EL NOU PDU: EL MATEIX DE SEMPRE

El Pla Director Urbanístic Granvia Llobregat és un pla urbanístic que afecta 1.045.141 m2 del sud-oest del terme municipal de l’Hospitalet, un 8% del territori de la ciutat. Ja he escrit amb anterioritat d'ell.

Com tots els plans urbanístics, el que fa és dir el que es pot fer en les diferents parts d’aquest espai: si ha de ser un parc, si ha de dedicar-se a equipaments, si es poden construir edificis i com han de ser aquests edificis, etc.

L'àmbit del PDU Granvia Sud

Actualment, tots els espais ja tenen una qualificació, és a dir, tenen una etiqueta en la que es diu el que es pot fer i pot haver en aquest espai: camps de conreu, parcs, indústries, edificis, etc… Un pla urbanístic nou el que fa és requalificar els espais, canviar els usos.

Les  requalificacions en principi haurien de ser positives, perquè han de ser respostes a les noves necessitats d’ús de l’espai. Tanmateix s’ha d’anar molt en compte, perquè com ens mostra la història (també la nostra) i els mitjans de comunicació actuals les requalificacions urbanístiques malauradament també es fan per fer quartos de forma fàcil.

Els sectors del PDU

Les requalificacions provoquen uns negocis brutals: els terrenys qualificats de bosc o parc valen molt poc, però si són requalificats com edificables augmenten moltíssim el seu valor o permeten guanyar fortunes venent oficines o pisos. Comprar barata una parcel·la rústica perquè saps que la requalificaran o aconseguir que la requalifiquin, és un dels tradicionals mecanismes de l’especulació immobiliària.

Davant del PDU Granvia ens hem de fer unes preguntes:

1. Quina és la qualificació actual?

La qualificació actual procedeix del Pla General Metropolità de 1976. La majoria dels terrenys afectats són majoritàriament parcs (502.382 m2, un 48,1%), sistema viari i adjacents (428.878 m2, un 41%) i equipaments (73.282 m2, un 7%).  En cap parcel·la del sòl afectat pel PDU es pot aixecar ni un bloc.

En resum, la pràctica totalitat del sòl del PDU és, segons el planejament vigent fins ara, d’ús públic, de tots i totes nosaltres.

L’ús concret d’aquests terrenys en l’actualitat no és el desitjable, es pot millorar moltíssim. Però aquesta situació actual no justifica en cap cas l’entrega de sòl d’us públic i col·lectiu a empreses privades perquè facin negocis. L’ús d’aquells terrenys ha de ser nostre, de tots i totes, no d’uns pocs.

Qualificacions prèvies al PDU. 6 és parc, 7 és equipaments i 9 infraestructures.

2. Quina és la qualificació que proposa el PDU Granvia?

En aquest moment encara no tenim les dades exactes de la darrera versió del PDU, aprovada per la Comisió d’Urbanisme el passat 3 de març. Amb les dades del Pla de 2016 i les notícies recents, podem afirmar que el sòl edificable augmenta en uns 100.000 m2.

Segons la documentació de 2016, els parcs urbans augmenten en 15.000 m2. La realitat és que el terreny verd que es perd amb l’augment del terreny edificable es compensa amb la requalificació de part dels camps de conreu que ara tenen qualificació de “Protecció de sistemes generals”, per la proximitat de carreteres i per ser a sobre de la cua de maniobres del metro. És a dir, “guanyem” com sòl verd el que ja ho és de fet  i no pot ser edificable.

Qualificacions del Pla de 2017. La mala qualitat de la imatge és la del document original (http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/03/03/15/01/071609f4-00e8-49f3-8e3b-b29e6f55d86f.pdf). El color groc és el terreny edificable i el blau és per equipaments.

El que és incomprensible és la inclusió d’una part dels terrenys de Bellvitge dins del PDU. A què ve posar la Rambla Marina i els terrenys del centre del barri en tot aquest sarau del PDU? Per què es requalifiquen aquests terrenys com zones verdes en el Pla? Serveix per maquillar les pèrdues de zones verdes en d'altres parts del Pla?

