LA DIFERÈNCIA DE RIQUESA ALS BARRIS DE L'HOSPITALET

Ja s’ha publicat l’Informe Indicadores Urban Audit para Áreas Submunicipales (2021) i és en línia.

Pel que fa a la renda, s'ha publicat el mapa de la Renda de les llars de 2021 per seccions censals. Crec que ens proporciona una informació molt gràfica de la situació de l'Hospitalet.

Si analitzem el conjunt d'Espanya, veiem a l'Hospitalet li passa el mateix que al conjunt del país, amb una meitat més rica que l'altra.

L'informe de 2019, més complert, també és en línia.

Podem trobar moltes dades de la ciutat i els seus barris. En aquest article ens fixarem en la riquesa de la població, expressada en els euros de la renda per habitant. 

Mapa de barris i districtes de l'Hospitalet. Font: Anuari de l'Hospitalet

La renda és el conjunt d’ingressos que obtenim pel nostre treball i les nostres propietats. La majoria de nosaltres només tenim el salari en diners com a renda, que obtenim a canvi d’una feina. D’altres tenen rendes com a conseqüència de ser propietaris d’empreses, immobles etc.

Les dades de la renda global del municipi són de 2018, i són 11.339 €. La mitjana espanyola era de 11.680 €. Per tant, la primera constatació és que som una ciutat moderadament pobre en el context espanyol, més a prop de les ciutats andaluses que són al voltant dels 8 mil € que dels suburbis rics de Madrid que superen els 20 mil €.

 

Parem atenció en la renda de la població dels barris, i la seva evolució respecte a 2016, que ja vaig comentar en un article anterior.

    Renda per habitant  (2016 i 2019 en € corrents)

Centre	13.257	14.560
Sanfeliu	11.133	12.335
Sant Josep	11.647	12.746
Torrassa	8.514	9.251
Collblanc	9.679	10.458
Sta Eulàlia-Granvia S.	12.391	13.367
Florida	8.581	9.236
Les Planes	8.379	9.021
Can Serra	11.266	12.170
Pubilla Casas	8.460	9.246
Gornal	9.958	11.079
Bellvitge	11.298	12.265

Font: Indicadores Urban Audit para Áreas Submunicipales 2016 i 2019 

 

Ordenats de més a menys, la riquesa per barris, en milers d’euros per habitant, és aquesta:

- Els dos barris més rics, Centre (14,6)  i Santa Eulàlia-Granvia Sud (13,4).

- Després un grup amb Sant Josep, Sanfeliu, Bellvitge i Can Serra, entre 12,7 i 12,2.

- Gornal (11,1) i Collblanc (10,5) ja són per sota de la mitjana local.

- Torrassa, Pubilla Casas, La Florida i Les Planes van de 9,3 a 9,0.

 

Veiem clarament que els barris del nord són els més pobres, especialment el Districte IV i Pubilla Casas. Collblanc rep la influència de Les Corts i la zona de la Carretera fa pujar una miqueta la mitjana del barri, sinó tot el districte II tindria els valors de la Torrassa.

De fet, podem trobar les dades de renda per secció censal, el que ens ajuda a concretar molt més la distribució de la riquesa pel municipi.

 

Font: INE

Podem comprovar que l’esmentada zona que va de la Torrassa fins Pubilla Casas és una de les bosses de pobresa més importants de l’àrea metropolitana, només superada per la zona del Besòs, composta per barris de Barcelona, Sant Adrià i Badalona.

 

L'any 2016 les dues seccions censals més pobres es trobaven als Blocs Florida. Font: El País

També apreciem que no hi ha grans diferències entre els barris de l’Hospitalet. El Centre és un 60% més ric que Les Planes. A Barcelona, el Putxet (33 mil €) és 4 vegades més ric que la Trinitat Vella (8,3 mil €).

L’Hospitalet és des de finals del segle un suburbi obrer de Barcelona, on vivim persones de classe obrera, vingudes en successius episodis immigratoris. La burgesia local va marxar majoritàriament i no hi ha un centre ric.

