EL PONT DE LA LLIBERTAT

La llibertat, com representem la llibertat? encara més, com representem la lluita per la llibertat? La llibertat és una senyora amb una torxa? Donar forma visible a conceptes abstractes ha estat una de les funcions dels artistes, especialment dels escultors que creen monuments públics. I no és fàcil.

El Pont de la Llibertat en 2007. Font http://fundacioarranzbravo.cat/foto-el-pont-de-la-llibertat/

Eduard Arranz-Bravo va partir de la seva concepció de la llibertat, de la seva experiència personal. Per l’artista de Barcelona la llibertat, o més aviat l’alliberament, és l’acte de la creació artística. Per tant, quina millor manera hi ha de representar la llibertat que el mateix procés de la creació artística?

 

I en escultura, la creació artística és la matèria prenent forma i volum. Les dues masses de metall són la forma orgànica, visceral, que lluita per prendre la forma desitjada, és a dir, per alliberar-se.

El Pont de la Llibertat, 2005. Font: http://fundacioarranzbravo.cat/la-coleccion/escultura/

Els dos extrems del Pont de la Llibertat són, per tant, la representació en abstracte d’un concepte: la lluita per la llibertat en dos moments de la nostra història recent, la República i la Guerra Civil per una banda i l’Antifranquisme per l’altra, èpoques en les que l’Hospitalet va jugar un paper protagonista en els esdeveniments del país. 

I tots dos moments estan units, perquè formen part d’un mateix cicle històric. Els anhels socials i polítics estroncats pel feixisme en 1939 ressorgiren ben aviat i van esdevenir indeturables en la dècada de 1970.

Eduard Arranz-Bravo treballant en l'escultura en 2006. Font: http://fundacioarranzbravo.cat/arranz-bravo-pont-de-la-llibertat/

En 1994 es va crear L’Hospitalet Antifranquista, al si del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Molt probablement la nostra ciutat fou la pionera a tot el país en allò que després es va dir “Memòria Històrica”. Poder participar en aquest projecte, que va tenir com una de les seves principals fites l’edició de l’obra L’Hospitalet lloc de memòria, ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida.

Un dels objectius que es va marcar el Grup va ser la creació d’un monument públic, i de seguida es va posar en contacte amb Eduard Arranz-Bravo, compromès amb la ciutat i els valors democràtics.

El projecte del Pont de la Llibertat fou tant engrescador, que quan el Grup Antifranquista va decidir fer-se una entitat independent va prendre el nom del monument. Gràcies al recolzament i les subscripcions populars i al suport institucional, l’escultura fou una realitat l’octubre de 2007. Des d’aleshores, milers de persones passen per les seves vores, i per sota, com passaven els exèrcits triomfadors entre els grans pilars dels arcs de triomf. 

 Aquest documental fou l'altre gran objectiu de l'Hospitalet Antifranquista-El Pont de la Llibertat

El Pont de la Llibertat, amb les seves formes, ens recorda com és de dura la lluita, que la situació que gaudim és fruit del passat, que podem felicitar-nos per allò que hem aconseguit, però que el que tenim és fràgil.

El Pont és avui un dels grans símbols de la ciutat, perquè commemora el principal valor de l’Hospitalet: el caràcter combatiu de la seva gent. És també un crit contra l'amnèsia i la banalització del franquisme. És, en definitiva, una reivindicació de la LLIBERTAT, aquí, i en el món sencer.

Aquest article està basat en la meva col·laboració a l'obra Arranz-Bravo 75-75. Un privilegi haver pogut participar en ella. Moltes gràcies a la Fundació Arran-Bravo per convidar-me.