jueves, 29 de octubre de 2020

El 23-F A L'HOSPITALET

El present article té el seu origen en el treball de recerca de batxillerat que vaig tutoritzar a l’alumna Lika Kelashvili. Per tant, una bona part del treball es deu al seu esforç i la seva bona feina.

Sobre el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 s’ha escrit molt, i encara no ho sabem tot d'aquest episodi. 

Va ser un cop fallit d’una part de l’exèrcit gràcies a la intervenció del rei? Aquesta és la versió oficial.

Va ser un dels tres cops que s’estaven covant aquells dies i la precipitació d’uns eixelebrats (Tejero i companyia) va frustar els altres dos (el dels generals i el de rei)? 

Al funeral de Franco, al costat del rei, el General Armada. Font: La Vanguardia

L’objectiu d’aquest text és fer un cop d’ull a com es van viure aquelles hores a l’Hospitalet, que van començar quan uns 150 guàrdies civils van entrar al Congrés dels Diputats vers les 18:30 per la força i van interrompre la investidura del nou president del govern a trets.

A més dels fets del Congrés, només es van produir dos moviments de tropes d’importància: a València es van treure els tancs al carrer i a Madrid, a la Divisió Cuirassada Brunete van haver preparatius i un altre contingent va prendre la televisió (la única que hi havia) i la ràdio públiques.

A Catalunya, la caserna de Sant Boi era clau, i els oficials, entre els que hi havia de tot, van esperar ordres i la compareixença pública del rei, que es va fer esperar fins la 1 de la matinada.

Què va passar a l’Hospitalet?

A l’Hospitalet no van haver moviments de tropes o de policies. Als carrers no van haver cap mena d’aldarulls o enfrontaments. Molta gent va apropar-se a les casernes o principals vies de comunicació per veure si passava alguna cosa.

La majoria de la població va sentir por, encara que no van haver moltes afectacions per la vida quotidiana perquè per l’hora en la que la gent es va assabentar del cop no va poder fer gaire cosa. La gent més polititzada o militant de partits democràtics i d’esquerres sí que van amagar documents i es van mobilitzar per veure què es podia fer.

A l’Ajuntament es van reunir els líders dels partits que tenien representació al consistori. Com que hi havia moltes més organitzacions que les que hi havia a l’Ajuntament, es va convocar una reunió a l’Aula de Cultura de La Florida. Allà es va acordar una convocatòria de vaga general i el repartiment de fulls volants amb la convocatòria, un repartiment que es va arribar a fer.

El full volant elaborat a l'Hospitalet aquella nit.

La vaga no es va materialitzar perquè al matí del dia 24 ja era clar que el cop havia fracassat i dominaven les crides a la normalitat i a fer les activitats habituals. 

En conclusió, no és cert el que s'ha dit sovint que les forces democràtiques no es van mobilitzar i organitzar.

Afortunadament no va caldre cap acció contra els colpistes.

Testimonis de l’Hospitalet

Recollim alguns testimonis:

En Pep Ribas, a Història de l’Hospitalet va fer d’historiador i de testimoni alhora. Va escriure:

“(...) sabem que enmig del desconcert i les indecisions de les primeres hores, alguns partits polítics d’esquerra intentaren un control i una concentració dels seus militants. A la Unió Local de CCOO es prengueren mesures de seguretat consistents en l’ocupació dels fitxers d’afiliats i de la part més comprometedora dels seus arxius, a més de convocar el secretariat local, que es reuní a un domicili particular, on romangué fins a avançada la matinada.

La UGT optà per tancar el local, tot prenent una actitud passiva. Una reduïda comissió del Secretariat de CCOO s’adreça a l’Ajuntament a la recerca de consignes clares d’actuació, però el resultat fou negatiu. A l’Ajuntament hi romangueren tan sols alguns regidors del PSUC, amatents al televisor.

Ja ben entrada la matinada, es dugué a terme una assemblea a l’Aula de Cultura de la Florida; hi assistirien representants de la majoria de forces polítiques, sindicals i socials de l’Hospitalet. Els criteris eren diversos i sovint divergents, motivats per les diferències d’interpretació del missatge que feia pocs moments havia transmès el rei per televisió. Sense possibilitats d’entesa i en la perspectiva que ocupació del Congrés encara continuava, amb l’agreujant de les notícies de la mobilització de l’exèrcit pels carrers de València, un sector decidí fer una nova convocatòria, on s’elaborà un manifest de crida a la mobilització en favor de les institucions legalment constituïdes i a l’atur general.

La difusió del document va ser escassa i va tenir un ressò nul, com és sabut, les institucions reiteraren l’endemà el missatge de normalització constitucional i el progressiu control de la situació.” [i]

En resum, aquella nit es van reunir representants dels partits comunistes de la ciutat (PSUC, MCC, LCR, BEAN, JCC i NJCC[ii]), els sindicats CC.OO. i USTEC, les associacions de veïns de sis barris i les Coordinadores de Dones i de Centres d’Esplai. Per què no hi eren els partits socialistes, la UGT o les AVV de la resta dels barris?

Es feia una crida a la mobilització i a la vaga general al dia següent. El fracàs del cop i la crida a la normalització per part de les cúpules dels partits (especialment el PSUC, el partit amb més influència i capacitat de mobilització) va fer que el comunicat no tingués gaire difusió i gens d‘efectivitat. Però no és cert que tothom s’amagués i no existís una resposta per part de l’esquerra.

Al documental L'Hospitalet dels anys 70: el final d'una dictadura [iii], podem escoltar el testimoni d’en Jaume Botey, aleshores regidor en la llista del PSUC:

Vam estar a l’Ajuntament mirant de sapiguer què és el que passava. Vaig tornar cap a casa durant una estona a amagar papers, que és el que vam fer tots de seguida, A preservar els altres, a amagar o cremar papers, agendes perquè no puguessin identificar-te, no puguessin interrogar-te, és el que vaig fer.”


Jaume Valls, líder de CC.OO i regidor del PSUC:

Aquell moment vam passar molta por, perquè era molt recent la Guerra Civil i sabíem lo que eren capaços aquesta gent.”

Al blog Bellvitgejose, d’en José Serrano, trobem tres testimonis. Els dos primers són indirectes. Comença amb el d’Antonio Bermudo, aleshores jove professor de l’Institut Bellvitge i militant comunista. Anys després fou regidor del barri en la candidatura del PSC.:

“ (...) en un coloquio comentó que siendo el profesor del Instituto Bellvitge se entero de la noticia del golpe de estado, entonces supuso que la Gran Via estaria llena de tanques y de soldados por el tema del golpe y que junto a un compañero un poco "acojonados" se acercaron hasta la Gran Via alli no ocurria nada todo estaba normal y se volvieron de nuevo al instituto.”

Després afegeix un altre, del que no dona el nom:

Otro caso ocurrio a un conocido lider vecinal del barrio que junto a un popular politico se acercaron al ayuntamiento de Hospitalet al conocer la noticia del golpe,alli se encontraron a la guardia del ayuntamiento a la que pidieron armamento para defender el pais contra los golpistas,segun comenta este vecino el pobre hombre se llevo un susto de muerte ,aunque les contesto que alli no habia armas y asi un poco con cara de tontos, al no conseguir armas, volvieron a sus casas.

Lo curioso del tema es que frente al ayuntamiento en esa época estaba "Fuerza Nueva" y según se comentaba en sus locales había gran cantidad de armamento.”

El PSUC era el partit amb més capacitat de mobilització. Ala foto, Rafael Alberti a la campanya de les autonòmiques del 1980, al Parc de la Marquesa.

Finalment, reprodueix el testimoni de José Maria García Vilamala, conegut lluitador veïnal i aleshores dirigent de l’Associació de Veïns de Bellvitge:

Estaba en el Aula de Cultura del golpe cuando nos enteramos Ramón Fernández Jurado, Francisco Pareja, José Abolafia y yo. Los cuatro con mi coche nos fuimos al Ayuntamiento de l'Hospitalet. Cuando iba con el coche me encontré tres jóvenes de las Juventudes Socialistas que llevaban los archivos  de la  Agrupación de Bellvitge y me  pidieron consejo de qué hacían con los archivos. De una forma rápida les aconseje trocearlos y tirarlos a diferentes cubos de basura.

Yo el partido lo había Dejado: "diferencias en lo de la OTAN", Pero me Sentía Ligado  por ellos. En el Camino del Ayuntamiento d nos cruzamos con unos  motoristas con sus  metralletas. Seguimos y en el Ayuntamiento habia una  confusión de que hacer  y donde  ir. Resulto que  varios concejales del  PC militante Entre Ellos Pareja  se reunieron en la iglesia de San Ramón supongo que también algún socialista . Abolafia, Jurado y yo volvimos a Bellvitge. A Jurado lo acompañemos a la estación del tren y yo me fui a la fabrica, con los compañeros nos enteramos del desenlace Por boca del Rey.

Años Despues nos hemos enterado de la pantomima orquestada Por La ..............

Lo que no me gusto y Tuve en Cuenta despues, Es que en el ayuntamiento nos enteramos, es que responsables de diferentes partidos estaban camino de la clandestinidad.

Como escribiría despues Ramón Fernández Jurado "aquí nos quedábamos más que los arasos de infantería".”[iv]

Jesus Vila ens ha relatat que era enllestint la seva crònica diària pel Diario de Barcelona quan va arribar a casa seva el Paco Luque dient-li què havia passat. Tots dos, en moto, van anar a la Caserna de la Remunta i van veure que no passava res. Aleshores van anar a la Plaça de Sant Jaume, i es van trobar uns rotlles de poques persones que comentaven els esdeveniments.

Vila i Luque van decidir tornar a l’Hospitalet, tot passant per la Caserna del Bruc, on van veure que no passava res, que no hi havia cap moviment. Van anar a l’Ajuntament i gràcies al carnet de periodista van poder entrar-hi i on van trobar als regidors reunits.

Van saber d’una reunió a l’Àula de Cultura de La Florida i van anar-hi. Es van acordar unes mobilitzacions i vers les 5 de la matinada va sortir a repartir fulls informatius a la zona industrial de la Carretera del Mig. Més tard va anar a l’insitut on treballava, a Sant Boi, i on el claustre es va mantenir reunit i no es van fer classes.

Garcilaso Aguado , dirigent i regidor del PSC-PSOE, en les seves memòries va deixar tres pàgines dedicades al 23-F. Les resumim:

Era amb Julio Morera, procedent del PSC-Congrés, que li demanava que fes un pas endavant i es fes càrrec de l'alcaldia. Van sortir al carrer es van trobar amb el Luis Moreno Rojo (que havia patit 9 anys de presó) que els va informar molt alarmat de la situació. Va anar al local del partit de la Torrassa, que també era seu de la Federació local i va agafar el fitxer i el va portar a una persona que no era del partit. Algunes persones, com el company que hi era al local, de la por que van passar, no van tornar al partit.

A les 20 hores va anar a l'Ajuntament, on eren al despatx de l'alcalde membres del consistori del PSC i PSUC. Es va enviar una patrulla de la guàrdia urbana a veure que passava al les casernes de la policia armada, guàrdia civil i les dues militars (Remunta i Lepant) que hi havia a la ciutat. Però tampoc tenia total confiança en la guàrdia urbana.

Els arriba la notícia que alguns líders polítics són camí de França i la seva filla el truca per dir-li que a la porta de casa seva tenen el cotxe ple de benzina, per si de cas. Després de la compareixença del rei, els arribà la notícia de la convocatòria d'una reunió a un local municipal del Carrer Renclusa de La Florida. Van escollir-lo, amb Hernández Arellano, perquè anessin en representació del partit i la UGT.

