sábado, 13 de septiembre de 2014

La repressió franquista a l'Hospitalet. Noves dades.



I.             La troballa d’un document

L’origen d’aquest text es troba en la col·laboració que faig en nom del Centre d’Estudis de l’Hospitalet en el blog de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, que porta de forma admirable el company Juan Manuel Fernández. Buscant un document de la història del barri entre la documentació que va deixar Carles Santacana en fer la seva obra Victoriosos i derrotats. El franquisme a l’Hospitalet 1939-1951 (1994) vaig trobar una fotocòpia que em va colpir. I vaig fer un petit article que podeu llegir clicant aquí.



El document era una carta, del 6 de maig de 1939, del comissari de policia de l’Hospitalet a l’alcalde informant-li que la nit anterior els soldats que hi havia al poble, fruit de l’ocupació del gener anterior, havien sortit a fer vigilància i que havien detingut a deu homes sospitosos, i que havien intentat fugir i que els havien matat. El text i el document són els següents:

 "Jefatura Superior de Policía de Barcelona y su Provincia.

Comisaría de Hospitalet.

Cúmpleme manifestar a V. E., que de investigaciones practicadas por los agentes de esta Plantilla a las órdenes del que tiene el honor de suscribir, en la noche última y obedeciendo órdenes del Iltmo. Señor Comandante Militar de esta Plaza, los soldados de nuestro invicto Caudillo pertenecientes a la bandera de Oviedo nº 1, practicando servicio de patrullas y razias contra la gente maleante, al pasar en la barriada de Santa Eulalia, detuvieron a varios individuos y al tratar de conducirlos a la Comandancia de esta Ciudad, cinco de ellos pretendieron darse a la fuga, haciendo dicha fuerza, fuego contra ellos, resultando los cinco muertos, fuerzas de la misma bandera y prestando los mismos servicios detuvieron en la Torrasa a varios individuos y al intentar huir también cinco de ellos la fuerza citada disparó contra ellos también matándolos, cuyos cadáveres se encuentran en el Depósito Judicial del Cementerio de esta Ciudad.
Dios guarde a V. E. muchos años.
Hospitalet 6 de mayo de 1939.
Año de la Victoria
El Inspector Jefe
Manuel Porch (?)
Excmo. Señor Alcalde de esta Ciudad

Los hechos ocurrieron en la madrugada de hoy."



És a dir, que els soldats havien sortit de caçera i havien aplicat la llei de fugues a aquells als que volien eliminar. Recordem que la llei de fugues és la que permet disparar a un detingut que intenta fugar-se. Es va començar a aplicar per liquidar opositors a Barcelona a finals de 1920 per part del soldats i policies a les ordres del general Martínez-Anido, en l’època de l’anomenat pistolerisme.

Com que el document trobat era una fotocòpia, el primer que calia fer era trobar l’original, la qual cosa vaig fer a la caixa “525. Administració General. Correspondència 1939 II” de l’Arxiu de l’Hospitalet. Un cop comprovada l’autenticitat de la carta, calia confirmar i ampliar les dades en altres fonts. I el primer pas va ser dirigir-me als registres del cementiri.



II.             El nom dels assassinats

Al llibre “Registro de sepulturas del 30 de Diciembre del 1937al 9 de Mayo del 1946“, conservat a l’Oficina del Cementiri Municipal de l’Hospitalet,  hi són, efectivament, els noms de deu homes inscrits el 6 de maig de 1939, la causa de la mort dels quals va ser “hemorragia traumática”, i també indica que van ser enterrats “á la fosa”. Les seves dades són les següents:

NOM
LLOC NAIXEMENT
EDAT
ADREÇA
Francisco López García
Espinaldo (Múrcia)
40
Paretos
Ramon Doch Puigdemazas
Berga (Barcelona)
41
Angel Guimerà, 57
Miquel Berenguer Andreu
Vilafarnés (Castelló)
32
Angel Guimerà, 48
Paulino Albaladejo Martínez
La Unión (Múrcia)
32
Buenos Aires, 39, 1ª
Francisco Fernández Santiago
Alacant
24
Igualdad, 23
Juan Mellado Pérez
Cuevas de Almanzora (Almeria)
49
F. Pedrell, 14
Antonio Rocuco (¿) Moreno
Nonaspe (Zaragoza)
43
Rieras, 9
Antonio García Martínez
Totana (Múrcia)
37
Levante, 22
José Morata Carmona
València
38
Bach de Roda, 30
Basilio Juanes Zanfoga (¿)
Lugo
38
M. Blasi, 12