Per la seva banda, l’Agència Tributària fa els seus estudis per sectors postals, i per l’any 2018 va fer el següent mapa, en el que es veu clarament la divisió de la ciutat en dues parts segons la riquesa.

 

Veiem que per sobre de la via de Vilafranca els territoris dels codis postals es muen entre 20 i 25 mil € de renda bruta. Per sota, entre 25 i 32 mil €. Font: Agencia Tributaria

També l'Institut d'Estadística de Catalunya ha fet els seus estudis territorials, en relació al període 2015-2018. Van calcular l'Índex Socioeconòmic Territorial (IDT), en el qual la renda és un component, però amb d'altres, com el nivell educatiu, atur, etc.

Les ciutats estudiades es van dividir en 853 trossets anomenades agrupacions censals; en concret l'Hospitalet tenia 31 agrupacions. En relació a la mitjana catalana, els resultats es van dividir en 6 categories. 

 

Índex Socioeconòmic Territorial (2018). Font: Idescat

Doncs, l'Hospitalet tenia 8 agrupacions a la categoria Molt Baix, 6 a la categoria Baix, 9 en Mitjà-Baix, 8 en Mitjà-Alt i cap ni una a Alt i Molt Alt. A més de la situació de pobresa general i localitzada al nord, aquest estudi també confirma la poca diferència entre els nostres barris.

 

 

Finalment, podem comentar l’evolució entre 2016 i 2019. Per fer-ho hem de tenir en compte que la inflació fa que els euros de cada any no puguin comparar-se directament, cal deflactar-los.

Tenint en compte que no sóc especialista i que els meus càlculs no deuen ser del tot exactes, em surt que els barris amb un major creixement de la renda per habitant en el període 2016-2019 han estat el Gornal i Sanfeliu, amb un 2,4 i 2,3 % en € constants. I els que menys han crescut han estat Les Planes i La Florida, amb un 1,2%.

En les properes sèries de dades veurem l’impacte de la pandèmia en la riquesa de la població de l’Hospitalet. Ja vam veure que pel que fa a la mortalitat hem patit més, i és molt probable que en això també hàgim patit i patirem més. 

ANNEX DEL 18 D'OCTUBRE DE 2021

S'han publicat les dades de renda per districtes postals que ofereix l'Agència Tributària.

08908 Granvia Sud	30.363 €
08901 Centre-Sant Josep	29.363 €
08902 Santa Eulàlia	29.004 €
08907 Bellvitge-Gornal	26.101 €
08903 Collblanc-la Torrassa	24.667 €
08906 Pubilla Casas-Can Serra-Sanfeliu	23.613 €
08904 Collblanc-la Torrassa	23.466 €
08905 La Florida-Les Planes	21.690 €

 

Font: Agència Tributària

Confirmen el que sabem: el nord de l'Hospitalet pobre i el sud en la mitjana de la riquesa de les ciutats del país.

 

Font: eldiario.es

ANNEX DEL MAIG DEL 2022

L'Idescat ha publicat l'informe de l'IDT del 2022, amb dades de 2019.

L'única novetat és que la situació dels barris més pobres de l'Hospitalet ha empitjorat una mica.

A un extraordinari reportatge de la revista Crític, tenim una visió de la riquesa dels barris de Catalunya.

 

ANNEX DE L'OCTUBRE DE 2024

ElDiario.es ha publicat les dades de la renda per llar per secció censal de 2022 de tota Espanya. Podeu consultar-ho clicant aquí. 

 

Respecte a l'Hospitalet, es perpetuen les dades exposades anteriorment. Els barris del nord continuen sent una illa de rendes baixes, amb la zona dels Blocs Florida, a les Planes, com la més pobre.

El Centre, la zona amb rendes més altes.

ELS SAFAREIGS, LES CATEDRALS DE LES DONES DE LA CLASSE TREBALLADORA

La major part del que considerem patrimoni arquitectònic respon als interessos o necessitats de les classes altes: palaus, castells, temples...

