Alcaldes de l'Hospitalet I (segles XVIII-XIX)

Aquest article és un repàs de la llista d’alcaldes de la ciutat, des del 1717 fins l’inici del segle XX (els del segle XX i XXI serán tractats en un altre post).

Per fer aquesta relació de les persones que han ocupat el càrrec d’alcalde de l’Hospitalet, em basaré fonamentalment en els articles que va fer en Francesc Marcé en el Boletín de Información Municipal, en concret en els números 82 al 88, del 2n trimestre de 1974 al 4t trimestre de 1975. Si afegeixo alguna información més, cito la font. 

Pel segle XVIII sempre és d’obligada consulta l’obra de Jaume Codina Els pagesos de Provençana, editada en tres volums en 1988.

Per conèixer les lleis electorals municipals tenim les obres d’Antonio Martínez. Perquè el primer que cal tenir en compte és que quan, a partir del segle XIX, els consistoris sortien d'unes eleccions municipals, el sufragi no era universal ni directe.

El segle XVIII

El concepte d’ajuntament d’una manera una semblant al que entenem avui, fou imposat a Catalunya amb el Decret de Nova Planta. Per tant, el primer alcalde o batlle del que tenim notícia és de 1717. A partir d’aquí es van succeint uns noms dels que a hores d’ara podem dir ben poques coses.

Miquel Oliver de la Torre i Anglada	1717	Segons Codina, darrer representant de la petita noblesa en el govern local (vol II, pàg. 608)
Pere Pau Rius	1722
Josep Millàs i Hugó	1725
Joan Ventura	1727
Rafael Riera i Ginebreda	1729
Miquel Ràfols	1732
Josep Millàs i Hugó	4-3-1734
Francesc Oliveras	2-2-1735
Josep Nogués	2-2-1736
Jaume Hosta	2-2-1739
Cristòfol Llopis i Hugó	9-2-1741	Segons Codina, l’home fort del poble és Pau Ràfols, que sense arribar a ser alcalde va dominar la vida política local durant gairebé 30 anys (vol. III, pàg.93 i 152)
Pere Mestres i Serra	11-2-1742
Rafael Riera i Ginebreda	3-2-1744
Josep Miquel	1-2-1746
Jacint Bofill	8-2-1748
Jaume Hugó i Rovira	2-2-1750
Josep Nogués	2-2-1752
Cristòfol Llopis i Hugó	6-2-1754
Josep Miquel	2-2-1756
Jaume Hugó i Rovira	2-2-1758
Jaume Prats	9-3-1760
Joan Babot, pagès.	3-2-1761	Segons Marcé va morir l’1 de març. Codina no diu res d’aquesta mort, però sí diu que l’Ajuntament de 1761 fou destituit, arrestat i substituït per un altre per qüestions relacionades amb els comptes i les recaptacions (vol. III, pàg 94)
Jaume Prats i Roquets	8-4-1761
Josep Norta i Coll	21-2-1763
Josep Nogués	1-1-1765
Pau Prats i Roqueta	18-2-1767	Segons Codina es diu Pau Prats i Babot, i és el primer batlle del bàndol contrari a Pau Ràfols (vol III, pàg. 153)
Pere Mestres i Noves	15-2-1769
Josep Ferrer i Martí	12-2-1771
Bartomeu Llopis i Mestres	13-2-1775
Josep Ràfols i Noves	1777
Josep Ferrer i Martí	1779
Pau Miquel i Julià	1781
Jacint Faura	1783
Pere Mestres i Noves	1785
Josep Mestres i Riera	1786
Josep Ferrer i Martí	1787
Pau Miquel i Julià	1789
Josep Codina i Pons	1792
Josep Mestres i Riera	1793
Pau Ràfols i Carreras	1795
Josep Codina i Pons	1797
Rafael Ferrer i Masselis	1799
Pere Costa i Martí	1802
Fèlix Norta i Salom	1803
Josep Oliveras i Cortés	1804
Josep Llopis i Mestre	1805
Pere Barba i Sala	1807

   Guerra, Restauració i Trienni Liberal (1808-1823).

