sábado, 7 de febrero de 2015

EL CARLISME I L'HOSPITALET



El Carlisme és un fenomen polític i social que va sorgir al voltant de 1830 i que ha tingut alguna transcendència en la història d’Espanya fins 1976. La seva manifestació més important foren les tres Guerres carlines, en el segle XIX. Tanmateix, el fets d’armes relacionats amb el carlisme van ser alguns més. La bibliografia sobre el tema és extensa. Aquí us enllacem tres llibres que es troben en línia, de Jaume Grau, i dels especialistes José Carlos Clemente i Jordi Canal.


Com és conegut, el conflicte va esclatar amb la mort del rei Ferran VII, en 1833, sense descendència masculina. La guerra va començar quan els partidaris del germà del rei, Carles (aquest és l’origen del nom del grup) no van acceptar que la filla del rei, Isabel, heretés la corona.



Al voltant de Carles es van agrupar els partidaris de mantenir el sistema econòmic, social i polític vigent fins aquell moment, uns feudalisme i absolutisme més o menys reformats que els opositors anomenaven “Antic Règim”.



Al voltant d’Isabel, o més aviat de la seva mare, Maria Cristina, es van agrupar els partidaris d’una revolució liberal. Dins d’aquest bàndol, unit mentre lluitaven contra l’enemic comú, hi havien els liberals moderats, que volien canvis limitats, com els que s’havien fet a França tres anys abans, i els que demanaven canvis més radicals, que avui anomenaríem demòcrates, alguns amb llavors d’ideologies igualitàries.



Tanmateix, el carlisme, com tots els fenòmens socials i polítics, és molt més complex. No és una història de liberals bons defensors del camí del progrés i carlins dolents que volien tornar enrere per aquest mateix camí. No hi ha mai un únic camí, i les bases carlines lluitaven per projectes diversos, diferents als que tenien les elits liberals i fins i tot els dels dirigents del carlisme.



La causa de la revolta popular carlina va ser, en gran mesura, el rebuig a les condicions socials i econòmiques (empobriment, pèrdua de drets, etc.) i polítiques i administratives (impostos, quintes, etc. ) que el capitalisme imposava. El carlí optava per aquesta ideologia perquè projectava les seves aspiracions en la tradició o perquè, impulsat pel seu malestar, s’enrolava en una partida carlina per relacions personals o proximitat.



L’Hospitalet (2.500 habitants en 1833 i 3.600 en 1876) va patir les Guerres Carlines, com la resta del Baix Llobregat. La comarca no va ser un focus important, però en diversos pobles n’hi van haver de carlins, i a l’Hospitalet, també. La primera noticia la tenim en el marc de la Primera Guerra (1833-1840), quan l’agost de 1835, el mestre Miquel Madurell ha de fugir del poble i uns desconeguts van intentar calar foc a casa seva. Madurell havia estat voluntari reialista, una mena d’antecedent de les partides carlines. Durant aquell estiu la guerra va intensificar-se especialment, i els ànims contra els simpatitzants de l’absolutisme estaven molt exaltats.



L’agost de 1836 es produí un episodi ben lamentable. El Comandante de Armas de Molins de Rei va enviar soldats al poble per empresonar la dona del capitost carlí Marià Margarit. Aquesta parella, tot i no ser del poble s’hi havien instal·lat una anys ençà. Aquesta forma de repressió tan injustificada devia de ser habitual, com ens confirma l’afusellament de la mare del general Cabrera el febrer anterior.



L’estiu de 1837 es va produir la màxima expansió de l’exèrcit carlí a Catalunya. Segons la documentació de l’Arxiu de l’Hospitalet, recollida en alguns articles de Francesc Marcé, en juliol i agost hi van haver sengles incursions de partides carlines pel terme municipal hospitalenc, en la segona de les quals van segrestar l’amo de Can Perruca. En setembre, els veïns es van reunir i van decidir endegar unes obres de fortificació del poble. En juliol de 1838 es van repetir enfrontaments armats en les rodalies de l’Hospitalet.

"Presa de Cervera pels carlins en 1837" de Panorama español, vol. IV. Una il·lustració que presenta als carlins com a bèsties sanguinàries.





Els amics de l’associació Perseu també van estudiar aquest episodi històric i van proposar que unes parets d’uns edificis del carrer Riera de la Creu podien ser restes d’aquella muralla del 1837.


La Guerra va provocar també problemes econòmics. Les demandes de diners van començar en setembre de 1836. En juny de 1837 el poble va haver de proporcionar més de 4.300 racions de pa i cereals panificables, a més de sis homes i tres carros per ajudar en les fortificacions del pont de Molins. Les demandes de “bagatges” (accions de transport) eren tan freqüents que els propietaris de carros i muntures van haver de crear en 1838 una mutualitat per poder suportar les pèrdues. A més, cal afegir les jornades de feina perdudes pels combats, les rondes de vigilància, etc.

El que sembla clar és que el carlisme no va ser la opció política presa per la pagesia local empobrida, que tanmateix sí va manifestar el seu descontentament de forma contundent, amb incendis de pallers i camps, com ja he tractat en un altre article d'aquest bloc.

De les altres guerres i conflictes relacionats amb el carlisme tenim menys informació relacionada amb la ciutat. Això demostraria que la seva presència a l’Hospitalet fou ben minsa. De la Segona Guerra (1846-1849), no tenim cap notícia de que hi tingués ressò. En el petit aixecament de 1855 sí va participar un hospitalenc, Francesc Cortada i Cortada. En el marc de la Tercera Guerra (1872-1876), conservem un document de març de 1875 en el que s’esmenta que hi ha dos homes del poble que formen part de les partides carlines. En maig de l’any següent, era en cerca i captura Joaquim Piera, membre d’una de les famílies riques del poble, com oficial carlí.



Des d’octubre de 1873 a gener de 1874 van haver combats en la comarca, i al llarg d’aquest darrer any van haver diverses alarmes per grups d’homes que vagarejaven per les rodalies del poble. Aquests grups podien estar formats per restes de partides carlines, mossos pròfugs de les quintes, etc. D'aquesta època són unes fortificacions realitzades en la masia de la Remunta, que des de feia una dècada era una caserna militar. Em temo que les recents obres de remodelació en fer el parc no les han respectat. Tant de bo estigui equivocat i hagi d'escriure una rectificació pública.

La part posterior de La Remunta, l'any 2011.


En les eleccions municipals de 1891, les primeres amb sufragi universal masculí des del Sexenni democràtic, un candidat carlí va obtenir 108 vots, un 10,6% dels 1028 electors. Veiem com en aquell moment existia un notable grup afí a aquesta ideologia al poble.

En el segle XX trobem algunes persones vinculades al carlisme (jaumisme entre 1901 i 1931), com ara Ginés Mirete, un dels fundadors del Sindicat Lliure en 1919, o Ramon Garriga, que fou president del Centre Catòlic a partir de 1939 i que no va ocupar càrrecs polítics durant el franquisme.

En resum, el carlisme va tenir un impacte important però decreixent en la vida de l'Hospitalet al llarg del segle XIX i XX. L'opció tradicionalista no va atraure ni als rics ni als pobres del poble, que van incorporar-se als nous corrents socials i polítics amb prestesa.

Article escrit en febrer de 2015 i ampliat en febrer de 2017

No hay comentarios:

Publicar un comentario