domingo, 21 de marzo de 2021

EN DEFENSA DE LA BIBLIOTECA DE SANTA EULÀLIA (I UNA HISTÒRIA DE LES BIBLIOTEQUES DE L’HOSPITALET)

Algunes raons per no tancar la Biblioteca de Santa Eulàlia

El març del 2021 s’ha comunicat que la biblioteca de Santa Eulàlia, al Carrer Pareto, creada el 1970, no es reobrirà. 

S’havia tancat, com totes, a partir de l’esclat de la pandèmia de COVID, un any abans, i s'ha anunciat la seva eliminació.

Fotografia de l'any 1989 de l'edifici de la Biblioteca Santa Eulàlia. Per cert, és un edifici de gran valor patrimonial. Fou l'encàrrec de l'any 1925, de l'aleshores regidor Josep Coca a l'arquitecte Lluís G. Colomer, que l'any següent va treballar per la Cosme Toda.

L’argument és que ja n’hi ha una biblioteca al districte, que això respon a la planificació... També, que el cost del lloguer de l'edifici és alt. Tot això és força discutible; veiem perquè són arguments que no són certs del tot:

1) La Biblioteca Plaça Europa es troba al Districte III perquè l'any 2013 es va modificar la frontera amb el Districte VI. Amb els límits tradicionals, aquest equipament es trobaria al Districte VI. Per tant, la seva localització és més propera al Gornal i Granvia Sud que a la major part del barri de Santa Eulàlia. 

És com si ens diguessin que no cal renovar el Poliesportiu de Santa Eulàlia després d’incorporar al Districte III tot l’espai per sobre del Carrer de l’Aprestadora, on és el Poliesportiu Gornal.

Plànol del Districte III als Anuaris de 2011 i 2014. La Biblioteca Plaça Europa ha canviat de districte sense moure's de lloc.

2) Aquesta realitat ja va fer que es mantingués la Biblioteca de Santa Eulàlia durant 10 anys. Quan es va inaugurar la Biblioteca Plaça Europa, l'any 2010, la Biblioteca Santa Eulàlia era la principal del Districte III. 

El que ha canviat des d’aleshores és el mapa dels districtes, no les necessitats de les persones que hi vivim. La seva activitat era de les més altes de la ciutat. L’any 2019 va tenir 63.259 visites, i comptava amb 11.415 carnets d’usuaris.

3) La inauguració de la Biblioteca Plaça Europa (2010), va provocar el tancament d’una tercera biblioteca al districte, la que hi havia a l’Escola Frederic Mistral i que era oberta al públic. Per tant, el nou equipament va generar la pèrdua d’un altre, però un altre equipament de Granvia Sud, no de Santa Eulàlia. És a dir, la Biblioteca Plaça Europa venia a substituir la Biblioteca de Granvia Sud, no la de Santa Eulàlia.

4) La inclusió forçada de la Biblioteca Plaça Europa al Districte III provoca que aquest equipament sigui en un extrem del barri. Per a la majoria de la població del barri és molt llunyana, especialment per als més grans i els més petits. 

Cada vegada es parla més de la ciutat dels 15 minuts, de que tots els equipaments han de ser a aquesta distància temporal. Eliminar un equipament tan important com una biblioteca en un lloc tan cèntric, és inexplicable.

5) La Biblioteca Santa Eulàlia es troba a pocs minuts de dos escoles d’infantil i primària (Milagros Consarnau i Azorín), dos instituts (Santa Eulàlia i Bisbe Berenguer) i un centre d'infantil, primària i secundària obligatòria (Casal dels Àngels). Som conscients de la importància de les biblioteques i els seus ordinadors en l’activitat escolar, especialment en aquests temps de confinaments i ensenyament telemàtic?

6) Pel que fa al cost, només recordar que l'Ajuntament s'acaba de gastar 5 milions d'euros en dues naus pel Districte Cultural. No crec que s'hagi de plantejar una disjuntiva, i el Districte Cultural és totalment compatible amb l'existència de biblioteques als barris. Només dic que de diners, n'hi han. També n'hi han per la cultura del Districte III?

En resum, és absolutament negatiu destruir una biblioteca, és injustificable destruir la Biblioteca Santa Eulàlia. El barri (gairebé 45 mil habitants) necessita una biblioteca accessible, com la que tenia.

El 13 de març de 2021 va haver una concentració a les portes de la biblioteca amb la consigna "Necessitem la Biblioteca".

Per aquesta raó, l'Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia ha endegat una campanya perquè tinguem una biblioteca amb unes característiques semblants (o millors) a la que teníem.

