L’objectiu d’aquest
article és difondre algunes obres antigues que parlen de l’Hospitalet, i de
molts altres llocs, i que podem trobar en línia. Potser podeu trobar també els vostres pobles i ciutats si no sou hospitalencs/ques.
L'Edat Moderna
Per raons tècniques, els llibres anteriors a 1808 són en un altre article.
L'Edat Moderna
Per raons tècniques, els llibres anteriors a 1808 són en un altre article.
El segle XIX
En aquest segle, ja trobem obres sistemàtiques, filles de l'enciclopedisme.
Un breu comentari mereix l’obra de l’intendent de l’exèrcit a Catalunya Vicenç de Frívola i Xetmar, que amb el padró de 1819 i el cadastre de 1817 va publicar un volum amb un títol molt llarg que comença Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña… L’Hospitalet només és un rengle en les primeres pàgines de les llistes de pobles, que podeu llegir aquí.
En aquest segle, ja trobem obres sistemàtiques, filles de l'enciclopedisme.
Un breu comentari mereix l’obra de l’intendent de l’exèrcit a Catalunya Vicenç de Frívola i Xetmar, que amb el padró de 1819 i el cadastre de 1817 va publicar un volum amb un títol molt llarg que comença Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña… L’Hospitalet només és un rengle en les primeres pàgines de les llistes de pobles, que podeu llegir aquí.
Una mica més extens és
l’espai que li dedica Sebastián Miñano en el seu Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal.
L’entrada de l’Hospitalet es troba en la pàgina 17 del Vè volum, editat a
Madrid l’any 1826. Ja sabeu, aquí.
En les primeres dècades del segle trobem un altre gènere de llibres on podem trobar informació: les guies turístiques. Encara que sembli estrany, ja n'hi havia d'obres d'aquesta mena. El problema és que la majoria se n'ocupaven només de Barcelona ciutat i, a tot estirar, dels pobles més propers com ara Sant Martí, Gràcia, Sants, etc.
Exemples d'això (sense referències a l'Hospitalet) són:
-de l'any 1802, Diversión de ciudadanos, norte seguro de forasteros y estrella luciente de Barcelona
-de 1831, El amigo del forastero en Barcelona y sus cercanías, de Felip Roca
-de 1841 la Guia-Cicerone de Barcelona d'Antoni de Bofarull
-de 1847, la Guia de Barcelona para 1847, de Miquel Dubà
-de 1849 el Manual histórico-topográfico, estadístico y administrativo, de Manuel Saurí
Si voleu més referències d'aquesta mena de guies, les trobareu en aquests blocs: Piscolabis Librorum i Bereshit. L'Ajuntament de Barcelona ha publicat les guies entre 1776 i 1950.
Tornem a l'enciclopedisme, que no ens podia defugir. L’any 1831 es publicava a Barcelona el volum IV del Diccionario Geográfico Universal, dedicado a la Reina Nuestra Señora (Q. D. G.) redactado de los mas recientes i acreditados diccionarios de Europa, principalmente franceses, ingleses i alemanes por una Sociedad de Literatos: S.B.M.F.C.L.D., coordinat per Antoni Bergnes de las Casas, i en el que també va participar Pascual Madoz A la pàgina 616 hi trobem un petit article dedicat a “Santa Eulalia del Hospitalet”.
Exemples d'això (sense referències a l'Hospitalet) són:
-de l'any 1802, Diversión de ciudadanos, norte seguro de forasteros y estrella luciente de Barcelona
-de 1831, El amigo del forastero en Barcelona y sus cercanías, de Felip Roca
-de 1841 la Guia-Cicerone de Barcelona d'Antoni de Bofarull
-de 1847, la Guia de Barcelona para 1847, de Miquel Dubà
-de 1849 el Manual histórico-topográfico, estadístico y administrativo, de Manuel Saurí
Si voleu més referències d'aquesta mena de guies, les trobareu en aquests blocs: Piscolabis Librorum i Bereshit. L'Ajuntament de Barcelona ha publicat les guies entre 1776 i 1950.
Tornem a l'enciclopedisme, que no ens podia defugir. L’any 1831 es publicava a Barcelona el volum IV del Diccionario Geográfico Universal, dedicado a la Reina Nuestra Señora (Q. D. G.) redactado de los mas recientes i acreditados diccionarios de Europa, principalmente franceses, ingleses i alemanes por una Sociedad de Literatos: S.B.M.F.C.L.D., coordinat per Antoni Bergnes de las Casas, i en el que també va participar Pascual Madoz A la pàgina 616 hi trobem un petit article dedicat a “Santa Eulalia del Hospitalet”.
En la pàgina 699 i
següents de l’article de Barcelona del volum I, publicat en 1836, hi ha notícia
del Canal de la Infanta i del Barcelonès en general (aquí).
De l’any 1831 és Cataluña en la mano, de Joan Baptista Golobardas. A les pàgines 32 i 33 tenim algunes dades del poble.
La següent obra la va escriure el metge de l’Hospitalet, Josep Faura i
Canals, i es tracta d’un opuscle titulat Memoria
acerca el tifo epidémico observado en el pueblo de Hospitalet (Provincia de
Barcelona) Á ultimos del año 1842 y primer semestre de 1843. En les pàgines
7, 8 i 9 podem trobar una petita topografia mèdica de l’Hospitalet.
Les topografies mèdiques són un petit gènere de literatura científica
que va tenir una certa difusió a Europa des de finals del segle XVIII. El seu
objectiu principal era trobar els orígens de les malalties infeccioses. Si
voleu saber-ne més de les topografies mèdiques…
Sabem
que Faura va escriure més obres. De Descripción
de una epidemia de pertussis (...) ocurrida en mayo de 1834 en el pueblo de
Hospitalet de Llobregat només coneixem la portada.
A mig camí entre Bergnes de las Casas i Zamora es troba Tomàs Bertran i Soler, el periodista i agitador polític liberal barcelonès, que en 1847 publicà Itinerario descriptivo de Cataluña. L'obra conté pocs esments a l'Hospitalet (pàgines 25, 88-89, 104-107, 144 i 197).
El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, coordinat per Pascual Madoz, va significar un salt qualitatiu en les obres d’aquest tipus. Es tracta d’una obra de referència, d’aquelles que es coneixen amb l’article al davant: “el Madoz”. El volum IX, publicat a Madrid l’any 1850, conté el següent article dedicat a l’Hospitalet, a la pàgina 241.
El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, coordinat per Pascual Madoz, va significar un salt qualitatiu en les obres d’aquest tipus. Es tracta d’una obra de referència, d’aquelles que es coneixen amb l’article al davant: “el Madoz”. El volum IX, publicat a Madrid l’any 1850, conté el següent article dedicat a l’Hospitalet, a la pàgina 241.
En alguns altres
articles, com el de la província de Barcelona, al volum III, hi podem trobar
més esments de l’Hospitalet. Només concretarem un, el comentari que fa del Canal de la Infanta, a la pàgina 486.
En 1853 es va publicar una obra anònima a mig camí de la novel·la i el reportatge. Es deia El cultivo del arroz en los campos del Hospitalet del Llobregat o Los Filántropos. Podem llegir les pàgines referents a Bellvitge al blog Bellvitge 50. També podeu trobar unes pàgines relacionades amb l'agricultura i el masclisme, aquí.
La següent obra que podem comentar fou una guia que en aquesta ocasió sí es fixava en el que hi havia fora de Barcelona. Publicada l’any 1857, escrita per Víctor Balaguer, figura intel·lectual i política molt rellevant del seu temps, és la Guia-Cicerone de Barcelona á Martorell. Es tracta d’una descripció del que podien veure els viatgers que pujaven als trens de la línia que unia aquestes dues poblacions, la tercera d’Espanya, inaugurada a finals de 1854.
