ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L'HOSPITALET (4). 1544, LA INDEPENDÈNCIA DEL PRAT.

L’any 1544 el Prat va aconseguir la independència de l’Hospitalet i també de Sant Boi. Dit d’una altra manera, l’Hospitalet va perdre una part molt important del seu terme, on després va sorgir el poble del Prat.

Església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet.

Com ja hem vist en relació a l’Hospitalet, en aquests segles no existien els municipis i les divisions del territori eren les parròquies. Doncs, la butlla atorgada pel papa Pau III va crear la parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat, en un territori que abans pertanyien a les parròquies de l’Hospitalet i de Sant Boi.

L’origen del Prat es troba en els canvis en el traçat del riu Llobregat. Durant segles, algunes de les crescudes del riu provocaven canvis en el seu curs, deixant sovint els aiguamolls com a petjades del pas per un indret.

Font: Història de l'Hospitalet. Compte, que el mapa és anterior a la desviació del darrer tram del riu de 2006 i, per tant, on diu "ACTUAL" no és així.

Quan es va delimitar la parròquia de Santa Eulàlia de Povençana, als segles X i XI, el límit a ponent era el Riu Llobregat, però aleshores baixava més a l’oest que ara. Un canvi en el curs del riu, arran d’una avinguda en 1211, va fer que el riu agafés un curs semblant a l'actual. D’aquesta manera va deixar una part del terme parroquial a l’altra banda del riu. Aquesta part del territori va ser anomenada el Prat dellà l’aigua.

La població d’aquest indret va començar a demanar la creació d’una parròquia pròpia, car a la distància en els desplaçaments que havien de fer per a realitzar gestions o assistir als serveis religiosos es va sumar la dificultat de creuar el riu. Recordem que no n’hi havia ponts, per tant, s’havia de travessar el Llobregat per un gual o amb barca. El primer pont fou construït en 1873.

Finalment, l’any 1544 s’inicià el procés d’independència del Prat, que finalitzarà l’any 1556, amb una altra butlla. Vet aquí, com l’Hospitalet va perdre una part del seu territori i va guanyar un veí.

ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L'HOSPITALET (3). 1426, LA CONSOLIDACIÓ DE L'HOSPITALET COM A POBLE

El 17 de desembre de 1426, el bisbe de Barcelona, va autoritzar el canvi de l’església parroquial. Fins aleshores era la de Santa Eulàlia de Provençana, la que va ser consagrada l’any 1101. A partir d’aquell decret, havia de ser una de nova; a on?

La nova església parroquial es va construir al nucli de població que s'havia consolidat al voltant de l'Hospital de la Torre Blanca o de Santa Càndida, que ja al voltant de 1400 era el més poblat del el terme parroquial.

L'església que va arribar a les primeres dècades del segle XX no és la que es va fer a mitjan segle XV, però no tenim cap imatge d'ella.

De fet, la nova església parroquial s’havia de construir dins del recinte de l’Hospital, i havia de tenir l’advocació de Santa Eulàlia de Mèrida. Sí, es tracta de l’antecedent de l’actual parròquia del Centre. Els arguments del bisbe eren els següents:

“En atenció que l’església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana, (...), es va originar des d’antic al lloc on ara és, car aleshores el lloc era poblat; i que successivament a causa d’algunes bandositats i encara més de mortandats d’homes que hi eren plens de pecats ostensibles, el lloc va anar despoblant-se i les habitacions de la rodalia de dita església van enderrocar-se, en tant que l’església esmentada va romandre solitària i la resta de pobladors parroquians molt lluny i separats, (....)”

La iniciativa del trasllat havia partit del rector i un grup de veïns de la Pobla, però comptava amb la resistència d’uns altres. Les autoritats religioses es posaren del costat dels habitants de la Pobla.

En resum, el bisbe certificava i impulsava el que era una realitat des de feia dècades: el poble s’havia consolidat al voltant de l’Hospital i no al voltant de l’Església de Santa Eulàlia de Provençana.  

Representació de l'Hospitalet en un plànol de 1697.

Al llarg de les dècades següents es van fer més passes en la consolidació del nou poble com a nucli vertebrador del territori de la parròquia. Un document de 1446 ja esmenta la nova església al poble “del Spitalet”. 

L’any 1450, la reina Maria concedirà als habitants del poble la capacitat jurídica d’establir uns impostos. El 1475, els caps de casa es van reunir i van redactar unes normes jurídiques pròpies, les “ordinacions”. Malauradament, aquestes ordinacions van tenir poca influència real en la vida del petit poble.

Vet aquí, perquè la nostra ciutat es diu com es diu, i no Santa Eulàlia de Provençana.