ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L'HOSPITALET (7). 1854, L'ARRIBADA DEL FERROCARRIL I DEL VAPOR

El segle XIX és carregat de dates significatives per a la història de l'Hospitalet. La nostra és una ciutat de desenvolupament recent, i els fets que han deixat petjada s'acumulen als darrers dos segles.

Hem de destacar l'any 1819, quan es va inaugurar el Canal de la Infanta. Sobre aquest esdeveniment, però, ja vaig fer un altre article. L'any 1853 és el de la primera vaga obrera i sobre el moviment obrer també he escrit.

Estació de l'Hospitalet vers 1910. El més probable és que sigui l'original de 1854.

Per això vull destacar 1854, l'any en el que sabem segur que s'hi va instal·lar la primera màquina de vapor, a l'Aprestadora Española, una fita en la industrialització local.

També és l'any en el que va arribar el ferrocarril, el gran emblema dels temps del maquinisme i la modernitat.

Després de la línia de Barcelona a Mataró i de Madrid a Aranjuez, la de Barcelona a Martorell va ser la cinquena d'Espanya, inaugurada en novembre de 1854.

 

Quina impressió generaria el ferrocarril en aquells anys! L'Hospitalet tenia uns 3 mil habitants, la majoria dels quals viva en la dotzena de carrers del poble, el que avui anomenem barri Centre. Això va determinar la ubicació de l'estació.

 

Aquest gravat representa el primer ferrocarril, el de Barcelona a Mataró de 1848. El que va arribar per primer cop a l'Hospitalet no devia ser gaire diferent.

En aquell moment, la línia només arribava a Molins. En els anys següents es va estendre fins a Martorell i Vilafranca. En 1855 es va posar la via doble. Si voleu llegir la guia que va escriure Víctor Balaguer en 1857, cliqueu aquí. En 1881 es va inaugurar la línia de Vilanova, que compartia una part del traçat.

 

Ferrocarril de Vilanova en 1881.

Vet aquí com els temps moderns van arribar a l'Hospitalet a mitjan segle XIX.

ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L’HOSPITALET (6). 1767, LA CONSTRUCCIÓ DE LA CARRETERA DE COLLBLANC.

Al llarg de la dècada de 1760 es va construir la carretera de Barcelona a Madrid. El tram que passa per l’Hospitalet el coneixem com Carretera de Collblanc.

En aquest plànol de 1808 es veu el Camí Ral ja construït. Els rectangles de colors són les tropes. El document és italià, per això podem llegir "Ospitaletto". També hi són representades S. Eulalia, La Torrassa i la Casa Rossa, segurament Can Rigalt.

He escollit l’any 1767 perquè va ser quan es va inaugurar el pont de Molins de Rei i quan la carretera va adquirir la seva dimensió de via de comunicació de llarga distància.

Més o menys, pel mateix traçat passava un camí, que anava cap a Esplugues, Sant Just i Sant Feliu. Els projectes de fer camins de carros per Espanya venien de dècades enrere, però va ser arran d’una llei de 1761 que es va decretar crear “caminos reales” que unissin Madrid amb Andalusia, Galícia, València i la frontera francesa per La Jonquera, passant per Barcelona.

En algun moment del segle XVIII o d’aquella dècada de 1760 es va decidir fer passar el traçat del Camí Ral per Collblanc i no per on passava la via de comunicació tradicional, la dels actuals carrers Santa Eulàlia, Prat de la Riba i Major, d’origen romà. Ja hem vist com va ser a la seva vora on es va construir la primera església parroquial, els hospitals, la segona església i es va consolidar el poble.

La part interna del pont que hi ha al començament del Torrent Gornal, al davant de Can Rigalt, formen part de les construccions de la dècada de 1760 i en són una part important del patrimoni de Pubilla Casas.

Al llarg de la carretera, en les dècades finals del segle XVIII, es van construir vil·les neoclàssiques: Can Rigalt i la Pubilla Casas (1771). Ser la principal via d'accés a Barcelona des del sud també tenia conseqüències negatives, com durant la Guerra del Francès.

No va ser fins el segle XIX, però, quan el creixement de Sants per aquest eix va començar a afectar el territori de l’Hospitalet, amb fàbriques, cases i fins i tot el seu cementiri (1880).

Una altra imatge del pont o viaducte del Camí Ral al seu pas entre Collblanc i Pubilla Casas, en una foto de la dècada de 1950, sense els afegits posteriors, només amb una canalització d'aigua.

Al voltant de 1900, quan al llarg de la carretera hi vivia un centenar de persones, el creixement urbanístic va estendre’s des de la carretera cap al sud, i es van configurar en 30 anys els barris de Collblanc i la Torrassa, que durant algunes dècades van tenir més de la meitat de la població del municipi.

