lunes, 3 de julio de 2023

LES ELECCIONS DE FA 100 ANYS (1923)

L’any 1923 van haver dues eleccions. Les primeres, el 29 d’abril, foren generals. Les segones, el 10 de juny, a la Mancomunitat, força semblants a les autonòmiques actuals.

En primer lloc, hem de recordar que el sufragi en aquella época era només masculí.

En segon lloc, cal dir que el 23 de març, per ordre del Governador provincial, l’alcalde catalanista, de la Lliga, en Just Oliveras, havia estat destituït, i havia estat imposat el republicà Josep Muntané.

Les eleccions generals d’abril

Els districtes electorals eren diferents dels actuals, que són les províncies. En les eleccions generals, Espanya es dividia en uns districtes que escollien un diputat a cadascú. L’Hospitalet pertanyia al districte de Sant Feliu, molt semblant a l’actual comarca del Baix Llobregat.

La Unió Hortense o Hortènsia era l'entitat dels obrers i republicans de Santa Eulàlia. La dels catalanistes i més rics era el Foment Eularienc. Font: CELH

El candidat de la Lliga Regionalista,  el partit catalanista conservador, era el mateix que havia guanyat les tres eleccions anteriors (1918, 1919 i 1920), n’Antoni Miracle i Mercader, empresari de la construcció.

Per una coalició d’esquerres, de les diferents tendències republicanes i dels rabassaires, el candidat era Pedro Álvarez Gonzalvo. El 23 d’abril va protagonitzar un míting a Collblanc. També hi hagué un altre candidat republicà al marge dels grans partits, Antoni Serra[i].

Amb una participació que fregà el 60%, Miracle va guanyar al districte, amb 4.381 vots (53,8%), seguit per Álvarez, amb 3.588 vots (44%). Serra només va obtenir 79 vots (0,9%)[ii]. Serra, per cert, va denunciar que en un viatge durant la campanya electoral va ser objecte d’un atemptat a trets i a pedrades[iii].

Tanmateix, a l’Hospitalet va guanyar el candidat de les forces republicanes. Amb dades de sis de les set seccions, Álvarez va obtenir 687 vots, un 54,7%, i Miracle 563, un 44,8%[iv].

La típica foto dels líders dels grans partits, conservadors i liberals, votant.

A més del que va passar, cal destacar el que no va passar: els grans partits espanyols, Conservador i Liberal, que es repartien el poder en les darreres cinc dècades, ni es presentaven al districte de Sant Feliu. 

Ja feia temps que a Catalunya republicans i catalanistes havien aconseguit l’hegemonia política. 

Les eleccions a la Mancomunitat

En les eleccions a la Mancomunitat, semblants a les actuals autonòmiques, cada districte escollia quatre diputats. Les candidatures eren amb llistes obertes i els electors assenyalaven tres noms, per la qual cosa normalment sortien escollits els tres de la candidatura majoritària i un de la segona. El mateix sistema que l'actual del Senat espanyol.

L’Hospitalet pertanyia al Districte de Vilanova-Sant Feliu, més o menys el Baix Llobregat i el Garraf junts. Els tres candidats del catalanisme conservador, de la Lliga Regionalista i Acció Catalana, Antoni Jansana, Josep Mª Bassols i Manuel Massó van ser els més votats, obtenint entre 6.540 i 6.420 vots[v].

Els candidats de l’esquerra van obtenir molts menys vots. Per exemple, el republicà reformista Eduard Micó, el quart diputat escollit, va obtenir 2.680 vots.

A l’Hospitalet, Jansana, Bassols i Massó, que ja eren diputats, també van guanyar, amb 412, 407 i 406 vots. Micó va obtenir 182 vots, el rabassaire Ricart i el liberal Crehuet van coincidir amb 156[vi].

Els altres tres candidats van tenir uns resultats molt pobres. Per exemple, Alejandro Lerroux, el líder del Partit Radical i cap del govern espanyol deu anys més tard, va rebre només 4 vots[vii]

Algunes reflexions

Aquestes dues eleccions van ser les darreres de l’època de la història d’Espanya que coneixem com la Restauració. Com és sabut, les eleccions eren unes farses convocades pel partit del torn, Conservador i Liberal, després de pujar al govern per tenir una majoria parlamentària. En aquesta ocasió, li tocava manar al Partit Liberal.

A Catalunya, des del 1901 s’havia aconseguit, a poc a poc, una pràctica electoral força sincera, i guanyaven republicans i catalanistes. El sistema espanyol, però, podia permetre’s l’anomalia catalana, com ara.

Les forces republicanes, tradicionalment dividides, aconseguien guanyar si podien atreure part del vot obrer. Quan tenien programes i candidats lligats al moviment obrer, com en Layret o en Companys, tenien més possibilitats d’aconseguir-ho. A més, els anys del pistolerisme també havien provocat l’allunyament de republicanisme i una part de l’obrerisme.

L'Hospitalet ja era una ciutat industrial. Fàbrica de Caralt i Cia, a Santa Eulàlia en una foto de 1916.

A l’Hospitalet van guanyar els republicans l’abril i els catalanistes conservadors el juny, quan els altres candidats republicans no van aconseguir atreure el vot obrer. A l’abril, a l’Hospitalet van votar unes 1200 persones; al juny, al voltant de 600. És prou coneguda la influència de l’abstencionisme anarquista en els resultats electorals de l’època. També es pot dir que era important la capacitat o incapacitat del republicanisme de seduir a la classe obrera.

La participació en les eleccions a la Mancomunitat era menor que la participació en les generals, sobretot en l'electorat no catalanista. El fet és que el juny, van votar 3/4 parts dels catalanistes respecte a l’abril i els republicans van votar menys d’1/5 part.

A l’Hospitalet, el republicanisme havia estat una força important des del Sexenni Democràtic, encara que gairebé sempre dividit en tres o quatre faccions. El catalanisme havia irromput amb força a partir de 1906. Podem afirmar que la nostra ciutat formava part plenament d’aquest corrent de renovació política, que va arribar fins fa 100 anys, quan un general va fer un cop d’estat i va instaurar la primera dictadura del s. XX a Espanya.



[i] El Diluvio, 25-4-1923, pàg. 26

[ii] BALCELLS, A, CULLA, J. I MIR C, Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 1982, pàg. 601

[iii] La Voz, 274-23, pàg. 3

[iv] Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, 3-5-1923, pàg. 5

[v] Per les dades dels diputats provincials i de la Mancomunitat https://www.diputatsmancomunitat.cat/ 

[vi] Baluart de Sitges, 16-6-1923, pàg. 1

[vii] Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, 14-6-1923, pàg. 3 i 4

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario