En Marià Tomàs i Barba és un destacat personatge local que, de mica en mica, va sortint de l’anonimat. Antecessor de Ramon Puig i Gairalt en el càrrec d’arquitecte municipal, potser ha patit ser a l’ombra d’aquesta figura tan important de l’arquitectura catalana.
 |
| La Casa Puig de la Rambla (1910). Aquesta obra, probablement la més interessant d'en Tomàs, fou substituïda per la Clínica del Dr. Gajo. Una de les pèrdues més importants del patrimoni de l'Hospitalet. Font: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/mariano-tomas-i-barba/. |
Al Padró de 1855, el petit Marià de set anys vivia al número 5 del Carrer Major, i era fill d’en Marià Tomàs, de 40 anys i mestre d’obres, i net d’en Pere Barba, de 60 anys i paleta. Destaco al pare i a l’avi matern per mostrar la raó de l’ofici del nostre protagonista, el naixement del qual va ser vers 1848. Veiem com la filla del mestre es casa amb un noi de l’ofici, que així pot heretar taller i clients. Una pràctica molt habitual en el món artesà i que encara es feia al segle XIX, malgrat que els gremis havien estat liquidats.
Les nissagues eren habituals en el món de la gent d’ofici i el costum es va allargar durant el segle XIX. Ho vam veure amb els Madorell, que eren mestres. També una Madorell es va casar amb un noi mestre, Miquel Romeu, que va allargar la nissaga dues generacions més.
 |
| Casa dels Cargols, a la Torrassa (1911) |
La categoria de mestre d’obres procedeix de l’època medieval: eren els professionals que dissenyaven edificis i dirigien les obres. A l’època contemporània, després de la dissolució dels gremis, a Barcelona es va crear la titulació entre 1850 i 1871, perquè Madrid tenia el monopoli dels estudis d’arquitectura. En 1871, la Universitat de Barcelona va restablir-los.
Per tant, un mestre d’obres era com un arquitecte a efectes pràctics. No van trigar en aparèixer els conflictes entre els dos col·lectius professionals. En general, totes les resolucions legals i administratives eren favorables als arquitectes, però els mestres d’obres van continuar treballant per clients públics i privats amb tota normalitat fins l’extinció de l’últim d’ells. Marià Tomàs es va titular com a mestre d’obres, l’any 1869, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi [i].
 |
| Projecte d'urbanització dels carrers Maluquer, Cavall Bernat i Salvadors, a Santa Eulàlia, del 1877, signat pel Marià Tomàs com "facultativo del municipio". Font: AMHL_101_C110187700002 |
L’abril de 1877 signà el vist-i-plau d'un projecte d’urbanització a Santa Eulàlia com “el facultativo del municipio”. En aquesta data, per tant, ja ocupava un càrrec públic a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Tanmateix, l’arquitecte municipal en les darreres dècades del XIX va ser Francesc Mariné, autor de l’Eixample del Mercat (1883) i del projecte de l’edifici de l’Ajuntament (1894).
Al voltant del 1900 en Tomàs va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal i es va ocupar dels grans projectes, arquitectònics com ara el Mercat del Centre (1897) o urbanístics com l’Eixample de la Rambla (1906). Crec que ara tindríem un edifici de l’ajuntament més maco si Tomàs hagués tingut la màxima responsabilitat arquitectònica a la ciutat.
A la premsa va aparèixer l’any 1915 com “Maestro de obras titular” de la ciutat [ii], quan en Ramon Puig i Gairalt ja era arquitecte municipal. També el trobem l’any 1911 com “delegado del Canal de la Infanta”, exercint d’expert en un conflicte al voltant d’un canal a Carme (Anoia) [iii]. La vinculació professional amb l’empresa explotadora del Canal explicaria que fos ell l’encarregat de fer el famós mapa del 1908.
 |
| El Canal de la Infanta, l'any 1908. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Mapa_de_1908_del_Canal_de_la_Infanta,_de_Mariano_Tom%C3%A0s_y_Barba.jpg |
Les seves primeres obres que coneixem són les cases del Carrer de les Roselles del número 31 i 33 (i la del 29?), del 1882, poc després de la creació d’aquest vial, l’any 1878. Amb aquests edificis renovava la casa de cos tradicional, amb una proposta d’una tipologia d’habitatge “amb dos obertures per pis, balcó de ferro forjat i sostre pla” [iv]. Són edificis que, tot i tenir escàs contingut estètic, en tenien més que les cases tradicionals anteriors i contemporànies.
