Pau Sans i Guitart fou el primer hospitalenc que ha tingut rellevància
política i cultural fora de la nostra ciutat, fins al punt de ser president
d’un partit polític d’abast català o compartir l’organització del Jocs Florals amb
Verdaguer, Guimerà i Menéndez Pelayo.
 |
| Pau Sans. Font: AMHL 901 AF 0000104 /a.Establecimiento fot. Franco-Hispano-Americano /d.Matilde Parera |
Nascut
l’any 1836 a l’Hospitalet. Va viure els seus primers anys al Carrer Major. El
seu pare, Josep, tenia una taverna, i la seva mare, Maria, era de Sant Feliu.
En total van tenir vuit fills, sis noies i dos nois. En Pau era el noi més
gran, l’hereu.
En
algun moment entre 1850 i 1855 el pare va morir, i es van traslladar a viure
amb uns oncles, a una altra casa del Carrer Major. La mare apareix al padró de
1855 com botiguera. El mateix establiment d’abans?, una reforma?, una botiga
diferent? El cert és que la família va poder pagar-li els estudis fins que es
va fer enginyer.
 |
| La família Sans al Padró de 1855. Font: AMH |
La primera notícia d’una acció pública la trobem en la seva participació en
la petició de la fundació del Casino l’Harmonia (1866), una entitat de
l’Hospitalet lligada a les forces més progressistes durant el Sexenni
Democràtic (1868-1874).
Bona part de la seva vida professional va anar lligada al ferrocarril. Treballà
per dues companyies, i va viure un temps a Saragossa. Va escriure diverses obres
relacionades amb aquest tema: La locomotora en acción (1868), Guia de maquinistas y
fogoneros de ferrocarriles (?),
Preguntas y respuestas relativas á la conducción y conservación de las
locomotoras (?), Colección de problemas de aritmética con
aplicación a la industria (1887), Detalles elementales de la construcción y
funciones de la locomotora
(?). També va escriure El porvenir
industrial de Zaragoza (1885)[i]
i articles tècnics a revistes especialitzades fins 1896[ii].
 |
| Retrat de Pau Sans, realitzat per Modest Urgell l'any 1905. |
En
relació a la seva feina al sector ferroviari, hem trobat algunes dades molt
interessants. Dos diaris, amb motiu de la seva mort, en 1901, van dir:
“Ha fallecido en Barcelona D. Pablo Sans y Guitart, ingeniero y primer director que fué de La Tracción Ferroviaria Ilustrada. Para apreciar las hermosas dotes de su alma vigorosa, baste decir que abandonó las filas de los grandes para irse con los pequeños, que dejó el servicio de las poderosas empresas ferrocarrileras para colocarse al lado del vejado personal del servicio de ferrocarriles. Que los asalariados especialmente los que pertenecen al personal de ferrocarril levanten un altar á la memoria del nobilísimo Sr. Sans y Guitart."[iii]
“Ingeniero-jefe de movimiento de la Compañía de Francia, á la cual tuvo ocasión de prestar muy buenos servicios, en una cuestión de trabajo, hubo de pasar por la dura alternativa de tener que negar la razón á quienes en su concepto la tenían, ó de perder su puesto y comprometer su porvenir. Aquel hombre íntegro no vaciló un punto dando la razón á los maquinistas que tenía bajo sus órdenes. Y perdió su cargo.”[iv]
No sabem les dades concretes del conflicte, però
veiem que Sans va fer costat als treballadors, el que li va costar car. També
veiem que fou el primer director d’una publicació obrerista del sector, amb seu
a Sant Martí de Provençals, La Tracción… També
sabem que va fer classes a l’Ateneu Obrer d’”Aritmética y Geometría aplicadas a la industria”, durant si més no
els anys 1886 i 1887[v]
El
1886 fou nomenat enginyer municipal de l’Hospitalet, i s’encarregà de fer les revisions
de les cada vegada més freqüents instal·lacions fabrils.
La
literatura fou el segon dels camps en els que va destacar. Va escriure desenes
de poemes, en català, la majoria dels quals resten inèdits i conservats a
l’Arxiu de l’Hospitalet. Alguns foren publicats en les revistes en les que va
col·laborar. A La Renaixensa va
començar a publicar textos l’any 1882 amb el pseudònim de Pau de Provençana.
Més tard, arribaria a ser-ne redactor. També col·laborà amb La Ilustració Catalana.
 |
| La Ilustració Catalana, 30 d'abril de 1886, pàg. 219 |
També
va escriure textos en prosa i, com a mínim, una obra de teatre, Lo dia del cop, estrenada el 1889 als
teatres de dues entitats de l’Hospitalet, el Casino del Centre i el Casino de
l’Harmonia. També podem destacar que el seu poema La Locomotora, amb música d’Anton Vaqué, fou estrenat per la coral
La Campestre en la festa major de l’Hospitalet de 1890. Començava...
“Com a serp enverinada
Per lo foc esperonada
Amb un ull encès al front,
la potent locomotora
com rahuenta llançadora
va teixint l’avenç del món (...)”
El
seu prestigi literari el va portar a formar part del jurat (com a secretari i
mantenidor, el nom oficial) dels Jocs Florals de Barcelona els anys 1887 i
1888, respectivament, amb personatges com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Menéndez Pelayo,
etc.
La
tercera vessant d’en Sans fou la política. En la seva col·laboració amb les
publicacions catalanistes de la dècada de 1880 ja veiem que era un membre actiu
d’aquest moviment polític. Podem dir que formava part de la primer generació de
catalanistes, la que tenia a Valentí Almirall com a líder.
 |
| El Diari Català, promogut per Valentí Almirall el 1879, va ser la primera publicació periòdica catalanista. |
Tanmateix,
l’any 1887 Almirall perd el suport de bona part del catalanisme, el més
moderat, el que recolza la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona que
s’havia de fer l’any següent. Llavors es produeix una escissió del partit
catalanista dirigit per Almirall, i es crea la Lliga de Catalunya (és important no confondre-la amb la Lliga Regionalista, fundada l'any 1901). La junta del
nou partit es escollida l’octubre de 1887 i Pau Sans fou el seu primer
president. També hi eren Lluís Domènech, Narcís Oller, Antoni Aulèstia, etc.
Els
partits d’aquella època eren diferents als actuals; n’eren més aviat clubs
d’intel·lectuals que feien activitats elitistes. El mes següent, van fer el
primer acte públic i en Sans va fer el discurs oficial, en el que va exposar el
objectius de la Lliga:
“1er. Reivindicar la personalitat de Catalunya tant temps ha perduda y ara intensament anyorada.
2n. Millorar l’estat present per los medis que la lley permeti; procurant la obtenció del major benestar relatiu de Catalunya en benefici d’ella y de las demés regions d’Espanya, y abogant en pro de la reivindicació, com á oficial,de la llengua catalana; en pro també de la conservació, desenrotllo y purificació del dret català y, per últim, per lo manteniment de les Institucions y costums que caracterisan la vida del Primcipat sens perjudici del seu progrés.
3er. Preparar la realisació en lo temps ménos llarch que sia possible, del verdader y eficàs desenrotllo de la riquesa de Catalunya, baix la base fonamental del travall, perfeccionat per la ciencia y lliurement exercit dintre dels límits de la justicia y la moralitat.”[vi]
Es
tractava d’un regionalisme moderat que de seguida es va mostrar més contundent
en la seva primera acció pública d’envergadura. Amb motiu de la inauguració de
l’Exposició de Barcelona, la Reina Mª Cristina (el rei Alfons XII havia mort)
va visitar Barcelona el juny de 1888. La Lliga (sembla que fou en Guimerà) va
redactar un Missatge a la Reina Regent
amb una llista de reivindicacions: autonomia, oficialitat del català, etc.
 |
| Arribada de la Reina regent i el Príncep a Barcelona. Font: La Ilustración Ibérica, 26-5-1888. |
Aquest
Missatge... és un dels textos
fundacionals del catalanisme polític, dels que s’estudien als llibres de text.
Anava recolzat per centenar de signatures, la primera de les quals era la de
Pau Sans, president de la Lliga de Catalunya. Per cert, també el van signar de
l’Hospitalet, Anton Parera i Codina, president del Centre Econòmic Agrícola i
Industrial i Josep Vidal i Enrich, president de L’Harmonia.
El
novembre de 1888 fou substituït en la presidència de la Lliga per Domènech i
Montaner, el gran arquitecte modernista, representant de la següent generació.
Aquest canvi no va ser gens traumàtic, car trobem a Sans en la direcció i
activitats del partit en els anys següents. I com la Lliga es va adherir a la
Unió Catalanista, i a les assemblees catalanistes, trobem a Pau Sans en l’assemblea
que es va celebrar a Manresa, el març de 1892.
Com
és conegut, en aquella reunió es van aprovar Les Bases de Manresa, un projecte d’estatut
d’autonomia que va significar una altre salt qualitatiu del catalanisme
polític. En Sans, amb gairebé 60 anys fou un actiu participant dels debats
polítics i de les activitats literàries paral·leles. El 1895 va ser membre de la ponència "Obres públiques segons los principis regionalites" a la 4ª assemblea de la Unió Catalanista [La Barretina, 5-7-1895, p. 2] i l'any següent va arribar a ser membre de la Junta directiva d'aquesta formació política [Lo Gironès, 29-12-1895, p. 2].
 |
| A la segona assemblea de la Unió Catalanista, celebrada a Reus el maig de 1893, també hi hagué una delegació de l'Hospitalet. Amb tota probabilitat es tractava d'en Pau Sans. Font: La Ilustració catalana, 15-6-1893. |
Les
seves activitats públiques gairebé desapareixen a partir d'aquell moment. Ha vist morir
la seva dona, un fill i una filla. La salut empitjorà, fins que morí l’octubre
de 1901.
Podem
considerar aquest enginyer lletraferit catalanista amb sensibilitat obrerista
com la primera persona de l’Hospitalet que va arribar a tenir projecció pública
a tota Catalunya. Els anys 1887 i 1888 va ser una de les figures literàries i
polítiques més importants del país, i, pel que sabem, sense deixar de viure a l’Hospitalet.
[i] Industria e invenciones, 17
d’octubre de 1885, pàg 7
[ii] “El consumo de carbón en las máquinas de vapor”, Revista ilustrada, vías férreas, 10 de juliol de 1896, pàg.7
[v] La Vanguardia, 6 d'octubre de 1881, pàg 5. Segons La Dinastía, 29 de novembre de 1886, p. 2, començaren el desembre de 1886.
[vi] Anals de la Lliga de Catalunya.
Discurs llegit en la sessió inaugural lo
dia 5 de novembre de 1887 per lo president Pau Sans i Guitart, pàg 7.
Molt interessant!
ResponderEliminarMoltes gràcies!
Eliminar