Quan van arribar ja hi eren representats del PSUC, CC.OO, ORT, MC, PT, etc. També hi eren Jacint Borràs i Francesc Jové de CiU. Es va acordar declarar la vaga general, mobilitzar les masses i ocupar la Zona Industrial de La Fabregada i Carretera del Mig. Aguado va intervenir en contra, perquè a l'Hospitalet no havia passat res i la mesura era desproporcionada i imprudent. Els representants de CCOO, PSUC i CiU van donar suport a la seva proposta i els representants dels partits d'esquerres es van conformar en fer un comunicat de condemna i enviar-ho a les institucions. CiU no va signar perquè els seus representants ja havien marxat.[v]

Aquests records no coincideixen amb d'altres testimonis i l'existència del full volant que hem reproduït abans.

Enquestes

En el treball de recerca, la Lika va fer 80 enquestes. Els resultats van ser els següents:

Vas sentir por? SI, un 76%; NO, un 24%

Vas canviar la teva rutina habitual? SI, un 44%; NO, un 56%

Vas reunir-te amb algú per  fer alguna cosa especial? SI, 15%; NO, un 85%

Vas anar a comprar menjar? SI, 22%; NO, 78%

Vas amargar-te? SI, un 7%; NO, 93%

Coneixes algú que es va amagar? SI, 54%; NO, 46%

Vas amagar documents o llibres? SI, 7%; NO 93%

També vam demanar si algú tenia alguns records concrets i alguns dels testimonis van ser:

1.-Recordo com la veïna estava histèrica, i pensava que podria passar una altra desgràcia que acabés en guerra.

2.-Era molt petit no recordo gairebé res, però recordo que la gent estava molt espantada.

3.-Els meus pares no em van transmetre por ni inquietud, crec que tampoc eren gaire conscients del que estava passant.

4.-Anava a 1er BUP al COPEM de Sta. Eulàlia. Les classes es van mantenir encara que entre el Professorat es veia una certa intranquil·litat. 

   -A casa, el pares eren preocupats i comentaven coses de la Guerra d'Espanya, la del 36 i de com molta gent havia marxat a l'exili ... això si, enganxats a la TV i la ràdio. Al dia següent com si res ...

5. -Era molt petita, no puc valorar l'impacte que va produir en la meva família. Només puc afegir que el TV d fons va estar encès tot el dia.

6. -Jo era petita per entendre el significat d’un cop d’estat, però a casa es notava el neguit i tot el dia van estar mirant la televisió (jo també). Després va ser tema de conversa durant molts dies entre els adults.

7. -Només recordo que els meus pares patien pel meu germà, perquè estava fent el servei militar a Madrid. Però va ser tot relativament ràpid, i a l'endemà ja havia passat l'ensurt.

8. -Vaig passar pel cuartel de la guàrdia civil del carrer Roselles i n' hi havia dos armats a la porta. Jo anava amb una guitarra, però no em van dir res.  Quan vaig arribar al vespre a casa, el meu pare i el meu oncle, ambdós sindicalistes, estaven planejant una possible fugida pels Pirineus. Havien posat documents en bosses. Escoltàvem la ràdio per saber el que anava passant. A casa meva hi havia molta tensió. També a casa del meu xicot estaven preocupats, perquè el germà gran estava a Madrid fent la mili a la Brunete i no podien posar-se en contacte amb ell. Va ser un dia molt tens.

9. -Rebíem molta informació per part dels mitjans de comunicació. Deien, i es van veure, que a València hi havia tancs al carrer.

-Recordo mirar la tele al carrer a l'aparador de les botigues amb mes gent, veure com la gent estava preocupada. No vaig anar a entrenar, es van suspendre totes les activitats. La meva mare va tenir la radio encesa tota la nit.  

-Aquell dia jo no era a l'Hospitalet. Estava fent de monitor en unes colònies escolars (convivències, se'n deien). L'endemà recordo que vaig anar al quiosc que hi havia al carrer Tecla Sala (la Ferré) i vaig trobar-me, per casualitat, una persona que coneixia i que sabia que era militant del PSAN que estava llegint indignat el diari El Alcázar" i vam estar parlant.

1  -Por no en vaig tenir ... sí molta preocupació . Treballava aleshores a l'escola Ntra. Sra de Bellvitge. Un cop es va fer discurs del Rei vam quedar tranquils ... Es va fer manifestació de repulsa a Barcelona.

