La
parròquia i el Centre Social
Unes
dècades ençà, la influència que tenien les parròquies en els pobles i barris
era molt gran. Les accions i projectes que s’hi posaven en marxa tenien una
gran incidència en la població. La parròquia fou creada l’any 1955. Les
primeres misses es van fer als barracons dels Blocs Florida, fins que el maig
del 1960 s’inaugurà el nou temple.
 |
| La parròquia vers el 1975. |
L’edifici
de l’església i els annexes foren pagats per l’empresa elèctrica FECSA, al mig
del conjunt de blocs que havia promogut al barri. És per això que l’advocació
del temple és a la Mare de Déu de la Llum. Un dels seus trets singulars era la
inscripció a la façana, en català: “Déu t’estima”.
 |
| La parròquia, en la dècada de 1980. |
A
l’empara de la parròquia (dirigida per Mn. Josep Gili) i de Càritas (amb
l’assistenta social Paquita Fontboté), un grup de matrimonis joves que havien
estat membres de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) van plantejar-se
d’organitzar una entitat al barri (el 1961, encara que la legalització no va
arribar... fins el 1963!). La fórmula jurídica que van trobar va ser la de fer
un Centre Social, com els que Càritas impulsava arreu de l’àrea metropolitana
de Barcelona. Van arribar a haver-ne 15, dos dels quals a l’Hospitalet: La
Florida i Can Pi.
 |
| El Centre Social, vers 1975. |
El
Centre Social va ser durant molts anys l’entitat més important del barri, en
primer lloc per la seva tasca assistencial, especialment per l’atenció a la
pobresa, abundant. N’oferia, a més, un dispensari mèdic, amb un “practicante”
que em va posar més d’una injecció, advocats, etc.
 |
| Dependències parroquials, l'any 1968. |
Podem dir que a partir de 1966 comencen a sovintejar les activitats de lluites socials i polítiques. Els joves de la JOC i d’ideologies esquerranes (més o menys militants de grups comunistes i anarquistes) aprofitaren l’espai per fer activitats de tipus cultural amb continguts de denuncia i reivindicació.
 |
| La porta del Centre Social, l'any 1972. |
L’any 1966, Càritas va fer un informe sobre la
situació al barri, que caldria publicar sencer. Un breu fragment que és una
joia:
“La mujer casada mantiene en gran medida las costumbres que existían en las comunidades de origen. Sabemos que en España tenemos la costumbre de posponer a la mujer al darle exclusivamente una tarea dentro del matrimonio y dentro de la familia. Si ello es en sí mismo injusto, pero que puede ser aceptado en comunidades rurales, no lo es en las urbanas. La mujer en la ciudad empieza a querer ejercer unos derechos similares a los del varón. De ahí que es necesario incidir en la mentalidad de las familias para que se asignen y se reconozcan a la mujer unos derechos más humanos de los que actualmente se les atribuyen.” (MURILLO, SANTOLINO, 2008: 37)En 1967 van treure un butlletí on ja denunciaven els problemes socials i urbanístics del barri, La voz del barrio , es feien xerrades com les del centenari de la Revolució Russa, representacions de Fuenteovejuna, o la presentació d’un llibre per part de Paco Candel (amb la presència del poli de paisà per si es passaven...).
Seguint les directrius dels partits clandestins antifranquistes,
especialment el més important, el PSUC, alguns dels joves del Centre Social van
crear una “Comissió de barri”, una forma associativa veïnal primerenca, que
vers 1971-72 van endegar una campanya popular reivindicant escoles.
El creixement demogràfic i urbanístic
Si
el creixement de la població durant les dècades de 1940 i 1950 ja ens semblava
espectacular, d’uns centenars a 27 mil persones, el ritme va continuar fins el
1970, quan s’arribaren als 53 mil. El màxim recollit als censos s’assolí el
1975, amb 53.690 habitants. Això significava una densitat de 66.284 habitants
per km2, estratosfèrica!
 |
| La part superios de la Florida, l'any 1972. |
Fins
el 1960, es va construir sobretot entre l’Avinguda del Torrent Gornal i
l’Avinguda Miraflores. A partir d’aquell any es va construir a partir d’aquest
vial cap a l’oest. Podem destacar l’operació de la urbanització de l’Avinguda
Masnou, el 1966, l’amplada de la qual va permetre la construcció d’uns
altíssims edificis a banda i banda. Un dels pitjors exemples d’edificació
salvatge de l’àrea metropolitana de Barcelona.
 |
| Els gratacels de La Florida en construcció, vers 1975 |
La
història de les requalificacions urbanístiques de barris com La Florida-Les
Planes (LF-LP) està per fer. Als barris tipus polígon, com Bellvitge o Can
Serra, és molt més fàcil de fer-ho. Tot el districte es va omplir de blocs cada
vegada més alts. Val a dir que al voltant del 1970 van aparèixer els primers
habitatges d’una certa qualitat, destinats a les famílies immigrants que havien
millorat la seva situació social. Les grans instal·lacions industrials
desaparegudes oferien en la dècada de 1970 uns espais no construïts que podien
esdevenir zones verdes. Malauradament, no va ser així.
Encara
que ho repetim una i una altra vegada, no deixa de ser cert: els equipaments
anaven sempre molt i molt per darrere de les necessitats de les persones que hi
vivien. El Pla d’Urgència va aconseguir dues escoles: el Joaquim Ruyra (1973) i
l’Eduard Fontseré (1976). El Mercat del Torrent Gornal havia estat inaugurat el
1970. El Parc de Bombers és del 1975.
 |
| El Carrer Enginyer Moncunill, l'any 1973. |
 |
| El Carrer Primavera el 1975. |
Un
equipament que mereix un comentari apart és l’Àula de Cultura. Fou creada l’any
1975 com un acord entre l’Ajuntament i el Ministeri de Cultura. Segons l’alcalde
del moment, Vicenç Capdevila, aquest fet es deu a l’interès de les institucions
per la cultura dels barris del nord de la ciutat. Segons d’altres veus, com la
de l’antropòloga Juana Ibáñez, fou una maniobra per minimitzar la influència
del Centre Social.
Les
associacions de veïns
Un
grup de militants de partits clandestins d’esquerra de la zona i els cristians
progressistes que es movien al voltant de la parròquia de Pubilla Casas van
crear vers 1970 una altra comissió de barri. Com ja començava a fer-se arreu
del país, aquesta comissió va demanar de legalitzar-se amb la fórmula jurídica
de l’associació de veïns. L’”Associació de Veïns de Pubilla Casas-La
Florida-Can Vidalet” va aconseguir la legalització el novembre de 1972.
Aquesta
entitat es reunia a un bar a la cantonada d’El·lipse amb Ramon Solanich, fins
que es van traslladar a Pubilla Casas. Al si d’aquesta associació va haver un
enfrontament entre la militància del PSUC i la dels grups a la seva esquerra
(trotskistes, anarquistes, etc.). La gent del PSUC, l’any 1976 va marxar i va
crear una nova entitat, Rumbo, que feia activitats veïnals i culturals. Tenia
el seu local al carrer Menéndez Pidal. No va sobreviure gaire temps a la
legalització dels partits, la primavera de 1977.
 |
| Manifestació veïnal, l'any 1978. Font: L'Estaca |
El
Centre Social feia una tasca veïnal com una associació d’aquesta mena més. Cal
destacar la gran exposició sobre la situació del barri que es va fer l’any 1975
i el seu butlletí. El compromís social i polític del Centre Social només fou
possible pel suport que des de la parròquia li proporcionava Mn. Pepe Murillo.
Del Centre Social van sorgir bona part de les persones que van liderar la
política local i els moviments socials de la ciutat en els anys següents: Neus
Juvillà, Salvador Pastor, Clara Parramon, Santi Díaz, Honorio Blasco... i més
enllà de la ciutat, com Joan Saura. Un primer fruit fou la creació
d'una Associació de Veïns de La Florida (AVLF), legalitzada el maig de 1976.
Paral·lelament,
els problemes dels Blocs Florida eren cada vegada més greus; resumint, queien a
trossos. Les veïnes i els veïns es reuniren, amb el suport del Centre Social i després l'AVLF i
els partits clandestins, i començaren les negociacions. La reforma
dels blocs n’és una demostració ben palpable de l’èxit de la seva lluita.
Els
primers anys de l’època democràtica
Les
dècades de 1980 i 1990 venen marcades per un gradual descens demogràfic. L’any
2001, la població va baixar per sota dels 39 mil habitants, uns 15 mil menys de
25 anys enrere.
 |
| L'Avinguda Catalunya el 1996. Els cotxes ocupaven massa espai. |
La
població que marxava era sobretot la dels fills i filles de les parelles immigrants
de les dècades de 1950 i 1960 que arribaven a l’edat adulta i se n’anaven a d’altres
barris de l’Hospitalet o la segona corona metropolitana, on trobaven habitatges
de millor qualitat a menor preu. L’envelliment de la població era creixent.
L’ascensor
social va funcionar per una part del jovent, però una altra part es va quedar
enganxat a la marginalitat i la pitjor expressió d’aquesta situació va ser la
droga i una considerable delinqüència.
 |
| El Poliesportiu de Les Planes, l'any 1986. |
La
crisi del PSUC i la gradual millora econòmica del país i del barri van
proporcionar àmplies victòries electorals al PSC-PSOE. La gestió del lent però
constant redreç de l’herència franquista va generar un ecosistema polític que
no fou pertorbat ni la dimissió de l’alcalde Pujana i la defenestració del seu
home al barri, Roberto Ruiz (1994). Ruiz havia estat el principal promotor de
la manifestació pro-taurina de l’estiu
del 1988, contrària a la Llei de Protecció dels Animals, amb crits de “Cataluña
es España” o “La fiesta es nacional”.
 |
| L'Hospitalet informatiu, octubre 1988 |
Les
millores del districte es van succeir: l’arribada del metro (Torrassa, 1983;
Florida, 1987), el Parc de Les Planes (1986...), el soterrament de les vies d’alta
tensió (1993). Les festes majors ja no tenien toros, però sí el primer cabaret
a l’aire lliure del país.
El
segle XXI
 |
| El Carrer Primavera, l'any 1991. |
Durant
els darrers anys ha hagut una gran transformació en el districte, com en tot el país i tota la ciutat, especialment als barris de la zona nord: l’arribada de població d’origen estranger. El
total de població ho ha pujat gaire, i a hores d’ara la població és d’uns 44 mil
habitants: s'ha produït una substitució. La marxa dels habitants de
la fase anterior ha continuat i el seu lloc ha estat ocupat per la població
nouvinguda. En aquests moments, un 47% de la població del districte és nascuda
a l’estranger.
A
partir de 2008, la crisi ha colpejat durament el barri, ple com era de sectors
especialment vulnerables. Les Planes s’ha consolidat com el barri més pobre de
la ciutat.
 |
| La Florida, l'any 2002 |
 |
| La secció censal més pobre de l'Hospitalet és als Blocs Florida. Font: https://elpais.com/economia/2019/09/11/actualidad/1568217626_928704.html |
Renda
per habitant (2016, en €)
Font: Indicadores Urban Audit para Áreas
Submunicipales (2016) http://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=28233
El 2017, l’Ajuntament posà en marxa el Pla Integral Les Planes-Blocs Florida. Al començament del 2018, una nova junta de l’Associació de Veïns i Veïnes revitalitzà una entitat cabdal però en aquell moment morta. Des de les escoles i esplais s’atén a la canalla i les emergències socials. N’hi haurà prou?
Centre
|
13.257
|
Sanfeliu
|
11.133
|
Sant Josep
|
11.647
|
Torrassa
|
8.514
|
Collblanc
|
9.679
|
Santa Eulàlia-Granvia Sud
|
12.391
|
Florida
|
8.581
|
Les Planes
|
8.379
|
Can Serra
|
11.266
|
Pubilla Casas
|
8.460
|
Gornal
|
9.958
|
Bellvitge
|
11.298
|
El 2017, l’Ajuntament posà en marxa el Pla Integral Les Planes-Blocs Florida. Al començament del 2018, una nova junta de l’Associació de Veïns i Veïnes revitalitzà una entitat cabdal però en aquell moment morta. Des de les escoles i esplais s’atén a la canalla i les emergències socials. N’hi haurà prou?
