L'episodi que tractem va passar durant la revolta de novembre-desembre de 1842.
Durant els anys 1835-1845, a Barcelona i rodalies es van produir un seguit de revoltes anomenades "bullangues".
Tot va començar a Barcelona el 13 de novembre i l'endemà ja n'hi havia una junta revolucionària a la capital.
La repressió a mans de l'exèrcit va començar el dia 15, i la batalla campal entre poble i militars s'escampà per tota la ciutat.
Els primers dies de desembre, el cap del govern, el general Espartero, va ordenar el bombardeig de Barcelona.
En aquest context, el 18 de novembre es va produir a l'Hospitalet un enfrontament entre un contingent militar i un grup de veïns del poble, aleshores d'uns 2.500 habitants.
No sabem ben bé què va passar, si eren tropes de pas cap a Barcelona, si eren acantonades al poble, si va ser amb violència...
El que sabem és que al capdavant dels hospitalencs revoltats hi era l'alcalde, en Pere Antoni Prats.
En Prats era el líder local dels progressistes més radicals, cap de la Milícia Nacional de l'Hospitalet i ja havia estat a la presó l'any 1840.
En va guanyar àmpliament les eleccions municipals de finals de 1841 amb 287 vots, contra 7 de l'altra candidatura; per tant, el gener de 1842 fou nomenat alcalde.
Pel que sabem de les acusacions que li van fer més tard, quan va esclatar la bullanga es va adreçar a la Junta Revolucionària de Barcelona demanant armes.
Sembla que no van aconseguir les armes, perquè el 18 de novembre va encapçalar un grup de veïns revoltats a l'Hospitalet, que va prendre les armes i municions del regiment d'infanteria Guadalajara núm 20.
Per això l'acudit fàcil de que era un alcalde "de armas tomar".
Com ja he comentat, no sabem els detalls de l'enfrontament, però al capità del regiment li van fer un consell de guerra i a Prats el van destituir com alcalde.
La repressió contra Prats es va concretar l'any següent, 1844, amb un desterrament fora de l'Hospitalet durant uns mesos.
Com veiem, l'Hospitalet participava plenament en les "mogudes" polítiques de la primera meitat del segle XIX, amb accions ben contundents, i amb el protagonisme de l'alcalde.
Tornem a trobar a Pere Antoni Prats en un altre conflicte polític, l'1 de novembre de 1847, en el marc de les eleccions municipals.
En Prats, amb d'altres veïns, alguns dels quals no eren electors, van irrompre al col·legi electoral, van insultar a l'alcalde i els que constituïen la taula.