L’any 1808 començà la Guerra del Francés, i l’Hospitalet va ser en la línia del front durant la major part del temps de la seva durada, fins 1814. La inexistència de canvis en l’alcaldia fins 1811 indica més aviat un buit de poder. El rei Ferran VII imposà l’absolutisme de seguida que va tornar i als ajuntaments no van arribar els vents liberals de Cadis. 

El mapa de l'Hospitalet de 1792. Font: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/externs/id/140/rec/1

El canvi de règim arribà en 1820, amb el triomf de les revoltes de l’exèrcit i les classes populars en algunes ciutats.A l’Hospitalet no van haver canvis en aquell moment, i el batlle de 1819 es va confirmar inicialment. 
Aquí tenim un problema de caire documental. En la llista de Marcé (base principal d’aquest article, recordem-ho) no apareix cap altre alcalde fins Josep Oliveras en 1822. Tanmateix, jo he trobat un document en el Lligall “Varis s. XIX” a l’Arxiu de l’Hospitalet en el que es diu que l’11 de desembre de 1820, Pau Farrés, llaurador, fou escollit alcalde per  “los vecinos que se hallan en el exercicio de los derechos de ciudadano al nombramiento de nueve electores", els quals, constituïts en Junta d’electors escolliren a l’alcalde i Pablo Prats i Barruta i Carlos Vinyals, llauradors, com regidors i a Joseph Codina, llaurador, com síndic procurador.

Joan Torras	1811
Josep Norta y Hugó	1813
Pau Valls	21-8-1814	Es reincorporà el consistori de 1808 a excepció del batlle Pere Barba, que havia mort.
Miquel Ràfols (regidor degà)	1816
Antoni Ràfols (id.)	1817
Josep Arús (id.)	1818
Josep Ferrer	1819	El Cap Polític de la província confirma a Ferrer com alcalde en març de 1820.  (AMHL "Varis s.XIX")
Pau Farrés, llaurador	11-12-1820
Josep Oliveras	gener 1822	Segons AMHL "Varis s.XIX" fou escollit amb el mateix sistema de sufragi censatari indirecte que Farrés.
Josep Mestres, baster	1823

  

La Dècada Ominosa (1823-1833)

En 1823, la tornada a l’absolutisme més ferotge i repressiu va significar la restitució del batlle anterior al Trienni, Josep Ferrer. L’alcalde substituït, Josep Mestres, no apareix més i no és absurd imaginar que va patir alguna mena de represàlia. Tanmateix, el seu antecesor en l’etapa liberal, Josep Oliveras, sí que va tornar a ser-ho amb l’absolutisme. Potser Mestres era dels liberals “exaltats” (futurs progressistes o demòcrates) i Oliveras era dels moderats que ben aviat s’entendran amb els absolutistes.

El canvis al capdavant del consistori són en aquests moments anuals. En març de 1833, amb el rei moribund, comencen unes tímides reformes liberals i es convoquen unes primeres eleccions municipals molt restrigides pel sufragi i perquè el que es proposava era una terna i era una institució superior la que escollia l’alcalde.

Josep Ferrer	26-7-1823	L'autoritat militar imposà l'alcalde anterior a l'1 de març de 1820 (AMHL, Actes del Ple)
Josep Norta	2-1-1825
Josep Oliveras	9-2-1826
Pere Costa	4-1-1827
Francesc Codina, espardenyer	12-2-1828
Josep Vidal, carreter.	8-9-1829
Francesc Codina	28-4-1830
Josep Riera i Batllori	1-1-1831
Ramon Pujavet	3-1-1832
Francesc Codina	1-1-1833	Codina fou escollit dues vegades. Primer segons l’estil absolutista, i en març, amb unes eleccions.  (AMHL "Governació s. XIX-XX")

    La primera década liberal

En 1833 començà la construcción del règim alternatiu a l’Antic Règim. Les classes altes intentaven imposar un liberalisme restringit a la mida dels seus interessos. Les eleccions, també les municipals, amb un cens de votants ínfim (els homes més rics), asseguraven el manteniment de l’ordre social. Les classes baixes lluitaven per un règim més democràtic. Un dels cavalls de batalla va ser precisament com governar els municipis. Una Llei Municipal molt conservadora en 1840 va provocar un cop d’estat progressista que va empènyer al general Espartero a la regència.

