El moviment coral català és impulsat per Josep Anselm Clavé a mitjan segle XIX. Evidentment que ja existien abans d’altres formes de cançó popular, com els cors parroquials i les caramelles, però les organitzacions que ell va crear són el moment fundacional del cant coral contemporani.
Clavé
és un personatge excepcional. D’origen menestral, fou un músic i poeta
autodidacta. I també un militant del republicanisme i partidari de les formes
incipients del socialisme, que en aquella època volia dir eliminar la propietat
privada i repartir la riquesa.
De
la barreja de música/poesia i republicanisme/socialisme van sorgir les
societats corals. Aquestes entitats eren formades per homes de classe
treballadora i tenien una vessant educativa, recreativa i política.
Clavé
creà la seva primera coral a Barcelona l’any 1850, i el model començà a estendre’s. En 1851 o 1852 (les fonts no coincideixen) va fer el mateix a
Gràcia, Sants i a l’Hospitalet, on va fundar i dirigir la societat El Llobregat.[i]
 |
| Penó del Cor El Llobregat. En ella es diu que l'entitat fou fundada en 1851. |
El
Llobregat va ser una de les entitats
que va formar part de la coordinadora de cors de Clavé creada en 1860, la Asociación Euterpense. Segons Marcé va
ser la guanyadora del primer concurs d’aquesta coordinadora de corals, el
setembre de 1862. Quan, després de la “Revolució” de 1868, el Casino de
l’Harmonia va començar la seva activitat política (en la línia de les
ideologies esquerranes: democràcia, republicanisme federal...) la coral s’hi va
integrar.[ii]
Ens imaginem que va patir la il·legalització de l’Harmonia en 1874.
Ens
tornem a trobar unes corals anomenades El
Llobregat legalitzades en 1876 i 1894. La de 1876 és molt probablement la mateixa d’abans que ha
de tornar a la legalitat només com a coral, al marge de l’entitat política que
era prohibida en aquell moment. De la de 1894 i de La Campestre, creada la tardor de 1882 sabem poc a hores d’ara.[iii]
El setembre de 1887 les trobem a totes dues amb 24 corals més en un acte per promoure un monument a Clavé. El desembre de 1888 ja només participa en un acte semblant La Campestre. Sembla que El Llobregat va desaparèixer i per això va haver de ser refundada el 1894.
L'any 1890, La Campestre va estrenar La locomotora, amb lletra de l'escriptor i polític local Pau Sans i música d'Anton Vaqué. Només podem enunciar la hipòtesi que pertanyien al conjunt d’associacions obreristes i republicanes que hi havia en el poble.
En
algun moment entre finals del segle XIX i començaments del XX, les societats
corals van deixar de tenir el component polític de classe. Tanmateix, va
adquirir connotacions polítiques catalanistes, especialment a partir de la
fundació de l’Orfeó Català (1891).
A l'Hospitalet en la primera dècada del segle sabem que van haver activitats corals infantils lligades a l'Escola Catalana del Doctor Robert impulsades per Anton Busquets. Poca cosa sabem a hores d'ara que el que ens informen aquestes dues fotografies:
A l'Hospitalet en la primera dècada del segle sabem que van haver activitats corals infantils lligades a l'Escola Catalana del Doctor Robert impulsades per Anton Busquets. Poca cosa sabem a hores d'ara que el que ens informen aquestes dues fotografies:
 |
| Font: La Ilustració catalana, núm. 209, 2 de juny de 1907, pàg.14 (http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0001405835&page=14&search=&lang=es) |
 |
| Coral infantil que visità l'Hospitalet. La Ressenya, núm. 3, 18 de maig de 1907. Font: https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5004-Hemeroteca/?8=La+Ressenya |
L'any 1922 es creà l’Orfeó del
Dr. Robert. L’any següent, arran de la dictadura de Primo de Rivera, va
haver de canviar de nom i dir-se Orfeó Hospitalenc.
Per contra, La Campestre, va evolucionar cap a la dreta espanyolista, probablement per influència de l'alcalde Tomás Giménez. L'any 1928, amb més de 200 socis, es va unir a la Unión Patriótica, el partit del dictador Primo de Rivera i l'alcalde esmentat. Quan va caure la dictadura, l'entitat va desaparèixer.
 |
| L'edifici d'El Coro fou construït el 1925 per La Campestre. Font: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/12/30/ledifici-de-el-coro/ |
Les
dècades de 1920 i 1930 van veure una gran eclosió de societats corals:
- L’Univers, havia estat fundada a Hostafrancs
en 1910. L’any 1926 es va traslladar a la Plaça Espanyola de La Torrassa, on va
ser una secció d’una entitat cultural i esportiva de clara tendència
republicana. Després de la Guerra va desaparèixer fins que en 1950 fou
reorganitzada.
- Els Tranquils fou fundada en 1928, i
tenia la seu a l’edifici de l’Harmonia, o després conviurà amb l’Ateneu de
Cultura Popular, afí a Esquerra Republicana de Catalunya. Era de caràcter
humorístic. Després de la Guerra van haver de canviar de seu, però van mantenir
la seva activitat sarcàstica durant un bon grapat d’anys.
- Al
si d’una entitat esportiva, El Xut, havia nascut una coral, vers 1925. I
d’aquesta va sorgir L’Aurora de
Collblanc en 1929, apadrinada per Just Oliveras i la seva dona.
- Els Pilotaires va néixer en 1929 al Frontón Nacional de Santa Eulàlia, i va
ser de les primeres que va reprendre l’activitat després de la Guerra.
- El Pensament fou creada al barri de Sant
Josep en 1930 i refundada en 1948.
- La Joventut fou fundada en 1934 al
barri del Centre i també va ser reorganitzada en 1949.
 |
| Coral La Joventut actuant a la Rambla Just Oliveras vers 1950. |
Al
finals dels anys 40’s, a més de la revifalla de moltes corals anteriors, també
es van fundar la coral Els Callats, Els Antichs de la Torrassa (1947), Els Rossinyols de Coll-blanch i Unió Torrassenca (1949), tots quatre a
Collblanc-La Torrassa. Aquestes dues últimes es van fusionar i l’entitat
resultant també s’uní a El Universo
vers 1961.[iv]
Segons un comentari en xarxes, els Antics de la Torrassa tenia la seva seu al Bar Marcelino, del Carrer Holanda (gairebé cantonada amb Martí i Julià).
 |
| Desfilada de corals de l'Hospitalet, 1957. |
Advertim
que des de finals dels 40’s, les institucions toleraven o fins i tot donaven
suport a les societats corals. Especialment a Collblanc-Torrassa, on es van
impulsar moltes iniciatives culturals i socials per tenir organitzat i
controlat un barri amb antecedents immediats més aviat anarquistes.
 |
| La Coral Els Callats. |
N’hi
havia a la ciutat, vers 1950, una desena de corals. L’any 1954 l’Ajuntament va
dedicar una plaça i un monument a Clavé, amb un gran aplec públic de corals de
Clavé de la ciutat. L’antiga activitat gairebé revolucionària havia estat
absorbida pel franquisme, i el socialista utòpic Clavé era homenatjat com un
educador de dòcils obrers.
Va ser el moment culminant d’un tipus d’entitats que encara conservaven les formes de les confraries de començaments mitjan segle XIX, amb estendards, processons, apadrinaments, marginació de les dones...
 |
| Monument a Clavé inaugurat en 1954. La inscripció recorda les corals que van participar en l'homenatge: L'UNIVERS L'AURORA LA JOVENTUT ELS ANTICS ELS CALLATS ELS PILOTAIRES ELS ROSSINYOLS TORRASSENCS / HOMENATGE DE LES SOCIETATS CORALS DE LA CIUTAT PRESIDIDES PER L'ESTENDARD DE LA QUE FOU LA PRIMERA DE TOTES; LA S.C EL LLOBREGAT. FUNDADA L'ANY 1851 12-12 1954 |
Els
canvis en l’oci en la dècada de 1960 va significar la desaparició de la majoria
d’aquestes corals. L’any 1972, segons un article a La Vanguardia, només quedaven dues.
Però
llavors va començar a notar-se un altre cicle cultural i polític, el de
l’antifranquisme, el de la recuperació de la cultura i la llengua catalanes. En
1971 fou creada a la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida la coral infantil Els Matiners. Aquell mateix any, a la
UEC de Collblanc es fundà la Coral Elisard Sala, encara que més tard es va convertir en una secció del Casino del
Centre. En 1973 neix al barri Centre el cor Xalesta.
La gran característica d’aquestes corals és que eren mixtes. Fins aleshores les corals eren masculines. En 1984 naixia la coral Heura, que en 2015 esdevenia una coral femenina. Xalesta, Heura i Elisard Sala impulsen la Setmana de Cant Coral des del 1984. En 1986 es va crear la coral Cor Creixent, al si de l'Ateneu Catalònia de Collblanc.
En els darrers anys, moltes entitats han creat corals per a promocionar la cultura, la cohesió social o amb finalitats terapèutiques. L'any 2000 fou creat el Cor de la Parròquia de la Mare de Déu de la Llum de la Florida i l'any 2023 es va crear un segon. Vers el 2017, van fer-ho a la secció local de l'Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF).
 |
| El Cor de l'ACAF, actual a l'Auditori Barradas (2024) |
La
darrera expressió del cant coral local són els grups de gospel. L’any 2006 es
creava Gospel’hearts i l’any 2009 New Gospel. Això, que jo sàpiga.
Una gran tradició, ben puixant actualment.
[i] CARBONELL I GUBERNA, Jaume. Josep Anselm Clavé i el naixement del cant
coral a Catalunya (1850-1874), Cabrera de Mar, Galerada, 2000; pàg. 194-210
[ii] MARCÉ I SANABRA, Francesc. 25 imatges de la història de l’Hospitalet,
L’Hospitalet, Museu d’Història de
l’Hospitalet i Banc de Bilbao, 1979; pàg. 72
[iii] Arxiu Municipal de
l’Hospitalet, Correspondència 1882-1883 i
Governació s.XIX i XX.
[iv] Dades de VILLAGRASA, Emiliano. Una
ciudad en marcha: Hospitalet de Llobregat, 1961 i MASCARELL, Mireia. L’abans. Recull gràfic de l’Hospitalet,
Barcelona, Efadós, 2003