Safareig de Roda de Ter. Font: Museu d'Història de Catalunya, que té una extraordinària exposició en línia.

Les construccions relacionades amb la classe treballadora i el treball femení s'han perdut en la seva major part i les que conservem són menystingudes.

Safareig públic a Caldes de Malavella (la Selva). A les ciutats amb deus i fonts sovint n'hi havia més d'un safareig públic. A Caldes de Montbui (Vallès Oriental) fins i tot són en ús.

Hi ha una tipologia d’elements patrimonials que em semblem especialment importants: els safareigs. Per diverses raons:

- Responien a una necessitat vital i quotidiana (treball reproductiu), rentar la roba.

- Eren un espai de relacions socials de les dones (d’aquí ve l’expressió “fer safareig”).

- Són un dels pocs elements que visualitzen els sistemes pre-industrials de subministrament i canalització d’aigua.

- En alguns casos són la resta d’una activitat econòmica (treball productiu); potser el cas més conegut a l’àrea de Barcelona és el de les bugaderes d’Horta.

Safareig d'Horta (Barcelonès). Foto @nataliapiernas del 2015. La zona de les bugaderes d'Horta ha patit una destrucció parcial enguany.

A moltes viles n’hi havia safareigs públics, i algunes els han conservat i formen part del seu patrimoni. En molts casos es van construir com accions "socials" perquè evitaven que les dones haguessin de desplaçar-se a les ribes dels rius. És el cas de La Garriga (una ciutat que m'estimo molt), on l'Ajuntament el va encarregar a en Manuel Raspall, durant la II República.

"Tipos turolenses. Camino del lavadero a orillas del Turia". Font: La Hormiga de oro, 8-11-1913. El desplaçament de les bugaderes, a més dels problemes de salut que podia generar i el temps que feia perdre, significava, com tots els desplaçaments de les dones, un risc de patir agressions.

També hi ha elements de caire privat a centenars de masies i cases antigues, potser ignorats i menystinguts. Cal dignificar-los, recuperar-los i museïtzar-los.

El safareig públic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), construït el 1863, és un dels més "monumentals" dels que he vist. També és el primer dels safareigs públics dels que tinc coneixement. N'aprofitava l'aigua d'un canal.

M’agradaria posar en valor aquests elements humils, d’una enorme importància en la vida quotidiana d’abans. No us ha passat mai que en una visita a un palau ple d’obres d’art us heu preguntat on pixaven o cuinaven? No heu volgut saber on i com vivien les persones que netejaven tot això?

A Sineu (Mallorca), l'aigua del safareig públic procedia d'un pou, com a tot arreu a l'illa.

A més, en l’anàlisi i conservació del patrimoni també hi ha una perspectiva de classe i de gènere i de segons quines ètnies i del que vulguem. Per exemple, ningú no s’ha plantejat una perspectiva d’edat?

Si posem en valor el patrimoni relacionat amb la classe treballadora o les dones estem fent una acció que té un reflex polític en l’actualitat, perquè d’alguna manera estem reivindicant la importància d’uns grups socials, la subordinació dels quals requereix el menyspreu pel seu paper i la seva cultura.

El rentador públic de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) es va fer aprofitant la canalització d'aigua d'origen medieval que travessa el poble.

Si els cellers cooperatius modernistes eren “les catedrals del vi”, els safareigs són les catedrals de les dones de classe treballadora.

A l’Hospitalet també tenim la nostra petita i gran història relacionada a la feina de rentar la roba que feien les dones. Que jo sàpiga no n’hi havia un safareig públic. Imagino que l’abundància d’aigua de pou permetia tenir-ne de privats cadascú a casa seva. 

Rentant la roba al Canal de la Infanta al seu pas per l'Hospitalet. Font: un extraordinari blog que es dedica al tema https://www.lavaderospublicos.net

Una altra possibilitat era anar a rentar la roba al riu, però a l’Hospitalet la riba era molt lluny. El Canal de la Infanta i les moltes sèquies que d’ell partien sí que eren molt utilitzats. Per exemple, la sèquia (anomenat el “reguero”) que travessava el barri de barraques de La Bomba fou utilitzat fins la dècada de 1960.

