1. Les fonts i els
objectius
Haig de començar aquest
article fent un reconeixement de mestratge acadèmic i personal a Joan Camós,
company del Centre d'Estudis, al que miro d'imitar en tot el que puc. Una de
les seves dèries és el tema del que ara escric, el racisme que es va generar al
voltant de la immigració de l'època 1915-1930, especialment a
Collblanc-Torrassa. Bona part del que diré procedeix de l'article que va
escriure al Quaderns d'Estudi número 21: "L'Hospitalet i la immigració. Catalanistes i anarquistes als anys trenta",
consultable en línia, com tots els Quaderns.
 |
| El Pont d'en Jordà, poc després de la seva construcció, l'any 1935. D'ell se'n deia que era el pont més llarg d'Espanya, perquè anava de Catalunya a Múrcia. Font: L'Espill, núm. 7, 1-3-1935 |
També són consultables una
gran quantitat de publicacions al portal ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes
Antigues) de la Biblioteca de Catalunya.
Quin és l'objectiu d'aquest text? Combatre
el discurs xenòfob i racista dels feixistes, neofeixistes, identitaris o com
carai es facin dir ara, de grups com PlataformaxCatalunya, Plataforma
DemocràticaxCatalunya, Democracia Nacional, Movimiento Social Republicano, Som
Catalans, etc.
Pretenc que els/les
lectors/es vegin que el que es deia dels seus avis immigrants és el que ara es
diu dels immigrants més recents, i que, per tant, rebutgin el discurs racista i
xenòfob, i s'apuntin a les idees igualitàries. Clar que hi ha problemes a molts
barris, els problemes de la pobresa, del desarrelament, els problemes que patim
per ser de classe treballadora, com van patir els avis i els pares de bona part
de nosaltres, i no eren pas estrangers!
2. La Torrassa
Fa vuitanta anys, la Torrassa
era un dels barris amb més mala imatge de tota l’àrea metropolitana de
Barcelona, potser el que la tenia pitjor, en competència amb el “xino”. Tota
mena de rumors i maledicències en relació a la població torrassenca corrien per
tot arreu, generades i ben atiades pels racistes de l’època.
 |
| En aquest plànol de 1937 s'aprecia perfectament la gran separació que hi havia entre el Centre-Sant Josep i els barris de la immigració, Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia. |
La història és ben coneguda:
la immigració va fer créixer el barri entre 1915 i 1930 de 1.500 a 21.000
habitants. La urbanització caòtica (només calia que el propietari demanés crear
un carrer perquè s’aprovés) i les activitats econòmiques contaminants
(escombriaires i indústries) generaren un paisatge urbà força inhòspit, que
encara patim en part avui.
Les
pàgines que va escriure Dolors Marín sobre el barri en el seu article "Anarquistas y sindicalistas en l'Hospitalet. La creación de un proyecto de autodidactismo obrero" ens introdueixen perfectament en aquells difícils moments.
Les famílies immigrants eren pobres, com sempre han estat els immigrants,
i, per tant, amb moltes problemàtiques de tota mena. D’un tres i no res, sorgí un barri on
es concentraven tots els mals que podia provocar el capitalisme salvatge. I els
mateixos que van generar les desigualtats i la pobresa, no van trigar en
criminalitzar els pobres. El racisme i la xenofòbia van fer acte de presència,
com sempre que cal justificar que hi hagi algú que sigui pobre. Ja ho diuen els
liberals, els rics són rics perquè són llestos, per tant, els pobres…
3. Sentís va mentir
Començaren a circular
mentides i exageracions, tot veient i esbombant només una part de la realitat:
la Torrassa era bruta, lletja, plena de delinqüents, analfabets, etc. La premsa
de Barcelona es comença a fer ressò i de mica en mica es creà el mite de la
Torrassa. La guinda del pastís fou la que van posar alguns periodistes quan
afegiren i divulgaren que aquells energúmens de la Torrassa eren murcians i
anarquistes.
El cas més conegut és el del
jove Carles Sentís, que va fer uns articles pel setmanari Mirador entre
octubre de 1932 (núm 195) i gener de 1933 sota el títol Múrcia, exportadora
d’homes. L'any 1994 els articles foren editats en un volum amb el títol de Viatge
en Transmiserià (amb pròleg elogiós de Jordi Pujol).
En els seus escrits afirma:
que “a la Torrassa
hi ha actualment 22.000 habitants, dels quals 20.000 són murcians (…) només un
miler són catalans (…) van mig esporuguits arrambats a les parets”. Bé, si
mirem el cens del 1930, dels 22.000 habitants del barri (per tant, xifra
correcta) només 5.500, un 26%, eren de Múrcia i Almeria. Mentia descaradament!
Sentís deia que “som l’únic país
civilitzat que veu amb indiferència els perills de diversos ordres que
comporten les envestides immigratòries incontrolades i contempla (…) com cada
dia minven les peculiars característiques racials, econòmiques, socials,
morals, etc”. O també deia “el murciano-almerià
és refractari a l’assimilació”.
