Continuem l’anàlisi de les dades de l’Hospitalet publicades a l’informe Los ODS en 100 ciudades españolas, que ja havíem començat en un article anterior.
Litres d’aigua distribuïts per habitant/dia. La quantitat és bona, 188 litres, perquè és baixa. Per una banda mostra que no hi ha malbaratament, el que és positiu, però aquesta dada també indica un baix consum de béns i serveis que sí estan gaudint les ciutats que en distribueixen més de 500 litres per habitants i dia. És a dir, no sé si ens hem d’alegrar per ser sostenibles o de lamentar-nos per ser pobres.
Preu de l’aigua i Índex d’Esforç pel Pagament per l’Abastiment. Malgrat aquest esforç en l’estalvi d’aigua, paguem per aquest bé tan imprescindible gairebé el preu més alt de les ciutats estudiades, 27 € al mes. Això comporta que la població de l’Hospitalet hàgim de fer un gran esforç, dels més alts, per poder tenir aquest servei, en mans privades i en règim de monopoli, recordem-ho.
Preu de sanejament de l’aigua. El cost és baix, de 2,60 € per habitant i mes. No hem d’oblidar que això és fruit d’una llarga lluita social, en la que els barris de l’Hospitalet en van ser capdavanters.
Objectiu 7. Energia assequible i no contaminant
Energia renovable. Només era el 2018 un 9% del consum d’energia a la ciutat, en la franja dolenta de l’estudi. Tampoc hem fet els deures en la reducció de la despesa en enllumenat públic, gairebé inexistent (un 98’6% en el període 2014-2018).
Impacte de la despesa en electricitat en la renda de les llars. És un 2,5%, una miqueta millor que la mitjana.
Índex de qualitat en el subministrament elèctric. Aquesta dada indica el temps de tall de subministrament segons la potència instal·lada. La dada és bona, inferior a la mitjana, encara que no és en la franja òptima.
Objectiu 8. Treball decent i creixement econòmic
Accidents de treball. La dada de 3.904 per cada 100 mil treballadors està una mica per sobre de la mitjana.
La taxa d’atur i la d’atur juvenil eren del 12,1 i el 7%, respectivament, una mica per sota de la mitjana. L’impacte de la COVID en l’ocupació ha estat del 34% (el setembre de 2020) , per sobre de la mitjana. L’atur de llarga duració és per sota de la mitjana. Tot plegat mostra un mercat laboral molt fluctuant, molt sensible als cicles econòmics. L’índex de dependència per sector d’ocupació, és baix, una dada positiva, el que mostra la diversificació de l’ocupació local.
Encara que és discutible des del punt de vista mediambiental, en la lògica capitalista el creixement del PIB real/càpita continua sent l’indicador clau per valorar l’evolució econòmica. L’any 2017 va ser del 2,63 %, una dada en la franja alta de les ciutats espanyoles. La taxa de creixement anual de la productivitat també és en la franja moderadament positiva.
Objectiu 9. Indústria, innovació i infraestructura
Índex de penetració de 3G i 4G: la quantitat d’estacions de 3G i 4G per cada 10 mil habitants és força baixa. Índex de penetració de la banda ampla: les 30 línies per cada 100 habitants significa una de les millors situacions del país.
Taxa d’ocupació en indústria. Arribem als 7,5 % del total (2018), a la franja baixa, el que és valorat com negatiu.
Patents sol·licitades. 10,15 per cada 10 mil habitants (2018), una dada de les més baixes de les ciutats analitzades. Despesa en i + d + i. 10, 63 € / h (2018), una dada força alta. Sembla que la innovació és en les empreses de l’Hospitalet, no en la seva població.
Superfície de sòl prevista per a activitats econòmiques. Aquesta dada no és proporcionada. Només dir que d’ençà de l’aprovació del PRAIH, el 2002, el sòl per activitats econòmiques està sent substituït per sòl urbanitzable, el que va en sentit oposat al recomanat a l’informe.
Objectiu 10. Reducció de les desigualtats
Població per sota de la línia de pobresa. El 16 % de la població era l’any 2017 per sota del 50 % de la mitjana, una situació lleugerament favorable respecte a la del conjunt de les ciutats de l’informe.
Integració laboral de persones amb discapacitat i integració laboral d’estrangers. Les dades proporcionades són provincials.
Índex de Gini. Aquest és un indicador molt important, que mostra com de desigualment és repartida la renda per habitant. Va del 0, la igualtat total, a 1 la desigualtat absoluta. El 2014 a l’Hospitalet l’índex era 0,38, el que és per sota de la mitjana de les ciutats (més igualtat) però per sobre de la mitjana espanyola (més desigualtat). En qualsevol cas, es tracta d’una poca desigualtat en un marc de dades de riquesa baixes.