El 1883 va fer el disseny de la fàbrica de ceràmica d’en Cosme Toda, de la que no queda res en ser substituïda el 1923 pel gran edifici que es conserva actualment.
 |
| Aquest anunci és de l'any 1917. No sabem quins edificis del conjunt de Cosme Toda eren els originals del 1883, però de ben segur que una bona part d'ells eren d'en Tomàs. Font: CELH DOC 0214 CosmeToda / a. desconeguda, Arquitectura y construcción, 1917, pàg. 418 |
La seva primera obra important des del punt de vista públic va ser la seu de l’Ateneo La Unión, l’entitat del progressisme local, de l’any 1888, avui desapareguda. Segons La Vanguardia la façana era “de excelente gusto artístico” i els directors de les obres foren Marià Tomàs i Ramon Puig i Campreciós [v].
 |
| Edifici de l'Ateneu, al Carrer Baró de Maldà. Una extraordinària obra arquitectònica que hem perdut. Font: AMHLAF0111201 /a.JOAN RIBAS /d.TONI MONRÓS AUDI |
Precisament per aquest company de feina va dissenyar l’any següent la casa familiar, al Carrer Prat de la Riba 265. Per cert, aquest Ramon Puig, empresari de la construcció, era el pare dels futurs arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt. D’aquest edifici ha dit Nadine Mula:
“Destaquem la façana constituïda a partir d’una imitació de carreus amb cert gust clàssic, on apareixen sobre les llindes de les obertures una decoració a partir de terracota. Aquest esquema ornamental, que es basa a concentrar els trets decoratius de l’edifici sobre les llindes, és un recurs molt característic de l’estil de Tomàs i Barba que trobarem en altres edificacions.”[vi]
 |
| La Casa Puig |
També rebia alguns encàrrecs fora de l’Hospitalet, com l’escala de marbre en la reforma del Passatge de la Indústria (actual Passatge de les Manufactures) a Barcelona, l’any 1889 [vii].
A l’Hospitalet, en Tomàs era cada vegada més sol·licitat. L’arquitecte municipal, Mariné, també ho era de Sarrià, on rebia encàrrecs més importants i que tenien més projecció entre la burgesia de Barcelona. Per tant, Tomàs tenia el camp lliure en la seva localitat nadiua, que, a més, anava creixent cada vegada amb més intensitat.
 |
| Un detall de les elegants cases del Carrer Major. |
En les obres d’aquesta etapa vuitcentista, com l’esmentada Casa Puig i les del Carrer Major 36-40, seguia d’una forma notable els principis de l’eclecticisme dominant, amb la utilització dels elements decoratius del repertori historicista. Trobo que ho va fer amb força elegància i encert. L'any 1902 va dissenyar la fàbrica d'hules Rosich i Puigdengoles, a Collblanc.
Al llarg de la dècada de 1900, en alguns casos, va incorporar els trets del Modernisme. A la casa del Carrer Dr. Martí i Julià, 185 veiem clarament la seva evolució estilística. La planta baixa és del 1903 i els dos pisos superiors són de 1907.
 |
| Casa del Carrer Dr. Martí i Julià, 185. Al coronament de l'edifici veiem el recurs decoratiu que repetirà en d'altres obres posteriors: grans merlets separats per baranes metàl·liques. |
Pel mig, havia fet la neogòtica i neomudèjar Casa Golferichs (1904), en la que utilitzà el maó vist i la ceràmica. L’arquitectura de maó vist procedia del repertori historicista, del revival medieval. El Modernisme el va incorporar obertament, especialment en l’arquitectura industrial i més tard en totes les tipologies constructives.
 |
| Casa Golferichs. |
La Casa Josep Oliveras (Rambla 31, cantonada Tarragona) de 1908, és d’un sobri estil eclèctic, amb elements decoratius del repertori modernista. Aquest edifici va ser el primer de la Rambla. A la Casa Maria Prats (Prat de la Riba, 208), de l’any 1909, ja dominen els elements modernistes, tot i que encara d’una manera continguda.
Però en aquest darrer any ja incorpora plenament l’estil que dominava al país. La Torre Puig i la Casa Joan Batlle, del 1910 en són bon exemples, totes dues a la Rambla. Però també amb edificis a la Torrassa (Casa dels Cargols, Casa Piqué i Casa Soronellas, 1910-1911).
 |
| Interior de la Torre Puig de la Rambla. |
 |
| Rebedor i exterior de la Casa Batlle. |
 |
| Casa Soronellas. |
 |
| Casa Piqué |
Algunes obres, però, eren més contingudes en la
decoració, amb l’ús del repertori eclèctic, com en anys anteriors. Els exemples
són la Casa Jaume Mayol (Passatge Costa, 12; 1908), Casa Maria Clua (Montseny, 87;
1910) o la Casa Rovira (Santa Eulàlia, 45; 1911).
 |
| Casa Maria Clua i Casa Rovira. |
En aquests anys es va especialitzar en fer grups de cases unifamiliars, com les que també va fer a la Rambla, però que després foren substituïdes el 1914 pel bloc de la Casa Sabadell (número 71-75), dissenyat pel Ramon Puig. Les Cases Barates d’en Puig, originalment tres, responien a aquesta tipologia de grups de casetes. Sí que es conserven les que va fer en Tomàs a Cornellà i St. Just Desvern.
Alhora que dissenyava els edificis més modernistes, també feia algunes propostes més contingudes, com Casa Capdevila (Santa Eulàlia, 49) a Santa Eulàlia.
 |
| Casa Capdevila (1910). |
El gir cap a la sobrietat és evident el 1915 a la Casa Carbonell
(Major, 57), on es certifica l’abandonament del Modernisme. En aquest edifici,
destaca el balcó corregut que ocupa bona part de les dues façanes, decorades
amb un encoixinat de regust clàssic; influència del triomfant Noucentisme?
 |
| Casa Carbonell |
Que sapiguem, aquesta va ser la seva darrera obra. Va ser el primer dels arquitectes municipals que
tant van influir en la fesomia dels nostres carrers, seguit pel Ramon Puig i el
Manuel Puig.
Una figura que de mica en mica va sortint de l’oblit, però de la que encara cal un estudi en profunditat. Aquest article només vol ser un estímul.
[i]
Mula, Nadine. «Aproximació a la Casa dels Cargols: una mostra de modernisme a
l’Hospitalet de Llobregat». Quaderns d’estudi, [en línia], 2018, Núm.
32, p. 107-30, https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350541
[Consulta: 29-09-2021]. També són de consulta imprescindible https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/mariano-toms-i-barba , https://art.nouveau.world/mariano-tomas-i-barba , https://www.arquitecturacatalana.cat/en/authors/mariano-tomas-i-barba i els twitters @ArqGairalt i @ireneuc
[ii] La Vanguardia, 23-4-1915
[iii] La Vanguardia, 9-4-1911
[iv] Fil de twitter d’@ArqGairalt https://twitter.com/ArqGairalt/status/1414546528748900352 ; veure també http://docplayer.es/74714532-Adreca-principal-conjunt-c-roselles-7-11-23-25-29-33.html
[v] La Vanguardia, 9-8-1888
[vi] Mula, op, cit, pàg. 119
[vii] El Diluvio, 8 nov 1889