El més semblant a un safareig públic que tenim a la ciutat és el que es troba a un dels corralons del Carrer Xipreret, on hi ha un conjunt de quatre piques en un estat de conservació força millorable.

Els safareigs del Carrer Xipreret. Foto @nataliapiernas. Aquest element ha merescut l'atenció de diverses persones i institucions; podeu consultar aquí, aquí, aquí o aquí.

Una mica més a dalt, a Can Riera, es conserva un safareig privat, al costat de les restes del pou d’on s’obtenia l’aigua. Al costat, passa el mateix amb Can Sumarro i més avall a Ca l'Esquena Cremat.

Estic segur que si repassem les masies i edificis més antics de la ciutat en trobaríem més.

Pou i safareig de Can Sumarro

 

Pou i safareig de Can Riera

 

Safareig de Ca l'Esquena Cremat, un mas de 1880.

Un altre pas és el començar a conservar els safareigs d’època industrial i que potser encara són més o menys utilitzats, però que en poc temps les considerarem peces de museu. Caldria recuperar els elements dels blocs més antics, dels passadissos, etc.

Una altra recerca que caldria fer és quan es construeixen els safareigs públics, si la construcció respon a una política social d'uns partits o uns altres: Castelló d'Empúries, 1863; Sta. Coloma de Gramanet, 1868; Agramunt, 1882; Guissona, 1890; l'Espluga de Francolí, 1904; Vallbona de les Monges, 1907; Prats de Lluçanès, 1911; Vallbona d'Anoia, 1913; Vilaverd, 1929; la Garriga, 1931... 

A Dosrius es va fer un l'any 1916, com una ràpida substitució a un altre d'anterior que es destruïa per construir una carretera.

Safareig del Comú a Dosrius (1916). La coberta és de la dècada de 1950.

ANNEX

Comencem amb uns enllaços:

A l'exposició del Museu d'Història de Catalunya

https://www.mhcat.cat/col_leccio/el_museu_presenta/les_bugaderes_eines_i_ofici/els_safareig_un_espai_de_treball_i_socialitzacio_per_a_les_dones

A una pàgina dedicada als safareigs a Espanya

https://www.lavaderospublicos.net/

A una altra dedicada als safareigs antics de França

https://www.lavoirs.org/

Un gran article, fet per Olalla Nofre i Galve, que fa recerca sobre el tema

https://aboriginemag.com/el-safareig-i-la-bugada-reivindicar-el-patrimoni-de-laigua-es-recuperar-la-memoria-historica-de-les-dones/

El món de l'art és el testimoni gràfic que tenim del passat més llunyà. A les obres Vista del Pont de Tortosa i Vista del Pont de Martorell, dues de les 118 vistes de tota Espanya que va fer Mariano Sánchez entre 1781 i 1803, veiem com els rius eren els safareigs en aquell moment.

Els artistes van començar a parar atenció en les bugades a partir de l'època del realisme. Són desenes les obres que es van dedicar a aquestes dones, algunes amb una mirada de denúncia i d'altres de complaença i "pintoresquisme". Reprodueixo la que va fer en Santiago Rusiñol, per la proximitat, i la de Joan Roig, que mostra un pedregós llit d'un riu.

 

Santiago Rusiñol, Bugaderes de la Barceloneta

 

Joan Roig, Rentadores, 1885.

 A la premsa podem trobar d'altres testimonis gràfics.

Font: La Ilustración Ibérica, 21-11-1891, pàg. 8

 

Font: La Ilustración Obrera, 28-5-1904

La lavandera, de Manuel Cara y Espi. Font: La Ilustración española y americana, 8-3-1904

Bugadera a Olot. Font: La Hormiga de Oro, 13-5-1911

Safareig a Xàtiva. Font: La Hormiga de Oro, 31-8-1912

"...lavadero de una casa de vecinos de Sevilla". Font: Mundo gráfico, 12-3-1913.

Bugadera a Sòria. Font: Mundo gráfico, 17-9-1913

 

Fotografies a l'exposició del Molí de Sant Anastasi, Lleida (Segrià)

Fotografia del Museu del Ter (Manlleu, Osona). Desconec si la foto és de Manlleu mateix. El que sembla és que es va fer una intal·lació tipus safareig a una riba del Canal del Ter.

Finalment, algunes imatges actuals de safareigs, normalment ben conservats i tractats com un bé patrimonial.

Safareig públic la Portalera de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Una altra imatge de La Portalera de Caldes de Montbui, Fotografia de @nataliapiernas

El safareig d'Agramunt (Urgell) es va construir l'any 1882. A la dreta de la imatge veiem la caseta que pujava les aigües del Canal d'Urgell, la conducció del qual també es veu a la foto. Es tracta de dues piles en forma d'U, una per rentar i l'altra per esbandir.

Safareig de la Font de la Mina, Caldes de Malavella (la Selva).

Safareig privat a la Casa Puig i Cadafalch d'Argentona (Maresme). També va ser dissenyat pel gran arquitecte?

Un safareig  a la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord (Solsonès).

A Guissona (Segarra) es van aprofitar unes fonts d'origen medieval, com a mínim, i a final del segle XIX, entre 1886 i 1890, es van construir les intal·lacions que podem veure actualment.

Safareig públic a Vallbona de les Monges (Urgell)

Safareig privat a Vallbona de les Monges (Urgell)

A Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) es va fer el safareig amb l'aigua de la déu que origina el riu Gaià.

Palafolls (Maresme)

Safareig a la Font Major de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Hi ha una placa de reconeixement de les dones del poble a l'Ajuntament per la construcció del "rentadó publich en l'any 1904".

El safareig del Palau del Marquès d'Alfarràs, al Parc del Laberint d'Horta. A sobre hi ha una conducció d'aigua i una bassa. L'aigua cau a aquest artístic safareig. 

Colònia Sant Corneli, Cercs (Berguedà). 

El safareig de Sant Corneli apareix en la pel·lícula Hogueras en la noche (1936)

Sobre aquest safareig, s'ha fet un vídeo des del Museu de les Mines de Cercs.

Colònia de la Fàbrica de Ciment Asland, Castellar de N'Hug (Berguedà). Malauradament, es fa servir de magatzem.

Safareig de Castellar de N'Hug (Berguedà)

Safareig a Bagà (Berguedà)

Cercs (Berguedà)

Safareig a Can Minguet, Tossa de Mar (la Selva).

El safareig de Vilaverd (Conca de Barberà) fou construït l'any 1929.

Safareig a Cal Cassoles, mas de Pacs del Penedès (Alt Penedès). Les estructures adjuntes són el pou i el dipòsit.

El quadrat de la dreta era el safareig de la casa annexa a l'Ermita de Sales, a Viladecans (Baix Llobregat). A les masies i cases aïllades trobem els safareigs al costat dels pous. Un geni el va omplir de formigó.

El rentador d'Alcover (Alt Camp) fou construït en la dècada de 1940 al lloc on hi havia un altre de més antic.

A Banyoles (Pla de l'Estany), també els en diuen rentadors. Les cases amb límits als recs tenien una sortida i un rentador propi.

Magraners, Lleida, (Segrià)

Safareig de la Font Vella, Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

Salàs de Pallars (Pallars Jussà)

Castell-estaó (Pallars Jussà)

Fotografies procedents del Museu de la Dona, a Tossa de Mar (la Selva)

Foto exposada a un aparador d'una botiga de Begur (Baix Empordà). A les localitats costaneres sembla que els rentadors es posaven a les desembocadures de les rieres.

A l'exposició Recs. Banyoles i l'aigua, comissariada per Ramon Folch, també es tracta el tema dels rentadors a aquesta localitat.

Caldetes (Maresme).

Sant Pol de Mar (Maresme)

Talteüll (Rosselló)

Santillana del Mar (Cantàbria).

Redes (Galícia)