Història de les biblioteques de l’Hospitalet. 

Les tres primeres biblioteques de l’Hospitalet

La primera biblioteca de la història de l’Hospitalet fou una de les moltes obres culturals i escolars de l’etapa republicana. El 18 de desembre de 1932, el president de la Generalitat, en Francesc Macià, va venir a l’Hospitalet i va inaugurar l’escola Rossend Arús, al casalot de Can Bori, i la biblioteca, al Carrer Baró de Maldà.


Aquesta biblioteca pionera va tancar les seves portes en arribar el franquisme i fou traslladada a Collblanc l’any 1956. El 1950, La Caixa de Pensions va obrir una altra al mateix Carrer Baró de Maldà. L’existència d’aquesta darrera, fou el que va provocar que la reobertura de la primera i única biblioteca pública fos a Collblanc, a l’edifici de l’antiga Tinença d’Alcaldia?

Interior (1959) i exterior (1974) de la Biblioteca de la Caixa de Pensions.

L’escassa acció en l’àmbit cultural i escolar de les institucions franquistes era escandalosa. Durant anys, a partir de 1957, un servei de bibliobús va intentar cobrir una necessitat enorme i creixent. En uns anys sense internet i amb força pobresa, els llibres de les biblioteques eren imprescindibles per a l’accés a la informació i a la formació per a bona part de la població local, especialment la població escolar.

Biblioteca móvil, l'any 1957, a la porta de l'Ajuntament. Desconec si visitava d'altres barris.

El 31 de març de 1963 es va obrir la biblioteca Mossèn Homar, a l’edifici de l’Ajuntament. El capellà que va donar nom a la biblioteca era el rector de la parròquia del Centre, i va deixar la seva col·lecció de més de set mil llibres a la ciutat. Arran de la seva donació es va decidir dotar a la ciutat d’una biblioteca pública, en conveni amb la Diputació de Barcelona. Fou instal·lada en un dels costats de l’edifici de l’Ajuntament. Veiem que en aquells anys ningú no es plantejava construir un edifici perquè fes de biblioteca; amb unes sales n’hi havia prou.

Interior de la Biblioteca Mossèn Homar (1963)

Les biblioteques populars

El marasme polític del franquisme fou trasbalsat pel jove regidor de cultura (i ensenyament) Vicenç Capdevila. Una de les seves iniciatives del futur alcalde va ser un pla de biblioteques, les conegudes com “populars”, en conveni amb la Diputació, en el que cada districte havia de tenir-ne la seva:

Entrada de la Biblioteca Josep Janès a la Plaça Espanyola (1974)

 - Josep Janés, a la Plaça Espanyola, gener de 1968, ampliada el 1970.

- Joaquín Costa, al Carrer Molí, abril de 1969 (la meva biblioteca, on havia d’anar perquè a La Florida no en teníem, on llegia tintines, astèrixs, Joyas literarias juveniles, etc...).

Inauguració de la Biblioteca Joaquín Costa (1969)

- Santa Eulàlia, al Carrer Pareto, abril de 1970.

- Bellvitge, al Carrer França, abril de 1972.

- La Florida, al Carrer Renclusa, 1976.

Val a dir que la primera biblioteca de Bellvitge havia estat inaugurada l’any 1970 promoguda per l’Obra Social de la Caixa de Barcelona. Quins temps en els que n’hi havia caixes d’estalvis que havien de dedicar una part dels seus beneficis a iniciatives com ara biblioteques i regalaven llibres! Va tancar el 1993, quan l’oferta de biblioteques al barri ja era àmplia, i la demanda de llars d’avis, la nova funció de l’espai, era creixent.

La Biblioteca de la Caixa de Barcelona de Bellvitge (1983). L'edifici és d'un notable valor arquitectònic, dissenyat per Pere Llimona i Xavier Ruiz.

Les biblioteques escolars

Com que amb aquests equipaments no es cobria tota la demanda, Capdevila, ja com alcalde, va impulsar la creació, a partir de l’any 1977, d'unes biblioteques a algunes escoles, que també quedaven obertes al públic en general fora de l’horari escolar. 