Concentració de la riquesa en l’1% (més ric). La dada de 2014 era d’un 4,9 % de la riquesa, el que és una de les dades més baixes.
Índex de dependència. El 52,75 % de la població era en edat no laboral l’any 2014, per sobre de la mitjana, el que és una dada negativa.
Objectiu 11. Ciutats i comunitats sostenibles
En relació a la contaminació, l’any 2018 la concentració de NO2 (diòxid de nitrogen) era força alta, la concentració de PM10 (partícules en suspensió) era, tanmateix, baixa. No tenim les dades de la concentració d’O3 (ozó).
L’índex d’accés a l’habitatge expressa la relació entre el preu de l’habitatge i la renda. A l’Hospitalet, el 2017 era de 6,18, un valor alt, més a prop del més alt (8,18) que del més baix (2,71).
Habitatge protegit. Segons l’informe, els habitatges protegits entre 1991 i 2019 a la província de Barcelona han estat el 2,58 % del total, una dada molt baixa. Malauradament no proporciona les dades de cada municipi.
Vulnerabilitat urbana. Aquesta dada informa del percentatge de població que viu a seccions censals amb més del doble de la mitjana de la ciutat de la població en risc de pobresa. L’indicador és baix, com era d’esperar en una ciutat homogèniament pobre.
Places en centre sòcio-sanitaris. L’any 2018 eren 50,8 places per cada 1000 majors de 75 anys, una dada de les més altes del país.
Infraestructura per al transport. La superfície ferroviària, viària, d’aparcaments i zones peatonals sense vegetació, el 2019 era el 13,96 % del total del terme, de les més altes, el que és valorat a l’informe com positiu.
L’any 2019, el reciclatge de vidre i el reciclatge de plàstic i envasos era per sota de la mitjana de les ciutats de l’informe. Tanmateix, el reciclatge de paper era per sobre d’aquesta mitjana (un punt per sobre de la mitjana espanyola [i]).
Residus impropis. Són aquells que són en el contenidor equivocat. A l’Hospitalet, eren el 15’84 % l’any 2019, dels més baixos.
Turisme sostenible. Pernoctacions en establiments turístics per cada 100 habitants. Segons l’informe les pernoctacions són negatives pel desenvolupament sostenible, però, malauradament, no proporciona les dades de l’Hospitalet. Segons l’INE, l’any 2019 van haver 821.812 pernoctacions [ii], el que dona unes 296 pernoctacions per cada 100 habitants, el que és un dada altíssima.
Objectiu 13. Acció pel clima
L’any 2020, les emissions de CO2 per càpita era de 3,1 tones, una dada per sota de la mitjana de les ciutats de l’informe i del conjunt del país (entre 5,5 i 6 tones en els darrers anys).
També eren en la franja positiva les emissions de CO2 pel transport i, sobretot, les emissions de CO2 pels edificis i la indústria. Val a dir que la generació de l’energia no és a l’Hospitalet i que d’indústria va quedant ben poca.
Un element valorat com molt positiu és que l’Hospitalet forma part de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, el que a la Unió Europea es coneix com pacte d’alcaldes. Signar un pacte és molt fàcil, complir-ho, no tant.
Objectiu 14. Vida submarina
Com que l’Hospitalet no té costes des del 1920, no entenc gaire els valors que es proporcionen i m’estimo més no fer cap comentari.
Una de les grans assignatures pendents de la ciutat: ampliar la zona natural de la riba del riu i connectar-la amb la zona agrària.
Objectiu 15. Vida de ecosistemes terrestres
Cobertura artificial. El 2019, el 99,05 % del nostre terme és “cobertura artificial”, segons l’informe. Em sembla una mica exagerat. En un altre informe, vaig trobar que l’any 2014 la cobertura artificial era del 95,9 %. En qualsevol cas, una dada dolentíssima, de les pitjors del país.
Protecció d’espais naturals. Només el 0,36 % del terme tenia l’any 2014 aquesta situació, també una de les dades més baixes i dolentes del país.
Zones forestals. L’any 2019, l’1,95 % del terme eren zones forestals o similars. No cal dir que és una dada també de les pitjors del país.
Zones verdes. A veure si aquesta manca d’espais no antropitzats és pal·liada pels parcs i jardins urbans. Doncs, no, 0,69 m2 per cada mil habitants, de les pitjors dades de l’informe.
Una imatge que hem vist massa sovint a la ciutat en els darrers anys.
