viernes, 9 de junio de 2023

L'HOSPITALET ALS LLIBRES ANTICS (ANTERIORS A 1808)

Aquest article és una separata ampliada d'un altre que vaig fer l'any 2014. El faig perquè no em deixa fer més afegits en l'anterior. En el primer article trobareu els llibres a partir de 1815.

La referència més antiga que hem trobat de l'Hospitalet a un llibre (gràcies a l’article de Carles Ferrer “L’Hospitalet literari: més realitat que ficció”) és Relacion del viaje hecho por Felipe II en 1585 á Zaragoza, Barcelona y Valencia que va escriure Enrique Cock. Malauradament només és un esment i no conté cap descripció. La podeu trobar aquí

Giovanni Antonio Franco. Vero et giusto Disegno della Pianta della Citta et Assedio di Barcelona posta dal’Armi Cattoliche sotto il Comando del Serenisimo D. Gio: D’Austria. L’Anno 1651. El 7 és "Spedaleto".

And. Parisius. Plànol del setge de Barcelona (1652). Amb la L, "lugar del Hospitalet"

F. Gazan. Plano de Barcelona Sitiada por las Armas de Francia... (1697)

Al voltant de 1700, Juan Álvarez de Colmenar  va escriure en francès Les delices de l'Espagne & du Portugal... en les que fa un breu esment a les rodalies de Barcelona (pàgina 599-600).

En les darreres dècades del segle XVIII va arribar a Catalunya la Il·lustració, i amb ella l’enciclopedisme, la voluntat de tenir els coneixements basats en la ciència i la raó ben ordenats i presentats. A partir d’aquest moment tenim algunes obres que ens apropen als pobles i ciutats de l’època final del feudalisme i de l’inici del capitalisme. 

Podem començar pel famós “qüestionari de Zamora”. Francisco de Zamora (1757-1812) fou nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona en 1784, on va viure fins 1791. En aquests pocs anys va deixar empremta del seu tarannà il·lustrat. Per una banda, va enviar un qüestionari a totes les poblacions catalanes per recollir informació de l’estat del país. 

A més, va realitzar diversos viatges, dels que va fer uns relats, publicats per Curial l’any 1973, però que no es troben en línia. En un altre article he parlat dels esments d'aquesta obra de l'Hospitalet. 


Les respostes al qüestionari, de l’any 1789 (el de l’inici de la Revolució francesa) dels municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet es van editar a cura de Jaume Codina, Josep Moran i Mercè Renom, l’any 1992.

Les preguntes les podem trobar entre les pàgines 69 i 78, i les respostes de l’Hospitalet entre les pàgines 158 i 162. Malauradament, Fèlix Norta, el regidor i llaurador que va respondre el qüestionari ho va fer de mala gana, i les informacions no són gaire extenses. Per la lectura, cliqueu aquí.  
 
De Jaume Caresmar, tenim Discurso sobre la Agricultura, Comercio i Industria del Principado de Cataluña del 1780. Fa referència al "Corregimiento de Barcelona" a partir del full 601
 
Calaix de sastre, és el dietari que va escriure Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà, entre 1769 i 1819. Aquest noble tenia propietats a l’Hospitalet i les visitava periòdicament, per la qual cosa va deixar algunes pàgines descrivint el poble. Gràcies a una publicació del Servei d'Educació de l'Àrea d'Educació i Cultura de l'Ajuntament, fet pel Joan Soler i Amigó, i penjada al web del Museu de l'Hospitalet, tenim informació de l’autor i alguns dels textos dedicats a la nostra ciutat (aleshores petit poble). Féu clic, aquí.
 
També diversos viatgers il·lustrats estrangers van venir per Catalunya. Henry Swinburne va ser-hi en 1775, i va descriure els conreus del Delta del Llobregat (pàgina 72). Joseph Townsend va venir en 1786 i va dedicar moltes pàgines als encontorns de Barcelona (de la 161 a 187).
 
En 1787 ho va fer l'anglès Arthur Young, que va deixar algunes pàgines imprescindibles especialment en relació a allò que més l'interessava: l'agricultura.