-La gent d’esquerra tenia molta por de ser detinguda o alguna cosa pitjor. Molts van preparar el viatge a l’exili.

1  -Els meus cosins estaven fent ‘la mili’, i ens feia molta por. No vam dormir, i al matí següent a l’institut no vam fer classe normal, vam parlar de tot el que va passar.

1  -La gent tenia molta por que hagués començat una guerra. Com jo era jove veia les coses de diferent manera i per tant no vaig passar por.

1 -La situació va ser crítica però gràcies a la intervenció del Rei, que era el general dels exèrcits va intervenir parlant amb els generals i va aconseguir calmar el nerviosisme de la gent.

-Recordo que era a classe i poc després ens van enviar a casa, quan vaig arribar els meus pares em van explicar que hi havia un cop d'Estat, cosa que en aquell moment no vaig entendre la gravetat de la situació.

-Va ser una nit molt llarga, ja que tothom estava alerta del que deien les dues úniques cadenes de Televisió que hi havia.

1. -No va passar res especial a L'Hospitalet de Llobregat, però la gent va tenir molta por.

-Els meus veïns del pis, tenien pensat fugir a l’exili cap a França, si la cosa acabava en una guerra. 

-Al dia següent marxava 2 anys a la marina al exèrcit a Cadis. Travessant Valencia amb els tancs pel carrer. Els meus pares no van dormir, jo si.

-Era massa petit per sentir la realitat de la situació.

 -Gairebé tots vam tenir por. Que no torni a passar una cosa semblant que 23-F.                                                                     

-La televisió només mostrava pel·lícules, també hi va haver interrupció de les classes. 

-Temia la tornada d’una dictadura, i els meus pares sentien por de sortir al carrer.

-Van tancar la biblioteca a les 6 de la tarda i ens van enviar a casa.

-Estava treballant quan vaig saber del cop d'estat i vaig haver d'anar a casa.

2  -Tenia molta por que tornés la dictadura també vaig conèixer gent que estaven fent les maletes per anar-se'n del país.

-Vaig estar a l’institut quan ens van enviar a casa.

-La vida en aquest moment era més segura per això no vam tenir tanta por.

-Vaig passar molta por perquè tenia el fill a la mili. 

-Recordo que vam anar a casa dels meus avís, que vivien a la Plaça de l’Ajuntament, i no em van deixar anar a classe de música.                               

-Una companya de classe, amb la seva família, van marxar a França. A l’institut cap profe va fer classe.

-L’endemà, el 24 a l’institut els grans no vam fer cap classe. Vam estar escoltant la ràdio. Els professors venien i ens deien que si ens semblava bé, ells també tornaven a la sala de profes a seguir amb la ràdio.

Després del cop

A tot arreu es van fer actes de rebuig del cop i de suport al règim democràtic. A l’Hospitalet es va fer un acte institucional al Saló de Plens, descrit al següent article de la publicació municipal Informació Ciutadana:

Contra la sedició, defensa de la Constitució i de l’Estatut:

Els dies 23 i 24 de febrer de 1981 l’Hospitalet va viure amb el mateix neguit que totes les ciutats i viles de l’Estat espanyol, l’intent fallit de cop d’estat.

Després de l’intent de cop d’estat, el ple extraordinari del 25 de febrer fou el clam unànime de L’Hospitalet en defensa de les institucions democràtiques.

Els regidors s’agrupaven entorn dels receptors de ràdio i de televisió. El missatge televisat de Joan Carles I, les notícies feien renéixer la confiança sobre el desenvolupament dels fets, en el sentit de haver les probabilitats d’èxit dels assaltants atès el comportament exemplar del Rei i la manca de recolzament militar al cop d’estat.

La rendició de les forces sedicioses comandades pel tinent coronel Tejero i l’alliberament de tots els membres del Govern i del Congrés de Diputats sense cap mena de víctima.

Es va trametre al Rei Joan Carlos I un telegrama d’adhesió, amb el text següent:

‘’Atentado cometido contra Congreso Diputados, máxima institución Estado depositaria soberanía popular, constituye ataque más grave y directo sufrido por democracia, tras su establecimiento en España con su Majestad al frente, este Ayuntamiento democrático se manifiesta rotundamente en defensa Constitución y Estatuto Autonomía, expresión voluntad popular.’’

