ELS PRIMERS ANTIFRANQUISTES DE L’HOSPITALET?

Uns mesos ençà vam conèixer al primer grup que va intentar matar Franco, fins i tot abans del començament de la Guerra, i la seva relació amb l’Hospitalet. Avui coneixerem el que pot ser el primer grup que va començar a fer activitat antifranquista a la nostra ciutat un cop finalitzada la Guerra.

Malauradament, per reconstruir els fets només tinc, ara per ara, la documentació del consell de guerra contra Josep Costa Morell, que la tardor de 1939 tenia 17 anys. Vivia al Carrer Buenos Aires, 35 de Santa Eulàlia i declarava que la seva professió era la de vaquer.

Costa era un militant de la Joventuts Llibertàries que havia estat molt actiu durant la Guerra. S’havia exiliat amb el seu pare, que havia estat un dirigent anarquista local. Costa fill, però, va tornar a Catalunya amb Andrés Morencio. És molt probable que vinguessin amb directrius de la direcció de la CNT o la FAI per reconstruir la lluita contra el franquisme des de l’interior.

Foren detinguts al camp de concentració del Castell de Jaca, d’on van fugir i Costa va tornar al seu barri, amb la intenció de continuar la lluita. Va fer que Salvador Gimeno Lleonard,  que treballava a una impremta, imprimís uns fulls volants. A les declaracions Costa diu que el va haver d’amenaçar i que també el va oferir diners. 

Una de les octavetes que portava Costa en el moment de la detenció. Crec que la publicació d'aquests documents és la principal aportació del present article.

Josep Costa fou detingut el 10 d’octubre quan anava a llançar fulls volants per segon dia consecutiu per la guàrdia civil. En successius interrogatoris va desvetllar l’existència d’un amagatall al Passatge A, al mateix barri, on hi havien 52 armes de foc i diverses caixes de bombes i municions.

Un altre dels fulls volants de Costa.

També foren detinguts els germans Pedro i Manuel Sánchez Segovia, Francisco Martínez Rodríguez, Eugenio Collado Pérez i Justo Germán Hernández. Tots eren veïns de Santa Eulàlia i havien estat militants de la CNT i havien lluitat en columnes de voluntaris de la CNT-FAI durant la guerra. A més, els germans Sánchez i Germán havien format part d’un grup d’afinitat conegut com “Nueva Aurora”.

No sabem si realment Costa va contactar amb tots aquests homes, o si les detencions foren per les seves anteriors militàncies i activitats. En qualsevol cas, el grup d’acció que Costa pretenia organitzar va ser tallat abans de cuallar. 

Un dels típics informes que es demanaven en aquella època en relació als antecedents polítics dels detinguts.

En el judici, Costa va intentar presentar-se com el màxim responsable de tots els fets, perquè era menor i no podia ser condemnat a mort. Finalment, la sentència de Costa va ser cadena perpètua, la dels germans Sánchez i Germán quinze anys, mentre que Gimeno i Martínez eren absolts, tot i que es recomanava que el darrer fos destinat a un Batallón de trabajadores.

Com ja hem comentat en un article anterior, Costa va morir a la Presó Model en 1943. De la resta de detinguts no tenim més informació. Així de curta va ser la trajectòria del que pot ser el primer grup antifranquista de l’Hospitalet, si l’assassinat del comissari León, el 30 d’abril de 1939, no fou fet per un grup local.