miércoles, 12 de mayo de 2021

LES AUTORES I ELS AUTORS DE L'HOSPITALET

El dia 24 d’abril de 2021 vam fer la X trobada d’autors i autores de l’Hospitalet i la presentació de la guia que s’edita cada dos anys Ciutat plural, llibres singulars 2019-2020. Vam poder fer una conversa pública amb la Montse Santolino, conduïda per Luis Fernández Zaurín.

Autores i autors assistents a la X Trobada, l'abril de 2021. Font: L'H digital

Tot va començar quan el Jaume Botey i el Joan Camós van publicar una primera Bibliografia sobre l’Hospitalet, l’any 1985. Era la primera publicació del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. D’aquí, en Carles Ferrer va decidir treure’n un directori de les persones vinculades a la ciutat que havien publicat, i va aparèixer la primera Ciutat plural..., l’any 2003.

La Gemma Isern presenta l'acte de la X Trobada d'autores i autors locals.

Ja plenament en el temps d’internet, la Gemma Isern coordina L’Hospitalet Escriu, i es a partir de les dades que conté aquest web que faré una breu anàlisi de com són els/les autors/es locals i les seves obres.

Si voleu veure el reportatge de l'acte, cliqueu aquí.

A L’Hospitalet Escriu hi ha 459 noms de persones considerades autores i autors locals. Això no vol dir que no hi hagi més gent que escrigui. Són, si més no, les persones que han vist publicada en paper alguna de les seves obres.

Què és un autor local?

Això és difícil de dir. Qualsevol persona que té una vinculació amb la localitat que prenem de referència. A partir de l’observació de L’Hospitalet Escriu, he fet unes categories, en les que no puc assegurar una gran exactitud, perquè no és fàcil esbrinar sempre on viuen i on han nascut els/les autors/es.

La més important és la de les persones que no han nascut però viuen a l’Hospitalet, un 33%. En una ciutat d’immigració com la nostra, és normal.

Autores i autors de les publicacions del Centre d'Estudis de l'Hospitalet a l'stand de les Bilioteques el Sant Jordi de 2019. Asseguts, dues generacions de persones que viuen a la ciutat però no hi han nascut: la Irene Sabaté i l'Ildefonso Cabrera.

La segona és la dels que hem nascut i hi vivim, un 25 %, on trobem a la Matilde Marcé o el David Aliaga. La tercera és la dels nascuts però que ja no hi viuen a la ciutat, un 19%. D’aquesta categoria són, per exemple, els germans Adrià.

Jaime Martín, un dels autors de còmic amb més èxit. Font: www.jaimemartin.info

La quarta categoria és la de les persones que mai han viscut a la ciutat, però que han tingut una vinculació amb l’Hospitalet, especialment professional. Aquí hi són des del Paco Candel fins l’Agustí Alcoberro; signifiquen el 18 %.

Finalment, les persones que van immigrar, van viure a l’Hospitalet, però després van emigrar, categoria en la que trobem al Jesús Vila o al Pepe Gutiérrez; el 4 % del total.

El gènere i l’edat dels autors/es

Tres quartes parts dels autors i de les autores que són al directori l’any 2021 són de gènere masculí, en concret un 76 %.

A la primera guia Ciutat plural..., la del bienni 2001-02, les dones eren el 30 % del total, 11 de 37. A la darrera edició, la del 2020-21, les dones han estat 46 de 190, és a dir, un 24 %. Sembla clar que la paraula escrita local no camina cap a la paritat.

Anna Caballé, Premio Nacional de Historia 2019 per la seva biografia de Concepción Arenal. Font: https://www.ub.edu/web/ub/es/menu_eines/noticies/2019/11/007.html

Pel que fa a la seva edat, seria al voltant dels 50 anys. És així perquè aquesta franja d’edat ja és la majoritària a la ciutat? És perquè el jovent ha trobat uns altres canals (especialment el digitals) per expressar-se?

A L’Hospitalet Escriu només hi són les persones que han publicat en paper. És Morad un "autor" local? Si comptabilitzéssim aquests altres canals, segurament que la mitjana d’edat baixaria.

