El sufragi a Espanya
Actualment el sufragi és universal, és
adir, que vota tothom que tingui la ciutadania i sigui major d’edat, a partir
dels 18 anys. A més, és directe (escollim directament als nostres
representants) i secret.![]() | |
Escena electoral del segle XIX. Imatge manllevada d'un lloc força interessant http://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/ayuntamientos-espana-liberal/20160227185330125875.html |
Als pobres, la majoria de la població,
se’ls tractava igual. El liberalisme defensava que només les persones amb una
certa riquesa o estudis (gairebé eren els mateixos) tenien la capacitat per
decidir els temes polítics. Per tant, només podien votar i ser votats aquells
que pagaven una certa quantitat de diners d’impostos. Era l’anomenat sufragi censatari.
![]() |
Una imatge de Les Corts de 1843. |
El parèntesi democràtic del Sexenni (1868-1874) fou la primera experiència de sufragi universal masculí directe, ratificat en la Constitució de 1869.
La Restauració de Cánovas va reinstaurar el sufragi censatari. La Llei electoral de desembre de 1878 concedia la qualitat d’elector a qui pagués 25 ptes (100 rals) en contribució territorial i 50 ptes (200 rals) en contribució industrial. També podien votar els professionals amb titulació superior.
La facció progressista del moment (el Partit Liberal de Sagasta), un cop van tenir tots plegats ben assegurat i controlat el sistema polític i electoral, va tornar a aprovar el sufragi universal masculí en la llei de l’any 1890.
![]() |
A la revista Feminal, editada a Barcelona, es dedicà un ampli reportatge a les sugragistes britàniques, el juliol de 1908. |
El sufragi a l’Hospitalet
Quina era la incidència real d'aquestes lleis electorals? A partir d’algunes dades que he
aconseguit de l’Hospitalet podem seguir l’evolució del sufragi durant el segle
XIX en un petit poble que vers 1820 tenia uns 2000 habitants i va finalitzar el
segle amb 5000 habitants.Els més dretans concedien el sufragi a menys de l’1% de la població. Els liberals progressistes van començar amb el 4% i van arribar a l’11%.
Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) el sufragi universal masculí va fer ascendir els electors a quantitats entre 827 i 889 electors. A partir de la llei electoral de 1877, els conservadors de Cánovas van reinstaurar el sufragi censatari, i els electors van baixar a 140 els anys 1877 i 1878 i 130 el 1886.
Malauradament no he trobat dades de les eleccions generals a partir de 1891. Sí que tenim, però, dades de les eleccions municipals del maig d’aquell any. Si ja existia el sufragi universal, és gairebé segur que els electors eren la mateixa quantitat, 1.028.
El sufragi universal masculí concedia el sufragi al 24% de la població en la segona meitat del segle XIX, mentre que el sufragi censatari de la Restauració arribava a només el 4%. Tot i ser molt més democràtic, continuava deixant al marge de la decissió política a dones i joves entre 18 i 25 anys, que en aquells anys eren una porció considerable de la població.
A partir de 1890 el caciquisme va haver de jugar fort per guanyar les eleccions, fins que republicans i catalanistes el van derrotar en la primera dècada del segle XX.
ELECTORS A L'HOSPITALET
Data
|
Electors
|
% població
|
Font
|
1836 - 1837
|
9 - 13
|
0,4 - 0, 7
|
AHDB 96 i AMHL
|
Setembre
1837 i agost 1838
|
105
|
4,2
|
AHDB 100
|
Juliol 1839
|
118
|
4,6
|
AHDB 152
|
Gener 1841
|
168
|
6,6
|
AHDB 124
|
Gener 1843
|
167
|
6,5
|
AHDB125
|
Gener 1844
|
166
|
6,5
|
AHDB 127 i
AMH “Bans, edictes, avisos…”
|
Maig 1848
|
6
|
0,2
|
AHDB 148
|
Desembre
1849
|
10
|
0,4
|
AHDB 148 i
AMH “Varis s. XVIII-XIX….”
|
Març 1852
|
10
|
0,4
|
AMH “Bans,
edictes, avisos…”
|
1853
|
14
|
0,5
|
AMH
“Edificis i terrenys públics….”
|
Maig 1854
|
19
|
0,7
|
AMH “Bans,
edictes, avisos…”
|
Novembre
1854
|
297
|
10,6
|
AHDB 142
|
Agost 1857
|
17
|
0,6
|
AMH
“Correspondència 1857”
|
Desembre
1868
|
827
|
24,3
|
AMH “Correspondència
1868”
|
Desembre
1877
|
140
|
3,8
|
AHDB 158
|
Maig 1891
|
1.028
|
23,3
|
AMH “Governació
s. XIX-XX”
|
Fonts: Arxiu Històric de la Diputació
de Barcelona (AHDB), Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AMH). El % dels
electors en relació a la població s’ha
calculat amb les dades demogràfiques que coneixem.
La tònica va continuar durant les primeres dècades del segle XX. Si analitzem el cens de 1904, veiem que n'hi havia 1236 electors, un 21,9% de la població.
Annexos
En relació al republicanisme de finals del segle XIX, vaig escriure un article en aquest blog.
Un altre del moviment obrer i un altre de les mutualitats i cooperatives.
També vaig presentar una comunicació a la Jornada d'Història de l'Hospitalet, el resum de la qual podeu veure aquí.
Un altre del moviment obrer i un altre de les mutualitats i cooperatives.
També vaig presentar una comunicació a la Jornada d'Història de l'Hospitalet, el resum de la qual podeu veure aquí.