EL NOU PDU: EL MATEIX DE SEMPRE

El Pla Director Urbanístic Granvia Llobregat és un pla urbanístic que afecta 1.045.141 m2 del sud-oest del terme municipal de l’Hospitalet, un 8% del territori de la ciutat. Ja he escrit amb anterioritat d'ell.

Com tots els plans urbanístics, el que fa és dir el que es pot fer en les diferents parts d’aquest espai: si ha de ser un parc, si ha de dedicar-se a equipaments, si es poden construir edificis i com han de ser aquests edificis, etc.

L'àmbit del PDU Granvia Sud

Actualment, tots els espais ja tenen una qualificació, és a dir, tenen una etiqueta en la que es diu el que es pot fer i pot haver en aquest espai: camps de conreu, parcs, indústries, edificis, etc… Un pla urbanístic nou el que fa és requalificar els espais, canviar els usos.

Les  requalificacions en principi haurien de ser positives, perquè han de ser respostes a les noves necessitats d’ús de l’espai. Tanmateix s’ha d’anar molt en compte, perquè com ens mostra la història (també la nostra) i els mitjans de comunicació actuals les requalificacions urbanístiques malauradament també es fan per fer quartos de forma fàcil.

Els sectors del PDU

Les requalificacions provoquen uns negocis brutals: els terrenys qualificats de bosc o parc valen molt poc, però si són requalificats com edificables augmenten moltíssim el seu valor o permeten guanyar fortunes venent oficines o pisos. Comprar barata una parcel·la rústica perquè saps que la requalificaran o aconseguir que la requalifiquin, és un dels tradicionals mecanismes de l’especulació immobiliària.

Davant del PDU Granvia ens hem de fer unes preguntes:

1. Quina és la qualificació actual?

La qualificació actual procedeix del Pla General Metropolità de 1976. La majoria dels terrenys afectats són majoritàriament parcs (502.382 m2, un 48,1%), sistema viari i adjacents (428.878 m2, un 41%) i equipaments (73.282 m2, un 7%).  En cap parcel·la del sòl afectat pel PDU es pot aixecar ni un bloc.

En resum, la pràctica totalitat del sòl del PDU és, segons el planejament vigent fins ara, d’ús públic, de tots i totes nosaltres.

L’ús concret d’aquests terrenys en l’actualitat no és el desitjable, es pot millorar moltíssim. Però aquesta situació actual no justifica en cap cas l’entrega de sòl d’us públic i col·lectiu a empreses privades perquè facin negocis. L’ús d’aquells terrenys ha de ser nostre, de tots i totes, no d’uns pocs.

Qualificacions prèvies al PDU. 6 és parc, 7 és equipaments i 9 infraestructures.

2. Quina és la qualificació que proposa el PDU Granvia?

En aquest moment encara no tenim les dades exactes de la darrera versió del PDU, aprovada per la Comisió d’Urbanisme el passat 3 de març. Amb les dades del Pla de 2016 i les notícies recents, podem afirmar que el sòl edificable augmenta en uns 100.000 m2.

Segons la documentació de 2016, els parcs urbans augmenten en 15.000 m2. La realitat és que el terreny verd que es perd amb l’augment del terreny edificable es compensa amb la requalificació de part dels camps de conreu que ara tenen qualificació de “Protecció de sistemes generals”, per la proximitat de carreteres i per ser a sobre de la cua de maniobres del metro. És a dir, “guanyem” com sòl verd el que ja ho és de fet  i no pot ser edificable.

Qualificacions del Pla de 2017. La mala qualitat de la imatge és la del document original (http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/03/03/15/01/071609f4-00e8-49f3-8e3b-b29e6f55d86f.pdf). El color groc és el terreny edificable i el blau és per equipaments.

El que és incomprensible és la inclusió d’una part dels terrenys de Bellvitge dins del PDU. A què ve posar la Rambla Marina i els terrenys del centre del barri en tot aquest sarau del PDU? Per què es requalifiquen aquests terrenys com zones verdes en el Pla? Serveix per maquillar les pèrdues de zones verdes en d'altres parts del Pla?

3. De qui són les terres del PDU?

Quan es produeix una requalificació de terrenys, convé saber qui són els seus propietaris, perquè són els que més es beneficiaran.

El principal propietari és l’Ajuntament de l’Hospitalet, que té 230.000 m2 sobretot al voltant de l’Hospital Duran i Reynals. És una gran parcel·la qualificada com equipament i parc, i alguns vials.

La Generalitat i el Ministeri de Foment són propietaris de més de 330.000 m2, la majoria de carreteres, l’espai del metro, etc. D’altres institucions, com Adif, Transports de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, etc., superen els 30.000 m2.

I els propietaris privats, els que poden ser subjectes de grans negocis immobiliaris? El més gran propietari és Eusebi Güell, de la nissaga dels Güell del Parc i la Colònia, amb 180.000 m2. La Immobiliària Focio SL, té més de 50.000 m2. L’empresa Hackerson International, té uns 25.000 m2. Una desena d’empreses i persones físiques posseeixen diverses parcel·les.

Propietaris de terres afectades pel PDU

Per tant, una de les principals característiques del PDU és que tots perdem uns 100.000 m2 de zona verda perquè un Güell, l’empresa de Joan Laporta  i la dona de l’ex-conseller Recoder, etc. construeixin entre vint i trenta gratacels i es facin més rics encara.

4. És necessari el PDU Granvia?

Com ja hem vist, les requalificacions es justifiquen si responen a necessitats. Necessitem aquesta gran quantitat de blocs?

L’Hospitalet té 12’5 km2 i 260 mil habitants, el que provoca una densitat de població de gairebé 21 mil habitants per km2. La densitat de població de la nostra ciutat és altíssima, fins al punt de ser un factor que dificulta la convivència. Allà on el problema és més greu és en els districtes del nord (Collblanc-Torrasa, Florida-Les Planes, Pubilla Casas-Can Serra) on la densitat es mou entre 40 i 50 mil h/km2, al mig d’un atapeït continu urbà que comença a Sants (Barcelona) i finalitza a Can Vidalet (Esplugues) o Sant Ildefons (Cornellà). Per aquests barris és també cabdal el Pla CAUFEC, al que no parem prou atenció.

Calen requalificacions per construir més?

5. Proporciona avantatges el PDU?

Es presenta el PDU com un gran avantatge per la ciutat perquè permetrà soterrar la Granvia al seu pas per Bellvitge. De fet, el tram cobert será molt petit i correspon al que hi ha entre els dos hospitals. Afectarà poc a la población de Bellvitge i el pendent dels trams d’ascens i/o descens generarà una contaminació acústica i atmosfèrica gens convenient per la població en general i els malalts en concret.

Se’ns diu que el PDU garantirà l’accès al riu. Que no es pot fer un camí digne sense haver de fer un Pla d’aquesta grandària?

També s’argumenta que així es conservaran les tres masies centenàries. Si ja formen part del PEPPA s’han de conservar ja. I si alguna d’elles és a dins d’una parcel·la privada, el propietari té l’obligació de protegir el patrimoni que és de la seva propietat, com és el cas de Cal Masover Nou i Hackerson.

Cal Masover Nou. Font: https://avbellvitge.wordpress.com/tag/cal-masover-nou/page/2/

Una conclusió

Sembla obvi que el que necessita l’Hospitalet no són més blocs. Més aviat necessitem espai lliure, natural, que millori la nostra salut i faciliti la vida quotidiana.

Si avui gaudim d’espais públics com el Parc de Bellvitge o de la Marquesa, la Plaça de la Carpa, la Bòbila, la Serp, Escorsa o dels Veïns, va ser perquè el veïnatge de la dècada de 1970 va dir “No més blocs!”.
Afortunadament, actualment també tenim iniciatives ciutadanes que s'estan mobilitzant.

Bellvitge en 1975 i 2015.

UN TRIPIJOC URBANÍSTIC DE FA SEIXANTA ANYS

En el procés de recerca per escriure la història del barri de Granvia Sud, he ensopegat amb un tripijoc urbanístic de primera magnitud.

Com ja he escrit abans, el Pla Comarcal de 1953 afectava 27 municipis de l’àrea barcelonina i zonificava el territori segons la seva funció. 
Segons el Pla Comarcal, a banda i banda de la Granvia el terreny fou qualificat com d'habitatge intensiu. És a dir, per construir blocs d'habitatges.
Les propostes del Pla del 1953 havien de ser desenvolupades en plans parcials, que es van elaborar en els anys següents. El Plan Parcial de Ordenación del Sector Granvia Sur fou presentat inicialment en octubre de 1958 i afectava a tot el terme de l’Hospitalet per sota de la Granvia i també a terrenys de Barcelona. 

La Granvia separava la Caserna de Lepant (on ara hi ha la Ciutat de la Justícia) i els terrenys d'en Pere Balañá on després es construirà el nou barri.

En el Pla inicial del 1958, en la franja de 80 m de profunditat a la banda sud de la Granvia, entre la Riera Blanca i el riu, l'ús urbà fou substituït per l'ús industrial. En aquell moment, la política de l’Ajuntament era la de crear sòl industrial, “concibiéndose así a Hospitalet no como centro dormitorio de la gran urbe sino como una unidad de empleo, autosuficiente”[1]. En aquests anys també foren creat els polígons industrials de Provençana i Carretera del Mig (1956 i 1959, respectivament).

Fragment del Pla aprovat per l'Ajuntament el desembre de 1958. Veiem com la franja inferior de la Granvia és qualificada com IP (indústria preferent), incloent l'espai del futur Granvia Sud. Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

Tanmateix, en el procés de discussió del Pla, el maig de 1959 foren presentats uns altres plànols. En ells, oh sorpresa!, en la parcel·la de l’extrem de llevant de l'esmentada franja industrial, a tocar de la Riera Blanca, es produeix un canvi, i es requalifica com “Residencial Urbano Intensivo con Bloques Aislados”[2]. Per alguna raó ja no es veia tan necessària la indústria en aquest indret, i només en aquest indret. 

En aquest plànol del Pla aprovat per l'Ajuntament de l'Hospitalet el maig del 1959 podem veure com part del que abans era zona industrial (bàsicament els terrenys d'en Balañá), ara ja és edificable.

O potser el que va passar és que el propietari del 90% d’aquestes terres, Pere Balañá, va aconseguir la sorprenent requalificació. El Pla Parcial amb la modificació fou aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme (la institució que regulava el Pla Comarcal) el juny de 1960. 
Pere Balañá era un important empresari taurí i dels cinemes i teatres. Malgrat el seu passat republicà, s'havia relacionat molt bé amb el règim franquista organitzant corrides benèfiques per a les vídues i orfes dels militars. La seva bona relació amb l'alcalde  Porcioles, el gran responsable polític dels desastres urbanístics d'aquella etapa, el van portar a ser regidor de Barcelona en 1963.

El novembre de 1961, Balañá presentava un Proyecto de Ordenación de la manzana limitada por la Granvia, Riera Blanca y las calles Arquitectura y Literatura, en el que es preveien 13 blocs amb 1.366 habitatges, que havien d’acollir unes 6.800 persones.

Projecte del barri aprovat en 1961: una vintena d'edificis. Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Fotografia del primer bloc del barri, construït entre 1965 i 1967.

Per fer el barri, Balañá es va associar amb Federico Vallet, constructor de l’Opus Dei. Finalment, només es van fer cinc blocs en aquells primers anys, en bona part gràcies al moviment veïnal, amb qualitats inferiors a les anunciades i sense construir els equipaments previstos als que s’havien compromès. Molt típic.

Plantada d'arbres convocada per l'Associació de Veïns per ocupar el solar on era previst aixecar un bloc de 13 plantes. Avui és la Plaça dels veïns. Fotografia de 1975 cedida per l'AV Ildefons Cerdà de Granvia Sud.

Recapitulem. Balañá té uns terrenys agrícoles pels farratges pels toros. El Pla Parcial de 1958 els requalifica per zona industrial, però per art de màgia, l’any següent la seva parcel·la es torna a requalificar com urbana intensiva. I guanyes uns calerons sense fer gaire.

La Vanguardia Española, 2 de juliol de 1967

Aquesta és una història de 60 anys ençà. Episodis com aquest, però, són molt i molt habituals. Ahir es va fer un altre pas en l’aprovació del PDU Granvia. Hi ha coses que canvien poc.

---

[1] AH 13511

[2] Id.

MUTUALITATS I COOPERATIVES AL SEGLE XIX

En el segle XIX no existia res semblant a allò que ara anomenem Estat del Benestar. El que van fer els nostres avantpassats, a més de reivindicar els serveis socials, va ser construir-los de forma solidària.

Com en tantes manifestacions socials, van partir de l’experiència, i el món dels gremis i corporacions d’ofici n’era una de molt important. Després de diferents intents, els gremis foren prohibits definitivament a Espanya en 1834; un fita més en el procés d’imposició del liberalisme.