La llengua de les obres

És més complicat de fer una anàlisi en relació a aquest tema del que semblaria inicialment. Podem dir que el castellà és majoritari en les publicacions que són llibres, mentre que el català és majoritari en els articles.

Insisteixo, caldria un estudi més profund, però el castellà sembla més freqüent en la ficció, mentre que el català ho és en la literatura acadèmica, especialment en les abundants obres d'història i pedagogia.

Un llibre sobre Joan Casas, un dels autors locals més influents en la cultura del país. Font:  http://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/1213

Globalment, però, podem afirmar que el castellà és majoritari; seria al voltant d’un 55-60 % de les publicacions dels autors/es locals.

Si incorporéssim la literatura més purament científica de ben segur que ens apareixeria l'anglès.

Temes i gèneres de les obres

Uns anys ençà, el Carles Ferrer va escriure “L’Hospitalet literari: més realitat que ficció”. Doncs, si a les aparicions literàries de l’Hospitalet el realisme dominava, a l’obra escrita en general, encara més.

Entre Carles Ferrer i l'Amadeu Joan, impulsors de l'Espai de Lletres, el Jordi Canal, impulsor de L'H Confidencial, el premi de novel·la negra, etc.

La literatura, en prosa i en vers, significa el 38 % de les obres publicades. Si li sumem el còmic, puja al 45 %. El 55 % restant, per tant, són obres temàtiques. Com ja hem comentat, destaquen la història i la pedagogia.

Conclusió

El perfil de l’autor hospitalenc és el d’un home d’entre 40 i 50 anys, que no ha nascut i que viu a la ciutat i que escriu assaig o divulgació.

Martha Cecilia Cedeño, una de les millors poetesses de l'Hospitalet.


Com no és l’autor de la ciutat? Troben molt poques dones i una absència gairebé total de persones procedents de la darrera immigració. Com en d’altres aspectes de la vida local, no trobem la presència del que és una tercera part de la població actual. 

Per això, és molt important divulgar l'obra d'autores com Martha Cedeño o Cintia Maldonado.

Finalment, recordar que aquestes conclusions són provisionals i que L'Hospitalet Escriu es pot millorar amb la vostra col·laboració. Cal un estudi profund sobre el tema; confio que aquestes ratlles siguin un impuls.

 

2 comentarios:

  1. Hola Manuel, er curiositat, personalment vaig arribar a viure a L'Hospitalet als 13 anys, de quina inmigració sóc? Crec que tot i que seria molt complexe i una feinada, seria interessant saber qui s'ha quedat per opció a la ciutat, si tota la familia continua vivint aquí o si s'ha fet per raons econòmiques? Crec que mostraria el grau d'arrelament per generacions a la ciutat i fins a quin punt el moviment associatiu continua exercint aquesta tasta d'integració que va exercir durant els anys 70-80...també s'hauria de posar en valor les publicacions de dones en general comparat amb la ciutat, i buscar també les causes entre les que es pot trobar segurament una cultura educativa més patriarcal i un nivell cultural determinat com a mitjana de la ciutat i en concret de les dones....gràcies i disculpa el rottlo perquè dedueixo que tot això ja ho heu pensat vosaltres..Salutacions

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Ana. El tema de les categories de persones segons el lloc de naixement i/o residència era per mostrar com és de complicat definir què és un/a "autor/a local". Per exemple, les persones que no heu nascut a l'Hospitalet però hi viviu o han viscut en realitat inclou moltes categories demogràfiques. No és el mateix l'immigrant dels 60's, que el fill d'aquest immigrant, la persona que ha vingut a viure a l'Hospitalet als 90's perquè s'ha casat amb algú de la ciutat que les immigrant d'origen estranger dels darrers anys. Són situacions molt diferents.
      La casuística és molt diversa i és difícil establir categories que permetin classificar i quantificar. A més, no és gaire clara la informació de llocs de naixement i residència. El que sembla clar és la gran mobilitat en el col·lectiu que escriu i publica, com en la resta de col·lectius de l'Hospitalet.
      Les raons de l'escassa participació de les dones en la cultura impresa crec que són les mateixes que provoquen les altres discriminacions. No som capaços de redreçar la situació.
      I gràcies per les teves reflexions.

      Eliminar