El nomenclàtor dels carrers i espais públics, a qui o a què dediquem un equipament, una estàtua o una placa, és un tema que no és menor.
Quan dediquem un carrer o encara més un monument a una persona, fet històric, concepte, etc., estem fent un exercici de commemoració, d’exaltació; estem dient que aquella persona o fet tenen quelcom de positiu o d’exemplar.
Des de fa temps les escoles utilitzen els nomenclàtors dels vials del seu barri i de la ciutat com a recurs educatiu. A la gran pel·lícula Miracle a Milà (1951), els habitants d’un barri de barraques decideixen anomenar els seus carrers amb les taules de multiplicar, perquè així la canalla les aprendrà alhora que les adreces. Tenim clar el poder educatiu i el missatge que enviem quan decidim posar un nom o un altre?
 |
| Una imatge de Miracolo a Milano, la gran pel·licula de Vittorio de Sica. |
De fet, el missatge és per al conjunt de la població. Què vol dir dedicar-li un carrer a Marie Curie o a Àtila? En el primer cas destaquem valors creatius i científics; en el segon enaltim valors destructius i militaristes. No rigueu, que Genguis Khan, el creador d’un gran imperi a costa de tota mena d’agressions i crims, té l’estàtua eqüestre més gran del món, perquè a Mongòlia el consideren un heroi nacional.
 |
| Estàtua eqüestre de Gengis Khan, un gran genocida, de 40 m, inaugurada l'any 2008. Font: https://www.ecured.cu/index.php?curid=1120914 |
Al Centre d’Estudis de l’Hospitalet fa més de 30 anys que promovem la reflexió en relació al tema. Des de l’article pioner d’en Joan Camós de 1988 a la nostra revista Quaderns d’Estudis, hem analitzat els noms dels vials, producte de les seves èpoques i de canvis de règims polítics.
A partir dels treballs realitzats, especialment el que va coordinar en Carles Santacana, hem fet propostes, sobretot de noms de dones (gairebé inexistents fins fa pocs anys) i de noms amb significació local (topònims, persones, patrimoni, etc). Fins i tot vam fer un primer intent de publicació, coordinat per la Montserrat Perelló.
Finalment, el treball coordinat de diverses persones d'entitats i institucions ha fet possible la publicació d'un llibre que recull els noms i la història dels vials de l'Hospitalet.
Les propostes de la ciutadania tenen ressò perquè des de fa molts anys l’elecció dels noms dels espais públics de l’Hospitalet no es fa de forma arbitrària, sinó que es decideix al si d’una Comissió del Nomenclàtor, en la qual la nostra entitat participa des del començament, l’any 1996. La nostra darrera proposta ha estat la de dedicar un centre educatiu a Jaume Botey i Vallès; de les més encertades que hàgim pogut fer.
 |
| Amb la Pilar Massana, el dia que es va posar el nom de Jaume Botey i Vallès a un institut de l'Hospitalet, el març del 2019. |
A Espanya tenim un debat en relació als monuments i carrers dedicats a fets i personatges relacionats amb el franquisme. A la major part de Catalunya, l'Hospitalet inclòs, es van eliminar en els temps dels primers anys dels ajuntament democràtics (1979, 1980...). A molts llocs d'Espanya, la dreta que no ha renegat del seu passat franquista -així ens va- ha mantingut monuments, noms de carrers, etc. No només els han mantingut sinó que els han reposat quan en aplicació de la Llei de Memòria Històrica han estat eliminats.
Arreu del món, s'ha obert el debat. Monuments de conqueridors, esclavistes, etc. s'han tret de l'espai públic, paral·lelament al reconeixement d'episodis històrics vergonyosos, criminals i racistes.
 |
| L'Ajuntament de Barcelona va retirar l'estàtua d'Antonio López, el març del 2019. |
Totes les nacions tenen episodis d'aquesta mena. Les nacions madures i democràtiques els reconeixen públicament i fan accions de reparació, ni que sigui simbòliques. A Espanya, pel contrari, patim una reivindicació de l'imperialisme, a redós de l'onada de nacionalisme ultraconservador que s'està produint.
No hi ha excuses per tenir l'estàtua d'un negrer, d'un criminal o d'un feixista. Si la mantenim estem fent exaltació del tràfic d'esclaus, del crim o del feixisme. Que formi part de la nostra història no justifica que tingui un monument. Si volem recordar la història, qui mereix un monument són els milers de persones que van ser les seves víctimes. També Jack l'Esbudellador és part de la història d'Anglaterra i a ningú no se li acut fer-li un monument.
La ciutat és un afer que competeix a tothom, que ha estat construïda per diferents agents al llarg del temps i que els protagonistes d’ara som nosaltres. Hauríem de debatre, per exemple, si volem a l'Hospitalet un carrer dedicat a Isabel la Catòlica, un personatge antisemita i antigitano.
Com deia al començament, a qui o a què dediquem un carrer o una estàtua és un tema molt important i té un caràcter commemoratiu. Hem de vigilar quins personatges i episodis recordem i posem com exemple.
Aquest article és una versió una mica ampliada i il·lustrada de la introducció al llibre del Nomenclàtor de carrers.
PD: Mitjançant la participació del Centre d'Estudis de l'Hospitalet he fet la proposta de dedicar 3 carrers o places de la ciutat a
- Lynn Margulis, biòloga, que ha revolucionat la concepció de l'evolució de les espècies, posant l'èmfasi en la col·laboració i la simbiosi com avantatge evolutiu.
- Donella Meadows, química i biofísica, que l'any 1972 va liderar el grup que va redactar l'informe "Els límits del creixement", demostrant que els recursos naturals finits posarien límits al creixement econòmic.
- Germanes Mirabal. Patria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, conegudes com "les papallones", foren assassinades per ordre del dictador dominicà Leónidas Trujillo pel seu activisme polític pro-democràtic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario