LES PRIMERES VACUNES A L'HOSPITALET

 Les vacunes són, segons l'OMS "qualsevol preparació destinada a crear immunitat contra una malaltia estimulant la producció d'anticossos".

Sense cap mena de dubte, són una de les grans aportacions de la ciència, i han salvat i salven milions de vides, aconseguint la immunització contra malaties infeccioses.

Com és sabut, les primeres vacunes es van desenvolupar al llarg del segle XVIII per tractar la verola, a partir de les inoculacions de fluids procedents de persones o vaques (d'aquí ve el nom) malaltes a persones sanes.

Tot i que eren pràctiques conegudes a certs llocs del món, diferents personatges, com Mary Mortley Montagu, van popularitzar aquesta pràctica, i Edward Jenner va fer un pas més en la dècada de 1790 amb la inoculació de material procedent d'una vaca.

Les inoculacions van arribar a Catalunya en 1763, a Osona. Es considera que les primeres vacunacions, seguint les indicacions de la publicació de Jenner (1798) es van fer a Tarragona i Barcelona en 1801, encara que també s'hi feien també inoculacions amb material humà (variolització). 

Les vacunacions anticolèriques del Dr. Jaume Ferran i Clua a València i Múrcia van rebre més suport a França que a Catalunya. La seva campanya de vacunació en 1885 va ser aturada pel govern conservador. La taxa de mortalitat entre les persones vacunades va ser molt baixa. Al conjunt d'Espanya van morir 150.000 persones. El debat de les vacunes no és, per tant, res de nou. Font: L'Ilustration, 25-7-1885; vist a http://www.historiadevillapalacios.es/02.32.colera.htm

La primera notícia que tenim de les inoculacions (no sabem si es tractava de vacunacions o variolitzacions) a l'Hospitalet és l'ordre que va rebre el consistori l'agost de 1817: 

"Dispondran los Bayles que en su territorio se inoculen todas las criaturas que no hayan tenido las viruelas presentandolas á la sala de inoculacion en el Santo Hospital General de Barna o por los facultativos del Pueblo baxo la pena de 25 ? y á los Padres remitentes la misma pena y bajo la misma dentro el termino de un mes presentaran una Certificacion de los nacidos des del primero de este año hasta Julio ultimo...” [1]

Veiem que les inoculacions (o potser ja es tractava de vacunacions) eren obligatòries, que es feien a Barcelona a un lloc que tenia aquesta funció i que la gestió depenia dels ajuntaments.

Sembla que es va reprendre l'impuls de l'extensió de les inoculacions dels primers anys del segle després del parèntesi de la Guerra del Francès (1808-1814).

Tanmateix, la difusió d'aquestes pràctiques profilàctiques va ser molt lenta, per manca de recursos, resistències... i també perquè el descobriment de les diferents vacunes va trigar dècades. No tornem a tenir notícies d'una campanya d'inoculacions, en concret se'n van fer 109, fins 1867, quan es va donar una passa de verola amb 30 afectacions [2].

L'èxit d'aquestes accions va ser un passet en el llarg camí de l'erradicació total de la verola a tot el món. Les vacunes han demostrat la seva eficàcia des de fa més de 200 anys. L'ús de la raó i una mica de coneixements d'història són suficients per desmuntar aquesta absurda, ridícula i molt perillosa campanya anti-vacunes que patim. 

 

 [1] AMHL Caixa 40753

[2] AMHL 

 

 

 

1816, UN ANY SENSE ESTIU, I 1817, UN ANY SENSE PLUJA

L'any 1816 fou un any sense estiu. L'abril de 1815, el volcà Tambora, a l'actual Indonèsia, va protagonitzar una violenta erupció, que va llençar milions de tones de partícules a l'atmosfera, el que va impedir que una part de la radiació solar arribés a la superfície de la Terra.

La temperatura d'aquell any va baixar a gairebé tot el planeta. Ja en desembre de 1815, una extraordinàriament abundant neu de colors vermell i groc va espantar la població del centre d'Itàlia [1]. Al llarg de 1816, les temperatures es van mantenir baixes, fins i tot a l'estiu.

Sorres de Lancaster, de William Turner (1816-1825). És habitual escollir les pintures de Turner d'aquests anys per il·lustrar el cel enfosquit per les partícules procedents del volcà Tambora.

En un món amb una agricultura molt depenent del clima, les collites van ser dolentes durant uns anys, el que va tenir un impacte molt gran i negatiu en tots els àmbits de la vida quotidiana. 

A Europa, l'episodi climàtic va caure sobre un continent que es refeia dels anys de les guerres napoleòniques. L'erupció del Tambora va coindidir amb els 100 dies de la tornada de l'emperador i la seva derrota a Waterloo (juny de 1815).

A la Península Ibèrica, el descens de la temperatura aquell estiu va oscil·lar entre els 1,2º i els  2º [2]. El Baró de Maldà comentà al seu Calaix de Sastre que el Llobregat es va congelar aquella tardor.

No puc deixar d'esmentar que aquella foscor i fred va provocar que una colla de turistes britànics a una vil·la suïssa haguessin d'entretenir-se creant obres literàries més aviat tenebroses: Lord Byron, Darkness; John W. Polidori, El vampir; Mary Wollstonecraft Shelley, Frankenstein, o el modern Prometeu.

Aquest refredament sobtat va ocórrer en un període de sequera que patia Barcelona des del 1812. Els anys 1812, 1813 i el mateix 1816 foren dels anys més secs de la història de Barcelona des de que es tenen registres, en 1787. La pluja caiguda aquests anys va ser la meitat de la que era habitual. 

Font: veure cita 3

L'any 1817 va ser el pitjor de tots. Aquell any les precipitacions van ser de 216 mm, una tercera part de la mitjana dels segles XIX i XX [3]. La fam es va estendre pel camp català i la pesta va reaparèixer al nord d'Àfrica.

Tenim molt poca informació de l'Hospitalet. Les dades fonamentals són les demogràfiques. Sabem que la població de l'Hospitalet podia apropar-se als 2 mil habitants vers el 1808 [4]. En 1818 havia caigut a 867 i la població es va mantenir en aquestes xifres baixes fins 1821, quan va arribar a 918. Tanmateix, en 1924 la quantitat d'habitants va pujar a 2.205 [5].

Catalunya havia estat escenari de durs combats entre juny de 1808 i abril de 1814, amb dos exèrcits exigint recursos a la població. L'Hospitalet va ser en la línia del front durant molt de temps i sota control de les tropes imperials durant gairebé tota la Guerra del Francès.

Fragment del plànol del setge a Barcelona de 1808.

L'any 1811-1812 va ser conegut com l'any de la fam i va ser un primer moment extrem en la cadena de calamitats d'aquest període. Les desgràcies de la guerra van acabar en 1814, per què la població va mantenir-se en aquestes quantitats tan baixes fins a gairebé 10 anys després?

L'explicació la trobem en les circumstàncies meteorològiques descrites. El fred de 1816 i la sequera de 1817 van fer que el camp hospitalenc fos poc productiu i poc atractiu. Els anys amb poques pluges es van allargar fins 1824, però un allau de pagesos van tornar al poble i les seves masies, fins al punt de superar el llindar prebèl·lic. Com s'explica això?

La raó d'aquesta situació tan intensa és la inauguració del Canal de la Infanta, en 1819, que ens imaginem que entre aquella data i 1824 es va desplegar per les terres de la Marina, amb una creixent xarxa de séquies. Per fer aquestes obres i començar a explotar les terres de regadiu calia gent.

Vet aquí, com l'any sense estiu i l'any sense pluja van allargar el despoblament de l'Hospitalet, causat sobretot per la guerra. Ben bé que van passar per aquí alguns dels genets de l'Apocalipsi. 

 

 

 

 

1 KLINGAMAN, W. i KLINGAMAN, N. The year without summer, New York, St. Martin Press, 2014, pàg. 17.

2 MORUNO, Carlos. «La sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra». Estudis d’història agrària, 2020, núm. 32, p. 97-113, https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/390680.

[3] PROHOM, Marc, BARRIENDOS, Mariano i SÁNCHEZ-LORENZO,Arturo, "Reconstruction and homogenization of the longest instrumental precipitation series in the Iberian Peninsula (Barcelona, 1786–2014)" in International Journal of Climatolgy, novembre, 2015. https://doi.org/10.1002/joc.4537

[4] En 1804, la població era de 1.820 habitants; CODINA, Jaume. Els pagesos de Provençana (984-1807): societat i economia a l'Hospitalet pre-industrial, Volumen 3, Ajuntament de l'Hospitalet, 1987, pàg. 350.

[5] CASAS, Joan. De pagesos a aturats, Ajuntament de l'Hospitalet, 1983, pàg. 33.