De seguida, la gent d’ofici, va desenvolupar d’altres formes associatives que suplien el que feien els suprimits gremis. Els teixidors de Barcelona en foren pioners, en 1839. Doncs bé, en setembre de 1842 fou aprovada a l'Hospitalet una "asociación de beneficencia mutua formada por varios vecinos". Com ja he escrit abans, el més probable és que aquesta entitat fos una entitat obrerista. Tanmateix, la beneficencia mutua de ben segur que era una de les funcions més importants. 

Recreació de l'Hospitalet en 1850. Dibuix de Valentí Julià.

L’eclosió de les entitats d’aquesta mena a l’Hospitalet es va produir entre 1851 i 1855, quan foren creades tres, el Montepío de San Antonio Abad i el de San Antonio de Padua i el de San Isidro . Els dos primers arribaren al segle XX, però el tercer va desaparèixer en 1887.

En què consistia aquest mutualisme? Segons la documentació d’un d’aquests montepios, les persones associades pagaven 4 rals al mes, el que donava dret a rebre 10 rals al dia i assistència mèdica en cas de malaltia. La llei prohibia el pagament en cas d’atur. També hi havia una ajuda a la família d’un soci si moria.

Font: AMHL 101-U420-1862_05

Al document del 1862 que adjuntem, aquests tres montepios tenien 464 membres. Segons uns altres documents de 1880, les tres entitats tenien 616 associats. Si tenim en compte que en aquells moment hi havien, respectivament, uns 680 i 900 veïns (caps de família) al poble, podem concloure que dues terceres parts dels seus habitants eren sota l’aixopluc d’aquestes entitats mutualistes.

Entre 1881 i 1886 foren creats tres montepios femenins, Nuestra Señora de los Dolores, del Carmen i de las Mercedes. En els tres casos el president era el rector de la parròquia, però en el segon, tota la junta de 1887 era formada per dones. No sabem les raons de l’aparició de les mutualitats específicament femenines en aquest moment.

Paral·lelament, les seccions locals de l'AIT, majoritàriament adscrites a la línia anarquista, després de la seva il·legalització en 1874, crearen una cooperativa de consum, finalment aprovada en 1876. En el registre local apareix com Cooperativa de los obreros. Sabem que en 1898 ja no existia, però n’hi havia una altra, la Cooperativa de Hospitalet; la seva continuadora?

En la dècada de 1880 van existir d’altres entitats sense advocació religiosa, el que ens indica una adscripció al món obrerista.  En 1882 fou creada una que apareix a la documentació com Sociedad de auxilios mutuos entre agricultores i també com Cooperativa de obreros agricultores. A més, donava assistència també en cas d’atur. El 1884 fou fundat el Montepío Hospitalense i tenia com a president al líder republicà local Josep Diví i Codina. Segons la petició era "para el caso de enfermedad é imposibilitación". (AMH, Fons entitats i institucions, caixa 3).

Entre 1898 i 1904 foren creades 8 cooperatives i 5 entitats de caràcter mutualista més. Només una, el Montepio de San Roque, tenia nom religiós. Sense tenir dades concretes, es molt probable que gairebé tota la població local estigués organitzada en una o més d’una associació d’aquesta mena. En 1904, existia una vintena de mutualitats i cooperatives per una població que no arribava als 6.000 habitants.

També sabem que moltes d'aquestes entitats desenvolupaven activitats culturals i polítiques. Constituïen, per tant, un dels principals mitjans de sociabilització de la població.

En resum, el mutualisme fou un tipus d’associacionisme d’una extraordinària importància en la segona meitat del segle XIX. Fou la resposta de la població a les incerteses del nou món liberal capitalista.

També en el mutualisme trobem diferències de classe. Les classes més acomodades tendiren a fer monts de pietat amb fort contingut religiós i funció només assistencial. Les classes baixes feien de les seves mutualitats tapadores de sindicats, associacions més complexes amb cooperatives, etc. L'abril de 1885 es demanà la legalització d'una mutualitat femenina amb els següents arguments:

"Que siendo de suma necesidad en esta villa la creación de Monte-pios de socorros mutuos bajo una advocación religiosa en contraposición de la propaganda laica y anticatólica que por medio de ciertas asociaciones viene haciendose (...)" (AMH, Id.)

Avui, que tornem de mica en mica al liberalisme més cru, com el que hi havia en el segle XIX, potser que ens plantegem de crear mecanismes de mutualisme i cooperativisme. Els primers, ja els tenim amb l’Estat del Benestar; només l’hauríem de defensar i ampliar. Els segons, una de les grans assignatures pendents dels moviments socials.