La següent obra que podem comentar fou una guia que en aquesta ocasió sí es fixava en el que hi havia fora de Barcelona. Publicada l’any 1857, escrita per Víctor Balaguer, figura intel·lectual i política molt rellevant del seu temps, és la Guia-Cicerone de Barcelona á Martorell. Es tracta d’una descripció del que podien veure els viatgers que pujaven als trens de la línia que unia aquestes dues poblacions, la tercera d’Espanya, inaugurada a finals de 1854.
En els capítols IV, V i VI parlen de l’Hospitalet. El capítol IV es diu La
Bordeta, però en aquells moments la Bordeta i Santa Eulàlia ja formaven un
continu urbà. De fet, dins d’aquest apartat descriu la fàbrica de La
Aprestadora Española, instal·lada Santa Eulàlia a finals del 1853, com si fos
de La Bordeta. Ho teniu aquí.
A La Vuelta por España, escrita per Una Sociedad de literatos i publicada l'any 1874, es deia de l'Hospitalet:
 |
| Font: Viaje por España, 1874, pàg. 878 |
Una altra guia-cicerone fou editada l’any 1888. La va escriure Josep Fiter
i Inglès, que, com diu el mateix llibre, fou “iniciador de las sociedades excursionistas de Cataluña”. L’obra es
diu Las cercanías de Barcelona.
Guía-Cicerone descriptiva, estadística é histórica del forastero. Les
referències a l’Hospitalet són abundants. Malauradament no és a internet.
 |
Pàgina de la Guia de Fiter on proporciona més dades de l'Hospitalet. Més avall, les pàgines de l'excursió per l'Hospitalet, tot i que podem trobar més referències a l'obra. |
La Guía de España y Portugal, escrita per Eduardo Toda i publicada el 1892, diu:
"Hospitalet, 4.300 hab. Pueblo agrícola, en cuyo término hay enclavados los terrenos del Instituto Catalán de San Isidro."
L'última de les guies que he trobat és la de Sinesio Delgado, que va publica a Madrid en 1897 España al terminar el siglo XIX: apuntes de viaje. Va dedicar a l'Hospitalet molta atenció: diverses fotografies i uns paràgrafs que començaven:
En la línia de l'excursionisme, trobem uns reportatges a la publicació La Ilustració catalana dels anys 1890 i 1891, que parlen de l'Ermita de Bellvitge, l'Església de Santa Eulàlia i el Castell de Bellvís.
Un altre subgènere són les memòries que encarregaven algunes institucions, ja fetes amb mètodes científics i estadístics. En 1890, Ramon Roig i Armengol va publicar Memòria acompanyatòria al mapa regional vinícola de la província de Barcelona. Si cliqueu aquí la podreu llegir. Les referències a l'Hospitalet les podeu trobar entre les pàgines 58 i 62).
De l'any 1897 és La tierra labrantía y el trabajo agrícola en la provincia de Barcelona de Isidoro Aguiló i Cortés (ja sabeu, cliqueu aquí). Les referències a l'Hospitalet i al Partit Judicial de Sant Feliu són a moltes pàgines.
El segle XX
En el trànsit del segle XIX al XX tenim una publicació que ben bé no és un llibre: l'Anuario Riera. Es va publicar a partir de 1896 i era un directori amb informació dels diferents pobles de Catalunya.
"Es Hospitalet de escasa importancia como población, pero mucha desde el punto de vista agrícola."Per llegir-ho tot cliqueu aquí i aneu a les pàgines 124-125 del cercador (116 i 117 del llibre).
En la línia de l'excursionisme, trobem uns reportatges a la publicació La Ilustració catalana dels anys 1890 i 1891, que parlen de l'Ermita de Bellvitge, l'Església de Santa Eulàlia i el Castell de Bellvís.