Vet aquí com una carretera de fa més de 250 anys va generar un eix de creixement de la ciutat ben allunyat del Centre.

 

ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L’HOSPITALET (5). 1567, LA CONSTRUCCIÓ D’UNA TORRE QUE GENERÀ CONFIANÇA AL POBLE.

L’any 1567, potser ja al començament de 1568, es va enllestir la Torre del Cap del Riu, una fortalesa a tocar de la desembocadura del Llobregat. Es tractava d’una torre amb guarnició militar per guaitar i repel·lir els vaixells corsaris procedents del nord d’Àfrica.

La Torre del Cap del Riu en un gravat de 1697

Els atacs dels corsaris barbarescos eren freqüents en la costa catalana i el curs baix del Llobregat era aprofitat per aquests pirates per amagar-se, penetrar terra endins i proveir-se d’aigua potable.

La Marina de l'Hospitalet en un gravat de 1698.

Crec que no és casual que immediatament després de la construcció d’aquesta torre es produís una febre constructiva a l’Hospitalet, que ens ha deixat algunes de les principals construccions del patrimoni local, i que van certificar que l’Hospitalet era una localitat amb voluntat de permanència.

En paraules d’en Jaume Codina,  el més important historiador de l’Hospitalet d’aquesta època:

“El període 1568-1582 és un dels més dinàmics i pròdigs en realitzacions de tota la història de l’Hospitalet”.

La Casa Llunell (actualment Casa Espanya) és una mica anterior, del 1563, el que ens indica que hi havia una època econòmicament puixant, una altra condició que permetia cares construccions de pedra.

La masia de Ca l’Esquerrer, a la Marina, té una inscripció on diu 1572. Can Sumarro mostra un 1580 a la dovella de la porta. 

Façana interior de Can Sumarro.

La Talaia, una altra torre defensiva, que no és al seu emplaçament original, mostra una data a la llinda: 1587. Al Carrer Xipreret, la Casa Oliver (actual L’Harmonia) és de 1595.

A més dels edificis que s’han conservat, en aquells anys, les autoritats locals van emprendre diverses obres públiques importants:

- en 1568 s’encarregaren deu taules per l’altar major de l’església al pintor Ramon Puig

- en 1571 es fan obres de restauració a l’ermita de Bellvitge

- en 1574 es va començar el procés de la construcció d’un nou temple parroquial, consagrat finalment en 1600 i que és el que va durar fins l’any 1936.

L'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, consagrada en 1600, en una foto de 1927.

- en 1583 es va fer l’empedrat d’un tram del Carrer Major

Fins i tot, es va contractar al primer mestre de la nostra història, en Pere Lliscart, l’any 1574.

Aquesta bonança va patir un sotrac important amb l’arribada de la pesta en 1589.

Vet aquí, com uns anys de prosperitat i de sensació de seguretat ens van deixar un bon patrimoni i van consolidar un petit poble.

ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L'HOSPITALET (4). 1544, LA INDEPENDÈNCIA DEL PRAT.

L’any 1544 el Prat va aconseguir la independència de l’Hospitalet i també de Sant Boi. Dit d’una altra manera, l’Hospitalet va perdre una part molt important del seu terme, on després va sorgir el poble del Prat.

Església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet.

Com ja hem vist en relació a l’Hospitalet, en aquests segles no existien els municipis i les divisions del territori eren les parròquies. Doncs, la butlla atorgada pel papa Pau III va crear la parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat, en un territori que abans pertanyien a les parròquies de l’Hospitalet i de Sant Boi.

L’origen del Prat es troba en els canvis en el traçat del riu Llobregat. Durant segles, algunes de les crescudes del riu provocaven canvis en el seu curs, deixant sovint els aiguamolls com a petjades del pas per un indret.

Font: Història de l'Hospitalet. Compte, que el mapa és anterior a la desviació del darrer tram del riu de 2006 i, per tant, on diu "ACTUAL" no és així.

Quan es va delimitar la parròquia de Santa Eulàlia de Povençana, als segles X i XI, el límit a ponent era el Riu Llobregat, però aleshores baixava més a l’oest que ara. Un canvi en el curs del riu, arran d’una avinguda en 1211, va fer que el riu agafés un curs semblant a l'actual. D’aquesta manera va deixar una part del terme parroquial a l’altra banda del riu. Aquesta part del territori va ser anomenada el Prat dellà l’aigua.

La població d’aquest indret va començar a demanar la creació d’una parròquia pròpia, car a la distància en els desplaçaments que havien de fer per a realitzar gestions o assistir als serveis religiosos es va sumar la dificultat de creuar el riu. Recordem que no n’hi havia ponts, per tant, s’havia de travessar el Llobregat per un gual o amb barca. El primer pont fou construït en 1873.

Finalment, l’any 1544 s’inicià el procés d’independència del Prat, que finalitzarà l’any 1556, amb una altra butlla. Vet aquí, com l’Hospitalet va perdre una part del seu territori i va guanyar un veí.

ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L'HOSPITALET (3). 1426, LA CONSOLIDACIÓ DE L'HOSPITALET COM A POBLE

El 17 de desembre de 1426, el bisbe de Barcelona, va autoritzar el canvi de l’església parroquial. Fins aleshores era la de Santa Eulàlia de Provençana, la que va ser consagrada l’any 1101. A partir d’aquell decret, havia de ser una de nova; a on?

La nova església parroquial es va construir al nucli de població que s'havia consolidat al voltant de l'Hospital de la Torre Blanca o de Santa Càndida, que ja al voltant de 1400 era el més poblat del el terme parroquial.

L'església que va arribar a les primeres dècades del segle XX no és la que es va fer a mitjan segle XV, però no tenim cap imatge d'ella.

De fet, la nova església parroquial s’havia de construir dins del recinte de l’Hospital, i havia de tenir l’advocació de Santa Eulàlia de Mèrida. Sí, es tracta de l’antecedent de l’actual parròquia del Centre. Els arguments del bisbe eren els següents:

“En atenció que l’església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana, (...), es va originar des d’antic al lloc on ara és, car aleshores el lloc era poblat; i que successivament a causa d’algunes bandositats i encara més de mortandats d’homes que hi eren plens de pecats ostensibles, el lloc va anar despoblant-se i les habitacions de la rodalia de dita església van enderrocar-se, en tant que l’església esmentada va romandre solitària i la resta de pobladors parroquians molt lluny i separats, (....)”

La iniciativa del trasllat havia partit del rector i un grup de veïns de la Pobla, però comptava amb la resistència d’uns altres. Les autoritats religioses es posaren del costat dels habitants de la Pobla.

En resum, el bisbe certificava i impulsava el que era una realitat des de feia dècades: el poble s’havia consolidat al voltant de l’Hospital i no al voltant de l’Església de Santa Eulàlia de Provençana.  

Representació de l'Hospitalet en un plànol de 1697.

Al llarg de les dècades següents es van fer més passes en la consolidació del nou poble com a nucli vertebrador del territori de la parròquia. Un document de 1446 ja esmenta la nova església al poble “del Spitalet”. 

L’any 1450, la reina Maria concedirà als habitants del poble la capacitat jurídica d’establir uns impostos. El 1475, els caps de casa es van reunir i van redactar unes normes jurídiques pròpies, les “ordinacions”. Malauradament, aquestes ordinacions van tenir poca influència real en la vida del petit poble.

Vet aquí, perquè la nostra ciutat es diu com es diu, i no Santa Eulàlia de Provençana.

ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L'HOSPITALET (2). 1375, LA RECONSTRUCCIÓ DE L’HOSPITAL

El 20 de desembre de 1375, un grup de membres de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana obtenia el permís del rei Pere el Cerimoniòs per a reconstruir l’hospital que hi havia existit.

El primer esment documental d’un hospital a prop del límit amb Cornellà és de l’any 1215. Quan pensem en aquell hospital hem d'imaginar un lloc d’acollida de viatgers, pelegrins i malalts alhora. N’era un alberg-hostal-hospital, amb la següen funció:

“un hospital en què els pobres i els captaires i les persones miserables que passin per allí o que vagin malaltes a l’hospital rebin almoina i repòs”.

Tanmateix, en algun moment dels anys centrals del segle XIV, època de crisi econòmica i epidèmies de pesta, l’hospital, conegut com "de la Torre Blanca" va ser abandonat i, potser, destruït. 

Per aquesta raó, Pau Genover, ermità de Bellvitge, i Joan Ramon, fuster de l’hospital, demanaren la concessió real per a reconstruir-ho, el que van fer en els anys posteriors a 1375. 

Hospital de Cervelló (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès). L'hospital de l'Hospitalet podria tenir un aspecte semblant. A l'edifici gòtic del segle XII i XIV li van fer diversos afegits.

On era aquest hospital? Evidentment, a la vora del Camí Ral, la “carretera” principal que comunicava Barcelona amb el sud, que correspon als actuals carrers Santa Eulàlia, Prat de la Riba i Major. Un camí que ja existia en època romana i al costat del qual ja s’havia construït l’Església de Santa Eulàlia de Provençana. Un camí que era un tram del Camí de Sant Jaume.