Aquesta experiència fou breu i l’accés universal a les biblioteques situades a les escoles es va acabar l’any 1983. Amb la de l’Escola Frederic Mistral es va fer una excepció perquè es considerava que el barri de Granvia Sud estava aïllat i mal comunicat amb Santa Eulàlia. Finalment es va tancar l’any 2010. Les "biblioteques escolars" van ser:

- Busquets i Punset, 1977

- Frederic Mistral, 1977

- Joaquim Ruyra, 1977

- Rubió i Ors, 1977

- Bisbe Berenguer, 1978

- Pompeu Fabra, 1978

- Europa/Joan Miró, 1979

Exterior de la Biblioteca Mossèn Homar (1974)

Els primers anys de la nova etapa democràtica

L’any 1983 es va inaugurar la biblioteca de Can Sumarro. Es tractava del trasllat de la Mossèn Homar que s’havia quedat petita. És curiós com una donació de llibres va anar a parar a un edifici que també havia estat una donació, del Dr. Santiago Prats, a la ciutat. Aquesta nova biblioteca fou el fruit dels esforços del regidor de cultura, Francesc Candel, i de la recent recuperada Generalitat. La voluntat era que fes les funcions de biblioteca central de la ciutat.

Interior de la Biblioteca Can Sumarro (1990)

Als següents anys es van fer algunes ampliacions, com la de la Biblioteca de Santa Eulàlia, l’any 1991. També es va crear un anomenat Centre de Lectura Ramon Fernández Jurado a Bellvitge, l’any 1986, que es va tancar l’any 2007. De la Biblioteca de la Caixa de Pensions a la Rambla tinc poca informació...

En aquells anys s’havia arribat a una situació que era molt millor que la de les dècades del tardofranquisme, però encara no era satisfactòria. Les infraestructures eren insuficients i les activitats de les biblioteques, malgrat les iniciatives d’algunes de les persones que hi treballaven, tenien força limitacions.

El Pla Municipal de Biblioteques

Per iniciativa de la Nelly Peydró es va dissenyar un Pla Municipal de Biblioteques, aprovat l’any 1997.  Els fruits es van començar a veure ben aviat. L’any 1999 es va inaugurar la biblioteca La Bòbila, que substituïa i ampliava la Joaquín Costa a Pubilla Casas. Val a dir que també ofereix els seus serveis a la part de Can Vidalet d’Esplugues.

L’any 2000 es va inaugurar la Biblioteca Tecla Sala, que havia de ser la nova biblioteca central de la ciutat. L’any següent es van ampliar les sales de la Biblioteca La Florida, a l’espai on era la desapareguda Àula de Cultura. Es va plantejar la construcció d'un nou edifici, però finalment no es va aconseguir. Al 2002, s’obrí la nova Josep Janès i al 2007, la nova de Bellvitge. 

Interior de la Biblioteca Josep Janès (1973)

No només es van construir edificis amb prestatgeries plenes de llibres, revistes, etc. Es van plantejar les biblioteques com centres de dinamització de la lectura i de la cultura en general, amb ofertes d’activitats molt variades. A més, algunes es van especialitzar en temes o gèneres, com la Tecla Sala en còmic i blues i jazz, o La Bòbila en la novel·la negra.

Visita comentada de l'Exposició "La INDO de l'Hospitalet: memòria gràfica d'una empresa" a la Biblioteca Tecla Sala, el 2016, comissariada per Natalia Piernas i produïda pel CELH.

La darrera acció, no prevista al Pla, ha estat la creació de la Biblioteca Plaça Europa , l’any 2010. Està molt bé no seguir el Pla de Biblioteques si és per afegir equipaments, però si això provoca la destrucció d’una biblioteca anterior, ben situada i molt activa, llavors ens hem de preguntar de què serveix fer els plans? o, per què s’abandona un pla que havia estat un èxit?.


6 comentarios:

  1. Un article molt complert, gràcies. Ja es veu que la cultura que realment atén les necessitats del veïnat no els importa a aquest Ajuntament de l'especulació.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies. Realment és molt sorprenent que es tanqui una biblioteca, amb la necessitat que tenim d'equipaments culturals.

      Eliminar
  2. Moltes gràcies per l'exercici de memòria i per fer patent les reivindicacions del barri. Tant de bo l'ajuntament estigués per la tasca de buscar una altra ubicació més cèntrica i no pas per tancar el tema definitivament.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies! La història és necessària per argumentar les reivindicacions. Hem d'aconseguir una biblioteca per Santa Eulàlia.

      Eliminar
  3. No és de calaix que es deixi sense servei a tot un barri densament poblat durant un any i 3 mesos i contant

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs, no, no és una mesura favorable a la cultura i l'educació tancar una biblioteca al bell mig d'un barri, a tocar de cinc centres educatius i un casal d'avis. L'argument de que ja n'hi ha una altra biblioteca al districte és discutible, perquè com es mostra a l'article, n'és al districte perquè les fronteres del districte foren modificades.

      Eliminar