jueves, 26 de noviembre de 2015

EL DEBAT TAURÍ I UNA MANIFESTACIÓ BEN SINGULAR



S’imaginen una manifestació per l’Avinguda del Masnou, encapçalada per dos regidors, uns toreros i picadors a cavall i una vaqueta lligada? Doncs, aquesta manifestació va tenir lloc el juliol de 1988. De les moltes que s’han fet a la ciutat, és, segurament, la més singular de totes.

A l’estiu de 1988 a La Florida s’havia instal·lat una plaça de toros al Carrer de Sant Rafael, un indret popularment conegut com “la cuesta de los bomberos”, per ser un vial amb un fort pendent que té en un extrem la caserna dels bombers. En aquest lloc s’hi posaven espectacles ambulants, com el “Teatro Chino de Manolita Chen” o els firaires durant la festa major. Desconec si la instal·lació de la plaça s’havia fet en anys anteriors.
La plaça de toros de La Florida

No era la primera plaça taurina de la ciutat. N’hi havia hagut una primera a Can Vidalet a partir de l’estiu de 1966, anomenada “La Alegría”, i una altra a la Plaça de la Redentora, on ara hi ha l’Institut Pedraforca. No podem precisar els anys en els que van funcionar les dues places. 

Plaça de toros a La Florida, entre l'Avinguda del Torrent Gornal i els carrers Pedraforca i Enginyer Moncunill, vers 1975.

En març de 1988 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Protecció dels Animals. En ella es prohibien els espectacles en els que es produís patiment als animals. Tanmateix, s’excloïa explícitament les curses de braus “on hi hagi places construïdes”. Per tant, les festes taurines a les instal·lacions considerades portàtils, sí que eren il·legals. I la de La Florida ho era.

Malgrat el coneixement de la llei, la Comissió de Festes del barri va mantenir la festa organitzada per la Penya Taurina. No puc assegurar si es tracta de la “Peña Ángel Leira de Zarzacapilla”, que havia estat fundada en 1986 i que encara existeix i té una activitat notable. Malgrat la negació del permís per fer-la, tot es va organitzar per portar a terme la cursa. 
El dissabte 9 de juliol, amb les entrades venudes, el regidor Roberto Ruiz va anunciar per l’altaveu que l’espectacle no es podia fer per la prohibició guvernativa i que “Catalunya prohíbe la Fiesta Nacional”. Els assistents a la festa es van dividir entre partidaris i contraris de fer la novillada, i després de mitja hora d’estira-i-arronsa el president de la penya va decidir de suspendre-la.
Aleshores va ser quan una part del públic va fer la manifestació Carrer de Sant Rafael amunt, fins l’Avinguda del Masnou i va girar a la dreta. Per què aquest rumb? Perquè allà hi havien unes oficines de la Generalitat, en concret de Benestar Social. Aquelles persones van interpretar que la Generalitat era el culpable, o el que més se n’apropava del que tenien a mà per mostrar el seu disgust. I tot va acabar amb el trencament dels vidres d’aquesta oficina. Afortunadament, la vaqueta anava ben lligada i ningú no va prendre mal, en un barri que era en festa major.
La Vanguardia, 10 de juliol de 1988, pàgina 29. Els manifestants portaven pancartes, per tant, no fou una manifestació espontània.
Com podem veure a la foto que va publicar La Vanguardia, al capdavant de la manifestació, amb els dos regidors socialistes Roberto Ruiz (responsable de l’àrea de seguretat ciutadana) i José Vicente Muñoz (regidor del districte de Florida-Les Planes), hi eren els protagonistes del “cartell” de la novillada, Ángel Leria i Manolo Porcel, amb els seus vistosos “trajes de luces”. Segons la premsa els manifestants, uns 400, van cridar “Cataluña es España, la fiesta es nacional” i consignes contra Jordi Pujol.

Més enllà de la imatge, esperpèntica per alguns, digna per uns altres, aquest episodi pot ser considerat com la manifestació d’un conflicte en el que es barregen diverses contradiccions. Per una banda, l’argument dels partidaris de la novillada de que a La Florida hi havia una gran tradició taurina era, com a mínim, exagerada. Per l’altra, la consideració que tenia la Generalitat de les manifestacions culturals que no valorava com a pròpies de Catalunya, posant-les dintre de la Conselleria de Benestar Social i no de Cultura, no ajudava gaire.

El regidor Ruiz va promoure una moció al Ple de l’Ajuntament en setembre, i en el seu suport hi van anar els partidaris de la tauromàquia, alguns dels quals anaven abillats amb els vestits corresponents, banderilles, etc. També va intervenir-hi a favor l’antropòleg Manuel Delgado. La intervenció en contra, del regidor d’IC Jaume Botey, va ser contestada amb xiulets.

Acabo amb una reflexió personal. Ningú no nega la llarga tradició taurina de Catalunya, com passa en algunes altres zones de la Mediterrània i d’Espanya. També hem de recordar que en d’altres regions no existeix aquesta tradició en absolut. Afortunadament, algunes tradicions són abandonades perquè es considera que defensen uns valors negatius. Aquest ha estat el camí de la majoria de la societat catalana en relació als toros.

En aquesta foto, publicada en 1990, encara podem veure la plaça de toros

Les persones que som contràries al maltractament animal estem molt contentes de que hagin estat prohibides les curses de toros al Principat. Si l’espanyolitat s’ha de basar en la defensa dels toros…

2 comentarios:

  1. me´n recordo d´haver vist la plaça al davant del poliesportiu, que ocupa el solar de l´antiga bòbila CEBACSA https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/1-municipis-barris/les-planes/, com reconeixeràs link tret de la website del nostre Lluis. En va sobtar molt, ja per aquells dies L´H no era tampoc molt de veure toros als seus carrers, i la plaça estava molt ben feta, amb els seus panells ensamblats prefabricats de pintura llampant. Suposo que eren festes de la Florida, quan el firal es muntava al bell mig de l´Avda Masnou. Però en aquelles dates el poliesportiu era el que cridava la meva atenció. El seu anell de rodament de patins, les seves canxes de basket exterior, el seu frontó les pistes de futbito, i l´únic lloc que la gent de la Florida y Pubilla teniem per fer esport, en l´època que el basket va causar furor al Mondial d´Espanya 86, a on vam quedar 5ens, tras guanyar a Italia en l´últim partit. Per cert construit els anys 80´s com ve recorda, amb fons de foto teva, el mateix Lluis https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/carrer-dels-clavells/

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo, la veritat, és que no la recordo. Quan anava a las festes del barri en aquest lloc hi posaven uns "autos-de-choque". El poliesportiu deu ser dels volts de 1980.Vers 1985-87 ja no hi anava a les festes. Tot i això, de seguida em van arribar les notícies de la manifestació dels toreros. I, sí, va haver un moment en que semblava que el bàsquet podia apropar-se a la importància del futbol.

      Eliminar