Tot i atribuir a la misèria
els mals que patien els immigrants, no li tremolava la mà quan es burlava de
l’analfabetisme, de la promiscuïtat sexual, de les activitats culturals dels
ateneus llibertaris, dels costums en general de les persones que vivien a
Collblanc-Torrassa.
“I de què viu aquesta
gent?”, es preguntava. Llavors posava molt exemples de delinqüència i abús
de la beneficència. No us sona tot això a coses que es diuen ara? Un capítol
sencer es diu: “Un
perill de la immigració: el tracoma”. Després de relatar mig amb sorna mig
amb por com n’hi havia milers i milers de murcians amb aquesta malaltia
oftalmològica, concloïa amb un advertiment: ja n’hi havia també “tracomatosos
barcelonins, fills de catalans”; és adir, són com una plaga, i ens
encomanaran els seus mals.
 |
| Imatge d'un sitial d'escombriaires que acompanyava el reportatge de Sentís, segons el volum publicat en 1994. |
Incomprensiblement, aquest
personatge és avui lloat a tort i a dret, amb honroses excepcions, com la de Vicente Moreno.
4. La premsa local
Que aquest conegut feixista,
sis anys abans d’entrar a Barcelona amb les tropes de Franco, fes aquests
textos tan racistes i xenòfobs envers els immigrants i els murcians no és
estrany. Però no era l’únic. El menyspreu als immigrants pobres va arrelar amb
força també entre les classes mitjanes i treballadores autòctones. En la premsa
local es va publicar això el 1929: “En la ciudad de
Hospitalet puede decirse que existen dos clases de ciudadanos, unos nacidos en
ella y que habitan en su mayoría en el centro (…) y otro contingente de más de
20.000 habitantes que radican en Collblanc-Torrassa y que en su mayoría no son
naturales de esta ciudad y casi podría decirse ni ciudadanos.”
Des del catalanisme local
s’escrivia en 1933: “L’Hospitalet és la
més atacada per aquesta plaga virulenta (…) de l’àrida i despiadada Múrcia (…)
no fan més que engruixir les files nombroses de mendicants, de lladres (…).”
O també: “Recorda’t,
català, que reps imposicions de gent forana i que inclús algún germà teu
pateix gana perquè un estranger ocupa el teu lloc.”. Com veiem, no es
mesuraven gens ni mica les paraules, i no dubtaven en qualificar als immigrants
de la Torrassa com “allau
invasora i miserable que des de les diverses regions de l’Estat ens pervé ».
L’enfrontament entre les esquerres catalanistes i els grups anarquistes
s’agreujaren arran de l’esclat revolucionari del desembre del 1933, que va
tenir a Collblanc-Torrassa un dels principals escenaris. La identificació de
l'immigrant murcià amb el pistoler de la FAI era un dels tòpics més importants
del moment.
 |
| Article del diari local Llibertat, del 5 de febrer de 1934. |
5. El Be Negre i La
Publicitat
En diverses publicacions de
Barcelona també es va tractar el tema de la immigració amb el punt de vista
classista propi dels rics, amb superioritat, fent escarni dels problemes
derivats de la pobresa i, a més, amb un clar to racista. En el retall que hem
reproduït abans de Llibertat, trobem un fragment d'un article de Carles
Soldevila a La
Publicitat.
A La Publicitat, el
juny del 1935, escrivien: “Batalla campal a la
Torrassa entre dues dones per qüestions amoroses. Les dues famílies vivien al
mateix pis, però tingueren compte de celebrar la batalla campal al bell mig del
carrer Rosselló… No cal dir que totes són murcianes…”.
A la publicació satírica El Be Negre,
escolliren La Torrassa, i l’Hospitalet en general, com un dels objectes
habituals de mofa. De vegades la seva burla mostrava un terrible menyspreu pels
pobres i els seus problemes. Feien molt de sarcasme amb el tracoma. Sí, heu
llegit bé, feien humor amb una malaltia, i una malaltia provocada per la
pobresa.
L’abril del 1933 publicaven
que “Sentís ha
posat a la venda un recull de reportatges sobre la immigració murciana a la
Torrassa (…) Ha acordat signar-lo a tots els tracomatosos que ho desitgin.”