I uns rengles més avall, hi són uns altres 5 homes, la data de la defunció dels quals és el 9 de maig, i dels que també es diu que la causa de la mort és “hemorragia traumática” i que van ser enterrats “á la fosa”. Les seves dades són:

NOM
LLOC NAIXEMENT
EDAT
ADREÇA
Antonio Gimeno Fandos
Castellote (Teruel)
26
Juventud, 70
Antonio Busto Valle
Veriña Gijón
29
Deu y Mata, 151
Ramon Deu Díaz
Barcelona
31
Prat de la Manta, 22 B
Genaro Frías Escobar
La Unión (Múrcia)
26
Aprestadora, 69
José Ugedo Berenguer
Alacant
28


La conclusió sembla evident. Les tropes franquistes que ocupaven l’Hospitalet van sortir un parell de nits i van assassinar aquests 15 homes, dels quals sabem que 5 eren casats (Albaladejo, Mellado, García, Deu i Frías).

En el següent mapa (de 1932) he assenyalat els carrers on vivien les persones mortes. En vermell, els del dia 6 i en marró els del dia 9. No he pogut identificar ni el carrer Rieras ni el Deu i Mata (potser és el de Barcelona, al proper barri de Les Corts).



Es veu clarament que el barri més castigat és Santa Eulàlia, seguit del petit nucli de La Granota, a l’actual La Florida, encara que en el document de la policia és esmentat com part de Collblanc. Com va documentar Carles Santacana, la repressió fou especialment dura en la Torrassa i Santa Eulàlia. La Torrassa era en aquella época l’exemple més important de barri socialment conflictiu i on hi havia hagut una gran implantació de la CNT i la FAI. També era receptor de comentaris racistes en relació a l’origen immigrant de la població, especialment de Múrcia. La identificació immigrant-delinqüent-anarquista s’havia fet durant la República i la reproduïen les autoritats franquistes. En relació a Santa Eulàlia, només recordar que el jutjat militar que hi havia a la ciutat s’establí en un primer moment als baixos de l’Ajuntament, però després es traslladà a aquest barri.1

Per cert, el dia 6 de maig també hi ha l’anotació (de l’enterrament?) de Manuel Luis Bertran, natural de Barcelona, de 18 anys, amb domicili al carrer Roig, 15, del que diu “Fusilado por los rojos 15 julio 1938” en un poble de la província de Lleida el nom del qual no es pot llegir bé; sembla que sigui, més o menys, Amos de Llardos.



III.             Les raons dels crims

Com és molt conegut, en les instruccions incials del cop d’Estat del juliol de 1936 redactades pel general Emilio Mola, els militars ja preveien la liquidació de les persones que s’haguessin destacat en les entitats que formaven part del Front Popular, la gran coalició d’esquerres que havia guanyat les eleccions del febrer. Per tant, no cal buscar gaire per entendre la duresa i crueltat de la repressió dels militars insurrectes des del minut 0 de l’“Alzamiento”.

L’Hospitalet, que havia patit força violència política durant la Guerra, amb assassinats de persones de dretes i religioses, destrucció d’edificis, etc., per una banda i els bombardejos per una altra, va haver de patir la segona onada de repressió a partir de l’ocupació de la ciutat per part de l’exèrcit franquista, el 26 de gener de 1939.

Tanmateix, aquesta caçera humana del 6 i el 9 de maig no és el mètode habitual de la repressió franquista després de la fi de la Guerra. A partir de llistes confeccionades amb les acusacions dels partidaris del nou règim, o de qui tenia por, era la policia, la guàrdia civil o escamots de falangistes els que detenien, torturaven i portaven als reus davant la justícia militar, que els feia un simulacre de judici amb la categoria de consell de guerra.

Com sabeu, les xifres dels empresonats, consells de guerra i execucions a Catalunya i el conjunt d’Espanya són objecte de debat més aviat polític que historiogràfic. Si parlem només de morts, fins ara coneixíem els casos de 23 homes de la ciutat afusellats al Camp de la Bota, dels que ja vam escriure a l’obra editada pel Centre d’Estudis, L’Hospitalet lloc de memoria (2007)2

Manuel Ibáñez i Constantino Tormo, dos dels 23 afusellats després d'un consell de guerra a l'Hospitalet pels franquistes.
 Com és que l’exèrcit tornava a tenir un paper actiu en la repressió política? Sense poder fer cap afirmació contundent, ordeno tres fets:

1- El 30 d’abril, el comissari de policia que encapçalava la repressió política a la ciutat, José León Giménez va ser assassinat. Era un clar cas de resistència armada, una resposta de tu a tu a les forces repressores. El fet fou portat a terme segons l’escriptor llibertari Abel Paz per un grup anarquista liderat pel torrassenc Joaquim Pallarès.3

Carta relacionada amb la mort del comissari León


2- L’1 de maig el General Governador Militar de Barcelona, Pedro Yeregui Moreno, va visitar l’Hospitalet i va fer una inspecció de les forces militars que hi havia. Si voleu veure la noticia a La Vanguardia cliqueu aquí.

