L’Hospitalet va
ser republicana aquella primavera de 1931. De fet, el republicanisme era
l’opció política més important a la ciutat des del 1869. A les darreres eleccions generals, l'abril del 1923, hi havia guanyat la coalició republicana.
La República desitjada era molt més que no tenir rei. La monarquia era una de les institucions que feia que el règim polític que hi havia a Espanya fos molt poc democràtic i favorable als interessos de l’oligarquia.
 |
| Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1931. A la imatge es pot veure la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament. Font: AMHL 901 AF 0000695 /a.Autor desconegut/da /d.Julià Charles Lacambra |
La República,
doncs, havia de portar una democràcia de veritat i una política més social, és
a dir, encaminada a eliminar la pobresa i reduir les desigualtats. A Catalunya, a més, era el règim que havia de reconèixer alguna forma d'autogovern.
La monarquia havia perdut qualsevol pàtina democràtica quan va recolzar el cop d’Estat de Primo de Rivera, el setembre de 1923. Recordem que el cop es va fer, en part, per no haver de publicar el resultat de la investigació del Desastre d’Annual, on el rei tenia responsabilitats polítiques i interessos econòmics.
Quan Primo va dimitir, el gener de 1930, el rei va nomenar cap de govern al general Berenguer, l’altre responsable del Desastre d’Annual, perquè organitzés la transició cap a la situació anterior al cop; però en un any va fer pocs avenços.
 |
| Josep Muntané, alcalde de l'Hospitalet en 1923 i el que va encapçalar la candidatura republicana l'abril de 1931. |
El nou govern a partir de febrer de 1931, presidit per l’almirall Aznar, va proposar que les primeres eleccions que es convoquessin fossin les municipals, de menor importància que les generals, en les que uns possibles resultats adversos tindrien menys transcendència.
Les forces republicanes, cada vegada més nombroses, havien signat el Pacte de Sant Sebastià l’agost de 1930. N’arribaren a l’acord de que calia derrocar la monarquia si es volia que Espanya tingués un règim democràtic.
 |
| Josep Jordà, un dels tradicionals líders republicans de l'Hospitalet. Havia estat alcalde breument l'any 1930 i també hi era en la candidatura republicana del 1931. |
Quan es convocaren les eleccions municipals, les forces republicanes van plantejar-les com “plebiscitàries”, és a dir com un referèndum a favor o en contra de la monarquia.
El republicanisme era tradicionalment molt divers. N’hi havia grups més o menys esquerrans, més aviat catalanistes, federalistes o espanyolistes, etc. En les dècades anteriors van haver fases d’enfrontaments i d’altres d’entesa. L’avinença de 1930 i 1931 també va arribar a l’Hospitalet, on, finalment, la majoria de les diferents tendències republicanes es van posar d’acord i van presentar una candidatura unitària.
 |
| Regidors de l'Ajuntament sorgit de les eleccions de 1934, la majoria dels quals ja eren al de 1931: ??, Miquel Romeu, Ramon Frontera (alcalde), Francesc Muntané i Carles Martí i Feced. Font: AMHL101 AF 0000727 /a.Autor desconegut/da |
Per exemple, pel districte tercer (Santa Eulàlia), “después de laboriosos trabajos”, els candidats van ser: Esteve Campreciós Galtes, obrer; Ramón Frontera Bosch, obrer; Eusebio Font Segura, industrial; Ramón Castelló Martínez, industrial [i].
No degué ser fàcil posar en la mateixa llista a Frontera (obrer, dirigent de la cooperativa El Respeto Mutuo i futur líder d’Esquerra Republicana de Catalunya) amb Castelló (industrial, ex regidor durant la Dictadura, ex militant de la primorriverista Unión Patriótica, dirigent de la Cambra de la Propietat Urbana i futur líder del Partit Republicà Radical).
 |
| Seu de la Unió Patriótica a la cruïlla dels carrers Baró de Maldà i Barcelona. Font: AMHL 101 AF 0000167 /a.Autor desconegut/da |
A les eleccions municipals del 12 de febrer de 1931 a l’Hospitalet s’escollien 28 regidors a sis districtes. La llei electoral donava una quantitat de regidors a la llista més votada de cada districte i una quantitat inferior a la segona llista. El sufragi era universal, encara que només masculí, amb 7.736 electors convocats [ii], el 19,7% de la població.
Hem pogut identificar la candidatura de la Coalició Republicana, la de la Lliga Regionalista i una altra “obrera-republicana” [iii] (segons Joan Camós, formada pel Partit Comunista de Catalunya [iv]). També sabem que els candidats del Centre Democràtic Federal van retirar-se després que un d’ells, Enric Rueda, patís una “agresión colectiva”[v].