L'agost del mateix any van anunciar que Sentís (amb el que es veu que tenien
bona relació) es traslladaria a la Torrassa a escriure el nou cicle de
reportatges "Manifestacions poètiques de tracomatós". El maig del
1934, en referir-se a la intervenció d’un delegat de la Torrassa en un
homenatge a l’escultor Manolo Hugué, diuen que fou un discurs “en nom del tracoma i
la FAI”. I així podríem posar molts més exemples.
 | |||
| Acudit (amb gens de gràcia i encara menys humanitat) publicat a El Be Negre, l'11 de juliol de 1933.S'aprecia la utilització de la malaltia per fer humor, i la falàcia, força explícita, que el tracoma era portat pels murcians. A més, s'incorporava dintre del còctel classista i racista, la idea que els immigrants, a més, seran tots de la FAI. |
Val a dir que el director del
setmanari, Josep Mª Planas, dedicà uns reportatges a denunciar l’existència de
grups armats anarquistes, i que fou mort en les primeres setmanes de la Guerra
Civil molt probablement a mans de les patrulles de control de la CNT. Fins a
aquest punt arribava l’enfrontament.
Hem de lamentar el tractament
elogiós de la figura d'en Planas en una sèrie de TV3 "Els diaris de Pascal".
Afortunadament, l'equip d'"Històries de Catalunya" i "300"
(l'episodi "La
gent" és extraordinari; mireu especialment el minut 45) ha parlat del
tema des del punt de vista de l'immigrant pobre.
Segurament trobaríem exemples
semblants o pitjors a d'altres publicacions, com L'Opinió.
6. El franquisme
Bona part de les crítiques a
la immigració procedien d'una òptica catalanista, inspirades en les idees del
demògraf Vandellós. Cabria esperar que l'espanyolisme del franquisme rebutgés
aquests plantejaments, si més no per mostrar la bona entesa dels membres de la
pretesa única nació. Doncs, no. Les autoritats de la dictadura van repetir els
tòpics: els mals es devien a la població immigrant, que era majoritàriament de
Múrcia.
En la Causa General, el
document que van fer tots els ajuntament per enumerar els crims dels
"rojos", s'afirmava:
"(...) la Torrassa
(barriada compuesta de los peores elementos de Hospitalet) era el filón de
donde extraían los dirigentes de Barcelona, los elementos necesarios para la
perturbación del orden en la capital. Cabe decir como aclaración que, tanto los
componentes de esta barriada como los más exaltados, procedían en su mayor
parte de la provincia de Murcia, por lo que humorísticamente se apodó a esta
barriada "Murcia chica". "
"Ya de siempre ha sido
esta barriada el punto predilecto de residencia por los elementos que tenían
pequeñas cuentas pendientes con la justicia"
I l'alcalde escrivia
l'any 1939:
"Las características
especiales de nuestra población, en la que radican gentes procedentes de todas
las regiones de España, en general, de antecedentes pco recomendables han
permitido que nuestra Ciudad fuera siempre una ciudad revolucionaria
(...)"
7. Algunes conclusions
En resum, tots els tòpics,
mitges veritats, mentides, rumors, etc. que habitualment es diuen sobre els
immigrants pobres es van dir sobre els nostres avis, quan els nostres avis eren
els immigrants pobres.
Avui, els fills i els néts
d’aquells murcians, valencians, almeriencs i catalans que van arribar a
Collblanc-Torrassa són ciutadans perfectament integrats en la vida catalana,
amb una proporció de problemàtics semblant a la de tots els col·lectius, que
viuen al barri o s’han escampat pel país. I, malauradament, una part d’aquests
descendents dels insultats i menyspreats pels racistes fa vuitanta anys ara
insulten i menyspreen als immigrants pobres d’ara; reprodueixen la injustícia
que es va cometre en el passat.
En la dècada del 1930, el
feixisme va utilitzar les teories racistes per difondre’s. Cal recordar com va
acabar tot allò? Els racistes d’ara aprofiten els problemes derivats de la
pobresa per estendre la seva influència. Els mateixos que diuen que la culpa
de tots els mals és dels estrangers són els que desfilen amb banderes nazis. I
no cal recordar que els nazis no només menyspreen i maten immigrants; molt
probablement molts/es som en els col·lectius que aquests liquidarien.
En els anys setanta es va
produir una situació semblant. Una altra onada immigratòria havia arribat a
Catalunya i la crisi econòmica castigava els barris populars. La delinqüència
de carrer no va trigar en aparèixer: era l’època dels quinquis. Tanmateix, una
xarxa associativa molt potent, generada en el moviment polític de
l’antifranquisme, amb el suport de bona part de l’Església, van fer una tasca
extraordinària i es va evitar la fractura social.
 |
| Manifestació d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a l'Hospitalet, l'abril del 2011. Jo hi era. |
Què està passant avui, amb un altre procès migratori i una crisi econòmica?
Actualment la realitat associativa és més feble i les parròquies,
incomprensiblement, no n’estan intervenint, més enllà de la caritat. Confiem en
que la ciutadania no reprodueixi els errors del passat i generi respostes
solidàries, amb conciència de classe.
Com que el problema de la xenofòbia, el racisme i el feixisme que se
n'amaga darrera seu són ben importants, ha sorgit una coordinadora de persones
i entitats que volem combatre'ls. Es diu Unitat Contra el Feixisme i el Racisme,
i hi faltes tu.