Un altre subgènere són les memòries que encarregaven algunes institucions, ja fetes amb mètodes científics i estadístics. En 1890, Ramon Roig i Armengol va publicar Memòria acompanyatòria al mapa regional vinícola de la província de Barcelona. Si cliqueu aquí la podreu llegir. Les referències a l'Hospitalet les podeu trobar entre les pàgines 58 i 62).
De l'any 1897 és La tierra labrantía y el trabajo agrícola en la provincia de Barcelona de Isidoro Aguiló i Cortés (ja sabeu, cliqueu aquí). Les referències a l'Hospitalet i al Partit Judicial de Sant Feliu són a moltes pàgines.
El segle XX
En el trànsit del segle XIX al XX tenim una publicació que ben bé no és un llibre: l'Anuario Riera. Es va publicar a partir de 1896 i era un directori amb informació dels diferents pobles de Catalunya.
 |
| Pàgines de l'Hospitalet de l'Anuario Riera de 1896 |
El següent pas és el de la institucionalització de la ciència geogràfica. Des d'aquesta disciplina es van fer diverses obres en les que, és clar, apareixia la nostra ciutat.
Una fita cabdal en la literatura científica catalana és la publicació de la Geografia General de Catalunya que Francesc Carreras i Candi coordinà i que fou publicada en sis volums entre 1908 i 1918. En el volum de la ciutat de Barcelona, de 1916, trobem moltes referències a l’Hospitalet i el seu terme (que en aquells moments arribava fins el mar, recordem-ho).
Una fita cabdal en la literatura científica catalana és la publicació de la Geografia General de Catalunya que Francesc Carreras i Candi coordinà i que fou publicada en sis volums entre 1908 i 1918. En el volum de la ciutat de Barcelona, de 1916, trobem moltes referències a l’Hospitalet i el seu terme (que en aquells moments arribava fins el mar, recordem-ho).
El capítol “Geologia del territori de Barcelona” conté
informació, il·lustracions i mapes extraordinaris. Els següents capítols ens
expliquen els coneixements que es tenien aleshores de l’època antiga de tota la
comarca. A la pàgina 70 hi ha la refèrencia a la Medusa romana trobada a Santa
Eulàlia (...aquí...).
En el segon volum, corresponent a la província de Barcelona, editat vers 1910 i escrit per Cels Gomis, trobem dues pàgines (372-374) dedicades a l'Hospitalet.
(duesp%C3%A0gines).JPG) |
| Pàgines dedicades a l'Hospitalet a la Geografia General de Catalunya (c. 1910) |
A les enciclopèdies també trobem articles dedicats a la ciutat. A l'Espasa de l'any 1925 (amb dades de 1920) trobem:
Finalitzem amb el gran geògraf Pau Vila. En la seva obra Resum de Geografia de Catalunya, reeditada el 2003 a partir dels opuscles de 1928 a 1936, conté diferents esments de l’Hospitalet, com a la pàgina 58. Segons el web Barchinona, n'hi ha a les pàgines 30, 32, 64, 69, 134, 358, 457, 585, 869, 947,948, 965, 978, 979, 1022, 1040, 1069, 1718, 2468, 2502, 2503, 2506, 2578 i 2760.
Finalitzem amb el gran geògraf Pau Vila. En la seva obra Resum de Geografia de Catalunya, reeditada el 2003 a partir dels opuscles de 1928 a 1936, conté diferents esments de l’Hospitalet, com a la pàgina 58. Segons el web Barchinona, n'hi ha a les pàgines 30, 32, 64, 69, 134, 358, 457, 585, 869, 947,948, 965, 978, 979, 1022, 1040, 1069, 1718, 2468, 2502, 2503, 2506, 2578 i 2760.
Evidentment que deuen haver moltes altres obres que es poden incloure en
aquest recull. Per això demanem la vostra col·laboració. Si sabeu o trobeu
d’altres diccionaris, enciclopèdies o tractats de diferents tipus que ens
expliquin com era l’Hospitalet abans de mitjan segle XX i que els puguem
consultar on-line, si us plau compartiu la informació i fem aquest article més
complert i exhaustiu.