3- El 6 i el 9 de maig, l’exèrcit protagonitzà sengles razzies i matà quinze homes.

Insisteixo, no es pot fer cap afirmació concloent, encara que sembla que hi ha una relació entre els tres fets. Davant l’acte de resistència armada, l’exèrcit actuà com en una zona ocupada i va prendre represàlies sobre la població civil, utilitzant el terror com arma política.

El que és clar, és que els morts per la repressió franquista a l’Hospitalet van ser, com a mínim, 38. Aquesta xifra no arriba a l’1 per mil de la población local, i és per sota de la mitjana catalana, que ja és per sota de la proporció a Espanya, puix que a Catalunya va haver la possibilitat de l’exili. Tanmateix, alguns dels exiliats van caure sota les urpes nazis, i 32 homes més van morir en els camps de concentració, la majoria a Gusen-Mauthausen4


IV.             Cal més informació

Fent recerca per internet vaig ensopegar amb un article molt interessant publicat a VilaWeb el passat mes de gener, escrit per Eugeni Casanova que podeu llegir, que us prego que llegiu, clicant aquí.

Resumint, l’autor, a partir de la lectura de les memòries de l'escriptor hospitalenc Domènec Pastor Petit, descriu un crim a la Rambla a l’abril del 1939, pel fet de parlar català. Casanova va fer el mateix camí que jo per identificar la possible víctima, i va consultar els llibres del cementiri. Va trobar dos candidats (home, sexagenari, mort d’un tret al cap): Vicente Bodí Fuster i Teodoro Arnal Fornes. I també va trobar els quinze noms d’homes enterrats els 6 i 9 de maig i va sospitar que havien estat afusellats. Eugeni Casanova, si pots llegir aquest article només dir-te que tenies raó, que la teva sospita era fundada.

Ara el que toca és trobar testimonis de tot això, familiars i veïns d’aquestes víctimes, i de totes les que puguin aparèixer, perquè és molt probable que n’apareguin algunes més. Si us plau, si teniu records d’aquests crims, de qui eren les persones assassinades, d’on es feien les execucions, etc., compartiu aquesta informació. Si coneixeu algú que pot recordar alguna cosa, pregunteu-li.

Els homes morts, eren destacats militants d’alguna organització? Van ser escollits a l’atzar, com un avís a possibles opositors? Tot plegat no ho podrem saber si no trobem información d’aquestes persones. Potser algú d’ells tenia fills, potser es conserven fotografies.

Només va passar això a l'Hospitalet? Va passar a d'altres llocs, en quines circumstàncies? Fou un acte aïllat fruit de l'assassinat del comissari, o era una pràctica habitual?

Al llibre del cementiri hi ha molts noms que mereixen un aclariment, com el de Rosa Monné Casas, de 14 anys, morta el 26 de gener per una ferida d’arma de foc, o el d’Antònia Martínez López, que havia nascut a Garrucha (Almeria) 25 anys abans, i que va morir el 4 de març per una “hemorragia traumática cerebral”. Cal més informació i podeu participar en aconseguir-la.

Si voleu saber més del conjunt de víctimes mortals que va provocar el franquisme a l'Hospitalet, cliqueu aquí.





1SANTACANA, Carles. Victoriosos i derrotats. El franquisme a l’Hospitalet 1939-1951, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, pàg. 108-123.

2 CÁNOVAS, Jordi. “Hospitalencs afusellats. Els consells de Guerra” dins DD.AA. L’Hospitalet lloc de memòria. Exili, deportació, repressió I lluita antifranquista, l’Hospitalet, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 2007, pàg. 173-183.
3 cit. a SANTACANA, Carles. Victoriosos …, pàg. 279-280.

4 GIL, Enric i RIBAS, Josep. “Hospitalencs als camps nazis”, L’Hospitalet lloc…, pàg. 19-149. La llista dels 32 que van morir, dels 22 que van sobreviure i dels 4 que foren portats a fer treballs forçats és entre les pàgines 120 i 143.



1 comentario:

  1. Bona tarda. Som BCN Memòria Històrica,un blog informatiu sobre el tractament i els esdeveniments de memòria històrica a Barcelona (www.bcnmemoriahistorica.wordpress.com) i voliem posar-nos en contacte amb vosaltres. Aquí teniu el nostre correu: bcn.memoriahistorica.com

    moltes gràcies!!

    ResponderEliminar