QUAN LES RELIGIONS SÓN ALLIBERADORES

(Aquest escrit és una breu reflexió al fil del 500 aniversari de la Revolta dels Camperols, perquè crec que alguns aniversaris sí és interessant recordar-los i celebrar-los) 

Sovint, les institucions religioses han format part de l’aparell d'opressió de la classe dominant. Les interpretacions de les religions que sorgeixen d’aquestes institucions, el dogma, han estat i són un element important per a justificació de la dominació.

Segons aquesta interpretació, la dominació és correcta perquè Déu vol que hi hagi un rei, una classe o raça superior, unes desigualtats, que s’hagin de pagar rendes a les classes o races superiors o s’accepti que s’apropiïn de la riquesa produïda per la classe treballadora.

També, però, sempre han existit moltes interpretacions de les religions al marge de les institucions eclesiàstiques, qualificades sovint com heretgies, que han estat i són un element important en les ideologies progressistes alliberadores i revolucionàries.

Aquesta altra interpretació proposa que la igualtat és correcta perquè Déu ho vol i considera que tothom és igual als seus ulls, que no han d'haver diferències entre els éssers humans i s'han de compartir els béns terrenals, fins i tot amb qüestionaments de la propietat privada.

D’aquestes interpretacions alliberadores de les religions, tenim molts i molts exemples al llarg de la història, encara que sovint són ignorades i amagades. Comentaré un d'aquests exemples de les tres religions més importants en el nostre context.

Protestantisme

La Reforma començà en 1517 amb les propostes del monjo agustí Martí Luter. Molt aviat es van produir diverses interpretacions en la línia de defensar la igualtat entre els fills de Déu. En aquest sentit, va destacar Thomas Müntzer, les teories del qual van ser el nucli ideològic de la gran Revolta o Guerra dels Camperols de 1524-25.

Aquesta revolució, de la que commemorem el 500 aniversari, la van fer uns 300 mil camperols de les actuals Alemanya, Suïssa i Àustria. Tot i que va acabar amb la derrota dels revoltats, com la resta d’aixecaments del mateix estil, a mig termini van aconseguir l’abolició de la servitud.

Islam

Els i les càrmates van ser un grup de l’Islam xiïta ismaïlita que van crear un país a la riba sud del Golf Pèrsic durant gairebé 100 anys, des de finals del segle IX a finals del segle X.

La coneguda com Revolta Zanj, protagonitzada per les classes treballadores de l’actual Iraq, fou la base sobre la que es va estendre aquesta interpretació igualitària de l’Islam, predicada a partir de l’any 875, aproximadament, per Hamdam Qàrmat.

L’estat càrmata era una república de la que no tenim massa informació, però les fonts ens diuen que no existia la propietat privada i tenien un sistema polític força democràtic. L’objectiu era garantir la igualtat entre els creients.

Catolicisme

La Teologia de l’Alliberament neix a Amèrica Llatina en la dècada de 1970. Va ser una altra de les conseqüències dels aires renovadors dins la comunitat catòlica, especialment després del Concili Vaticà II, finalitzat en 1965.

Els seus promotors, Gustavo Gutiérrez, Leonardo Boff, etc, plantejaren que la salvació espiritual no es podia assolir sense l’alliberament social i polític. Bona part de les comunitats religioses llatinoamericanes van prendre partit pels pobres i pels pobles indígenes. Una de les consignes més utilitzades era "entre cristianismo y revolución, no hay contradicción".

Cristianismo y Revolución, una revista argentina editada al voltant de 1970.

La repressió de les comunitats que defensaven la teologia de l’alliberament és ben coneguda, finançada pels Estats Units i executada per les dictadures locals. Posteriorment, des d’aquell país s’ha finançat l’expansió d’esglésies evangèliques molt conservadores per substituir al catolicisme que havia esdevingut massa "esquerranós".

Un apunt del judaisme

Tot i no ser una de les religions importants en el nostre context, l'actualitat em porta a fer l'apunt de que la religió jueva, que va promoure als zelotes a lluitar contra l'Imperi Romà en el segle I, ara és utilitzada per promoure un sionisme imperialista i genocida.

Conclusió

Les religions poden ser alliberadores. Protestantisme, islamisme i catolicisme han desenvolupat versions partidàries de la igualtat social, dels interessos de la classe treballadora, han estat ideologies revolucionàries en el marc de la lluita de classes.

També han estat i són eines ideològiques de dominació, en mans de les jerarquies sacerdotals que formen part de les classes dominants, des de les civilitzacions urbanes de Mesopotàmia fins avui.

No hi ha cap religió que sigui especialment conservadora o revolucionària, només que hi ha moments en els que domina un sentit o un altre.

El catolicisme de la jerarquia eclesiàstica durant el franquisme era el mateix i alhora molt diferent al de les parròquies compromeses amb l'antifranquisme.

La concepció de que els éssers humans som iguals basada en el dret natural que tenim les persones atees és la mateixa i alhora molt diferent a la idea de que un Déu o una Deessa ens ha creat a tothom iguals davant ell/a que tenen les persones creients. Però tenen el mateix objectiu, i això és el que importa.