La creació de la Guàrdia municipal (1850)
La creació d’una policia associada a un municipi començà al nostre país, com no, a Barcelona, l’any 1843. Poc després fou creada la Guàrdia Civil (1844).
 |
| Guàrdies urbans de Barcelona en uniforme de gala, en 1859 i 1867. Font: https://ajuntament.barcelona.cat/guardiaurbana/sites/default/files/documents/historiagub_cat5.pdf |
Hem de tenir present que les societats del passat tenien la seva dosi de violència. L'Hospitalet en 1844 era un poble agrícola de 2.500 habitants, concentrats en el que avui coneixem com barri del Centre. Entre juliol i novembre van ser agredits i ferits dos homes (Pere Màrtir Cardús i Miquel Batllori) i es van fer destrosses a dues vinyes.
La conflictivitat social al camp era molt important i per aconseguir que l’autoritat d'aquest nou règim arribés arreu s’aprovà, el novembre de 1849 el Reglamento para los guardas municipales y particulares del campo de todos los pueblos del reino.
En un context de lluita pel control de l’ordre públic, les forces polítiques progressistes impulsaven milícies populars (donar armes al poble, a les classes treballadores) i les conservadores, cossos policials. Des del 1843 governaven els moderats, els conservadors.
L’Ajuntament de l’Hospitalet, malgrat que havia d’assumir el seu cost, va apressar-se a nomenar els seus primers quatre guàrdies. El 14 de gener de 1850, l’alcalde Pere Prats i Soler i els tinents d’alcalde i regidors es van reunir amb l’únic punt de l’ordre del dia de l’elecció dels guardes rurals del municipi.
A aquesta reunió també van participar els membres d’una Comissió creada ex professo per a aquest tema. Qui la formava? Els homes més rics i líders de les faccions polítiques del liberalisme: Jaume Arús, Pere Antoni Prats, Josep Oliveras, Pau Prats, Josep Mitjavila, etc. La Comissió va acordar que els guardes havien de ser quatre [i].
Aquest fet excepcional ens dona una idea de la importància que va tenir aquesta decisió en una època d’abundants enfrontaments socials pel control de la propietat de la terra i de les collites. Un mecanisme de protesta habitual dels jornalers era provocar incendis o fer malbé els arbres o les collites.
Aquesta fotografia d'una cursa ciclista a l'Hospitalet de 1910 ens mostra algunes persones amb gorra de plat. Policies, serenos, agutzils...? Font: CELH AF 0086 Ciclisme / a. Bori La Actualidad núm. 212, 28-8-1910
Tornem al 1850, quan es va decidit escollir quatre “Guardas”, així, sense més adjectius, que
tenien com a funció “vigilar este termino”
[ii].
Aquesta policia municipal va resultar força insuficient si veiem que en 1852
els propietaris es van plantejar una societat per ajudar-se mútuament en cas
d’incendi, l’any 1857 es demanà la intervenció de l’exèrcit i l’any 1862 la dels
mossos d’esquadra.
El governador civil va respondre en 1862 que no podia enviar els mossos d’esquadra i proposava a l’alcalde que organitzés patrulles amb guàrdies civils, individus de l’ajuntament i “individuos de arraigo que tengan concedida licencia para el uso de escopeta” [iii]. Aquesta proposta de milícia cívica dels propietaris ens mostra que les forces d’ordre públic del moment no aconseguien mantenir aquest ordre social nou. Per això van refer el tradicional sometent.
D’altres vigilants
A més dels guàrdies municipals, es van crear d’altres càrrecs policials o de vigilància. Al Reglamento de 1849 es permetia l’existència de guàrdies particulars. També hi havia el cos de serenos, que barrejaven la vigilància nocturna amb el manteniment de l’enllumenat públic. Sabem que n’hi havia un al barri de Collblanc el febrer de 1900, perquè un document ens informa que fou greument ferit per arma de foc, el que també ens informa de que l’ambient podia ser perillós [iv].
 |
| Plànol de l'Hospitalet en 1910. |
De desembre de 1907 conservem un altre document en el que el sereno de Santa Eulàlia denunciava que “el vigilante particular del vecindario” l’havia insultat i retat a enfrontar-se [v]. El maig de 1913, “un guarda rural particular jurado” va matar d’un tret a un jove de Barcelona [vi]. Per tant, també hi havia seguretat privada.