Les eleccions municipals de 1842, en les que s’amplià considerablement el cens de votants, provocaren una novetat important: Pere Antoni Prats, líder dels progressistes locals i de la milícia nacional fou escollit alcalde i es posà al capdavant d’un grup armat que participà en les revoltes de l’època, les conegudes “bullangues”. 

  

Josep Vidal	1-1-1834	En AMH "Varis s. XIX" s’indica que el Govern de la província escollí a José Vidal, fabricant de carros de la terna proposada, i com regidors a Josep Arús, llaurador, Just Oliveras, comerciant de cereals, Antoni Borell, llaurador i Antoni Barba, paleta; com diputat a Joaquim Oliveras, sastre, como síndics a Josep Martí, fuster, i a Francesc d’Asís Comas, espardenyer.
Esteve Norta	1836
Jaime Arús i Cuxart	9-9-1839
Esteve Norta	6-11-1840
Pere Prats i de Soler	11-1-1841
Pere Antoni Prats	6-1-1842
Bartomeu Llopis	novembre o desembre de 1842	La possible (no es conserva documentació) destitució de l’alcalde anterior provoca el nomenament d’en Llopis.
Josep Cerqueda	gener 1843

 La llarga etapa moderada (1843-1868) amb un parèntesi progressista (1854-1856)

En plena revolta democràtica de Barcelona (coneguda com la Jamància), els mossos d’esquadra intervenen en l’Hospitalet, desarmen la milicia nacional local i imposen un nou alcalde el 8 d’octubre de 1843. La “normalitat” liberal moderada (la dretana) es va veure interrompuda per un cop d’estat progressista en 1854, que convocà noves eleccions locals de les que surt escollit Estanislau Prats.

Torna a aparèixer una diferencia entre la llista de Marcé i la documentació que he pogut trobar. Segons Marcé, Piera era alcalde en 1856; segons dos documents de l’Arxiu de l’Hospitalet, arribà a aquest càrrec el 22 de febrer de 1855. Per afegir més complicacions, cada document dóna una versió diferent.

Un altre cop d’estat militar va fer tornar els moderats al poder i la seva llei municipal en octubre de 1856. Llavors torna a l’alcaldia Jaume Arús, un figura que sembla que tenia uns partidaris que l’imposaven al càrrec i uns detractors que el treien de seguida que podien.

Josep Bori	8-10-1843	Consistori imposat per l'exècit. “9 [octubre 1843]—Ayer fue desarmada la milicia del Hospitalet. Se conoce que fuera del llano se nos secunda con tibieza, y así nos van estrechando. “ , Memorias de un menestral de Barcelona, 1888, pàg. 262
Josep Oliveras	1844
Pere Pau Llopis	1846	Les eleccions es van celebrar en noviembre de 1845 i foren denunciades irregularitats, entre d’altres per Baldiri Coll, que será batlle en 1852. (AHDB “Lligall 748”)
Josep Codina	1848
Pere Prats	1-1-1850
Baldiri Coll	1-1-1852
Joan Sanfeliu	1-1-1854
Estanislau Prats	17-9-1854
Lluís Piera	22-2-1855 1856	Segons AMHL, "Bans, edictes, avisos, 1840-1894" Prats dimití i els compromisaris escolliren a Piera. Segons AMHL "Correspondència 1855" el govern civil destituí a Prats i designà a Piera.
Jaume Arús i Cuixart	14-9-1856
Joan Sanfeliu	9-11-1856
Jaume Arús i Cuixart	12-3-1857
Pere Pujador (interí)	30-4-1958
Josep Ferrer	1-1-1859
Pau Cerdà i Giró	1-1-1861
Fortunat Prats i Carbó	1-1-1865
Antoni Parera i Codina	22-12-1866

 

Projecte d'urbanització del Carrer Eglésia, de l'any 1865. El poble era poca cosa més que els edificis arrenglerats a banda i banda de la carretera.

    El Sexenni democràtic (1868-1874)

En setembre de 1868 començà una etapa de diferents règims polítics més democràtics que els anteriors. S’inicià amb la coneguda combinació de cop d’estat militar amb revoltes populars. A moltes poblacions es van constituir juntes revolucionàries de les que va sorgir un ajuntament provisional. 