3. De qui són les terres del PDU?

Quan es produeix una requalificació de terrenys, convé saber qui són els seus propietaris, perquè són els que més es beneficiaran.

El principal propietari és l’Ajuntament de l’Hospitalet, que té 230.000 m2 sobretot al voltant de l’Hospital Duran i Reynals. És una gran parcel·la qualificada com equipament i parc, i alguns vials.

La Generalitat i el Ministeri de Foment són propietaris de més de 330.000 m2, la majoria de carreteres, l’espai del metro, etc. D’altres institucions, com Adif, Transports de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, etc., superen els 30.000 m2.

I els propietaris privats, els que poden ser subjectes de grans negocis immobiliaris? El més gran propietari és Eusebi Güell, de la nissaga dels Güell del Parc i la Colònia, amb 180.000 m2. La Immobiliària Focio SL, té més de 50.000 m2. L’empresa Hackerson International, té uns 25.000 m2. Una desena d’empreses i persones físiques posseeixen diverses parcel·les.

Propietaris de terres afectades pel PDU

Per tant, una de les principals característiques del PDU és que tots perdem uns 100.000 m2 de zona verda perquè un Güell, l’empresa de Joan Laporta  i la dona de l’ex-conseller Recoder, etc. construeixin entre vint i trenta gratacels i es facin més rics encara.

4. És necessari el PDU Granvia?

Com ja hem vist, les requalificacions es justifiquen si responen a necessitats. Necessitem aquesta gran quantitat de blocs?

L’Hospitalet té 12’5 km2 i 260 mil habitants, el que provoca una densitat de població de gairebé 21 mil habitants per km2. La densitat de població de la nostra ciutat és altíssima, fins al punt de ser un factor que dificulta la convivència. Allà on el problema és més greu és en els districtes del nord (Collblanc-Torrasa, Florida-Les Planes, Pubilla Casas-Can Serra) on la densitat es mou entre 40 i 50 mil h/km2, al mig d’un atapeït continu urbà que comença a Sants (Barcelona) i finalitza a Can Vidalet (Esplugues) o Sant Ildefons (Cornellà). Per aquests barris és també cabdal el Pla CAUFEC, al que no parem prou atenció.

Calen requalificacions per construir més?

5. Proporciona avantatges el PDU?

Es presenta el PDU com un gran avantatge per la ciutat perquè permetrà soterrar la Granvia al seu pas per Bellvitge. De fet, el tram cobert será molt petit i correspon al que hi ha entre els dos hospitals. Afectarà poc a la población de Bellvitge i el pendent dels trams d’ascens i/o descens generarà una contaminació acústica i atmosfèrica gens convenient per la població en general i els malalts en concret.

Se’ns diu que el PDU garantirà l’accès al riu. Que no es pot fer un camí digne sense haver de fer un Pla d’aquesta grandària?

També s’argumenta que així es conservaran les tres masies centenàries. Si ja formen part del PEPPA s’han de conservar ja. I si alguna d’elles és a dins d’una parcel·la privada, el propietari té l’obligació de protegir el patrimoni que és de la seva propietat, com és el cas de Cal Masover Nou i Hackerson.

Cal Masover Nou. Font: https://avbellvitge.wordpress.com/tag/cal-masover-nou/page/2/

Una conclusió

Sembla obvi que el que necessita l’Hospitalet no són més blocs. Més aviat necessitem espai lliure, natural, que millori la nostra salut i faciliti la vida quotidiana.

Si avui gaudim d’espais públics com el Parc de Bellvitge o de la Marquesa, la Plaça de la Carpa, la Bòbila, la Serp, Escorsa o dels Veïns, va ser perquè el veïnatge de la dècada de 1970 va dir “No més blocs!”.
Afortunadament, actualment també tenim iniciatives ciutadanes que s'estan mobilitzant.

Bellvitge en 1975 i 2015.