Malgrat aquest episodi, el dia de les eleccions no es va produir cap incident. Els resultats es van saber el dia 14. La Coalició Republicana va ser la llista més votada a cinc districtes (els del Centre, la Marina i Collblanc-Torrassa), i va obtenir els regidors “de les majories” d’aquestes circumscripcions. La Lliga Regionalista va vèncer al Districte III. Les dades que tenim dels resultats són:
|
DISTRICTE |
REGIDORS DE LA COALICIÓ REPUBLICANA |
REGIDORS DE LA LLIGA REGIONALISTA |
|
I |
Josep Muntaner Almirall, Jaume Farrés i Salvador Gil i Gil |
Antoni Carbonell Albets |
|
II |
Pere Minoves, Isidre Moncunill Cinca i Modest Vila Roig |
Antoni Oliveras Norta i Cosme Miralles Toda |
|
III |
Ramon Frontera i Esteve Campreciós |
Just Oliveras Prats, Joan Salat Fosalba, Josep Argente Soriano i Josep Romagosa |
|
IV |
Lorenzo Escudero Lozano, Juan Puig Gosa i Carles Martí Feced |
Jaume Mayol i Francesc Soler Roiger |
|
V |
Josep Jordà Polis, Josep Bassas i Puiggrós i Antoni Calomarde Costa |
Isidre Murà i Joan Cunillas |
|
VI |
Joan Sagarra Cabré i Francesc Llopart Anducas |
Antoni Forés [vi] |
Joan Camós afirma
que la Coalició Republicana va obtenir 2.040 vots i la Lliga Regionalista, 1.013 [vii]. No sabem els vots que va obtenir la tercera candidatura. Segons l'exposició permanent del Museu de l'Hospitalet, les candidatures van obtenir un 65,3 %, un 31,6 % i un 3,1 %, respectivament, amb una participació del 45%.
El dia 14 a les 16 hores, els líders republicans, autoproclamats com Comitè Revolucionari, van anar a l’Ajuntament i van prendre possessió del poder municipal, sense esperar els terminis estipulats per la llei, com estava passant gairebé a tot arreu, sobretot després de la proclamació de la República a Barcelona aquell matí.
 |
| Rafael Domingo, secretari del Comitè Revolucionari del 14 d'abril de 1931 i futur alcalde alguns mesos de 1938. |
El Comitè Revolucionari estava format per Francesc Muntané (president), Jaume Mateu, Rafael Domingo (secretari), Ramón Perelló, Pere Rovira, Pere Pié, Josep Ysern, Ramon Suau, Pau Montguió, Enric Piqueras, Ramon Trique, Francesc Moreno, Joan Melic i Gerard Alvarez. Muntané era el líder republicà local des de feia anys i serà escollit alcalde al dia següent. Cap dels altres membres del Comitè no formaran part del nou consistori.
El Comitè,
un cop al poder, es va mostrar molt preocupat per l’ordre públic i va emetre un
ban [viii]. La constitució del nou consistori es va fer el dia següent.
 |
| Font: AMHL 101 AF 0000314 /a.Autor desconegut/da /d. |
De la proclamació de la República a l’Hospitalet tenim diverses cròniques, que reproduiré a continuació. Recordem que fan referència als fets del dimarts 14 d’abril, quan es van saber els resultats de les eleccions municipals del diumenge 12, i quan la República havia estat proclamada a diverses ciutats del país, especialment a Barcelona.
Comencem per l’extraordinari relat que va fer en Zoilo Petit a la publicació local Bandera, el 23 d’abril:
 |
| Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5004-Hemeroteca/?8=Bandera# |
Continuem per la crònica publicada a La Vanguardia el dia 18 d’abril:
“El martes fue proclamada la República con gran entusiasmo, invadiendo el público el Ayuntamiento, que arrancó una placa que había en el vestíbulo y la arrojaron a la calle, al igual que los retratos existentes en el salón de sesiones y en el despacho de la alcaldía, izándose la bandera tricolor en el balcón principal y la catalana en lo alto del edificio, con grandes muestras de regocijo y vivas a la República. Por la noche fue leída la proclama del señor Maciá, desde el balcón de la Casa Consistorial, frente a la cual se había congregado una enorme concurrencia que no cesaba de aplaudir y vitorear al nuevo régimen.
Poco después se presentó un oficial del Depósito de caballos sementales, que venía, en nombre del señor teniente coronel a pedir una bandera republicana para ser izada en dicho departamento. Le fue entregada y acompañado por la masa popular se trasladó a la Remonta, en dondefue izada la bandera. El señor Morilla pronunció breves palabras, recibidas con grandes aplausos.
Aquella misma noche se formó un comité revolucionario que durante toda la noche estuvo reunido, prestando, además, guardia de vigilancia, individuos de la Generalidad.
El miércoles por la tarde ante una concurrencia que llenaba por completo el salón de sesiones, quedó constituido el Ayuntamiento con los concejales elegidos el domingo, nombrándose alcalde a don José Muntané Almirall y tenientes de alcalde a los señores don Juan Sagarra, don Ramón Frontera, don Isidro Moncunill, don Salvador Gil, don José Jordá y don Carlos Martí Feced, los cuales tomaron posesión seguidamente y dirigieron la palabra alos asistentes, entre grandes ovaciones, viéndose obligados, asimismo, a dirigir la palabra a los que, imposibilitados de penetrar en el salón habían quedado en la calle ocupando por completo la plaza existente frente al Ayuntamiento y bocacalles lindantes.
Todos los actos pueden resumirse en mucho entusiasmo y dentro del más perfecto orden, sin que hubiera de lamentarse el más pequeño incidente.”
 |
| L'Ajuntament de l'Hospitalet en la dècada de 1920. Font: AMHL 101 AF 0000147 /a.Autor desconegut/da |
Finalment, la crònica publicada a El Diluvio el dia 15 d’abril:
“La proclamación de la República en Hospitalet.
Formado el Comité revolucionario, se propuso y ordenó el desarme del somatén, cuyos componentes hicieron entrega de las armas.
Actuó una guardia cívica republicana, cuya misión es velar por el orden y vigilar el Ayuntamiento con cooperación de los mozos de escuadra y guardas rurales.
Entrada la noche, un oficial de la remonta con orden del teniente coronel, leyó, desde el balcón principal del Ayuntamiento, la adhesión de dicho cuerpo.
Manifestó que el ejército era de la nación y no de un régimen. Se organizó una charanga a las once de la noche, una manifestación que, a los acordes de "La Marsellesa" y precedida de unas banderas republicanas recorrió varias calles de la población, regresando a la Casa de la Ciudad. El oficial de la remonta solicitó una bandera republicana para izarla en la puerta principal del Depósito de sementales. Dicha bandera fué recibida por el teniente coronal con un sentido discurso patriótico. Siguó el entusiasmo, extendiéndose a las barriadas de Collblanch, La Torrassa y Santa Eulalia”.
[i] La Vanguardia, 4-4-1931, p. 7
[ii] La Vanguardia, 20-3-1931, p. 26
[iii] També sabem el nom dels candidats dels tres districtes de Collblanc-Torrassa: “En la barriada de Collblanch-Torrasa, a más de la candidatura de derechas, formada por los señores don Jaime Mayol, don Isidro Mura, don Ramón Esteve Masip y don Juan Cunillas, se presentan las candidaturas siguientes: Candidatura obrero-republicana: distrito cuarto, don Jesús Roca Dort, del comercio; don José Jaume Oliveras, albañil; don José González Moreno, escribiente. Distrito quinto, don Julio Collado Peiró, dependiente; don Miguel Perelló Pujol, del comercio, y don José Prescolí Llart, del comercio. Distrito sexto: don Emilio Blasco Marín ,del comercio, y don Pedro Cosialls Aguiló, panadero. Candidatura de coalición republicana: distrito cuarto: don Lorenzo Escudero Lozano, obrero; don Juan Puig Gosa, propietario; don Carlos Martí Feced, de la Juventud Vanguardia Republicana. Distrito quinto: don José Jordá Polls, propietario; don José Basas Puiggrós, obrero y don Antonio Calomarde Costa, obrero. Distrito sexto: don Juan Segarra Cabré, obrero, y don Francisco Llopart Anducas, industrial. El domingo, sin protesta de ninguna clase, se procedió en el Salón de Sesiones del Ayuntamiento de esta ciudad, al acto de la proclamación de candidatos, siendo proclamados 91.” La Vanguardia 10-4-1931, p. 6
[iv] CAMÓS, Joan. L’Hospitalet. La historia de tots nosaltres 1930-1936, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986, p. 57
[v] La Vanguardia, 11-4-1931, p. 7
[vi] La llista està treta de La Vanguardia 14-4-1931 p. 12, contrastada amb les actes del plens municipals dels mesos següents. A la notícia, per exemple, es diu que al districte VI, donaven la regidoria per les minories a Emilio Blasco Marín, de la candidatura obrera-republicana. Tanmateix, a les actes hi és Antoni Forés i a tots els diaris es parla d’uns resultats de 17 regidors republicans i 11 de la Lliga.
[vii] CAMÓS. op. cit. p. 57
[viii] CAMÓS, op. cit. p. 151-152
No hay comentarios:
Publicar un comentario