Pere Norta

Les eleccions posteriors, les primeres amb sufragi universal masculí fan alcaldes a Rafael Casas i Josep Diví (amb el petit parèntesi de Pere Norta). El mandat de Diví es va veure truncat pel règim conservador sorgit del cop d’estat militar que liquidà la Primera República el gener de 1874.

I al capdavant de la reacció local trobem un altre cop a Jaume Arús, que, també un altre cop, durà poc com alcalde, i fou substituït per Pere Norta.

Pau Mitjans, alcalde de la junta revolucionaria	22-10-1868
Rafael Casas i Codina	1-1-1869	Fruit de les eleccions municipals, Casas és votat com alcalde per 10 dels 11 regidors.
Pere Norta i Campañà	23-10-1869	Casas fou destituït com alcalde però fou mantingut com regidor, per ordre del Governador Civil, després de la revolta republicana federal
Rafael Casas i Codina	31-12-1869
Josep Diví i Codina	1-2-1872
Jaume Arús i Cuixart	10-1-1874
Pere Norta i Campañà	13-3-1874	En AMH "Correspondència 1874" diu que Norta fou nomenat pel Governador Civil i els regidors eren Joaquim Barella, Modest Bou, Pau Mitjans, Vicenç Bou, Francesc Sagristà, Josep Bartra i Zoilo Jané. En un altre document de març s’indica que alguns d’aquests regidors es negaren a prendre possessió del seu càrrec.

    La Restauració  I (1875-1902)

Poc podem dir sobre el règim de la Restauració que no s’hagi dit centenars de vegades. Era un sistema polític autoritari disfressat de democràtic, en el que dos partits, conservador i liberal, es turnaven en el poder, primer amb el sufragi restringit un altre cop, i després de la restitució del sugragi universal masculí, en 1890, amb fraus electorlals diversos (les “tupinades”). 

Just Oliveras i Pedrosa

Encara sabem molt poc de la filiació dels alcaldes. Sembla evident que Just Oliveras i Pedrosa i Pere Norta eren de dos bàndols oposats i que se les van tenir en les eleccions de 1887. Sabem que Pere Norta era el líder del partit liberal (La Vanguardia, 15 de setembre de 1881). Oliveras era del partit conservador o era d’una altra facció més dretana dels liberals? Oliveras fou el primer alcalde que tenia com activitat principal la indústria, en concret una bòbila.

Vicenç Albets i Rodamilans

La década de 1891 significa un canvi imporant. El sufragi universal va portar un cognom nou, Albets, que no pertanyia a les famílies riques del poble; era republicà? El gran dominador del fi de segle és Joan Herp, també industrial. Fou alcalde fins 1902, any en el que començà el regnat d’Alfons XIII.

Jaume Arús i Cuxart	13-1-1875	N'Arús va morir sent batlle, el maig de 1876
Antoni Parera i Codina	14-5-1876
Jaume Prats i Carbó	1-3-1877
Fortunat Prats i Carbó	17-9-1877
Francesc Goyta i Vergés	1-8-1879
Pere Norta i Campañà	1-7-1881
Just Oliveras i Pedrosa	9-8-1887
Pere Norta i Campañà	1-10-1887
Just Oliveras i Pedrosa	7-12-1887	El 1887 van haver tres eleccions, fruit d'un important conflicte polític.
Josep Oliveras i Pedrosa	1-1-1890
Vicenç Albets i Rodamilans	1-8-1891
Joan Herp i Badia	gener-1894	Enterrament de la dona de l’alcalde Herp, Josefa Diví i Riera, de 24 anys, deixant 4 fills, el més gran de 8 anys (La Vanguardia 3-9-1896).  Herp és atacat a trets per dos individus (Las Noticias, 23-3-1898).  L’Ajuntament de l’Hospitalet manifestà la seva adhesió al Foment del Treball Nacional en la seva campanya de vaga del comerç, coneguda com “Tancament de Caixes” (La Vanguardia 14-11-1899).

Joan Herp

Finalment, enllaço la meva intervenció i l'article que vaig fer a les Jornades d'història de L'Hospitalet celebrades el 16 i 17 d'octubre de 2015, organitzades pel Museu de l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de L'Hospitalet. Parlen de les eleccions generals de 1891, però ens poden aproximar a l'ambient polític de l'epoca.