ANNEX (4 de juliol de 2020)
He trobat un llistat de les cooperatives que hi havia a Catalunya i Balears, i la reprodueixo. Procedeix de la publicació Las Dominicales del libre pensamiento, del 18 de gener de 1900:

"COOPERATIVAS FEDERADAS

En honor de la Federación de sociedades cooperativas de la región catalana-balear, y para que sirva de ejemplo y aliciente á las demás regiones españolas, que deben aprender de allí á tener espíritu de unión y cooperación, publicamos la lista de aquellas entidades asociadas. Hela aquí: Agrícola Cooperativa (San Fructuoso de Bages), Cooperativa Andresense (Barcelona-Palomar), Cooperativa Manllenense (Manlleu), Cooperativa de Nuestra Señora de Montserrat (Barcelona-Barceloneta), Cooperativa Olotense (Olot), Cooperativa de Rodona (Rodona), Cooperativa de San Antonio de Caballera (Camprodón), Cooperativa de (San Jaime de Llerca, Palau de Montagut), Cooperativa Sanjuanense (San Juan Las Fonts), Cooperativa de Tejedores á mano (Barcelona-Gracia), Cooperativa de Torredembarra (Torredembarra), El Porvenir (Monistrol de Montserrat), El Porvenir del Obrero (Mahón, Baleares), El Porvenir de la vejez (Alayor, Menorca), Fomento Obrero Vállense (Valls), Instructiva (Barcelona-Gracia), Junta Comarcal de las Sociedades Agrícolas federadas de la provincia de Lérida (Maldá), La Alianza (Molins de Rey), La Alianza (San Cristóbal de Premia), La Amistad (San Celoni), La Andresense (Barcelona, ix). La Artesana (Barcelona-Provensals), La Artística Carpintera (Barcelona), La Bienhechora (Badalona), La Castellarense (San Esteban de Castellar), La Central (Barcelaña-Provensals), La Confianza (Esplugas), La Confianza Andresense (Barcelona-Palomar), La Constancia graciense (Barcelona-Gracia), La Economía (Barcelona-Provensals), La Económica (Agullana), La Económica (Barcelona-Provensals), La Económica Masnuense (Masnou), La Económica Bagurense (Bagur), La Equitativa (Palamós), La Equitativa Blandense (Blanes), La Fidelidad (Barcelona-Provensals). La Flor de Mayo (ídem), La Fraternidad (Castellfullit de la Roca), La Fraternidad (San Feliú de Llobregat), La Fratenidad (Barcelona-Barceloneta), La Guixolense (San Feliú de Guixols), La Hormiga (Barcelona-Sans), La Honradez Torrollense (Torroella de Montgrí), La Igualdad (San Vicente dels Horts), La Igualdad Espluguense (Esplugas), La Individual Rubinense (Rubí), La Lealtad (Barcelona-Gracia), La Lealtad (Mahón, Baleares), La Lealtad Sansense (Barcelona-Sans), La Ley (San Antonio de Calonge), La Llavaneras (Mataró), La Nueva (Barcelona-Sans), La Obrera (San Juan de Horta), La Obrera (Ciudadela, Baleares), La Obrera (Premia de Mar), La Obrera Fideera (Barcelona). La Obrera Tianesa (Tiana), La Olesense (Olesa de Mont-serrat), La Patata Martinense (Barcelona-Provensals), La Paz Rodense (Roda), La Producción Trabajadora (Barcelona-Provensals), La Progresiva (San Justo Desvern), La Protectora (Cassá de la Selva), La Protectora (San Antonio de Salt), La Protectora Civil (Tarrasa), La Protectora Vendrellense (Vendrell), La Redentora (Barcelona-Sans), La Regeneradora (Llagostera), La Sabadellense (Sabadell), La Torre (Barcelona-San Gervasio), La Unión (Premia de Mar), La Unión (San Juan Despi), La Unión (Barcelona-Las Corts), La Unión (Hospitalet), La Unión Samboyana (San Baudilio de Llobregat), La Verdadera Fraternidad (Badalona), Paz y Justicia (Barcelona-Provensals), Paz y Trabajo (Mahón, Islas Baleares), Primera del Ter (Roda), Sociedad Cooperativa de Trabajadores Agrícolas (Cornudella del Priorato), Unión Villacarlina (Villacarlos Menorca)."