El francès Alexandre de Laborde també va prendre notes en 1800-01 per fer més tard el seu Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya... (vegeu les pàgines 42 i 43)
 
A l'obra anònima A tour though the principal provinces of Spain and Portugal: performed in the year 1803 with cursory observations on the manners of the inhabitants hi trobem una descripció de la vall baixa del Llobregat (pàg. 10).
 
L'article de Quim Solias afegeix d'altres descripcions de l'Edat Moderna, escrites, de Miquel Parets (1626) a Antonio Ponz (1796), i gràfiques.

martes, 6 de junio de 2023

QUAN L’HOSPITALET TENIA 30 CARRERS I DUES PLACES (ARA FA 125 ANYS)

L’Hospitalet, al llarg del segle XIX va créixer força, al ritme de la seva expansió econòmica, sobretot agrícola.

Després del sotrac de la Guerra del Francès, quan ja es notava la prosperitat derivada del Canal de la Infanta, en la dècada de 1830, l’Hospitalet tenia 14 carrers[1] i uns 2.500 habitants. 

L'any 1900, la ciutat gairebé arribà als 5 mil habitants i l'any 1910 s'apropà als 7 mil.

Fragment d'un plànol de 1910.

Val a dir que un part significativa dels habitants de l’Hospitalet (entre el 15 i el 20%)  vivien a cases de camp escampades per camins i camps i que, per tant, no hi eren a aquests carrers.

L’any 1860 a l’Hospitalet n’hi havia 15 carrers i una placeta, i en tenia 3.311 habitants[2]. L’any 1874, n’eren 3.364 habitants a 18 carrers, una plaça i un grapat de masos[3].

Sembla que la dècada de 1860 va ser d’estancament demogràfic, però en les tres últimes del segle XIX es va reprendre el creixement.

Arribem a 1897; un document d'aquell any ens informa que aleshores l’Hospitalet tenia 30 carrers i dues places[4].

Dibuix representant el barri del Centre de l'any 1900, fet per Valentí Julià.

El barri del Centre era encara el més important.

Carrer

Edificis

Plaça de la Constitució

6

Plaça Mercat (en construcció)

3

Canal

16

Carretera Provincial

139

Carril

9

Centre

37

Euras

34

Església

44

Marina

23

Major

132

Parral

17

Passeig de l’Estació

2

Perutxo

20

Rossend Arús

44

Sant Josep

23

Sant Joan

37

Sant Roc

14

Santa Bàrbara

12

Xipreret

54

El barri de Collblanc tenia només dos carrers

Collblanc

43

Riera Blanca, escampades[5]

13

Barri de Muntanya

Muntanya, escampades

20

Barri de la Marina

Cases de camp, escampades

133

Boada

8

No posa el nom del barri al document, però es tracta de Santa Eulàlia

Agricultura

1

Aprestadora Española

35

Comerç

2

Gasòmetre

7

Maluquer

8

Pasatge A

9

Salvador

4

Santa Eulàlia

116

Finalment, un últim vial de difícil classificació en un barri

Torrent Gornal, escampades

9

En resum, d’ençà de 1872 el creixement del poble havia estat important, amb el protagonisme del barri del Centre. Tanmateix, el barri de Santa Eulàlia va ser el que va créixer més. 

En aquest plànol de 1914 veiem les tendències dels anys següents: gran creixement de Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia. També podem veure el nucli de la fàbrica Boada i Buhigas, a la Platja de la Farola. Font: ICGC

S’havia consolidat un l’Hospitalet dividit pel Torrent Gornal, amb una meitat a llevant producte del creixement de Sants, industrial i obrer, i una meitat a ponent, més lligada al tradicional món agrari. Aquesta divisió s’accentuarà en les primeres dècades del segle XX.

Fragment d'un plànol de Barcelona de 1910, aproximadament.

Dins del barri del Centre comptaven el Carrer de Sant Josep, que més tard seria del barri del mateix nom. De Sant Josep també en formaran part el Carrer Muntanya (al voltant de l’actual Juan de Toledo) i el Carrer Torrent Gornal, a tocar de la fàbrica que després serà coneguda com Tecla Sala.

 



[1] AHCSFL  Secció 9 Caixa 497

[2] AMHL Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864mi varons nats al 1896

[3] AMHL Correspondència 1874

[4] AMHL Estadística. Padró d’habitants 1895 i 1900

[5] Al document original, en castellà, diu “diseminadas