Jaume Arús i Cuixart va ser un personatge important a l’Hospitalet durant el segle XIX. Ha estat la persona que més vegades va ocupar el càrrec d’alcalde, en cinc ocasions, entre 1833, data de la imposició del règim liberal, i l’actualitat.
 | |
| El nostre protagonista, Jaume Arús i Cuixart. Font: AMHL 901 AF 0000048 /a.Autor desconegut/da /d.Just Arús |
El cognom Arús ens sona a la població de l’Hospitalet per Ca n’Arús, el casalot del barri del Centre que era la casa d’aquesta família, i que ara acull serveis municipals i un jardí, i pel Carrer Rossend Arús.
Rossend Arús era el nebot del nostre protagonista, fill del seu germà Pere, que va fer fortuna com comerciant a Barcelona. En va ser un polític republicà federal catalanista, lliurepensador, literat i maçó de certa importància des de finals de la dècada de 1860 fins la seva mort, l’any 1891.
 |
| Rossend Arús. Font: La Ilustració catalana. 15/9/1891, n.º 268, p. 1 |
En el seu testament deixà la seva casa amb la biblioteca a l’Ajuntament de Barcelona (l’actual Biblioteca Arús) i diners per a construir edificis públics als municipis d’on eren els seus pares. A l’Hospitalet es va construir l’Ajuntament, i per això van posar el seu nom al carrer contigu, i a Das les escoles.
Arús, el “fatxa” (perdó per l’anacronisme) local de la seva època
Doncs, en Jaume Arús i Cuixart, oncle d’en Rossend, era de la tendència política oposada. La primera vegada que Jaume Arús va arribar a l’alcaldia va ser com a conseqüència de la reunió de nou electors, el setembre de 1839.
El sufragi en aquella època era masculí i censatari, i aleshores votaven els 118 homes més rics. A més era indirecte, i s’escollien uns electors que eren els que escollien l’alcalde. Els Arús formaven part de l’oligarquia local, i un Josep Arús (el seu pare?) havia ocupat l’alcaldia i d’altres càrrecs fins feia poc.
 |
| O'Donnell es posa al davant del tropes per fer un cop d'Estat, conegut com "la Vicalvarada", el juliol de 1854, que inicialment va fracassar. Només el suport de les revoltes populars de caire democràtic, com la de Barcelona, va fer que hagués un canvi de règim. Tanmateix, part dels militars de la Revolució del 1854, com el mateix O'Donnell, perquè els canvis no anessin massa lluny, van protagonitzar una reacció violenta el juliol de 1856. Font: La Ilustración, 24-7-1854. |
La segona vegada que Jaume Arús va arribar a ser alcalde va ser com a conseqüència de la imposició del Governador Civil, el 14 de setembre de 1856 [i]. En aquell moment s’estava produint la reacció dretana contra el govern del general Espartero, encapçalada pel general O’Donnell.
Una de les primeres accions del nou govern, després de dissoldre les Corts a trets, va ser destituir els ajuntaments legítims i nomenar d’altres d’afins a la seva ideologia. Hem de recordar que a Barcelona la revolta contra aquesta reacció autoritària va concloure amb uns 500 morts.
 |
| Barricada contra la reacció de juliol de 1856 a Madrid. Si voleu veure com va ser la repressió a Barcelona, podeu veure un reportatge de Betevé, clicant aquí. |
Tanmateix, va durar poc com a batlle, perquè una altra ordre del Governador el va substituir per en Joan Sanfeliu el 9 de novembre d’aquell any. Arús, però, va tornar a ser-ho el març de l’any següent, en aquest cas, fruit de les eleccions municipals.
A les eleccions generals, en aquell moment, els electors locals eren 17. Doncs, el 30 d’abril de 1858 una altra ordre del Governador destituïa Arús i acomiadava el secretari Josep Ferrer.
La sentència de 1858, de la que parlarem més endavant, i la Revolució de Setembre de 1868, van apartar-lo de la política uns anys.
 |
| Al centre, en Jaume Mitjavila, vell militant progressista, amb l'alcalde Pere Norta, també antic militant progressista i líder local del Partit Liberal. Mitjavila i Norta eren rivals polítics d'Arús. Font: AMHL 101 AF 0000647 /a.Autor desconegut/da |
El gener del 1874 un cop d’Estat militar acabà amb la I República i el nou govern dissolgué els ajuntaments sortits de les eleccions del 1872. A qui creieu que va imposar com alcalde el Governador? Efectivament, al nostre amic Jaume Arús, batlle per quarta vegada, i la segona en una reacció dretana i antidemocràtica.
També, una altra vegada, el Governador el va treure del càrrec de seguida, als dos mesos i... el va tornar a imposar el gener del 1875. Segurament perquè el substitut, Pere Norta, era un personatge poc dòcil i no tan conservador. Finalment, Arús va morir mentre era alcalde el maig de 1876 a l’edat de 68 anys.
Arús, el més ric del poble
Aquest pes en la política local, en la tendència més dretana, va molt lligat al seu pes econòmic i social. N’Arús era un dels més rics del poble, un dels membres destacats de l’oligarquia local, amb els Oliveras, Sanfeliu, Parera, Prats, etc.
En un llistat de la contribució per riquesa rústica en la dècada de 1860, Arús n’era el segon major contribuent, molt a prop del primer i molt lluny del tercer (1.776, 1,712 i 720 rals, respectivament). Pel que fa a la riquesa urbana, Arús era el major propietari, amb 12 cases a la Carretera Provincial (actual Prat de la Riba) i una a la Marina i pagava 4.160 rals; el segon tenia 5 cases i pagava 1.792 rals [ii].
 |
| Edifici de Ca n'Arús. La part més a la dreta és una ampliació posterior a la construcció primerenca. No sé si el cos que queda al mig de la foto, amb els tres arcs, és de la construcció inicial o és també un afegit. |
Segons la fitxa del PEPPA, Ca n’Arús és un casalot construït al lloc de l’anterior masia, amb aires senyorívols, a mitjan segle XIX. En algunes fonts (i a la llinda de la porta) es concreta la data de 1851. Si aquesta data es confirmés, Ca n’Arús seria la primera casa senyorívola de les famílies riques locals, la primera que més tard tindria una cambra de bany amb sanitaris importats de Gran Bretanya [iii].
 |
| Sala noble de Ca n'Arús. La decoració historicista, amb pilars corintis i grotescos, sembla indicar que és del moment de la construcció original, l'any 1851. |
En qualsevol cas, tot sembla indicar que fou un encàrrec del nostre protagonista. L’edifici principal, de planta i dos pisos, amb un frontó mixtilini, està flanquejat per dues ampliacions posteriors. Al davant de la façana principal, van fer un petit jardí d’estil francès. L’interior conserva part de la decoració de les sales nobles. Fou adquirida per l’Ajuntament i des de l’any 2007 és accessible per tota la població.
 |
| Signatura de Jaume Arús, l'any 1839, mentre era batlle. |
L’any 1873 era un dels 25 homes que van endegar el projecte de l’entitat que havia d’agrupar als principals propietaris i més conservadors, el Centro Económico Agrícola Industrial. Se’n van fer 72 participacions, i Arús era dels 13 que en tenien 4. Aquesta entitat és la que avui coneixem com Casino del Centre.
Arús, a la presó per lladre
Doncs, en Jaume Arús i Cuixart, el més ric del poble, el líder conservador, va ser a la presó per lladre. I no per temes de corrupció política o afers relacionats amb els comptes municipals, un tema molt complicat i que va generar problemes a més d’un equip de govern en aquells anys. Arús va ser condemnat per robar pedres.
 |
| Font: Biblioteca Arús "Arús IV/C1-53" |
Els fets van ocórrer vers 1853, quan Teresa Fernández, una senyora que era vídua i vivia a Esplugues, va denunciar a Francesc Tubau (jornaler, casat amb un fill, de 35 anys el 1858) per agafar quatre carros de pedra de la tanca d’una peça de terra de la seva propietat [iv]. En Tubau va declarar que ho havia fet per ordre d’Arús (propietari, casat amb dos fills, de 50 anys), del que era mosso, és a dir, assalariat fix.
Tot el procés judicial es va allargar fins el maig del 1858. Recordem que pel mig Arús ha estat nomenat alcalde per ordre del Governador el setembre de 1856 i destituït dos mesos després. També havia estat escollit alcalde després de les eleccions municipals de 1858, en les que participava l’oligarquia local, el que mostra el seu ascendent dins d’aquest grup.
Crida l’atenció la seva destitució, pocs dies abans de ser dictada la sentència definitiva a un mes de presó, com si el Governador la conegués i volgués evitar la vergonya de fer-se pública una condemna a un alcalde (dels seus) en exercici. I per què també fou destituït el secretari de l’Ajuntament? Per cert, en Tubau fou absolt.
El fet és que, com hem vist, Arús desaparegué de la política local i no tornà a aparèixer fins la reacció del gener del 1874. Quan s'ha d’escollir el líder de l’Ajuntament del règim sorgit del cop militar que ha acabat amb la República apareix el seu nom.
Evidentment, l’incident del robatori de les pedres no havia estat oblidat. Quan la secció local de l’Associació Internacional dels Treballadors va escriure al Consell Federal d’aquest sindicat, el 18 de febrer, per informar de la situació va dir:
“El Ayuntamiento que disolvió la fuerza bruta lo componían 8 socialistas y 3 colonos. Ahora se compone de un alcalde que ha estado en presidio por ladrón y de otros por el mismo estilo.” [v]
Gràcies a aquest comentari sabem que poc o molt, Arús va complir la sentència i va arribar a ser a la presó algun temps. Això no va ser obstacle perquè continués tenint un paper important a la ciutat i perquè tornés a ser nomenat alcalde el 1874. Com ja hem dit, Arús va morir el maig del 1876 mentre ocupava l’alcaldia. Crec que és l’únic cas a la nostra ciutat.
 |
| La Vila Vella en 1875. Un dels dibuixos de Valentí Julià. Font: https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/PLAAPLA.PDF |
En conclusió, el personatge local més rellevant des del punt de vista social i econòmic del seu moment i un dels més importants des del punt de vista polític va ser a la presó per ordenar-li a un subordinat que robés unes pedres d’una tanca. Tot plegat força ridícul i miserable.
[i] Totes els nomenaments i cessaments d’alcalde poden consultar-se als llibres d’actes del Ple Municipal que són en línia https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5005-Documents-textuals/?2=Actes%20del%20ple#
[ii] MATAS, Pilar i PASTOR, Carmen. “Aproximació a l'associacionisme hospitalenc a finals del segle XIX: els fundadors del "Centro Económico Agrícola Industrial", un grup de poder”, Identitats, núm. 4-5-, Estiu, 1990
[iii] MASCARELL, Mireia. L’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1895-1965, El Papiol, Efadós, 2003, pàg. 367-370
[iv] La informació del procés judicial procedeix de Causa criminal, sobre robo, instruïda en el Juzgado de primera instancia de San Felio de Llobregat, contra don Jaime Arús y Cuxart, vecino del pueblo del Hospitalet, Biblioteca Arús, Arús IV-C1/53
[v] AIT-FRE, Actas de los Consejos y Comisión Federal de la Región Española, 1870-1874, Barcelona, 1969, vol II, pàg. 308
No hay comentarios:
Publicar un comentario