ELS NOMS DE LA POBLACIÓ DE L'HOSPITALET

El nom que posem a les nostres filles i els nostres fills és un indicador de la cultura hegemònica. Per analitzar l’evolució d’aquest fet, faré tres tastets, un de la segona meitat del segle XVIII, un altre de finals del XIX i el tercer de l’actualitat.

Els noms, l’any 1775

Al seu llibre Cop d’ull al passat de l’Hospitalet, la Matilde Marcé exposà les dades de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, la del poble, i va fer un recompte dels noms de la població l’any 1775.

De noms femenins n’hi havia 57 de diferents i el més freqüent era Maria (121). A un segon esglaó eren Eulàlia (71) i Teresa (67) i al tercer trobem Rosa (47) i Margarida (43). Després, un grup amb Mariagna (29), Josepa (28), Francesca (26), Paula (25), Isabel (23), Madrona (19), Mariàngela (16), Caterina (14), Antònia (13) o Agnès (11).

La Matilde destacava que trobem noms tan actuals com Marta o Mònica i tan desapareguts com Emerenciana o Perpètua.

El nom masculí més nombrós era Josep (165). el segon era Joan (70) i el tercer Francesc (56). No em puc estar de recordar el refrany: “De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases”. Els següents eren Pere (50), Jaume (47), Pau (43), Miquel (31), Anton (30), Bartomeu (15), Andreu (12), Baldiri (11), Jacint (10) i Llorenç (10). Així fins a 56 noms diferents.

Tots els noms eren del santoral catòlic i era normal que la patrona del poble, Eulàlia, tingués aquesta importància. Tanmateix, sorprèn l’absència de l’altre patró, Roc. Tampoc la verge trobada de Bellvitge va generar un nom de dona (com n'hi ha el de Vinyet, Cinta o Camino). I no n’hi ha cap Jordi.

Els noms entre 1890 i 1900

He repassat els noms dels 553 nens i de les 545 nenes entre 0 i 10 anys del padró de 1900. Val a dir que tots eren en castellà, la llengua oficial dels registres.

Josep (88) i Joan (76) continuen sent els noms masculins més habituals, un 30% del total. Després, trobem un grup amb Francesc (36), Jaume (35), Antoni (33) i Pere (31). Un tercer grup serien Ramon (17), Vicenç (16), Joaquim (13), Manuel (13), Gabriel (10), Isidre (10) o Enric (10). Entre 5 i 9 nens, trobem Miquel, Salvador, Carles, Narcís, Rafael o Lluís.

De noms actualment més de moda, trobem Daniel (3), Pau (2), Albert (2), Esteve (2), Gerard (1), Marc (1), Guillem (1)... De noms que ara han gairebé desaparegut, Montserrate (2), Marcià (1) o Faust (1).

Alumnes de l'escola pública de l'Hospitalet, entre 1900 i 1919. Font: AMHL 101 AF 0000989 /a.Autor il·legible

El nom femení més freqüent també continua la tradició d’un segle enrere: Maria (84). El segon és Josepa (42) i el tercer, quart i cinquè són Teresa (32), Dolors (30) i Mercè (27). Després ve el grup de Carme (20), Rosa (19), Joaquima (19), Concepció (18), Àngela (18), Francesca (15), Montserrat (14), Antònia (14) o Eulàlia (12). Entre 5 i 10 nenes trobem Anna, Pilar, Ramona, Paula, Enriqueta, Elvira, Remei, Emília o Magdalena.

Alguns dels noms més habituals a hores d’ara també es posaven en aquella època però molt menys i només trobem una Marta, Laura o Júlia. De noms “antiquats”, trobem Filomena (3), Romualda (2), Casilda (1) o Baltasara (1).

En relació a 120 anys enrere, Maria i Josep mantenen el lideratge. Tanmateix, trobem que d’altres noms han guanyat en importància: Josepa, Dolors, Carme, Ramon, Vicenç, Joaquim, Manuel.... Antoni ha substituït Anton. Els nom que han reduït la seva implantació són Margarida, Mariagna, Paula, Isabel, Pau, Miquel, Bartomeu o Baldiri.

Dins del món dels noms “tradicionals” també detectem modes o tendències. Potser la immigració d’altres comarques catalanes anava introduint alguns canvis en els noms de finals del segle XIX.

La immigració de fora de Catalunya era molt minsa, i els seus noms eren semblants als que ja n’hi havia a l’Hospitalet, car tots procedien del santoral catòlic. Potser podem destacar una nena anomenada Encarnación, d’una família procedent d’Aragó.

Les darreres dècades

De les darreres dècades no puc donar dades absolutes. Els anuaris estadístics publiquen cada any quins són els noms més posats a la ciutat, però no els totals. A més, no tinc la capacitat de treballar amb aquest volum de xifres. Intentarem, malgrat tot, fer una aproximació.

Si cliqueu aquí podreu veure l'animació gràfica de l'evolució dels noms més posats entre 1986 i 2019.

En la segona meitat dels 80’s, els noms femenins més populars eren Laura, Cristina i Marta. Al llarg dels 90’s es popularitzaren Andrea i Paula i vers el 2000, Alba. Més tard, Carla, Laia o Emma també es van consolidar entre els primers llocs.

Pel que fa als noms masculins, entre 1986 i 2010 dominen Marc, Daniel i David (no sé si per aquest ordre). Vers el 2010 també es consoliden a les primeres posicions Iker, Hugo i Eric, encara que només els dos últims s’han mantingut fins ara. El 2018 apareix a les primeres posicions un altre nom, Leo.

Sembla que s’imposen els noms curts, d’una o dues síl·labes. Els noms tradicionals que dominaven als segles XVIII i XIX han gairebé desaparegut. Apareixen noms de persones famoses o personatges ficticis. Jo conec a una dona que es diu Demelza (a veure qui recorda d’on surt aquest nom?) o també podem trobar alguna Brenda o algun Dylan (segona pregunta del concurs). Coneixeu algun altre cas així?

El cas de Messi és espectacular. No només trobem Leo entre els noms més posats dels darrers temps, sinó també els dels seus fills, Thiago i Mateo.

Bé, com diu la mestra Matilde Marcé, un cop d’ull a un aspecte de la nostra història i la nostra cultura com és l'onomàstica.