Objectiu 16. Pau, justícia i institucions sòlides
Hi ha tot un seguit d’indicadors relacionats amb la delinqüència de l’any 2019. Taxa de criminalitat: 67,6 infraccions penals per cada 1000 habitants, el que és una dada per sobre la mitjana (la mitjana catalana del 2018 era 62,7). Taxa d’homicidis i assassinats: 1,13 per cada 100 mil habitants, una dada baixa si ho comparem amb les ciutats de l’informe, però superior a la mitjana catalana [iii]. Blanqueig i tràfic de drogues: 32,46 infraccions per aquests motius per cada 100 mil habitants, el que és una dada baixa respecte a les altres ciutats.
Després hi són els indicadors polítics. Participació electoral en les eleccions de 2019, un 60,44 % del cens, per sobre de la mitjana. Participació i col·laboració ciutadana, transparència i transparència econòmica i financera: de tot això no tenim dades o com diu l’informe és 0, perquè qui ho mesura això és l’ONG Dyntra, i no ofereix dades de l’Hospitalet [iv]. Quin problema hi ha?
Solidesa i autonomia municipal: el 58 % del pressupost municipal procedia d’ingressos propis, l’any 2018, el que era lleugerament per sobre de la mitjana de les ciutats de l’informe.
Projectes de cooperació i desenvolupament. L’any 2018 es van dedicar 5,07 € per habitant, una dada força baixa.
Índex de dades obertes. Un altre cop, Dyntra posa un 0 a l’Hospitalet.
Xarxes per aconseguir objectius. La ciutat és en el 45,13 % de les xarxes nacionals i internacionals relacionades amb el desenvolupament sostenible, per sobre de la mitjana de les ciutats de l’informe.
Zones blanques. Un 0 %, el que vol dir que tota la ciutat és en zona amb cobertura de xarxes de banda ampla. Una dada molt bona, pròpia d’una zona urbana i propera a la centralitat metropolitana.
Algunes conclusions
Com deia en el primer article, totes i cadascuna d’aquestes dades mereixen una anàlisi profunda. Podem, però, començar a treure algunes conclusions, sempre amb la ferma convicció que millorar les dades dels ODS significa millorar les condicions de vida de la població de l’Hospitalet i contribuir a la millora de la situació de la població mundial. Fins i tot, podem dir que ens estem jugant un futur digne per a la l’espècie humana.
En què és urgent millorar?
El preu de l’aigua és molt alt, i sotmès als dictats d’una empresa Agbar, filial de la multinacional francesa Suez. Malgrat les bones relacions amb el nostre ajuntament i les campanyes publicitàries, Agbar no ens tracta bé.
El consum d’energia de fonts renovables és molt baix. No cal insistir en la importància d’aquest tema, o encara algú no sap quin paper juguen els combustibles fòssils i nuclears en l’emergència Climàtica en la que som? A més, què passarà quan d’aquí a ben poc el preu del petroli comenci a enfilar-se i a escassejar.
La producció global, el turisme, la indústria... han de
créixer? La relació creixement econòmic i sostenibilitat és potser el tema més
important. Al món ric, on som, cal començar a plantejar-se el decreixement amb
ocupació de qualitat. Les poques patents sol·licitades indiquen que hem de millorar en la innovació.
El tema en el que la situació és dramàtica és en l’ús del sòl. La mancança d’espais naturals és greu. L’escassetat de zones verdes és terrible. Per això és punyent la política urbanística actual: blocs i més blocs, requalificacions de zones verdes en edificables, absurds com el PDU Granvia-Llobregat, etc.
D’altres temes a millorar que es poden veure amb aquests indicadors, no sempre ben clars, són l’escàs reciclatge de residus, l'etern problema de l’accés a l’habitatge, una criminalitat que s’hauria de reduir, la transparència de l’Ajuntament, els accidents laborals, etc...
El que hem de decidir és si els ODS són una guia pel govern perquè considerem que realment ens proporcionaran una vida millor i ens ajudaran a tenir un futur, o si són un tràmit que cal aprovar i seguir amb la política de sempre.
Destruir això per ampliar l'aeroport, ens ajudarà a complir amb els ODS?
Un primera decissió seria si hem ampliar l’aeroport carregant-nos un espai natural protegit.
[i] http://www.aspapel.es/content/la-recogida-selectiva-municipal-de-papel-y-carton-en-espana-crece-el-11-muy-por-encima-del-c
[iv] https://www.dyntra.org/poi/ayuntamiento-de-hospitalet-de-llobregat-lhospitalet-de-llobregat/ i https://www.dyntra.org/indices/ayuntamientos-de-espana/ranking-general-ayuntamientos-espana/
