Clara Parramon va ser una peça clau de la generació de militants comunistes que tant de bé van fer per l'Hospitalet i pel país. Fa uns dies que en ha deixat i vull retre-li l'homenatge que es mereix.
L'article consta de dues parts. La primera, és la reproducció de l'entrevista que li vaig fer i que va ser publicada al número 7 de la revista Des de ja, el juny de 2023. És per aquest motiu que es centra en la seva activitat al barri.
 |
| Clara, l'any 1993, a la seu del Centre d'Estudis de l'Hospitalet |
 |
| Foto de 2023 |
ENTREVISTA A CLARA PARRAMON HOMS
Tu no vas néixer a l’Hospitalet, oi?
No, vaig néixer al Carrer Casanova de Barcelona, a l’alçada del Clínic, on la majoria dels carrers estaven sense asfaltar, l’any 1948.
Quan vas començar en la militància política?
Estudiava a la Facultat de Filosofia i Lletres i treballava a una fàbrica de sabons al Baix Llobregat. Vaig començar a militar molt jove a diverses organitzacions comunistes. En una d’elles, un infiltrat de la policia va arribar a la direcció i va provocar la detenció de bona part de la militància. Ens va detenir la guàrdia civil, perquè l’operació havia començat a l’Hospitalet i era la guàrdia civil la que portava tot. Per cert, quan vaig entrar a la caserna, avall de les Rambles, vaig veure un altre guàrdia civil que el tenia vist de la facultat, on també hi era infiltrat.
Si t’agafaven sabies el que havies de fer, sabies que això et podia passar. Vaig fer els 21 anys a la presó. Després de sortir de presó, em van tornar a detenir quan portàvem propaganda política d’organitzacions estudiantils. La sort va ser que em van detenir amb el fill d’un jutge i ens van deixar anar de seguida.
Com arribes a l’Hospitalet?
Gràcies als contactes dels antifranquistes de la Facultat, vaig participar en unes experiències d’estudi de les condicions dels barris obrers que dirigia el Jordi Borja. Llavors, una companya em va parlar que venia a fer classes d’alfabetització a nens i nenes al Centre Social de la Florida, però nens i nenes que treballaven a les fàbriques!
Vinc a viure a l’Hospitalet i m’incorporo de voluntària al Centre Social (CS) a finals del 1972. En aquell moment la població porta pocs anys al barri i és una situació difícil. La Florida era un altre món per a la gent que venia d’un poble petit.
Quin era l’ambient del Centre Social de la Florida?
Quan arribo al CS es feien conferències, per exemple, un acte en el que es van presentar dos gays, i la sala es va omplir. Això en aquells anys era extraordinari, fins i tot per a mi ho va ser. Devia ser la primera vegada que es feia a l’Hospitalet un acte així i va ser un molt positiu; el va organitzar el Germà Pedra.
Jo vaig començar a organitzar un grup de dones. Les dones treballaven fent feines pels matins, i a la tarda, quan deixaven als nens a l’escola i recollien el dinar venien i entre quarts de cinc i les sis ens reuníem.
Com va començar la mobilització veïnal?
Jo recordo com molt important una exposició organitzada per diversos activistes del CS [segons l’entrevista a Pedro García, publicada al llibre L’Hospitalet, lloc de memòria, l’exposició la van fer Antonio Vera, Joan Saura i Gabriel González] per denunciar les necessitats del barri.
Alhora, les persones que érem del PSUC començàvem a organitzar un grup d’activistes en una nova forma d’organització, una comissió de barri [les comissions de barri van ser un model d’organització social que pretenia imitar les comissions obreres], que convocà mobilitzacions per les escoles l’any 1973.
Quan hi ha un nucli de persones disposada a treballar pel barri, entrem en contacte amb la gent dels Blocs, que estaven molt preocupats pel mal estat dels edificis. Fem assemblees i comencen a venir els secretes [vol dir els membres de la policia secreta, que vestien de paisà].
Aleshores ens plantegem la creació d’una associació de veïns (AV) i s’arriba a l’acord de crear-la, primer com una delegació de l’associació de Pubilla Casas. Escoles i Blocs són les dues lluites més grans que fem, amb importants èxits i millores per a la població del barri. També vam tenir una escola d’adults i organitzàvem xerrades. L’AV fa fer una gran lluita.
El Grup de Dones va passar a l’AV i va anar molt bé. Ens ho passàvem molt bé i vam intentar posar el tema de la situació de la dona en la llista de temes importants, que en aquell moment era secundari. La lluita feminista va ser decisiva.
Com comença la teva vinculació amb l’Aula de Cultura de la Florida?
Jo treballava fent classes particulars i traduccions i l’any 1979 es convoquen oposicions per a treballar a Cultura de l’Ajuntament. Vaig aprovar i vaig demanar la direcció de l’Àula de Cultura de la Florida.
A l’Àula es feien tota mena d’activitats, reunions de grups del barri, classes d’alfabetització, dansa, música, etc. Hi havia una participació molt gran de la gent del barri, i cada diumenge es feia un acte pel públic…
Jo recordo haver anat a una actuació de Pepe Rubianes
Sí, depenia també dels diners que tenies per contractar. Es feia teatre i concerts de tota mena de música. També hi havia espai per a les persones del barri i la ciutat que volien actuar.
Però aquesta etapa fou breu, oi?
Sí, amb el canvi polític i el govern en solitari del PSC, a partir de 1983, les persones que dirigíem les aules de cultura vam ser canviades. A mi m’envien a biblioteques i oriento la meva vida acadèmica cap a l’antropologia. Vaig dedicar bona part de la meva recerca a l’Hospitalet i a la situació de les dones.
 |
| Presentació de la seva obra Similituds i diferències. La immigració dels anys 60 a l'Hospitalet |
ALGUNS APUNTS BIOGRÀFICS DE LA CLARA PARRAMON
La Clara, que va ser batejada com Carmen, va ser la responsable d'organització del PSUC a partir del 1976, quan aquest partit comunista era la principal força de l'antifranquisme i era el motor principal de les mobilitzacions polítiques per la democràcia i dels moviments socials d'aleshores.
Centenars de persones, militants, simpatitzants o companys de viatge del PSUC, van seguir les directrius del partit en crear associacions de veïns, en enfortir Comissions Obreres, en crear els incipients grups de dones...
La classe treballadora i la població de l'Hospitalet en general van aconseguir moltes coses perquè es va lluitar molt, i es va lluitar molt perquè hi havia organitzacions polítiques i sindicals al darrera, i hi havia organitzacions perquè persones com la Clara se'n van dedicar en cos i ànima.
A partir de la dècada de 1980 es va centrar en la recerca antropològica en dos camps: la immigració i la situació de les dones. La majoria de les seves recerques van tenir l'Hospitalet com a escenari, per la qual cosa ens va deixar una gran quantitat d'obres que ens ajuden a entendre la nostra història i la nostra realitat.
 |
| La Clara pensant "què pesat aquest paio" en un acte a la seu de la ONCE, l'any 1998. |
Bona part de les recerques i les publicacions les va fer al si del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, una entitat de la que formava part i amb la que va col·laborar estretament.
Tenim una ciutat i hem tingut una vida molt millor gràcies a persones com la Clara. Gràcies!!!
