcter burgès, anaven ben encorbatats i amb barret. Portaven també, com a distintiu, un braçalet. Mundo Gráfico, 2 d'abril de 1919. |
A
partir d’aquell moment, els sometents més actius, amb carlins i gent de
procedència dretana, van coincidir en la creació dels Sindicats Lliures
l’octubre del 1919, i en els escamots
armats que s’enfrontaven a trets amb els pistolers anarquistes.
Un
dels episodis més destacats d’aquells enfrontaments va ser l’atac d’un grup
armat a un cenetista, l’11 d’agost del 1920, al mig del Carrer Santa Eulàlia.
El tiroteig (més de 200 trets, deia la premsa de l’època) fou intens i va
atraure el sereno del barri que va disparar contra un dels agressors, que
resultà ser un sometent de Sant Andreu. El resultat, dos morts.
La premsa informà que el Sometent local va detenir els que havien disparat, però que en veure que eren dels seus els van deixar anar. El que sembla evident és que l'empresari de la construcció que portava els sometents amb ell, no confiava en els de l'Hospitalet.
La premsa informà que el Sometent local va detenir els que havien disparat, però que en veure que eren dels seus els van deixar anar. El que sembla evident és que l'empresari de la construcció que portava els sometents amb ell, no confiava en els de l'Hospitalet.
 |
| L' ABC de Madrid, del 13 d'agost de 1920 |
El
Sometent rebia el suport de les institucions (govern, exèrcit, etc.), dels
partits burgesos, tant dels espanyolistes (Conservador, Liberal...) com dels
catalanistes (Lliga Regionalista) i de les organitzacions patronals. Les seves víctimes eren el moviment obrer,
especialment la CNT, i el republicanisme catalanista.
El
cop d’Estat de Primo de Rivera (setembre de 1923), representant del bloc en que es trobaven els
sometents, augurava bons temps per aquesta organització. Fins i tot, va haver
un pla per estendre’ls per tota Espanya. Tanmateix, tot plegar se’n va anar en
orris i els sometents van decaure quan la Dictadura va crear els seus propis
mecanismes de poder.
És molt significatiu que un dels primers actes del Comitè revolucionari que es va constituir quan es va proclamar la República, el 14 d'abril de 1931, va ser el desarmament del sometent local.
El
Sometent durant el franquisme
El règim
franquista, molt violent en els seus primers anys, volia mantenir el monopoli de les armes per l’exèrcit i el va
prohibir. Només a partir de 1945 el va tornar a tolerar força restringit, per
dues raons: formava part de les mesures de l’allunyament del falangisme en el
context de la derrota d’Alemanya i Itàlia i podia contribuir a perseguir els
maquis que continuaven la lluita armada a les muntanyes.
De
fet, va ser un sometent de Sant Celoni el que va donar el tret definitiu al
cèlebre guerriller hospitalenc Quico Sabaté, el gener de 1960, que havia
arribat a aquell poble després un enfrontament amb la guàrdia civil.
A La Vanguardia del 16 de març de 1978 se’ns
informa d’un judici contra un sometent de l’Hospitalet que havia estat cridat
per vigilar la nit de la revetlla de Sant Joan de 1974, i com que va trobar
indecent l’actitud d’una parella va disparar a les cames del noi.
Més
enllà de la valoració de l’individu, veiem que l’any 1974, quan es trobava que
les forces d’ordre públic no eren suficients, encara es demanava l’ajuda del
sometent. I que en aquell any encara n’hi havia un a l’Hospitalet.
Finalment, el Sometent fou dissolt l’any 1978.
Els
darrers temps
Una
cerca per internet ens informa d’alguns grups que han recuperat el nom, i s’autoanomenen
“sometent”. Els trobem relacionats amb organitzacions i mobilitzacions d’extrema
dreta i espanyolistes, és a dir, lligades a la història d’aquesta institució
dels darrers segles.
[1] AMH "Correspodència 1870-72"
[2] AMH "Correspondència 1875-76"
[3] Id.
[5] AMH "Correspondència 1877-78"
[6] Id.
[7] El cas més conegut és el dels freikorps alemanys, d’origen medieval. transformats en
organitzacions protofeixistes. De fet, són l’antecedent immediat de les SA i
les SS nazis.