La localització exacta encara és un misteri. Els concessionaris van comprar una parcel·la anomenada “Hort d’en Paratge”. La hipòtesi més raonada el situa al davant de l’Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a l’actual Plaça de Mn Homar, al costat de l’Ajuntament. En qualsevol cas, era al tram antic del Carrer Major.

Aquesta pintura del Retaule de Sant Roc (1568), atribuït a Jaume Huguet, ens pot proporcionar una imatge de com era un hospital dels segles XV i XVI.

Com és sabut, va ser al voltant d’aquest hospital, que devia ser petit, o més petit que l’anterior, es va formar un poble, la Pobla de l'Hospital. Això va ser una anomalia, perquè el normal era que el poble hagués sorgit al voltant de l’església parroquial, la de Santa Eulàlia de Provençana. 

Pels recomptes de població de l'època (fogatges), sabem que entre 1369 i 1381 hi havia a la Pobla entre 40 i 51 cases (focs) i era el nucli de població més important de la parròquia. 

Imatge de l'Hospital de la Torre Blanca generada per IA.

La Pobla de l’Hospital es va començar a dir l’Hospitalet i aquest és l’origen de la ciutat que avui tenim.

ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L'HOSPITALET (1). 1101, LA CONFIRMACIÓ DE L'HOSPITALET COM A TERRITORI.

El 27 de gener de 1101, el bisbe Berenguer de Barcelona consagrà l’església de Santa Eulàlia de Provençana. Era la cerimònia que permetia que el nou temple fes les seves funcions religioses, era la seva “inauguració oficial”.

L'actual edifici de l'esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana és del 1201, però no deu ser gaire diferent al que es va consagrar cent anys abans.

En el document de la consagració es proporcionen diverses informacions, molt importants per conèixer algunes dades de l’Hospitalet en època medieval, quan no es produïen gaires documents.

En primer lloc, es confirma l’existència d’una parròquia anomenada Santa Eulàlia de Provençana. Dic que es confirma perquè el primer esment documental de que existia un poble, territori o terme, anomenat Provençana o Santa Eulàlia de Provençana són dels anys 908 i 986.

Aquest pergamí, conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic, conté el primer esment de la Villa Provintiana, l'any 908. Un altre document, de 986, parla del "termini de Sancta Eulàlia Provinciana".

I per què són tan importants totes aquestes referències documentals al terme o a la parròquia de Provençana? Perquè signifiquen la creació d’una entitat jurídica que és el precedent directe del municipi que avui coneixem com l’Hospitalet de Llobregat. Ras i curt, avui existeix un municipi anomenat l’Hospitalet perquè al segle X es va crear una parròquia.

Durant els segles centrals de l’Edat Mitjana la parròquia era el territori, la circumscripció, on s’administraven els serveis religiosos des d’un punt central, on normalment hi havia un temple. La influència de l’Església era tan gran que aquesta divisió territorial religiosa va passar a ser també una divisió jurídica i política.

Al document de consagració s’indicaven els límits de la parròquia: 

“pel cantó de llevant fins el coll de Codines i dins la vila de Sants i al cim de Mont de l'Ossa fins al Castell del Port; a migjorn, fins al litoral del mar; a ponent, fins el llit del Llobregat i el coll de Gavarra; per la banda de tramuntana, el forn de Merle i l'esmentat Mont de l'Ossa.”

El Mont de l’Ossa és la muntanya de Sant Pere Màrtir; el Castell del Port era als peus de Montjuïc; el Llobregat tenia un recorregut diferent a l’actual, més a l’oest, ja en parlarem. Com veiem, un terme més gran que l’actual, que arribava fins el mar i incloïa el terme del Prat. Cal recordar, però, que aleshores la línia de la costa era a l’alçada de l’actual Bellvitge.

L’altre gran apartat del document era la llista de drets i obligacions de la parròquia: l'obediència dels fidels i el pagament d’unes rendes feudals: els delmes i les primícies, una part de les produccions agràries.

Al segle XII som en plena era feudal. La majoria de la població, camperola i artesana, ha de treballar i pagar rendes feudals als estaments privilegiats, la noblesa i el clero. L’Hospitalet, jurídicament depenia de Barcelona i, per tant, no era de cap domini d’un senyor feudal. Això no treia que no s’haguessin de pagar les rendes a l’Església i a alguns senyors que sí tenien drets sobre terres, com el del castell de Bellvís, i els impostos a la corona.

Com hem vist, la parròquia existia des del segle X, com a mínim. Molt probablement, abans existia una altre temple, potser en part de fusta, potser aprofitant les restes d'una vil·la romana. 

La localització era important, a la vora d'un camí d'origen romà, la Via Augusta, i que en aquests segles medievals també formava part del Camí de Sant Jaume.

L’edifici de l’església actual no es va consagrar fins, segons diu a la seva façana, 1201.