PATRIMONI A SANFELIU

Aquest article també vol aportar elements del barri de Sanfeliu per al debat del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet, com els de Pubilla Casas, la Florida/les Planes i Can Serra. 

Les propostes d’elements patrimonials podrien ser aquestes:

1) Al límit de Sanfeliu i el Centre són els ponts del ferrocarril, de l’any 1854, quan es va construir aquesta línia fèrria, la cinquena de la Península Ibèrica.

2) L’aqüeducte de Can Nyac fou construït vers 1878 per l’Empresa concesionaria de aguas subterráneas del río Llobregat.

L'aqüeducte de Can Nyac, el dia de la nevada de 1962. Foto cedida per Manel Rabinad.

3) El conjunt patrimonial de Can Buxeres conté nombrosos elements, començant per la torre del molí del pou d’aigua, de l’any 1875 i d’estil neomudèjar.

4) El casalot o palauet de Can Buxeres fou construït entre l’any 1901 i 1903 a sobre de la Casa Alta, segons els plànols d’Antoni Serrallach. Hem de dir que la riquesa amb la que es van fer les intervencions a Can Buxeres a partir d'aquest moment procedia de l'explotació de mà d'obra semi-esclava a Guinea Equatorial.

Can Buxeres, l'any 1903.

Tanmateix, algunes parts de l’edifici actual són de l'etapa anterior i d’una ampliació del començament de la dècada de1920, dirigides per l’arquitecte Josep Plantada.

5) La Casa dels masovers és del 1904, també dissenyada per l’Antoni Serrallach amb un estil més modernista.

6) El templet, per l’estil modernista, és probablement d’aquesta intervenció del 1904. Per tant, és molt probable que sigui una obra d'en Serrallach.

7) El jardí, amb les terrasses i balustrades coronades de craters neoclàssics, també es de l’època de l’ampliació de la primera meitat de la dècada de 1920. Per tant, és molt probable que siguin d’en Plantada.

8 i 9) Les cases unifamiliars del Camí de la Fonteta que es van conservar són de 1921 o anys posteriors.

10) De les urbanitzacions que van donar lloc al barri a partir de 1924 (Valeta, Sanfeliu, etc.) es conserven poques casetes originals. Potser l’única sigui la del Carrer Rei En Jaume, 15.

Font: Google Street View

11) El refugi de Can Nyac es va construir l’any 1937 perquè la població es refugiés dels bombardeigs de l’aviació feixista. 

Durant la postguerra fou utilitzat com a habitatge pels immigrants més pobres, com d’altres coves excavades als talussos del Samontà.

Imatge del reportatge de Televisió de l'Hospitalet del refugi de Can Nyac. Si el voleu veure sencer... https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/14939673

12) La xemeneia de Bòbila Torns és el darrer testimoni de les indústries del ram de la ceràmica que hi havia al gran esvoranc del Torrent de Can Nyac.

Foto de 2015.

 

13) Al Parc de Can Buxeres trobem l’escultura La família, d’Hèctor Cesena, de l’any 1974.

14) També hi és l’escultura Noia amb colom, de Rafael Solanic. L’obra es va instal·lar l’any 1976, encara que la que hi ha ara és una versió en bronze que es va posar més tard.

La versió original de Noia amb colom, de marbre, en una foto de 1988.

 

 

PATRIMONI A CAN SERRA

Aquest article, pertany a la sèrie del patrimoni dels barris, per aportar elements per poder fer el nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet.

Can Serra, com Sanfeliu, Pubilla Casas, la Florida i les Planes, no conserva cap masia ni petjades del món rural.

1) Les tres grans palmeres de l’Avinguda Can Serra, del 9 al 13 aproximadament, són les restes de l’antic casalot que dona nom al barri.

Font: BOTEY, Jaume. 54 relats d'immigració

2) També relacionat amb el casalot de Can Serra és el pont de ferro que travessa les vies. No sé la data de construcción, però pot ser de 1900, aproximadament. Encara que en algunes ocasions s’ha dit, no hi ha cap prova de que sigui del despatx de Gustave Eiffel.

3) Les xemeneies del Parc de Can Cluset és molt probable que siguin de la fàbrica Brugarolas, del sector químic, de 1915.

4) De la primera urbanització del barri, promoguda pels germans Faus l’any 1921, conservem la casa del Carrer Andorra, 40, de l’any 1924.

Font: Google Street View

5) També les cases del Carrer Pere Pelegrí, 34-44, són gairebé segur de la dècada de 1920.

6) El mural ceràmic de la façana de l’Institut Torras i Bàges molt possiblement és de l’any de la inauguració del centre, 1968. Desconeixem l’autoria.

En aquesta foto de la façana de l'Institut de 1970 ja hi és el mural.

7) La Casa de Reconciliació és un edifici producte d’un procés històric extraordinari. Fou construït l’any 1974 per militants antifranquistes perquè servís com església i centre cívic.

8) La Plaça de la Carpa fou una de les grans conquestes del moviment veïnal i antifranquista al voltant de 1977. 

El procés històric de conquesta dels espais, el "No més blocs!", és un episodi històric que forma part del nostre patrimoni, el material, car es van aconseguir espais lliures d'edificacions, i l'immaterial, perquè forma part de la nostra memòria col·lectiva.

9) Un plafó ceràmic de Carmen Sánchez Pizarro, de l’any 1998, recorda la lluita de la Plaça de la Carpa.

Font: Diba

10) L’escultura Homenatge a Machado, de Xavier Medina Campeny és del 1994.

11) L’escultura Sense títol, d’Alfredo Sánchez, és del 1995.

12) El rellotge de sol de Institut Rubió i Ors fou instal·lat l’any 2011.

13) L’escultura Dones víctimes de la violencia és una iniciativa del Grup de Dones de l'any 2013.

 

Hem d'afegir algun altre element a la llista?

 

PATRIMONI A PUBILLA CASAS

Aquest article, també vol aportar elements per al debat del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet, com el dels cementiris, el de la Florida i les Planes o el de Sant Josep.

Pubilla Casas, com passa amb Can Serra, Sanfeliu, la Florida i les Planes, no conserva cap masia, però sí que conté dues vil·les neoclàssiques d’un valor patrimonial extraordinari, totes dues amb reconeixement i protecció de BCIL.

La seva construcció va anar molt lligada a la de la Carretera Reial.

1) La Carretera Reial fou ordenada pel rei Carles III i construïda al llarg de la dècada de 1760. Deuen quedar vestigis que poden ser museïtzats.

2) Uns elements ben visibles de la carretera són els ponts que salvaven les rieres que després s’unien per formar el Torrent Gornal.

3) Can Rigalt, vil·la neopalladiana construïda vers 1770, es troba en un estat d’abandó absolutament injustificable.

Can Rigalt, l'any 2012.

4) Pubilla Casas, de 1773, és un col·legi privat i no és accessible per a la població. Com Can Rigalt, té el reconeixement de BCIL.

Pubilla Casas, l'any 1932.

5) El transformador de la Carretera de Collblanc és del moment de l’electrificació de Catalunya, l’any 1913, i pot contenir elements d’arqueologia industrial molt valuosos.

6) De la urbanització de la finca de la Pubilla Casas, el que havia de ser una ciutat-jardí, es conserven algunes casetes escampades. Les primeres, de l'any 1930, eren al Carrer Empúries. També podem destacar la de Amadeu Vives, 35.

Cases del Carrer Empúries. Les primeres del barri?

7) El Mercat de Can Vidalet té la data a la seva façana, 1948. Mostra el moment històric en el que començava a arribar la immigració.

Fotografia de 2012

8) Escola (encara que després ha estat església, regidoria, etc.) a la cruïlla d’Ibèria amb Amadeu Vives. Inaugurada l’any 1957 segons els plànols de Manuel Puig i Janer.

Fotografia de 1959

9) Edifici al Carrer Montràs, 13-17. Una de les obres de joventut d’Òscar Tusquets i Lluís Clotet, de l’any 1966. L’arquitectura moderna arribava al barri.

Fotografia de 1966

10) Escola i biblioteca Joaquín Costa, del 1969. A més de pel seu purisme formal, destaca per l’esgrafiat de la façana.

Fotografia de 2021

11) La Plaça de la Bòbila va ser un espai conquerit pel moviment veïnal durant la segona meitat de la dècada de 1970. És un espai que testimonia la lluita veïnal i antifranquista.

12) L’Edifici Agbar, de Leopolo Rodés i Parés. Un gran exemple d’arquitectura contemporània. Un cub de sis plantes, amb dependències annexes, fet el 2007.

Fotografia de 2014

D’escultures, al barri n’hi ha poques. La d’homenatge a Tierno Galván, a la frontera amb la Florida, ja ha estat ressenyada a l’article del patrimoni del Districte IV.

13) El gran conjunt escultòric Geometria d’ombres, de Richard Vaccaro, fou erigit per ornamentar una de les zones olímpiques, el 1992.

14) L’escultura d’homenatge a García Lorca, d’Eduardo Carretero, posada el 1998, ha estat retirada, com la de Tierno Galván.

15) La placa d’homenatge a Severo Ochoa, a l’Avinguda que porta el seu nom, és al límit del que es pot considerar una escultura.

Un esment final per la Cofradia 15+1. Des de que a l’any 1977 un grup d’homes que eren al bar Kiki van improvisar una processó, aquestes manifestacions religioses han assolit una volada extraordinària.

16) Les processons de Setmana Santa de la Confraria 15+1, un dels més importants elements de patrimoni immaterial de la ciutat.

17) Les imatges religioses i passos que es fan servir a les processons i d’altres activitats.