Segons una petició del sereno de Santa Eulàlia, del 1927, treballaven de 10 de la nit a 5 de la matinada i cobraven 10 cèntims per setmana a les famílies a les que servien. Això hauria de significar unes 75 ptes setmanals, però com que no tothom podia o volia pagar, recollia unes 60 ptes [vii]. O sigui, que part dels ingressos dels procedien dels usuaris.
També hi havia agutzils i el càrrec de “encargado de la plaza mercado, auxiliar del Alguacil y pregonero”, una plaça que va quedar vacant després de la mort de Josep Monrós i Tort, en març de 1919 [[viii]]. Més que vigilants ocupats en l’ordre públic, els agutzils eren inspectors que vetllaven pel compliment de les ordenances municipals.
Segons l’acord d’augment de salaris i la llista d’”aguinaldos”, sabem que l’any 1919 n’hi havia tres agutzils, un pel Centre, un altre per Collblanc i un tercer per Santa Eulàlia i un guàrdia urbà i sis serenos [ix]. Després d’un generosos augments de salari, els agutzils cobrarien, l’any 1920, 190 pts al mes el primer i 150 pts els altres dos, 190 pts el guàrdia urbà i els sis serenos, 75 pts “en junto” [x].
El primer guàrdia urbà
L’any 1919, l’Ajuntament va crear una plaça de “guardia municipal urbano”. Després duna votació per part dels membres del consistori, fou escollit Antoni Duch per sobre de l’altre candidat. El mèrit principal de Duch era que havia servit a l’exèrcit, on havia arribat a ser caporal i havia estat condecorat [xi]. Hem passat de guardas del campo a guardia urbano, i això que encara no teníem el ridícul títol de ciutat!
 |
| El primer de l'esquerra d'aquesta foto d'autoritats locals de 1919 és Antoni Duch, que acabava de ser nomenat Guàrdia Urbà. Font: AMHL 902 AF 0000706 /a.Autor desconegut/da /d.Club Muntanyenc L'Hospitalet - Arxiu Monrós |
El 4 de març de 1923, el ple municipal acordà la contractació de tres dels set candidats a guàrdia municipal, però la reclamació d’un dels exclosos va paralitzar el procés una setmana després. Finalment, el nomenament d’Antoni Calvet, Claudi Camprubí i Narcís Herrero es concretà en agost [xii]. L’any 1919 l’alcalde era Just Oliveras, de la Lliga Regionalista i en 1923, era el republicà Josep Muntané.
El consistori de la Dictadura de Primo de Rivera va destituir a bona part dels funcionaris municipals i va nomenar tres guàrdies urbans nous Joaquim Bartralot, Manuel Vargas i Fèlix de la Rosa. També foren nomenats set guàrdies rurals, un dels quals era Manuel Sabaté Escoda, pare dels que després seran els famosos guerrillers antifranquistes, Quico i Josep [xiii].
 |
| Els 24 agents de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet de 1932. Font: AMHL 101 AF 0000950 /a.Autor desconegut/da |
Apunt final
Durant aquests anys, entre 1850 i 1925, hem vist moltes formes de policia local, amb molts noms i funcions. Aquesta poca definició de càrrecs i competències era general a tot el país.
Avui, la Guàrdia Urbana és un cos de servidors i servidores (les dones van incorporar-se amb els ajuntaments democràtics, en 1980) públics/ques, una part de l'Estat de Benestar, que vetllen per la seguretat de la població.
Confiem en que puguin disposar dels mitjans i les condicions per a portar a terme la seva importantíssima feina en les millors condicions, amb un model de proximitat, mantenit el compromís amb la ciutadania i la garantia dels nostres drets.
[i] AMHL “Actes del Ple” 14-1-1850
[ii] Id.
[iv] AMHL_101_V100_1900_25_001
[v] AMHL 101 M-M400-1908_08
[vi] AMHL Actes del Ple, 8-5-1913
[vii] AMHL_101_W300_1927_01
[viii] AMHL Actes del Ple, 7-3-1919
[ix] AMHL Actes del Ple, 24-12-1919
[x] AMHL Actes del Ple, 19-12-1919
[xi] AMHL “Actes del Ple” 11-7-1919
[xii] AMHL Actes del Ple, 4 i 11-4-1923 i 22-8-1923
[xiii] AMHL Actes del Ple, 29-20-1924
[xiv] AMHL “Actes del Ple” 18-5-1925