El Gabinet Municipal de premsa convocava un acte pel dia 25: 

‘’L’ajuntament vol refermar públicament l’expressió de la seva confiança en la Constitució, les institucions democràtiques i tot el poble espanyol, que amb aquesta prova adquireixen nou vigor per a garantir un futur de progrés i de llibertat, i la seva adhesió al Rei Joan Carles I’’.

Després va remarcar que la corporació havia garantit en tot moment el funcionament dels serveis públics i el nominal desenvolupament de l’administració municipal. S’informava que les banderes havien estat hissades per manifestar la joia de tota la població en conèixer l’alliberament del Govern i dels diputats i la rendició del protagonista d’aquest atemptat frustrat a la democràcia.

El 25, la unanimitat fou total en el ple d’Ajuntament. La sala de sessions era plena. L’alcalde demana que els vots afirmatius a la moció presentada es posessin de peu. Es van aixecar tots els regidors el públic va fer el mateix mentre l’alcalde Joan-Ignasi Pujana llançava tres ‘’visques’’a la Constitució, a la democràcia i a L’estatut.  

L’Ajuntament va aprovar una “Moció unànime per a la democràcia i l’Estatut:

1.     L’intent fallit del cop d’Estat es qualificat de brutal atemptat contra la democràcia, la Constitució i tot el poble espanyol, per mitja d’un acte de força contra la voluntat manifestada del poble espanyol en el referèndum de 1978.

2.     L’exigència més ferma per a la consolidació de la democràcia i la urgent adequació  dels aparells de l’estat a la constitució és que els poders públics actuïn contra els protagonistes d’aquests fets.

3.     L’element fonamental per a establir l’ordre constitucional, per a difondre una actitud de tranquil·litat i confiança, i per a garantir la continuïtat del procés democràtic, cal manifestar el reconeixement de la lleialtat a la corona, el Rei Joan Carles I.

4.     A més, expressar la satisfacció pel comportament de les forces armades i dels Cosos de Seguretat de l’Estat, que tot i les dificultats s’han mantingut a les ordres del Rei, i s’han guanyat la confiança del poble espanyol per la compliment del paper assignat per la Constitució.

5.      Remarcar el servei que els Mitjans de Comunicació Social, en especial les emissores de ràdio han ofert al país amb el seu esforç informatiu, el qual ha mantingut la tranquil·litat de la població, fent decisiva la seva funció d’informar als ciutadans.

6.     L’Ajuntament vol expressar el seu agraïment els ciutadans del l’Hospitalet pel seu comportament en els moments difícils dirigint-se a les Cases Consistorials per posar-se a disposició de la Corporació i manifestar la seva actitud ferma en defensa de la Constitució i de l’Estatut.

7.     Cridar tots els ciutadans per tal que es mantinguin atents i en disposició de manifestar el seu recolzament en defensa de la democràcia i de les seves institucions.

8.     Traslladar aquesta moció el Rei, al president del Govern, al del Congrés dels Diputats, al de la Generalitat de Catalunya i al del Parlament de Catalunya.

Amb aquest acte institucional de l’Ajuntament, el Consistori i la població de l’Hospitalet assentaven la seva irrenunciable defensa de la democràcia de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia”.”





[i] DD.AA. 234-235

[ii] Partit Socialista Unificat de Catalunya, Moviment Comunista de Catalunya, Lliga Comunista Revolucionària, Joventut Comunista de Catalunya (l’organització juvenil del PSUC) i NJCC, que no se qui són.

[iii] L'Hospitalet dels anys 70 : el final d'una dictadura / Rosa Carbó (dir.); Omar Pinedo; El Pont de la Llibertat - L'Hospitalet Antifranquista [et a.].-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament : El Pont de la Llibertat - L'Hospitalet Antifranquista, 2007 https://www.youtube.com/watch?v=wO_HUMk8mZw

[v] AGUADO, Garcilaso Mis recuerdos, pàg. 393

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario