martes, 30 de abril de 2024

LA NETEJA I LA RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES A L'HOSPITALET

A l'Hospitalet tenim un problema amb la neteja de l'espai públic.

Actualment, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) s’encarrega de la neteja viària i del clavegueram i de la recollida i gestió dels residus a la nostra ciutat. Va guanyar l’anterior concurs públic per 10 anys, que finalitzava el desembre de 2019.

Les grans ciutats han renunciat a tenir un servei municipal i externalitzen aquest servei. Un grapat de grans empreses ha guanyat la pràctica totalitat de les licitacions. La teoria del capitalisme diu que competeixen entre elles i que d’això en sortim beneficiada la ciutadania.

Camió de recollida de les escombraries. És de l'any 2011 i té l'etiqueta B. Encara podria circular fins el 2027, però això no treu que sigui molt contaminant.

La realitat és que la competència entre les empreses sí que és una utopia. Com passa en tots els sectors, les empreses que dominen les adjudicacions de les recollides de residus pacten entre elles i es reparteixen les porcions del pastís. En són un càrtel.

El gener del 2015, l’organisme que vetlla per la lliure competència (la CNMC) va multar les grans empreses del sector per aquestes practiques. Evidentment, la multa era un part ridícula dels beneficis obtinguts al llarg de les dècades de concessions a desenes de ciutats. A més, les empreses van recórrer i van recuperar els diners.

L’empresa amb la segona multa més alta va ser FCC. La seva relació amb les contractacions publiques va molt més enllà dels residus, evidentment, i n’era una de les empreses que apareixia en els sumaris del 3% de comissions a Convergència. Sovint parlem de la corrupció política, però sempre ens oblidem de la corrupció empresarial.

L’any 2016, es produí la denúncia dels ajuntaments de Badalona i Barcelona a FCC per no complir amb els seus compromisos en la neteja de les seves ciutats. Es va portar a la Fiscalia un possible frau de milions d’euros. Més tard, FCC va denunciar l'ambientòleg que va fer l'auditoria; una maniobra clarament intimidatòria.

L’any anterior havien guanyat les eleccions les forces d’esquerres (Ada Colau i Dolors Sabater hi eren les alcaldesses) i van començar a comprovar si l’empresa que tenia la concessió feia el servei que havia de fer. Fins i tot s’obrí el debat de la remunicipalització dels serveis privatitzats.

És normal veure els contenidors plens i els residus desbordant. La població és cívica, però no hi són els mitjans perquè la ciutat sigui neta. Això no ho revisa ningú?

Què va fer l’Ajuntament de l’Hospitalet?  Per no quedar malament, l’octubre de 2016 va anunciar que també havia revisat la feina de FCC i va posar-li una multa d’11 mil €. Aquesta quantitat era l’1,1% del milió que els havien de pagar aquell mes. Es veu que a l’Hospitalet sí que FCC feia la feina força ben feta, a diferència del que passava a Badalona i Barcelona.

L’any següent, davant el debat públic de la remunicipalització, l’Ajuntament de l’Hospitalet va demanar un estudi a un catedràtic de la Universitat de Barcelona, que va concloure que la remunicipalització del servei de neteja significaria un sobrecost de 100 mil € anuals. El 2016, el cost total havia estat de 28,9 milions; per tant, el sobrecost era un 0,35%. Tampoc és tant si el servei és millor.

Doncs, l’any 2018, quan tocava endegar el procés per a tornar a fer el concurs per al contracte de les escombraries, el Govern local va prendre una decisió unilateral: va decidir no fer-ho i va allargar el contracte amb FCC. Aquesta prolongació es va fer, segons el tinent d’alcalde Fran Belver, d’acord amb l’empresa, que garantia el bon estat del material. La raó principal era, segons se’ns va dir en una reunió informativa, que d’aquesta manera estalviava a la ciutat 3 milions d’€.

Això vol dir que ens cobren 3 milions de més cada any? Les altres empreses que s'haguessin presentat al concurs, què van dir? O ja estaven d'acord perquè formen part del càrtel. 

La prolongació unilateral del contracte amb FCC es va repetir els anys 2019, 2020, 2021 i 2022. Això no sé si ha estalviat molts diners a la ciutat, caldria comprovar-ho. El cost del servei, com és normal, ha pujat i s’ha hagut de pagar fora del canal del contracte. El que hem tingut i tenim, mentrestant, és una flota de camions que no complirien la normativa de baixes emissions de gasos contaminants o que protagonitzen incidents com l’incendi d’un d’ells a Pubilla Cases el passat setembre de 2023.

L'incendi del camió va provocar que 19 persones haguessin de ser ateses pels serveis mèdics, va cremar 8 vehicles i va afectar 4 finques. Font: lhdigital

L’any 2023 va començar un nou procés de licitació del servei de recollida de residus, neteja dels carrers i del clavegueram. El preu pels dos primers anys (2025 i 2026) és de 43,5 milions d’€. Això és un cost d’uns 161 € per habitant i per any. El contracte tindrà una revisió de preus en funció dels indicadors oficials a partir del 3r any.

El que sembla indiscutible és que el servei és dels pitjors valorats en els baròmetres d’opinió any rere any. Segons el baròmetre d'opinió, és el segon problema de la ciutat. És a dir, tenim la percepció de que la ciutat està bruta, que no es neteja prou. Bé, és evident que és més que una sensació, és una realitat.

Al Prat, la contractació de residus i neteja també és amb FCC. El cost anual és de 10,5 milions d’€, el que significa una despesa per habitant i any també d’uns 161 €. La diferència és que a la població veïna la neteja és el servei més ben valorat, amb una puntuació de 7,2. Ens diuen que la clau és la revisió del servei per part de funcionaris municipals i la sanció a l’empresa en forma de no pagament del servei si no s’ha fet.

Però aquest no és l’únic aspecte que va malament en la recollida de residus i la neteja de la ciutat. L’any 2023, l’Hospitalet va ser la segona pitjor ciutat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a recollida selectiva de residus, només un 28,5%!

Els contenidors plens i les escombraries pel terra. Abril de 2024.

La recollida selectiva de residus no és la solució a tots els problemes mediambientals que patim, però és un pas important i necessari per fer possible el reciclatge o el tractament específic que requereixen alguns residus especialment perillosos. Hem millorat una mica respecte 2022 (28,1%), però veiem com d’altres municipis han millorat molt més, el que ens ha deixat a la cua.

Això de l'economia circular i convertir els residus en recursos ja es feia tradicionalment a l'Hospitalet: els i les escombriaires, sobretot a Santa Eulàlia i Can Pi, i també a Collblanc-la Torrassa.

En resum, tenim una ciutat bruta, que no recicla i amb una contractació del servei de recollida de residus amb algunes ombres. És urgent posar els mitjans per canviar aquesta situació.

Un apunt final. Aquesta pròrroga de la contractació de les escombraries no és un cas únic. La de les obres a les infraestructures urbanes, claveguerons i guals es va fer per tres anys en 2017 amb l'empresa ACSA, Obras e Infraestructuras SAU. A partir del 2020 també és en "estat de pròrroga". O l'ambulància de la guàrdia urbana...


 

miércoles, 3 de abril de 2024

EL DIA QUE JOAN CRAWFORD POTSER VA VENIR A L’HOSPITALET

Joan Crawford (nom artístic) no necessita presentació per a les persones que tenim una certa edat. Per la gent més jove, fou una actriu nord-americana, una de les gran estrelles de Hollywood entre les dècades de 1930 i 1950. Si la busqueu en una enciclopèdia dirà que és “un mite del cinema”.


Doncs, aquesta estrella del firmament cinematogràfic potser va visitar l’Hospitalet. Bé, és possible que visités la fàbrica de la Pepsi-Cola que hi havia a l’Hospitalet, a tocar de la Granvia. Sí, vers 1955, s’hi va construir una factoria de “Bebidas Americanas, S.A.”, empresa que feia i embotellava Pepsi-Cola.
 

Què tenia a veure Joan Crawford amb la Pepsi-Cola? S’havia casat amb el president de la companyia, un tal Alfred Steele, i quan aquest senyor va morir, l’any 1959 la seva vídua va heretar accions i va ocupar càrrecs directius en l’empresa, el que no era gens habitual en l’època. 

Joan Crawford, amb una Pepsi a les mans. Font: Destino, 9-6-1962

Tots els testimonis coincideixen en destacar el caràcter fort i determinat de l’actriu. Segur que li va caldre per fer-se un espai en un món totalment masculí. La seva celebritat de ben segur que també ajudà a que fos acceptada.

Joan Crawford a la "Feria de muestras" de Barcelona.
Font: Destino, 9-6-1962

El 5 de juny de 1962, uns mesos abans de l’estrena de la seva darrera gran pel·lícula, Què se n’ha fet, de Baby Jane? (What Ever Happened to Baby Jane?), va visitar Barcelona, en qualitat de vice-presidenta de la Pepsi, i potser les instal·lacions de la fàbrica de l’Hospitalet.

Joan Crawford i Bette Davis a Què se n'ha fet, de Baby Jane?

En les seves declaracions va anunciar que en les properes setmanes rodaria tres pel·lícules, una d’elles amb Bette Davis. La premsa anava plena d’esments de si mantenia o no la bellesa de la seva joventut (en aquell moment tenia 58 anys), dels seus vestits i barrets i algunes preguntes de com es desenvolupava en el món dels negocis.

Si avui pogués parlar amb ella li diria: “Joan, quantes ciutats has oblidat? Menteix-me, digues-me que l’Hospitalet t’ha agradat encara que no sigui veritat.”