LES PRIMERES ASSOCIACIONS DE LLOGATERES

L'habitatge, avui reconegut com un dret, ha estat un greu problema per a la classe treballadora. El capital el veu com un negoci i la classe obrera com una necessitat que costa de cobrir.

Imatge de denúncia de la situació al Districte V de Barcelona (Barrio chino) a A.C. Documentos de actividad contemporánea, núm. 6, 1932, pàg. 31.

Com amb la resta de problemes, les persones de classe treballadora han trobat que associant-se tenen possibilitats d'enfrontar-se amb èxit amb el poderós capital.

La pionera, de 1904

Al web del Sindicat de Llogateres situen les primeres mobilitzacions de llogaters/es (inquilinos/as) al País Basc, amb una vaga de lloguers en 1903 i una primera associació en Bilbao, l'estiu de 1904.

Al mateix moment, o abans, s'estava creant una altra associació d'aquesta mena a Barcelona. A El Diluvio de l'11 d'abril de 1904 es va publicar:

"Ha quedado definitivamente constituída la Sociedad obrera de inquilinos La Unión, la cual hace un  llamamiento á todos los trabajadores inquilinos de Barcelona para que acudan á agruparse bajo el lema de defensa ante los atropellos y abusos que por parte de los propietarios y agencias son objeto. Las inscripciones se hacen cada noche (...), en la calle del Hospital, 105, café Filipino."

Una de les seves primeres accions va ser crear una comissió que atendria (al café de París, al carrer del Carme) a les presones citades a judici per executar un desnonament (El Diluvio, 25-4-1904). A La Ilustración Obrera del 28 de maig de 1904, podem llegir:

"La Sociedad obrera de inquilinos, ha hecho pública una comunicación en la que aparecen, en lineas generales, los propósitos que persigue en favor de la clase trabajadora.

Aspira á contrarrestar, con la unión de todos los obreros
la influencia de las Agencias de desahucios, para evitar las  arbitrariedades que hoy son cosa corriente.

Servirán de norma á esta Sociedad los reglamentos de las similares que funcionan en el extranjero. El acto que celebró el último domingo en un café de la calle del Carmen, (...)."

La derrota en la vaga general del 1902 havia deixat afeblit el moviment obrer català. "La huelga general en Barcelona. Aspecto de las Ramblas el día 18 del actual, según apunte del natural. Remitido por nuestro corresponsal", Nuevo Mundo, 26-2-1902

Segons La Publicidad de l'11 de juny, aquesta convocatòriaa fou penjada per les parets de Barcelona:

"La desmesurada ambición de los propietarios por una parte, la tremenda crisi de trabajo por otra, y la elevación progresiva y sistemática de los artículos de primera necesidad, son factores más que suficientes para inducirnos á que nos preocupemos de nosotros mismos.

Los deshaucios están á la orden del día. Para poder alquilar una habitación antihigiénica y antiestética hace falta ser capitalista, puesto que los propietarios cada día exigen depósitos más cuantiosos. Sin un esfuerzo supremo de los inquilinos todos, pronto tendremos que emigrar al Sahara.

Se hace necesario, es de imperiosa necesidad, el que respondàis como un solo hombre al llamamiento que se os hace; es de suma importancia, de capital importancia vuestra presencia al gran meeting que tendrá lugar el domingo 12 de junio, á las 9 de la mañana, en el teatro Circo Español."

El dinar de l'obrer (1911), de Francesc Sardà.

La notícia de la nova entitat arribà a la premsa de Madrid després de l'esmentat míting celebrat el 12 de juny. A El Imparcial del 13 de juny de 1904, es feia la crònica:

"Los oradores, que han sido muchos y de diferentes oficios, han atacado el derecho de propiedad, calificandolo de fuente de injusticia y causa de la infelicidad de los trabajadores. 

Han abogado también por el abaratamiento de los alquileres y por la supresión del procedimiento de desahucio, proclamando la unión para la resistencia al pago, organizada por barrios, hasta llegar á la huelga de inquilinos del mundo entero. (...)

Se hizo una colecta para atender á los gastos que el proyecto [la societat de llogaters] originase, y se acordó telegrafiar al ministro de Gracia y Justicia pidiéndole quo ordene una visita de inspección que impida las irregularidades que, según los obreros inquilinos, se cometen en algunos juzgados municipales á favor de los propietarios. (...)

La concurrencia ha sido extraordinaria, pudiendo asegurarse que no ha dejado de asistir ningún libertario."

L'adscripció del moviment en l'anarquisme podria ser un mecanisme de desprestigi de la premsa de l'època. Entre les persones intervinents era la Teresa Claramunt, de indiscutible trajectòria anarquista, el que confirmaria el protagonisme de les organitzacions d'aquesta ideologia.

A aquest primer míting, la presència de l'exèrcit i la guàrdia civil va ser important. Als actes següents, la repressió va ser més dura. Segons es relata a La Revista blanca de l'1 de setembre, dos mítings al Camp del Grassot i el Clot, els dies 9 i 13 d'agost, van ser suspesos quan el delegat guvernatiu va trobar subversives algunes afirmacions i, fins i tot, es van produir detencions.

Segons publicava El Diluvio, el 5 de juliol, la societat havia intervingut en 71 desnonaments, aconseguint aturar-ne 15 de famílies i 11 de tallers.

El diari El Universo del 7 de setembre (com El Diluvio o la Publicitat) publicà el següent:

"La Sociedad de inquilinos contra el desahucio, compuesta de anarquistas, cuyo objeto era atraerse las clases proletarias para en un momento dado hacer que se negasen á pagar los alquileres de sus casas 15 ó 20.000 obreros, no pudiendo vencer las dificultades que se le han opuesto en el Gobierno civil, ha acordado disolverse."

Fos per la persecució política, fos perquè no van aconseguir un gran seguiment, el cas és que l'entitat va durar només uns mesos. 

La pionera a l'Hospitalet

L'Hospitalet va tenir un gran creixement demogràfic en les primeres dècades del segle XX, especialment entre 1915 i 1930, i els problemes d'habitatge de la classe treballadora immigrant es van agreujar molt.

Per una banda, es van estendre diverses formes d'habitatge que fregava o era per sobre del llindar de la dignitat: passadissos, habitacions llogades, barraques...

El barri que va créixer més i on es manifestaven més durament aquests problemes va ser Collblanc-la Torrassa. En 1921 fou fundada una entitat anomenada Unión de inquilinos de Coll Blanc y Torrassa i un dels seus dirigents era Lorenzo Escudero. Escudero fou un personatge peculiar, líder de diverses iniciatives populars, conegut com "el apóstol de los murcianos", enemic polític de l'alcalde Tomás Giménez i futur regidor electe en la candidatura de la Coalició Republicana en les eleccions d'abril del 1931.

L'any 1924 es va crear la Unión Obrera de la Vivienda Propia, que agrupava a petits propietaris que compraren terrenys a l'Hospitalet per fer-se la casa. Part dels propietaris eren persones amb pocs immobles, no eren, com ara diem, grans tenidors. També existia una cambra de la propietat local. 

La lluita de classes es manifestava de forma dura també en el terreny de l'habitatge, i va esclatar amb la vaga de lloguers de 1931.